Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "ingl��s" dins totes les àrees temàtiques

òxford òxford

<Indumentària > Calçat>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  òxford, n m
  • ca  sabata anglesa, n f
  • es  zapato inglés
  • fr  richelieu
  • en  oxford

<Indumentària > Calçat>

Definició
Sabata de cordons en què part de la pala se superposa a la talonera.
anglès anglès

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  anglès
  • cod  English
  • ar  الإنجليزية
  • cy  Saesneg
  • de  Englisch
  • en  English
  • es  inglés
  • eu  ingelesa
  • fr  anglais
  • gl  inglés
  • gn  ingle
  • gn  english sin. compl.
  • it  inglese
  • ja  英語
  • nl  Engels
  • oc  anglés
  • pt  inglês
  • ru  Английский язык
  • sw  Kiingereza
  • tmh  Taglinzit
  • zh  英语
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

<Indoeuropea > Germànica > Occidental>, <Àfrica > Angola>, <Àfrica > Benín>, <Àfrica > Botswana>, <Àfrica > Burkina Faso>, <Àfrica > Burundi>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Congo>, <Àfrica > Costa d'Ivori>, <Àfrica > Eritrea>, <Àfrica > Etiòpia>, <Àfrica > Gabon>, <Àfrica > Gàmbia>, <Àfrica > Ghana>, <Àfrica > Kenya>, <Àfrica > Lesotho>, <Àfrica > Libèria>, <Àfrica > Malawi>, <Àfrica > Moçambic>, <Àfrica > Níger>, <Àfrica > Nigèria>, <Àfrica > República Centreafricana>, <Àfrica > República de Sud-àfrica>, <Àfrica > Ruanda>, <Àfrica > Senegal>, <Àfrica > Seychelles>, <Àfrica > Sierra Leone>, <Àfrica > Somàlia>, <Àfrica > Sudan>, <Àfrica > Swazilàndia>, <Àfrica > Tanzània>, <Àfrica > Togo>, <Àfrica > Txad>, <Àfrica > Uganda>, <Àfrica > Zàmbia>, <Àfrica > Zimbabwe>, <Amèrica > Anguilla>, <Amèrica > Antigua i Barbuda>, <Amèrica > Bahames>, <Amèrica > Barbados>, <Amèrica > Belize>, <Amèrica > Bermudes>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Dominica>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>, <Amèrica > Grenada>, <Amèrica > Grenlàndia>, <Amèrica > Guadeloupe>, <Amèrica > Guyana>, <Amèrica > Illa Jarvis>, <Amèrica > Illes Caiman>, <Amèrica > Illes Malvines>, <Amèrica > Illes Turks i Caicos>, <Amèrica > Illes Verges (EUA)>, <Amèrica > Illes Verges (Regne Unit)>, <Amèrica > Jamaica>, <Amèrica > Montserrat>, <Amèrica > Saint Christopher i Nevis>, <Amèrica > Saint Lucia>, <Amèrica > Saint Vincent i les Grenadines>, <Amèrica > Saint-Pierre-et-Miquelon>, <Amèrica > Trinitat i Tobago>, <Àsia > Bangla Desh>, <Àsia > Brunei>, <Àsia > Filipines>, <Àsia > Índia>, <Àsia > Iran>, <Àsia > Malàisia>, <Àsia > Mongòlia>, <Àsia > Myanmar>, <Àsia > Nepal>, <Àsia > Pakistan>, <Àsia > Singapur>, <Àsia > Tailàndia>, <Àsia > Xina>, <Europa > Gibraltar>, <Europa > Illa de Man>, <Europa > Illes Fèroe>, <Europa > Irlanda>, <Europa > Jan Mayen>, <Europa > Regne Unit>, <Europa > Svalbard>, <Oceania > Austràlia>, <Oceania > Fiji>, <Oceania > Guam>, <Oceania > Illes Cook>, <Oceania > Illes Mariannes del Nord>, <Oceania > Illes Marshall>, <Oceania > Kiribati>, <Oceania > Micronèsia>, <Oceania > Nauru>, <Oceania > Niue>, <Oceania > Nova Zelanda>, <Oceania > Palau>, <Oceania > Salomó>, <Oceania > Samoa>, <Oceania > Samoa Americana>

Definició
L'anglès és una llengua germànica occidental sorgida dels parlars que, a partir del segle V, van dur a la Gran Bretanya els angles, els saxons i els juts, pobles germànics que procedien de la costa continental de la mar del Nord, concretament de la regió fronterera entre les actuals Alemanya i Dinamarca. Aquest origen geogràfic explica les semblances que encara avui hi ha entre el frisó, el baix alemany i l'anglès. Els primers textos anglesos conservats daten de cap a l'any 700.

