Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "maula" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatsalze, n m
- ca sàlic, n m alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca salze triandre, n m alt. sin.
- ca sarga blanca, n f alt. sin.
- ca saule, n m alt. sin.
- ca vimenera, n f alt. sin.
- ca salit, n m var. ling.
- ca sàlit, n m var. ling.
- ca sàlits, n m pl var. ling.
- ca salsa, n f var. ling.
- ca salsèr, n m var. ling.
- ca salzer, n m var. ling.
- ca salzèr, n m var. ling.
- ca sarges, n f pl var. ling.
- ca saula, n f var. ling.
- nc Salix triandra L.
- nc Salix amygdalina L. var. ling.
<Botànica > salicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatsalze, n m
- ca sàlic, n m alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca salze triandre, n m alt. sin.
- ca sarga blanca, n f alt. sin.
- ca saule, n m alt. sin.
- ca vimenera, n f alt. sin.
- ca salit, n m var. ling.
- ca sàlit, n m var. ling.
- ca sàlits, n m pl var. ling.
- ca salsa, n f var. ling.
- ca salsèr, n m var. ling.
- ca salzer, n m var. ling.
- ca salzèr, n m var. ling.
- ca sarges, n f pl var. ling.
- ca saula, n f var. ling.
- nc Salix triandra L.
- nc Salix amygdalina L. var. ling.
<Botànica > salicàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatsaule, n m
- ca gatell, n m sin. compl.
- ca salanca, n f sin. compl.
- ca salenca, n f sin. compl.
- ca alziró, n m alt. sin.
- ca cotoner, n m alt. sin.
- ca gatells, n m pl alt. sin.
- ca gatets (inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca gatsalze, n m alt. sin.
- ca salanca de bosc, n f alt. sin.
- ca salenca de muntanya, n f alt. sin.
- ca salenca muntadana, n f alt. sin.
- ca salenca muntanyenca, n f alt. sin.
- ca sàlic, n m alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca saule, n m alt. sin.
- ca saule de cabres, n m alt. sin.
- ca aixalenca, n f var. ling.
- ca gatsaula, n f var. ling.
- ca salenca montadana, n f var. ling.
- ca salenca montanyera, n f var. ling.
- ca salit, n m var. ling.
- ca salser, n m var. ling.
- ca salsèr, n m var. ling.
- ca salze cabruno, n m var. ling.
- ca salzer, n m var. ling.
- ca salzèr, n m var. ling.
- ca saula, n f var. ling.
- nc Salix caprea L.
<Botànica > salicàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatsaule, n m
- ca gatell, n m sin. compl.
- ca salanca, n f sin. compl.
- ca salenca, n f sin. compl.
- ca alziró, n m alt. sin.
- ca cotoner, n m alt. sin.
- ca gatells, n m pl alt. sin.
- ca gatets (inflorescència), n m pl alt. sin.
- ca gatsalze, n m alt. sin.
- ca salanca de bosc, n f alt. sin.
- ca salenca de muntanya, n f alt. sin.
- ca salenca muntadana, n f alt. sin.
- ca salenca muntanyenca, n f alt. sin.
- ca sàlic, n m alt. sin.
- ca salze, n m alt. sin.
- ca saule, n m alt. sin.
- ca saule de cabres, n m alt. sin.
- ca aixalenca, n f var. ling.
- ca gatsaula, n f var. ling.
- ca salenca montadana, n f var. ling.
- ca salenca montanyera, n f var. ling.
- ca salit, n m var. ling.
- ca salser, n m var. ling.
- ca salsèr, n m var. ling.
- ca salze cabruno, n m var. ling.
- ca salzer, n m var. ling.
- ca salzèr, n m var. ling.
- ca saula, n f var. ling.
- nc Salix caprea L.
<Botànica > salicàcies>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca graó, n m
- ca escaló, n m sin. compl.
- ca esglaó, n m sin. compl.
- es escalón, n m
- es peldaño, n m
- fr marche, n f
- en step, n
- eu eskailera maila, n
- eu maila, n
<Fusteria > Construccions>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Santa Margarida, n f
- ca centaura, n f sin. compl.
- ca centcaps, n m sin. compl.
- ca flor vermella, n f sin. compl.
- ca herba centaura, n f sin. compl.
- ca herba d'espant, n f sin. compl.
- ca pericó vermell, n m sin. compl.
