Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "mil" dins totes les àrees temàtiques

herba de mil granes

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de mil granes, n f
ca herba de plata, n f alt. sin.
ca paroníquia de roca, n f alt. sin.
ca sanguinària, n f alt. sin.
ca sangonària, n f var. ling.
nc Paronychia kapela (Hacq.) A. Kern. subsp. serpyllifolia (Chaix) Graebn.

<Botànica > cariofil·làcies>

herba de Noè

<Ciències de la vida>

ca herba de Noè, n f
ca trencapedra, n f sin. compl.
ca arenal, n f alt. sin.
ca arenària, n f alt. sin.
ca centengrana, n m alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centenrama llis, n m alt. sin.
ca granelluda, n f alt. sin.
ca herba arenària, n f alt. sin.
ca herba arenera, n f alt. sin.
ca herba cagadora, n f alt. sin.
ca herba còlica, n f alt. sin.
ca herba d'arenal, n f alt. sin.
ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
ca herba de cent granes, n f alt. sin.
ca herba de la grapa, n f alt. sin.
ca herba de la irritació, n f alt. sin.
ca herba de la pedra, n f alt. sin.
ca herba de la rapa, n f alt. sin.
ca herba de les dones, n f alt. sin.
ca herba de les mil granes, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba de mil granes, n f alt. sin.
ca herba de pedra, n f alt. sin.
ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba del mal de ventre, n f alt. sin.
ca herba granària, n f alt. sin.
ca herba roca, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca herba trencapedra, n f alt. sin.
ca herba turca, n f alt. sin.
ca herniària, n f alt. sin.
ca herniària glabra, n f alt. sin.
ca milgrana, n m alt. sin.
ca milgranes, n m alt. sin.
ca passacamins, n m alt. sin.
ca pixosa, n f alt. sin.
ca romp-roca, n m alt. sin.
ca romp-roques, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca trencapedra granelluda, n f alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca arenilla, n f var. ling.
ca cent en grana, n m var. ling.
ca cent en granes, n m var. ling.
ca cent en rama, n m var. ling.
ca cent-en-rama llisa, n f var. ling.
ca granalluda, n f var. ling.
ca herba cagadera, n f var. ling.
ca herba de la irritación, n f var. ling.
ca herba de les set sangries, n f var. ling.
ca herba de milgranes, n f var. ling.
ca herba de santa en grana, n f var. ling.
ca herba de santaengrana, n f var. ling.
ca herba renària, n f var. ling.
ca herba santaengrana, n f var. ling.
ca santaengrana, n f var. ling.
nc Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

herba de Noè

<Botànica>

ca herba de Noè, n f
ca trencapedra, n f sin. compl.
ca arenal, n f alt. sin.
ca arenària, n f alt. sin.
ca centengrana, n m alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centenrama llis, n m alt. sin.
ca granelluda, n f alt. sin.
ca herba arenària, n f alt. sin.
ca herba arenera, n f alt. sin.
ca herba cagadora, n f alt. sin.
ca herba còlica, n f alt. sin.
ca herba d'arenal, n f alt. sin.
ca herba de cent en grana, n f alt. sin.
ca herba de cent granes, n f alt. sin.
ca herba de la grapa, n f alt. sin.
ca herba de la irritació, n f alt. sin.
ca herba de la pedra, n f alt. sin.
ca herba de la rapa, n f alt. sin.
ca herba de les dones, n f alt. sin.
ca herba de les mil granes, n f alt. sin.
ca herba de les set sagnies, n f alt. sin.
ca herba de mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba de mil granes, n f alt. sin.
ca herba de pedra, n f alt. sin.
ca herba de Sant Francesc, n f alt. sin.
ca herba del mal de pedra, n f alt. sin.
ca herba del mal de ventre, n f alt. sin.
ca herba granària, n f alt. sin.
ca herba roca, n f alt. sin.
ca herba sabonera, n f alt. sin.
ca herba trencapedra, n f alt. sin.
ca herba turca, n f alt. sin.
ca herniària, n f alt. sin.
ca herniària glabra, n f alt. sin.
ca milgrana, n m alt. sin.
ca milgranes, n m alt. sin.
ca passacamins, n m alt. sin.
ca pixosa, n f alt. sin.
ca romp-roca, n m alt. sin.
ca romp-roques, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca trencapedra granelluda, n f alt. sin.
ca trencapedres, n f alt. sin.
ca urinària, n f alt. sin.
ca arenilla, n f var. ling.
ca cent en grana, n m var. ling.
ca cent en granes, n m var. ling.
ca cent en rama, n m var. ling.
ca cent-en-rama llisa, n f var. ling.
ca granalluda, n f var. ling.
ca herba cagadera, n f var. ling.
ca herba de la irritación, n f var. ling.
ca herba de les set sangries, n f var. ling.
ca herba de milgranes, n f var. ling.
ca herba de santa en grana, n f var. ling.
ca herba de santaengrana, n f var. ling.
ca herba renària, n f var. ling.
ca herba santaengrana, n f var. ling.
ca santaengrana, n f var. ling.
nc Herniaria glabra L.