El fet que l'anglès s'utilitzi actualment a tots cinc continents i que hagi estat durant els darrers segles la llengua de la principal potència politicoeconòmica mundial, primer de l'Imperi Britànic i després dels Estats Units d'Amèrica, fa que el seu ús com a principal llengua vehicular (de la diplomàcia, de la ciència, del turisme, etc.) s'hagi escampat arreu com mai abans no ho havia fet cap altra llengua i que, doncs, milions de persones l'estudiïn a tot el món. Tot plegat, avui exerceix una forta influència, especialment lèxica, sobre una gran part de les llengües del món.
antic pastor anglès antic pastor anglès

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: pastor>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  antic pastor anglès
  • ca  bobtail sin. compl.
  • es  antiguo pastor inglés
  • es  bobtail
  • fr  berger anglais ancestral
  • fr  bobtail
  • en  bobtail
  • en  Old English Sheepdog

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: pastor>

antic pastor anglès antic pastor anglès

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: pastor>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  antic pastor anglès
  • ca  bobtail sin. compl.
  • es  antiguo pastor inglés
  • es  bobtail
  • fr  berger anglais ancestral
  • fr  bobtail
  • en  bobtail
  • en  Old English Sheepdog

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: pastor>

argentat anglès argentat anglès

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: nana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  argentat anglès
  • es  plateado inglés
  • fr  argenté anglais
  • en  Silver English

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: nana>

argentat anglès argentat anglès

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: nana>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  argentat anglès
  • es  plateado inglés
  • fr  argenté anglais
  • en  Silver English

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races de conills > Mida: nana>

buldog anglès buldog anglès

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  buldog anglès
  • es  bulldog inglés
  • fr  bouledogue anglais
  • en  English Bulldog

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>

buldog anglès buldog anglès

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  buldog anglès
  • es  bulldog inglés
  • fr  bouledogue anglais
  • en  English Bulldog

<Veterinària i ramaderia > Etnologia > Races canines > Funció: companyia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burret, n m
  • ca  burro de sorra, n m sin. compl.
  • ca  cabot anglès, n m sin. compl.
  • ca  cabot d'arena, n m sin. compl.
  • ca  cabot de roca, n m sin. compl.
  • ca  gobi de morro vermell, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de fang, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de sorra, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc d'arena, n m sin. compl.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  cabot inglés, n m var. ling.
  • ca  cabot inglès, n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gobit morro roig, n m var. ling.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Gobius cruentatus
  • es  gobio de boca roja
  • es  gobito
  • fr  gobie ensanglanté
  • en  red-mouthed goby

<Peixos > Gòbids>

burret burret

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  burret, n m
  • ca  burro de sorra, n m sin. compl.
  • ca  cabot anglès, n m sin. compl.
  • ca  cabot d'arena, n m sin. compl.
  • ca  cabot de roca, n m sin. compl.
  • ca  gobi de morro vermell, n m sin. compl.
  • ca  gòbit, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de fang, n m sin. compl.
  • ca  gòbit de sorra, n m sin. compl.
  • ca  ruc, n m sin. compl.
  • ca  ruc d'arena, n m sin. compl.
  • ca  burru, n m var. ling.
  • ca  cabot inglés, n m var. ling.
  • ca  cabot inglès, n m var. ling.
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  gobit morro roig, n m var. ling.
  • ca  gòmbit, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Gobius cruentatus
  • es  gobio de boca roja
  • es  gobito
  • fr  gobie ensanglanté
  • en  red-mouthed goby

<Peixos > Gòbids>