Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "mag" dins totes les àrees temàtiques

intel·ligència artificial generativa

<Tractament de la informació > Intel·ligència artificial>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca intel·ligència artificial generativa, n f
ca IA generativa, n f sin. compl.
ca IAG, n f sigla
es IA generativa, n f
es inteligencia artificial generativa, n f
es IAG, n f sigla
fr IA générative, n f
fr intelligence artificielle générative, n f
fr IAG, n f sigla
en genAI, n
en generative AI, n
en generative artificial intelligence, n
en GAI, n sigla

<Tractament de la informació > Intel·ligència artificial>

Definició

Intel·ligència artificial que se centra en el desenvolupament de models i sistemes que poden crear contingut en format de text, imatge, vídeo, àudio o codi com a resposta a les peticions que un usuari els adreça.

jiao

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

ca jiao, n m
es jiao, n m
fr jiao, n m
en hou, n
en jiao, n
en mao, n

<Economia > Finances > Sistemes monetaris>

Definició

Moneda xinesa equivalent a una dècima part del iuan.

lak

<Llengua > Lingüística > Llengües>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca lak
cod Лакку маз (Lakku maz)
ar اللاكية
cy Lak
de Lakisch
de Lakkisch sin. compl.
en Lak
es lak
eu lakera
fr lak
gn lak
it lak
ja ラク語
nl Lak
pt lak
ru Лакский язык
zh 腊克语
scr Alfabet ciríl·lic

<Caucàsica nord-oriental o nakhodaguestànica > Lak>, <Àsia > Rússia>

Definició

El poble lak és originari d'una zona d'altiplans i muntanyes, que superen els 2.000 metres d'alçada, de la part central de la república multiètnica del Daguestan, a la Federació Russa. Des del segle XV fins al XIX van formar part del principat musulmà (o shamkhalat) independent de Kazikumukhsk. El territori històric dels laks és conegut com a Lakia.

La llengua es divideix en diversos dialectes que es poden agrupar en dos blocs:

- l'occidental, que inclou el kumukh, el dialecte més parlat amb diferència i el que ha servit de base per a la llengua estàndard,
- l'oriental, parlat en una extensió de territori petita, però també amb diferents dialectes com ara el vikhli.

El lak és una llengua amb menys variació lingüística interna que d'altres llengües de l'entorn. Al llarg del temps ha incorporat manlleus del turc, l'àrab i el persa, primer, i del rus al segle XX.

El lak es va escriure des del segle XV amb grafia àrab. Entre 1928 i 1938 va adoptar l'alfabet llatí i, després, el ciríl·lic, grafia que conserva avui. La llengua s'ensenya en totes les etapes educatives i, en alguns casos, també es fa servir com a vehicle d'ensenyament. A la universitat és possible cursar l'especialitat de mestre de llengua lak.

Tot i ser una de les principals comunitats lingüístiques del Daguestan (constitueix el cinquè grup etnolingüístic més nombrós del país) el lak s'enfronta a la competència del rus com a llengua de prestigi i d'intercomprensió entre els parlants de les diferents llengües daguestaneses. L'ensenyament pateix manca de professorat qualificat i de llibres actualitzats. Malgrat això, hi ha mitjans de comunicació, publicacions periòdiques, i obres literàries i teatrals en aquesta llengua.

El 1944, durant la dominació soviètica, molta població va ser traslladada al nord del país, a la cadena d'Andi, per reemplaçar la població txetxena deportada. Allí es constituí, aleshores, el districte de Novolak. N'hi ha també un grup nombrós a la capital de la república, Makhatxkalà, al nord-est entre els rius Terek i Sulak, i petits grups a l'Azerbaidjan, Geòrgia, Kazakhstan, Turkmenistan, Ucraïna, Kirguizistan, Tadjikistan i Uzbekistan.

latència

<TIC > Informàtica > Realitat virtual i augmentada>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la realitat virtual i la realitat augmentada [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2020 (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/291>

ca latència, n f
ca retard, n m
es latencia, n f
es retraso, n m
fr latence, n f
fr retard, n m
en delay, n
en lag, n
en latency, n

<Realitat virtual i augmentada > Aspectes tècnics>

Definició

Temps transcorregut entre la generació, la captura o la recuperació d'un element multimèdia i la seva presentació a l'usuari d'un entorn virtual.