<Botànica > cariofil·làcies>

herniària

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca herniària, n f
ca centengrana, n m sin. compl.
ca granelluda, n f sin. compl.
ca herba còlica, n f sin. compl.
ca herba de l'orina, n f sin. compl.
ca herba de la irritació, n f sin. compl.
ca herba de la pedra, n f sin. compl.
ca herba de mil granes, n f sin. compl.
ca herba de Noè, n f sin. compl.
ca herba de Sant Francesc, n f sin. compl.
ca herba del mal de pedra, n f sin. compl.
ca herba del mal de ventre, n f sin. compl.
ca herba pixosa, n f sin. compl.
ca herba trencapedres, n f sin. compl.
ca herniària vera, n f sin. compl.
ca trencapedra, n f sin. compl.
ca trencapedra granelluda, n f sin. compl.
es granjilla
es herniaria
es hierba turca
es milengrana
es milgranos
es quebrantapiedras
nc Herniaria glabra

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia ajaguda, que es fa en sòls arenosos o argilosos amb poca vegetació, camins i marges de zones humides de muntanya, arreu de tot Europa i, a Catalunya, als Pirineus, serres costaneres i muntanyes de Prades. Tota la planta, en infusió, ha estat emprada per estimular la diüresi i contra el mal de pedra. Com a ús extern, també ha estat usada contra les erupcions cutànies.

mel de mil flors

<Làctics > Producte elaborat>

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca mel de mil flors, n f
ca mel multifloral, n f
ca mel polifloral, n f
es miel de mil flores, n f
es miel multifloral, n f
es miel polifloral, n f
fr miel toutes fleurs, n m
en multi-flower honey, n

<Làctics > Producte elaborat>

Definició

Mel procedent de diversos tipus de flors, cap dels quals no destaca per sobre dels altres.

mil ratlles

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca mil ratlles, n f
es a mil rayas
es rayadillo

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició

Teixit amb lligat de plana, en què tant els fils d'ordit com els de trama són alternativament un de cada color.

milfulles

<Botànica>

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca andianeta, n f var. ling.
ca bliecà, n m var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca cebuda blanca, n f var. ling.
ca cent fulles, n f var. ling.
ca cinto enrama, n m var. ling.
ca gamusa, n f var. ling.
ca gamuses, n f pl var. ling.
ca herba dels llapins, n f var. ling.
ca hierba de tall, n f var. ling.
ca lladrecà, n m var. ling.
ca mil en rama, n m var. ling.
ca mil fulles, n f var. ling.
ca mil-en-rama, n m var. ling.
ca milfulls, n f var. ling.
ca milrama, n m var. ling.
ca oliacà, n m var. ling.
ca olicà, n m var. ling.
ca sabuda, n f var. ling.
ca sabuda blanca, n f var. ling.
ca uliacà, n m var. ling.
ca uliecà, n m var. ling.
nc Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