- ca catxalagua, n f alt. sin.
- ca centaura menor, n f alt. sin.
- ca centaura vermella, n f alt. sin.
- ca centauri, n m alt. sin.
- ca clavellina vermella, n f alt. sin.
- ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
- ca fel de terra, n m/f alt. sin.
- ca flor de centaura, n f alt. sin.
- ca genciana, n f alt. sin.
- ca herba de centaura, n f alt. sin.
- ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
- ca Margarida, n f alt. sin.
- ca pericó roig, n m alt. sin.
- ca quina, n f alt. sin.
- ca cascaura, n f var. ling.
- ca cintaura, n f var. ling.
- ca cintoria, n f var. ling.
- ca cintòria, n f var. ling.
- ca citoria, n f var. ling.
- ca herba centàurea, n f var. ling.
- ca herba de centaure, n f var. ling.
- ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
- ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
- ca herba de santaura, n f var. ling.
- ca herba falera, n f var. ling.
- ca herba santaura, n f var. ling.
- ca Santa Àuria, n f var. ling.
- ca santaura, n f var. ling.
- ca santaura vermella, n f var. ling.
- nc Centaurium erythraea Rafn
- nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
Nota
- La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba de Santa Margarida, n f
- ca centaura, n f sin. compl.
- ca centcaps, n m sin. compl.
- ca flor vermella, n f sin. compl.
- ca herba centaura, n f sin. compl.
- ca herba d'espant, n f sin. compl.
- ca pericó vermell, n m sin. compl.
- ca catxalagua, n f alt. sin.
- ca centaura menor, n f alt. sin.
- ca centaura vermella, n f alt. sin.
- ca centauri, n m alt. sin.
- ca clavellina vermella, n f alt. sin.
- ca fel de la terra, n m/f alt. sin.
- ca fel de terra, n m/f alt. sin.
- ca flor de centaura, n f alt. sin.
- ca genciana, n f alt. sin.
- ca herba de centaura, n f alt. sin.
- ca herba de les pulmonies, n f alt. sin.
- ca herba de Sant Pau, n f alt. sin.
- ca herba de Santa Margarita, n f alt. sin.
- ca herba felera, n f alt. sin.
- ca herba Santa Paula, n f alt. sin.
- ca Margarida, n f alt. sin.
- ca pericó roig, n m alt. sin.
- ca quina, n f alt. sin.
- ca cascaura, n f var. ling.
- ca cintaura, n f var. ling.
- ca cintoria, n f var. ling.
- ca cintòria, n f var. ling.
- ca citoria, n f var. ling.
- ca herba centàurea, n f var. ling.
- ca herba de centaure, n f var. ling.
- ca herba de Santa Aura, n f var. ling.
- ca herba de Santa Àuria, n f var. ling.
- ca herba de santaura, n f var. ling.
- ca herba falera, n f var. ling.
- ca herba santaura, n f var. ling.
- ca Santa Àuria, n f var. ling.
- ca santaura, n f var. ling.
- ca santaura vermella, n f var. ling.
- nc Centaurium erythraea Rafn
- nc Erythraea centaurium (L.) Pers. var. ling.
<Botànica > gencianàcies>
Nota
- La denominació herba de Santa Aura és una etimologia popular a partir de herba de centaura, interpretat, per homofonia, com a herba de Santa Aura (també herba de Santa Àuria o Santa Àuria [<centàurea]).
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lleterassa, n f
- ca mula, n f sin. compl.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca lleteresa arbòria, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera arbustiva, n f alt. sin.
- ca lletrera mula, n f alt. sin.
- ca rama, n f alt. sin.
- ca lletreresa arbòria, n f var. ling.
- nc Euphorbia dendroides L.
<Botànica > euforbiàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca lleterassa, n f
- ca mula, n f sin. compl.
- ca baladre, n m alt. sin.
- ca lleteresa arbòria, n f alt. sin.
- ca lletrera, n f alt. sin.
- ca lletrera arbustiva, n f alt. sin.
- ca lletrera mula, n f alt. sin.
- ca rama, n f alt. sin.
- ca lletreresa arbòria, n f var. ling.
- nc Euphorbia dendroides L.
<Botànica > euforbiàcies>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca lluentó, n m
- es espejuelo, n m
- fr maille, n f
- fr maillure, n f
- en silver figure, n
- eu maila, n
<Fusteria > Materials > Fusta >