Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "mollesa" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida d'escarola amb pedrers d'ànec
- es ensalada de escarola con mollejas de pato
- fr salade de scarole aux gésiers de canard
- it insalata di scarola con ventrigli d'anatra
- en escarole salad with duck's gizzards
- de Endiviensalat mit Entenkaumagen
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de favetes amb menta i pedrers d'ànec confitats
- es ensalada de habitas con menta y mollejas de pato confitadas
- fr salade de fèves fines à la menthe et aux gésiers de canard confits
- it insalata di favette con menta e ventrigli d'anatra confit
- en salad of baby broad beans with mint and pickled duck's gizzards
- de Salat mit jungen Saubohnen, Minze und eingelegtem Entenkaumagen
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de formatge de cabra amb pedrers i pernil d'ànec
- es ensalada de queso de cabra con mollejas y jamón de pato
- fr salade de fromage de chèvre aux gésiers et au jambon de canard
- it insalata di formaggio di capra con ventrigli e prosciutto d'anatra
- en goat cheese salad with duck's gizzards and ham
- de Salat mit Ziegenkäse, Entenschinken und Kaumagen
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de llobregant, tomàquet i lletons
- es ensalada de bogavante, tomate y mollejas
- fr salade de homard, de tomate et de ris
- it insalata d'astice, pomodoro e animelle
- en lobster, tomato and sweetbreads salad
- de Salat mit Hummer, Tomaten und Bries
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de pedrers amb vinagreta de mostassa
- es ensalada de mollejas con vinagreta de mostaza
- fr salade de gésiers à la vinaigrette de moutarde
- it insalata di ventrigli con vinaigrette alla mostarda
- en gizzard salad with mustard vinaigrette
- de Kaumagensalat mit Senfvinaigrette
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de pedrers amb xips de moniato i magrana marinada amb moscatell
- es ensalada de mollejas con chips de boniato y granada marinada al moscatel
- fr salade de gésiers aux chips de patate douce et à la grenade marinée au muscat
- it insalata di ventrigli con chips di patata americana e melagrana marinata nel moscato
- en gizzard salad with sweet potato crisps and pomegranate marinated with muscatel
- de Kaumagensalat mit Süßkartoffelchips und Granatapfel in Muskatellermarinade
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida tèbia de llamàntol amb lletons i vinagreta de tomàquet i faves
- es ensalada templada de bogavante con mollejas y vinagreta de tomate y habas
- fr salade tiède d'homard aux ris et à la vinaigrette de tomate et de fèves
- it insalata tiepida di spinaci con salmone, acciughe e formaggio brie
- en warm lobster and sweetbreads salad with tomato and broad beans vinaigrette
- de lauwarmer Salat mit Spinat, Lachs, Anchovis und Brie
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida tèbia de pedrers i pernil d'ànec
- es ensalada templada de mollejas y jamón de pato
- fr salade tiède de gésiers et de jambon de canard
- it insalata tiepida di ventrigli e prosciutto d'anatra
- en gizzards and duck ham warm salad
- de lauwarmer Salat mit Kaumagen und Entenschinken
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arç blanc, n m
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca espí blanc, n m sin. compl.
- ca espinalb, n m sin. compl.
- ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arç negre, n m alt. sin.
- ca arçalb, n m alt. sin.
- ca arços, n m pl alt. sin.
- ca arços blancs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga blanca, n f alt. sin.
- ca arn, n m alt. sin.
- ca arn blanc, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca babuller blanc, n m alt. sin.
- ca barçal, n m alt. sin.
- ca barçal blanc, n m alt. sin.
- ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca bolqueret, n m alt. sin.
- ca bolquerets, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cirer, n m alt. sin.
- ca cirer de pastor, n m alt. sin.
- ca cirera, n f alt. sin.
- ca cirera de pastor, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireret de pastor, n m alt. sin.
- ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca espí, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal blanc, n m alt. sin.
- ca espinal ver, n m alt. sin.
- ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
- ca espinaler, n m alt. sin.
- ca espinall, n m alt. sin.
- ca espinàs, n m alt. sin.
- ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
- ca garboller, n m alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca gaürrer, n m alt. sin.
- ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca graüll (fruit), n m alt. sin.
- ca graüller, n m alt. sin.
- ca grenoller, n m alt. sin.
- ca iller, n m alt. sin.
- ca mallol, n m alt. sin.
- ca mallola, n f alt. sin.
- ca pollera, n f alt. sin.
- ca polls, n m pl alt. sin.
- ca pomer de pastor, n m alt. sin.
- ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca robeta, n f alt. sin.
- ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca trualler, n m alt. sin.
- ca agraüller, n m var. ling.
- ca aguller, n m var. ling.
- ca angarguller, n m var. ling.
- ca argilaga blanca, n f var. ling.
- ca arguller, n m var. ling.
- ca aspinal, n m var. ling.
- ca aspinal blanc, n m var. ling.
- ca aspino blanc, n m var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barsal blanc, n m var. ling.
- ca baurré, n m var. ling.
- ca brabuller, n m var. ling.
- ca calarigue, n m var. ling.
- ca ciderer de pastor, n m var. ling.
- ca craüller, n m var. ling.
- ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
- ca engarguller, n m var. ling.
- ca espinau, n m var. ling.
- ca espinaubo, n m var. ling.
- ca espinaula, n f var. ling.
- ca garanyoner, n m var. ling.
- ca gargaller, n m var. ling.
- ca garruer, n m var. ling.