milfulles

<Ciències de la vida>

ca milfulles, n f
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba d'anyell, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de xai, n f sin. compl.
ca camamilla, n f alt. sin.
ca camamilla de les ribes, n f alt. sin.
ca camamilla de Meranges, n f alt. sin.
ca camamilla de muntanya, n f alt. sin.
ca camamilla de prat, n f alt. sin.
ca camamilla del tros, n f alt. sin.
ca camamilla dels aragonesos, n f alt. sin.
ca camamil·la vera, n f alt. sin.
ca camorro, n m alt. sin.
ca camorros, n m pl alt. sin.
ca cap de bou, n m alt. sin.
ca cap de moro, n m alt. sin.
ca ceguda, n f alt. sin.
ca ceguda blanca, n f alt. sin.
ca centenrama, n m alt. sin.
ca centfulles, n f alt. sin.
ca cordonet, n m alt. sin.
ca curatalls, n m alt. sin.
ca espina de peix, n f alt. sin.
ca estronca-sangs, n m pl alt. sin.
ca filera, n f alt. sin.
ca fileres, n f pl alt. sin.
ca guinça, n f alt. sin.
ca guinces, n f pl alt. sin.
ca herba bouera, n f alt. sin.
ca herba conillera, n f alt. sin.
ca herba currera, n f alt. sin.
ca herba de cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de ferides, n f alt. sin.
ca herba de l'angina, n f alt. sin.
ca herba de la Coma, n f alt. sin.
ca herba de la tos, n f alt. sin.
ca herba de les cent fulles, n f alt. sin.
ca herba de les mil fulles, n f alt. sin.
ca herba de tall, n f alt. sin.
ca herba de talls, n f alt. sin.
ca herba de tos, n f alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba dels conills, n f alt. sin.
ca herba dels talls, n f alt. sin.
ca herba fina, n f alt. sin.
ca herba per al sucre, n f alt. sin.
ca indianeta, n f alt. sin.
ca lladracà, n m alt. sin.
ca marfull, n m alt. sin.
ca milenrama, n m alt. sin.
ca milflors, n f alt. sin.
ca milherbes, n f alt. sin.
ca milifulla, n f alt. sin.
ca miliuna, n f alt. sin.
ca oriecà, n m alt. sin.
ca percala, n f alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca sardineta, n f alt. sin.
ca setge, n m alt. sin.
ca andianeta, n f var. ling.
ca bliecà, n m var. ling.
ca camamirla, n f var. ling.
ca cebuda blanca, n f var. ling.
ca cent fulles, n f var. ling.
ca cinto enrama, n m var. ling.
ca gamusa, n f var. ling.
ca gamuses, n f pl var. ling.
ca herba dels llapins, n f var. ling.
ca hierba de tall, n f var. ling.
ca lladrecà, n m var. ling.
ca mil en rama, n m var. ling.
ca mil fulles, n f var. ling.
ca mil-en-rama, n m var. ling.
ca milfulls, n f var. ling.
ca milrama, n m var. ling.
ca oliacà, n m var. ling.
ca olicà, n m var. ling.
ca sabuda, n f var. ling.
ca sabuda blanca, n f var. ling.
ca uliacà, n m var. ling.
ca uliecà, n m var. ling.
nc Achillea millefolium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Nota

1. Les formes cebuda i sabuda, habituals en pallarès, mostren una equivalència acústica GU>BU de ceguda, evolució catalana del llatí CICUTA mantinguda en parlars dels Alts Pirineus, i substituïda a la resta del territori pel cultisme cicuta (cf. Coromines, Diccionari etimològic i complementari de la llen gua catalana, vol. II, p. 657; així com Veny, J. «L'equivalència acústica B = G en català: els casos de bolerany 'remolí' i boixac 'galdiró', Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XVIII, 1989, p. 101-127). MASCLANS recull sabuda blanca d'una obra del botànic Font i Quer sobre la Vall de Boí, tot i que l'ortografia com cebuda blanca.
2. En relació amb la denominació herba dels llapins, llapí 'conill' és un manlleu del francès lapin, a través de l'occità, present en els parlars septentrionals.

milfulles

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

ca milfulles, n f
ca camamil·la vera, n f sin. compl.
ca camamilla vera, n f sin. compl.
ca cebuda blanca, n f sin. compl.
ca flor de ploma, n f sin. compl.
ca herba de corder, n f sin. compl.
ca herba de les ferides, n f sin. compl.
ca herba de les nou camises, n f sin. compl.
ca herba de mil fulles, n f sin. compl.
ca herba de tall, n f sin. compl.
es milenrama
fr mille-feuille
en milfoil
nc Achillea millefollium

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia vivaç de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d'alçada, que creix en pastures i altres hàbitats oberts i no gaire secs, sobretot als Pirineus. Conté essències, lactones, tanins i un alcaloide amarg (aquileïna). Les summitats florides, que es cullen a l'estiu, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, i contra les digestions feixugues i la dismenorrea. Com a ús extern, han estat utilitzades per a guarir nafres i ferides.

mill perlat

<Botànica>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca mill perlat, n m
es maíz negro
es mijo candela
es mijo perla
es panizo negro
fr maïs noir
fr mil à chandelles
fr millet perle
fr penniset glauque
en african millet
en pale pigeon millet
en pearl millet
nc Pennisetum americanum
nc Pennisetum glaucum
nc Pennisetum typhoides

<Botànica>