Nota

Una latència alta pot causar cibertrastorn i sensació de mareig a causa de la manca de correspondència entre la visió virtual i la posició del cap de l'usuari.

latència

<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca latència, n f
ca retard, n m
es latencia, n f
es retraso, n m
fr latence, n f
fr retard, n m
en delay, n
en lag, n
en latency, n

<TIC: Tecnologies de la informació i la comunicació>

Definició

Temps transcorregut entre la generació, la captura o la recuperació d'un element multimèdia i la seva presentació a l'usuari d'un entorn virtual.

Nota

Una latència alta pot causar cibertrastorn i sensació de mareig a causa de la manca de correspondència entre la visió virtual i la posició del cap de l'usuari.

llentiscle

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llentiscle, n m
ca llampedona, n f sin. compl.
ca llentiscla, n f sin. compl.
ca llentisclera, n f sin. compl.
ca mata, n f sin. compl.
ca cornicabra, n f alt. sin.
ca festuc, n m alt. sin.
ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
ca llampredut, n m alt. sin.
ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
ca màstec, n m alt. sin.
ca màstic, n m alt. sin.
ca mat, n m alt. sin.
ca mata (peu femení), n f alt. sin.
ca mata borrera, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
ca mata de pou, n f alt. sin.
ca mata femella, n f alt. sin.
ca mata llentiscla, n f alt. sin.
ca mata llentiscle, n f alt. sin.
ca mata llentisclera, n f alt. sin.
ca mata mosquera, n f alt. sin.
ca mata roja, n f alt. sin.
ca mata vera, n f alt. sin.
ca matera, n f alt. sin.
ca matet, n m alt. sin.
ca matissa, n f alt. sin.
ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca triquell, n m alt. sin.
ca dentiscle, n m var. ling.
ca estenclina, n f var. ling.
ca estríngol (fruit), n m var. ling.
ca fistic, n m var. ling.
ca fistic llentiscle, n m var. ling.
ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
ca gentiscle, n m var. ling.
ca lentisc, n m var. ling.
ca lentiscle, n m var. ling.
ca llampadona, n f var. ling.
ca llentesclina, n f var. ling.
ca llentisc, n m var. ling.
ca llentisca, n f var. ling.
ca llentriquera, n f var. ling.
ca llentrisca, n f var. ling.
ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
ca llentriscle, n m var. ling.
ca llentriscra, n f var. ling.
ca llentriscre, n m var. ling.
ca lletesclina, n f var. ling.
ca mata de quessa, n f var. ling.
ca mata llentisquera, n f var. ling.
ca mata llentrisca, n f var. ling.
ca mata llentrisclera, n f var. ling.
ca mata llentrisquera, n f var. ling.
ca mata ventrisquera, n f var. ling.
ca mata-lentiscle, n m var. ling.
ca matica, n f var. ling.
ca quessa, n f var. ling.
ca rendiscle, n m var. ling.
ca ventiscle, n m var. ling.
nc Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.

llentiscle

<Botànica>

ca llentiscle, n m
ca llampedona, n f sin. compl.
ca llentiscla, n f sin. compl.
ca llentisclera, n f sin. compl.
ca mata, n f sin. compl.
ca cornicabra, n f alt. sin.
ca festuc, n m alt. sin.
ca festuc llentiscle, n m alt. sin.
ca llampredut, n m alt. sin.
ca llentiscla (fruit), n f alt. sin.
ca màstec, n m alt. sin.
ca màstic, n m alt. sin.
ca mat, n m alt. sin.
ca mata (peu femení), n f alt. sin.
ca mata borrera, n f alt. sin.
ca mata de cabrit, n f alt. sin.
ca mata de llentiscle, n f alt. sin.
ca mata de pou, n f alt. sin.
ca mata femella, n f alt. sin.
ca mata llentiscla, n f alt. sin.
ca mata llentiscle, n f alt. sin.
ca mata llentisclera, n f alt. sin.
ca mata mosquera, n f alt. sin.
ca mata roja, n f alt. sin.
ca mata vera, n f alt. sin.
ca matera, n f alt. sin.
ca matet, n m alt. sin.
ca matissa, n f alt. sin.
ca matot (peu masculí), n m alt. sin.
ca pudent, n m alt. sin.
ca triquell, n m alt. sin.
ca dentiscle, n m var. ling.
ca estenclina, n f var. ling.
ca estríngol (fruit), n m var. ling.
ca fistic, n m var. ling.
ca fistic llentiscle, n m var. ling.
ca gentiscla (fruit), n f var. ling.
ca gentiscle, n m var. ling.
ca lentisc, n m var. ling.
ca lentiscle, n m var. ling.
ca llampadona, n f var. ling.
ca llentesclina, n f var. ling.
ca llentisc, n m var. ling.
ca llentisca, n f var. ling.
ca llentriquera, n f var. ling.
ca llentrisca, n f var. ling.
ca llentrisca (fruit), n f var. ling.
ca llentriscle, n m var. ling.
ca llentriscra, n f var. ling.
ca llentriscre, n m var. ling.
ca lletesclina, n f var. ling.
ca mata de quessa, n f var. ling.
ca mata llentisquera, n f var. ling.
ca mata llentrisca, n f var. ling.
ca mata llentrisclera, n f var. ling.
ca mata llentrisquera, n f var. ling.
ca mata ventrisquera, n f var. ling.
ca mata-lentiscle, n m var. ling.
ca matica, n f var. ling.
ca quessa, n f var. ling.
ca rendiscle, n m var. ling.
ca ventiscle, n m var. ling.
nc Pistacia lentiscus L.

