Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "maula" dins totes les àrees temàtiques
<13 Ciclisme>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca baula mestra, n f
- ca baula ràpida, n f
- es eslabón de empalme, n m
- es eslabón maestro, n m
- es eslabón rápido, n m
- fr attache rapide, n m
- fr maillon maître, n m
- fr maillon rapide, n m
- it falsa maglia, n f
- en chain quick link, n
- en master link, n
<Esport > 13 Ciclisme>
Definició
Nota
- La baula mestra sol tenir un color diferent de la resta de baules de la cadena, de manera que pugui ser reconeguda fàcilment.
<Ciències de la Terra > Paleontologia>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca baula perduda, n f
- es eslabón perdido
- fr chaînon manquant
- en missing link
<Ciències de la Terra > Paleontologia>
Definició
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca baula tallant, n f
- es eslabón cortante
<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>
<Transports > Transport per carretera > Trànsit>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/315>
- ca camió ramader, n m
- ca camió gàbia, n m sin. compl.
- es camión de ganado
- es camión jaula
- fr camion bétaillère
- en livestock vehicle
<Trànsit > Vehicle > Tipologia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca catxalot, n m
- ca cap gros, n m sin. compl.
- ca fisetera, n f sin. compl.
- ca mular, n m sin. compl.
- ca peix mular, n m sin. compl.
- ca cacalot, n m var. ling.
- ca marsopla, n f var. ling.
- ca molà, n m var. ling.
- ca molar, n m var. ling.
- ca mula, n f var. ling.
- ca mulà, n m var. ling.
- ca peix molà, n m var. ling.
- ca peix molar, n m var. ling.
- ca peix mulà, n m var. ling.
- ca quexalot, n m var. ling.
- nc Physeter macrocephalus
- auct Linnaeus 1758
- cod SPW
- es cachalote
- fr cachalot
- en sperm whale
<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Fisetèrids>
Nota
- Sobre les denominacions catxalot, cap gros i mular vegeu també: Jordi LLEONART, "Els mamífers marins i els seus noms". Terminàlia (2012), núm. 5, p. 7-25. <revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/60602/pdf_333>
<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.
La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca catxalot, n m
- ca cap gros, n m sin. compl.
- ca fisetera, n f sin. compl.
- ca mular, n m sin. compl.
- ca peix mular, n m sin. compl.
- ca cacalot, n m var. ling.
- ca marsopla, n f var. ling.
- ca molà, n m var. ling.
- ca molar, n m var. ling.
- ca mula, n f var. ling.
- ca mulà, n m var. ling.
- ca peix molà, n m var. ling.
- ca peix molar, n m var. ling.
- ca peix mulà, n m var. ling.
- ca quexalot, n m var. ling.
- nc Physeter macrocephalus
- auct Linnaeus 1758
- cod SPW
- es cachalote
- fr cachalot
- en sperm whale
<Mamífers marins > Cetacis > Odontocets > Fisetèrids>
Nota
- Sobre les denominacions catxalot, cap gros i mular vegeu també: Jordi LLEONART, "Els mamífers marins i els seus noms". Terminàlia (2012), núm. 5, p. 7-25. <revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/article/view/60602/pdf_333>
<TIC > Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la ciberseguretat [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/239>
- ca cibermula, n f
- es cibermula, n f
- es mula, n f
- fr mule, n f
- fr passeur d'argent, n m
- en cybermule, n
- en money mule, n
- en mule, n
<Ciberseguretat > Comportaments socials>
Definició
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca cibermula, n f
- es cibermula, n f
- es mula, n f
- fr mule, n f
- fr passeur d'argent | passeuse d'argent, n m, f
- en cybermule, n
- en money mule, n
- en mule, n
<Telecomunicacions > Telemàtica > Ciberseguretat>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca civada, n f
- ca avena, n f sin. compl.
- ca civada (gra), n f sin. compl.
- ca avena (gra), n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca biada (gra), n f var. ling.
- ca cagula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca civa, n f var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà (gra), n f var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca coüla, n f var. ling.
- ca covula, n f var. ling.
- ca cula, n f var. ling.
- ca sevà, n f var. ling.
- ca vena, n f var. ling.
- ca xivada, n f var. ling.
- nc Avena sativa L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca civada, n f
- ca avena, n f sin. compl.
- ca civada (gra), n f sin. compl.
- ca avena (gra), n f alt. sin.
- ca cugula, n f alt. sin.
- ca biada (gra), n f var. ling.
- ca cagula, n f var. ling.
- ca caüla, n f var. ling.
- ca civa, n f var. ling.
- ca civà, n f var. ling.
- ca civà (gra), n f var. ling.
- ca cogula, n f var. ling.
- ca coüla, n f var. ling.
- ca covula, n f var. ling.
- ca cula, n f var. ling.
- ca sevà, n f var. ling.
- ca vena, n f var. ling.
- ca xivada, n f var. ling.
- nc Avena sativa L.
<Botànica > gramínies / poàcies>
Nota
- Biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.