Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "lluc" dins totes les àrees temàtiques

doble vincle doble vincle

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  doble vincle, n m
  • ca  doble llaç, n m sin. compl.
  • es  doble enlace, n m
  • es  doble vínculo, n m
  • fr  double contrainte, n f
  • fr  double entrave, n m
  • fr  double impasse, n m
  • fr  double lien, n m
  • en  double bind, n

<Ciències de la salut > Psiquiatria i salut mental>

Definició
Interacció en la qual una persona sol·licita una resposta a un missatge que conté senyals mútuament contradictoris, mentre que l'altra persona és incapaç tant d'expressar la incongruència com d'alliberar-se de la situació.
energia electromagnètica energia electromagnètica

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  energia electromagnètica, n f
  • ca  llum, n f
  • es  energía electromagnética
  • es  luz
  • fr  énergie électromagnétique
  • fr  lumière
  • it  energia elettromagnetica
  • it  luce
  • en  electromagnetic energy
  • en  light
  • de  elektromagnetische Energie
  • de  Licht

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Teledetecció>

Definició
Energia radiant que es manifesta simultàniament en forma de partícules i en forma d'ones.

Nota

  • La natura de la llum, com la de la matèria, presenta, doncs, una dualitat que la situa entre dues teories: l'ondulatòria i la corpuscular. La gamma de les ones electromagnètiques, ordenades segons la seva longitud d'ona, o la corresponent freqüència, rep el nom d'espectre electromagnètic. La captació selectiva d'aquesta energia mitjançant diferents sensors remots ha donat lloc a les diverses branques de la teledetecció, i constitueix una potent font d'informació territorial disponible per a ser analitzada i cartografiada.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
energia electromagnètica energia electromagnètica

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  energia electromagnètica, n f
  • ca  llum, n f
  • es  energía electromagnética
  • es  luz
  • fr  énergie électromagnétique
  • fr  lumière
  • it  energia elettromagnetica
  • it  luce
  • en  electromagnetic energy
  • en  light
  • de  elektromagnetische Energie
  • de  Licht

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Teledetecció>

Definició
Energia radiant que es manifesta simultàniament en forma de partícules i en forma d'ones.

Nota

  • La natura de la llum, com la de la matèria, presenta, doncs, una dualitat que la situa entre dues teories: l'ondulatòria i la corpuscular. La gamma de les ones electromagnètiques, ordenades segons la seva longitud d'ona, o la corresponent freqüència, rep el nom d'espectre electromagnètic. La captació selectiva d'aquesta energia mitjançant diferents sensors remots ha donat lloc a les diverses branques de la teledetecció, i constitueix una potent font d'informació territorial disponible per a ser analitzada i cartografiada.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
energia electromagnètica energia electromagnètica

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  energia electromagnètica, n f
  • ca  llum, n f
  • es  energía electromagnética
  • es  luz
  • fr  énergie électromagnétique
  • fr  lumière
  • it  energia elettromagnetica
  • it  luce
  • en  electromagnetic energy
  • en  light
  • de  elektromagnetische Energie
  • de  Licht

<Disciplines cartogràfiques > Cartografia > Teledetecció>

Definició
Energia radiant que es manifesta simultàniament en forma de partícules i en forma d'ones.

Nota

  • La natura de la llum, com la de la matèria, presenta, doncs, una dualitat que la situa entre dues teories: l'ondulatòria i la corpuscular. La gamma de les ones electromagnètiques, ordenades segons la seva longitud d'ona, o la corresponent freqüència, rep el nom d'espectre electromagnètic. La captació selectiva d'aquesta energia mitjançant diferents sensors remots ha donat lloc a les diverses branques de la teledetecció, i constitueix una potent font d'informació territorial disponible per a ser analitzada i cartografiada.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
garró garró

<Zoologia > Anatomia animal>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  garró, n m
  • ca  garra, n f sin. compl.
  • ca  garro, n m sin. compl.
  • ca  jarret, n m sin. compl.
  • ca  llaç, n m sin. compl.
  • ca  llaçó, n m sin. compl.
  • es  corvejón

<Zoologia > Anatomia animal>

Definició
Part primera del tercer segment de les extremitats posteriors, situada entre la cama i la canya.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  iuca, n f
  • ca  lluca, n f var. ling.
  • nc  Yucca L.

<Botànica > agavàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  iuca, n f
  • ca  lluca, n f var. ling.
  • nc  Yucca L.

<Botànica > agavàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ASSOCIACIÓ UNESCO PER AL DIÀLEG INTERRELIGIÓS. Diccionari de religions [en línia]. Barcelona: TERMCAT. Centre de Terminologia, cop. 2015. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/193/>

  • ca  laic -a, adj
  • ca  llec | llega, adj

<Religions > Cristianisme > Catolicisme>

Definició
Que no és eclesiàstic.
leuco- leuco-

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  leuco-
  • ca  leuc- sin. compl.

<Ciències de la salut > Prefixos i sufixos>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Formes prefixades del mot grec leukós blanc, incolor, i que fan referència bé a aquest color bé als leucòcits.
llaç llaç

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>, <Indumentària > Accessoris de vestir>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  llaç, n m
  • es  lazo
  • en  bow
  • en  knot

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>, <Indumentària > Accessoris de vestir>

Definició
Nus amb bagues escorredores com a adorn o per a subjectar una peça amb una altra.