- ca gaurrer, n m var. ling.
- ca gaurrer blanc, n m var. ling.
- ca grauller, n m var. ling.
- ca santperemàrtir, n m var. ling.
- ca trueller, n m var. ling.
- nc Crataegus monogyna Jacq.
- nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
- nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca arç blanc, n m
- ca cirera de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca cirerer de la Mare de Déu, n m sin. compl.
- ca cirerer de pastor, n m sin. compl.
- ca cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
- ca cirereta de pastor (fruit), n f sin. compl.
- ca espí blanc, n m sin. compl.
- ca espinalb, n m sin. compl.
- ca ram de Sant Pere, n m sin. compl.
- ca arç, n m alt. sin.
- ca arç negre, n m alt. sin.
- ca arçalb, n m alt. sin.
- ca arços, n m pl alt. sin.
- ca arços blancs, n m pl alt. sin.
- ca argelaga blanca, n f alt. sin.
- ca arn, n m alt. sin.
- ca arn blanc, n m alt. sin.
- ca arnet, n m alt. sin.
- ca babuller blanc, n m alt. sin.
- ca barçal, n m alt. sin.
- ca barçal blanc, n m alt. sin.
- ca bolles d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca bolqueret, n m alt. sin.
- ca bolquerets, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
- ca bolquerets del Nostre Senyor, n m pl alt. sin.
- ca cirer, n m alt. sin.
- ca cirer de pastor, n m alt. sin.
- ca cirera, n f alt. sin.
- ca cirera de pastor, n f alt. sin.
- ca cirerer, n m alt. sin.
- ca cirerer de guineu, n m alt. sin.
- ca cireres de pastor (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireret de pastor, n m alt. sin.
- ca cirereta de Laguar (fruit), n f alt. sin.
- ca cirereta de pastor, n f alt. sin.
- ca cireretes d'espinal (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar, n f pl alt. sin.
- ca cireretes de Laguar (fruit), n f pl alt. sin.
- ca cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca espí, n m alt. sin.
- ca espinal, n m alt. sin.
- ca espinal blanc, n m alt. sin.
- ca espinal ver, n m alt. sin.
- ca espinalb (fruit), n m alt. sin.
- ca espinaler, n m alt. sin.
- ca espinall, n m alt. sin.
- ca espinàs, n m alt. sin.
- ca flors de Sant Pere Màrtir, n f pl alt. sin.
- ca garboller, n m alt. sin.
- ca garbuller, n m alt. sin.
- ca garbuller de cirereta, n m alt. sin.
- ca garguller, n m alt. sin.
- ca gaürrer, n m alt. sin.
- ca gaürrer blanc, n m alt. sin.
- ca gavarrer, n m alt. sin.
- ca granes d'arç blanc (fruit), n f pl alt. sin.
- ca graüll (fruit), n m alt. sin.
- ca graüller, n m alt. sin.
- ca grenoller, n m alt. sin.
- ca iller, n m alt. sin.
- ca mallol, n m alt. sin.
- ca mallola, n f alt. sin.
- ca pollera, n f alt. sin.
- ca polls, n m pl alt. sin.
- ca pomer de pastor, n m alt. sin.
- ca pometes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
- ca pometes de pastor, n f pl alt. sin.
- ca pometes del bon pastor, n f pl alt. sin.
- ca ram de Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca robeta, n f alt. sin.
- ca robeta de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca Sant Pere Màrtir, n m alt. sin.
- ca tapaculs, n m alt. sin.
- ca trualler, n m alt. sin.
- ca agraüller, n m var. ling.
- ca aguller, n m var. ling.
- ca angarguller, n m var. ling.
- ca argilaga blanca, n f var. ling.
- ca arguller, n m var. ling.
- ca aspinal, n m var. ling.
- ca aspinal blanc, n m var. ling.
- ca aspino blanc, n m var. ling.
- ca barsal, n m var. ling.
- ca barsal blanc, n m var. ling.
- ca baurré, n m var. ling.
- ca brabuller, n m var. ling.
- ca calarigue, n m var. ling.
- ca ciderer de pastor, n m var. ling.
- ca craüller, n m var. ling.
- ca engarbuller de cirereta, n m var. ling.
- ca engarguller, n m var. ling.
- ca espinau, n m var. ling.
- ca espinaubo, n m var. ling.
- ca espinaula, n f var. ling.
- ca garanyoner, n m var. ling.
- ca gargaller, n m var. ling.
- ca garruer, n m var. ling.
- ca gaurrer, n m var. ling.
- ca gaurrer blanc, n m var. ling.
- ca grauller, n m var. ling.
- ca santperemàrtir, n m var. ling.
- ca trueller, n m var. ling.
- nc Crataegus monogyna Jacq.
- nc Mespilus monogyna (Jacq.) All. sin. compl.
- nc Crataegus oxyacantha auct. p.p. var. ling.
<Botànica > rosàcies>
Nota
-
Per bé que DIEC2-E recull la forma garboller (aplicada a Rhamnus lycioides) mantenim la denominació garbuller, nom derivat de obriülls (amb una evolució abreuller>arbuller> garbuller; cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. obrir) i que es deu al fet que es tracta d'una planta molt espinosa, que es pot clavar als ulls o ferir-los. Per tant, la grafia garbuller manté la u etimològica de ull i reflecteix la pronúncia amb [u] també en territoris on no hi ha confusió de o/u àtones, com mostra la forma garbuller de cirereta que PELL2000-3 recull al País Valencià.
2. Calarigue és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) calarigh