Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "mongeta" dins totes les àrees temàtiques

fusell auto fusell auto

<Enginyeria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  fusell auto, n m
  • es  mangueta automóvil, n f
  • fr  fusée automobile, n f
  • en  stub axle car, n
  • de  Achsschenkel Auto, n m

<Enginyeria>

greix de la mongetera greix de la mongetera

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  greix de la mongetera, n m
  • es  grasa de la judía
  • fr  graisse du haricot
  • en  halo blight of beans

<Agricultura > Fitopatologia>

Definició
Bacteri, Pseudomonas phaseolicola, que produeix taques olioses als llegums.
greix de la mongetera greix de la mongetera

<Agricultura > Fitopatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  greix de la mongetera, n m

<Malalties de les plantes>

Definició
Infecció de la mongetera (Phaseolus vulgaris L.) produïda pel bacteri Pseudomonas savastanoi pv. phaseolicola (Burkholder) Gardan, Bollet, Abu Ghorrah, Grimont & Grimont, que es caracteritza pel desenvolupament d'un halo edematós al voltant de la lesió.
grua suspesa grua suspesa

<Agricultura. Ramaderia > Maquinària i equip agropecuari>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  grua suspesa, n f
  • es  grúa montada sobre tractor
  • fr  grue portée sur tracteur
  • it  gru montata
  • en  tractor mounted crane
  • de  Bauernlader

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició
Carregador de tractor l'eina de càrrega del qual és una grua muntada al darrere del tractor que es recolza a terra mitjançant dos suports laterals.
herba de les set sagnies herba de les set sagnies

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les set sagnies, n f
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  asprilla, n f alt. sin.
  • ca  aspró, n m alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  embudets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba aspra, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botgeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rogeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba de restrènyer la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  herba sangonera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herbeta la sang, n f alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  pedrera borda, n f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor vermella, n f alt. sin.
  • ca  anguina, n f var. ling.
  • ca  asperon, n m var. ling.
  • ca  botxeta, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de sanies, n f var. ling.
  • ca  herba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de siete sanies, n f var. ling.
  • ca  hierba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  pata de colom, n f var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gos, n m var. ling.
  • ca  salsalies, n f pl var. ling.
  • ca  salsanies, n f pl var. ling.
  • nc  Lithospermum fruticosum L.
  • nc  Lithodora fruticosa (L.) Griseb. sin. compl.

<Botànica > boraginàcies>

herba de les set sagnies herba de les set sagnies

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba de les set sagnies, n f
  • ca  herba sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  sanguinària, n f sin. compl.
  • ca  asprilla, n f alt. sin.
  • ca  aspró, n m alt. sin.
  • ca  botgeta, n f alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  coa de gat, n f alt. sin.
  • ca  cua de gat, n f alt. sin.
  • ca  embudets, n m pl alt. sin.
  • ca  herba aspra, n f alt. sin.
  • ca  herba blanca, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botgeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la botja, n f alt. sin.
  • ca  herba de la inflamació, n f alt. sin.
  • ca  herba de la rogeta, n f alt. sin.
  • ca  herba de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de les set sangs, n f alt. sin.
  • ca  herba de restrènyer la sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba de sang, n f alt. sin.
  • ca  herba de set sagnies, n f alt. sin.
  • ca  herba rasposa, n f alt. sin.
  • ca  herba sangonera, n f alt. sin.
  • ca  herbeta de la sang, n f alt. sin.
  • ca  herbeta la sang, n f alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  pedrera borda, n f alt. sin.
  • ca  peu de colom, n m alt. sin.
  • ca  rogeta, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor blava, n f alt. sin.
  • ca  sanguinària de flor vermella, n f alt. sin.
  • ca  anguina, n f var. ling.
  • ca  asperon, n m var. ling.
  • ca  botxeta, n f var. ling.
  • ca  herba de les set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de sanies, n f var. ling.
  • ca  herba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  herba de siete sanies, n f var. ling.
  • ca  hierba de set sangries, n f var. ling.
  • ca  pata de colom, n f var. ling.
  • ca  rabo de gat, n m var. ling.
  • ca  rabo de gos, n m var. ling.
  • ca  salsalies, n f pl var. ling.
  • ca  salsanies, n f pl var. ling.
  • nc  Lithospermum fruticosum L.
  • nc  Lithodora fruticosa (L.) Griseb. sin. compl.

<Botànica > boraginàcies>

jonceta distàquia jonceta distàquia

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonceta distàquia, n f
  • nc  Cyperus laevigatus L. subsp. distachyos (All.) Ball

<Botànica > ciperàcies>

jonceta distàquia jonceta distàquia

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  jonceta distàquia, n f
  • nc  Cyperus laevigatus L. subsp. distachyos (All.) Ball

<Botànica > ciperàcies>

lavabo lavabo

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  lavabo, n m
  • es  lavabo, n m
  • fr  lavabo, n m
  • eu  konketa, n

<Fusteria > Construccions>

lavabo amb pedestal lavabo amb pedestal

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  lavabo amb pedestal, n m
  • es  lavabo con pedestal, n m
  • fr  ensemble lavabo-colonne, n m
  • fr  lavabo sur colonne, n m
  • eu  konketa oindun, n
  • eu  oin gaineko konketa, n

<Fusteria > Construccions>