<Botànica > anacardiàcies>

Nota

1. La denominació màstic (i màstec) s'aplica més estrictament a la «resina groguenca, semitransparent, que s'obté per incisió del llentiscle» (DIEC2-E).
2. Estríngol és un nom alguerès provinent del sard lestincu, potser amb homonimització d'estríngol.
3. Quessa és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) chessa.

lliri d'espases

<Ciències de la vida>

ca lliri d'espases, n m
ca espaseta, n f sin. compl.
ca lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
ca coltell, n m alt. sin.
ca coltell vermell, n m alt. sin.
ca espadella, n f alt. sin.
ca espadella vulgar, n f alt. sin.
ca espadelleres, n f pl alt. sin.
ca espadola, n f alt. sin.
ca espasa, n f alt. sin.
ca espases, n f pl alt. sin.
ca espasí, n m alt. sin.
ca gladiol, n m alt. sin.
ca herba d'espasa, n f alt. sin.
ca herba palma, n f alt. sin.
ca lliri del blat, n m alt. sin.
ca lliri dels blats, n m alt. sin.
ca maig, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca matx, n m var. ling.
nc Gladiolus communis L.

<Botànica > iridàcies>

lliri d'espases

<Botànica>

ca lliri d'espases, n m
ca espaseta, n f sin. compl.
ca lliri de Sant Joan, n m sin. compl.
ca coltell, n m alt. sin.
ca coltell vermell, n m alt. sin.
ca espadella, n f alt. sin.
ca espadella vulgar, n f alt. sin.
ca espadelleres, n f pl alt. sin.
ca espadola, n f alt. sin.
ca espasa, n f alt. sin.
ca espases, n f pl alt. sin.
ca espasí, n m alt. sin.
ca gladiol, n m alt. sin.
ca herba d'espasa, n f alt. sin.
ca herba palma, n f alt. sin.
ca lliri del blat, n m alt. sin.
ca lliri dels blats, n m alt. sin.
ca maig, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca matx, n m var. ling.
nc Gladiolus communis L.

<Botànica > iridàcies>

lliri dels blats

<Ciències de la vida>

ca lliri dels blats, n m
ca coltell, n m sin. compl.
ca coltell vermell, n m sin. compl.
ca espadella, n f sin. compl.
ca espaseta, n f sin. compl.
ca herba d'espasa, n f sin. compl.
ca herba palma, n f sin. compl.
ca espadelles, n f pl alt. sin.
ca espadola, n f alt. sin.
ca espasa, n f alt. sin.
ca espases, n f pl alt. sin.
ca espasetes, n f pl alt. sin.
ca espasí, n m alt. sin.
ca fulla d'espasa, n f alt. sin.
ca ganivet, n m alt. sin.
ca gladiol, n m alt. sin.
ca glavi, n m alt. sin.
ca lliri d'espases, n m alt. sin.
ca lliri de blat, n m alt. sin.
ca lliri de blats, n m alt. sin.
ca lliri de Sant Joan, n m alt. sin.
ca lliri del blat, n m alt. sin.
ca lliri roig, n m alt. sin.
ca maig, n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca rossinyol, n m alt. sin.
ca xuclamel, n m alt. sin.
ca contell, n m var. ling.
ca contell vermell, n m var. ling.
ca matx, n m var. ling.
ca xupla-melo, n m var. ling.
nc Gladiolus italicus Mill.
nc Gladiolus segetum Ker Gawl. var. ling.

<Botànica > iridàcies>