Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca lluç xilè, n m
es merluza chilena
es merluza común
fr merlu du Pacifique sud
en South Pacific hake
nc Merluccius gayi gayi

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ DE LA JARDINERIA I EL PAISATGE. Glossari de jardineria i paisatgisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/222/>

ca lluc, n m
ca pollís, n m sin. compl.

<Jardineria. Paisatgisme>

Definició

Brot nou que neix de l'arrel, la tija o la soca d'una planta llenyosa, i que en general en perjudica el creixement adequat.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mòllera pigada, n f
ca bròtola, n f sin. compl.
ca bròtoles, n f pl sin. compl.
ca faneca, n f sin. compl.
ca fura, n f sin. compl.
ca furó, n m sin. compl.
ca furonet de fang, n m sin. compl.
ca lluç amb barba, n m sin. compl.
ca lluç barbut, n m sin. compl.
ca mamona, n f sin. compl.
ca molla, n f sin. compl.
ca molla de bou, n f sin. compl.
ca molla de roca, n f sin. compl.
ca mollassa, n f sin. compl.
ca mòllera, n f sin. compl.
ca mòllera bròtola, n f sin. compl.
ca mòllera de fang, n f sin. compl.
ca mòllera de palangre, n f sin. compl.
ca mòllera palangre, n f sin. compl.
ca mòllera pigallada, n f sin. compl.
ca alfaneca, n f var. ling.
ca brótola, n f var. ling.
ca bròtula, n f var. ling.
ca llus amb barba, n m var. ling.
ca llus barbut, n m var. ling.
ca móllara, n f var. ling.
ca mollera, n f var. ling.
ca móllera, n f var. ling.
ca mollera brotola, n f var. ling.
ca mollera bròtola, n f var. ling.
ca móllera pigada, n f var. ling.
ca mòlleres, n f pl var. ling.
nc Phycis blennoides
nc Phycis blennioides var. ling.
nc Phycis blennioïdes var. ling.
es alfaneca
es brotola de fango
es brótola de fango
es escolana
es escolano
es ficio
fr mostelle de fond
fr mostelle de vase
fr phycis de fond
en greater forkbeard

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mòllera pigada, n f
ca bròtola, n f sin. compl.
ca bròtoles, n f pl sin. compl.
ca faneca, n f sin. compl.
ca fura, n f sin. compl.
ca furó, n m sin. compl.
ca furonet de fang, n m sin. compl.
ca lluç amb barba, n m sin. compl.
ca lluç barbut, n m sin. compl.
ca mamona, n f sin. compl.
ca molla, n f sin. compl.
ca molla de bou, n f sin. compl.
ca molla de roca, n f sin. compl.
ca mollassa, n f sin. compl.
ca mòllera, n f sin. compl.
ca mòllera bròtola, n f sin. compl.
ca mòllera de fang, n f sin. compl.
ca mòllera de palangre, n f sin. compl.
ca mòllera palangre, n f sin. compl.
ca mòllera pigallada, n f sin. compl.
ca alfaneca, n f var. ling.
ca brótola, n f var. ling.
ca bròtula, n f var. ling.
ca llus amb barba, n m var. ling.
ca llus barbut, n m var. ling.
ca móllara, n f var. ling.
ca mollera, n f var. ling.
ca móllera, n f var. ling.
ca mollera brotola, n f var. ling.
ca mollera bròtola, n f var. ling.
ca móllera pigada, n f var. ling.
ca mòlleres, n f pl var. ling.
nc Phycis blennoides
nc Phycis blennioides var. ling.
nc Phycis blennioïdes var. ling.
es alfaneca
es brotola de fango
es brótola de fango
es escolana
es escolano
es ficio
fr mostelle de fond
fr mostelle de vase
fr phycis de fond
en greater forkbeard

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca micena neta, n f
es micena pura, n f
fr mycène pure, n f
en lilac bonnet, n
nc Mycena pura

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca neu carbònica, n f
ca glaç sec, n m sin. compl.
es nieve carbónica

<Agricultura > Química agrícola>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca neu carbònica, n f
ca glaç sec, n m sin. compl.

<.FITXA MODIFICADA>, <Dermatologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>

Definició

Massa de cristalls microscòpics de diòxid de carboni obtinguts en sotmetre aquest a una descompressió brusca. Ha estat emprada en el tractament de lesions dèrmiques, per tal de produir una inflamació induïda per refredament. Actualment en desús, a causa de les possibles complicacions de necrosi cutània i despigmentació residual, i substituïda per nitrogen líquid.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'educació [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/132>

ca plaça escolar, n f
ca lloc escolar, n m sin. compl.
es plaza escolar
es puesto escolar
fr place d'élève
en school place

<Educació > Organització i gestió educatives > Administració educativa>

Definició

Unitat d'un centre educatiu disponible per a ser coberta per un alumne.

Nota

La capacitat d'un centre educatiu respecte de l'alumnat ve determinada pel nombre de places escolars que té.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca procediment LD-AC, n m
ca procediment OLP, n m
es procedimiento LD-AC
es procedimiento OLP
fr procédé OLP
en OLP process

<Indústria > Indústria bàsica i productes metàl·lics>

Nota

La forma LD-AC prové de Linz Donawitz-Arbed Centre National. La sigla OLP prové del francès oxygène-lance-poudre (oxigen-llança-pólvores).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca rapa de frare, n f
ca cugot, n m sin. compl.
ca frare, n m sin. compl.
ca fraret, n m sin. compl.
ca llengua de frare, n f sin. compl.
ca apagallums, n m alt. sin.
ca àrum, n m alt. sin.
ca candeleta, n f alt. sin.
ca caputxó de frare, n m alt. sin.
ca cresol, n m alt. sin.
ca cresola, n f alt. sin.
ca cresolera, n f alt. sin.
ca cresolet, n m alt. sin.
ca cresolet de frare (flor), n m alt. sin.
ca cresolets, n m pl alt. sin.
ca cresols, n m pl alt. sin.
ca cugoti, n m alt. sin.
ca dragoneta, n f alt. sin.
ca dragontina menor, n f alt. sin.
ca escandalosa, n f alt. sin.
ca frare bec, n m alt. sin.
ca frare cugot, n m alt. sin.
ca frare cugoti, n m alt. sin.
ca frare llec, n m alt. sin.
ca gresolera, n f alt. sin.
ca gresolet, n m alt. sin.
ca llums, n m pl alt. sin.
ca rapa, n f alt. sin.
ca rapa (fulla), n f alt. sin.
ca rapa pudent, n f alt. sin.
ca rapallengua, n f alt. sin.
ca sarriassa menor, n f alt. sin.
ca sarriasses, n f pl alt. sin.
ca telèfon, n m alt. sin.
ca arum, n m var. ling.
ca cresolet de flare (flor), n m var. ling.
ca cugotí, n m var. ling.
ca farolets, n m pl var. ling.
ca frare cugotí, n m var. ling.
ca llengo de frare, n f var. ling.
ca rapa pudenta, n f var. ling.
nc Arisarum vulgare Targ. Tozz.
nc Arum arisarum L. sin. compl.

<Botànica > aràcies>

Nota

La denominació cugoti està formada a partir de cugot amb el sufix augmentatiu -oti, habitual a Menorca. Aquest sufix apareix també, per exemple, a capsoti (augmentatiu del nom d'ocell capsot 'capsigrany') present en les denominacions capsoti i herba de capsoti aplicades a Trifollium stellatum.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "llaç" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Nota

Nota