Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gat, n m
ca gat de mar, n m sin. compl.
ca gat marí, n m sin. compl.
ca gat ver, n m sin. compl.
ca gatet, n m sin. compl.
ca gató, n m sin. compl.
ca gatvaire, n m sin. compl.
ca mussola, n f sin. compl.
ca peix gat, n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca pinta-roja, n f sin. compl.
ca pintada, n f sin. compl.
ca gal-vaire, n m var. ling.
ca gat baire, n m var. ling.
ca gatò, n m var. ling.
ca pinta rotja, n f var. ling.
ca pintarosa, n f var. ling.
ca pintarossa, n f var. ling.
ca pintarroja, n f var. ling.
nc Scyliorhinus canicula
nc Sciliorhinus canicula var. ling.
nc Scylliorhinus canicula var. ling.
nc Scyllium canicula var. ling.
nc Scyllium canícula var. ling.
nc Scyllum canicula var. ling.
nc Squalus canicula var. ling.
es lija, n f
es pintarroja, n m
es tollo, n m
fr petite roussette
en smallspotted catshark

<Taurons > Esciliorínids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gatsaule, n m
ca gatell, n m sin. compl.
ca salanca, n f sin. compl.
ca salenca, n f sin. compl.
ca alziró, n m alt. sin.
ca cotoner, n m alt. sin.
ca gatells, n m pl alt. sin.
ca gatets (inflorescència), n m pl alt. sin.
ca gatsalze, n m alt. sin.
ca salanca de bosc, n f alt. sin.
ca salenca de muntanya, n f alt. sin.
ca salenca muntadana, n f alt. sin.
ca salenca muntanyenca, n f alt. sin.
ca sàlic, n m alt. sin.
ca salze, n m alt. sin.
ca saule, n m alt. sin.
ca saule de cabres, n m alt. sin.
ca aixalenca, n f var. ling.
ca gatsaula, n f var. ling.
ca salenca montadana, n f var. ling.
ca salenca montanyera, n f var. ling.
ca salit, n m var. ling.
ca salser, n m var. ling.
ca salsèr, n m var. ling.
ca salze cabruno, n m var. ling.
ca salzer, n m var. ling.
ca salzèr, n m var. ling.
ca saula, n f var. ling.
nc Salix caprea L.

<Botànica > salicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gatsaule, n m
ca gatell, n m sin. compl.
ca salanca, n f sin. compl.
ca salenca, n f sin. compl.
ca alziró, n m alt. sin.
ca cotoner, n m alt. sin.
ca gatells, n m pl alt. sin.
ca gatets (inflorescència), n m pl alt. sin.
ca gatsalze, n m alt. sin.
ca salanca de bosc, n f alt. sin.
ca salenca de muntanya, n f alt. sin.
ca salenca muntadana, n f alt. sin.
ca salenca muntanyenca, n f alt. sin.
ca sàlic, n m alt. sin.
ca salze, n m alt. sin.
ca saule, n m alt. sin.
ca saule de cabres, n m alt. sin.
ca aixalenca, n f var. ling.
ca gatsaula, n f var. ling.
ca salenca montadana, n f var. ling.
ca salenca montanyera, n f var. ling.
ca salit, n m var. ling.
ca salser, n m var. ling.
ca salsèr, n m var. ling.
ca salze cabruno, n m var. ling.
ca salzer, n m var. ling.
ca salzèr, n m var. ling.
ca saula, n f var. ling.
nc Salix caprea L.

<Botànica > salicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de sociologia i ciències socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/269>

ca gentada, n f
ca gernació, n f
es gentío, n m
es muchedumbre, n f
en crowd, n
en multitude, n
en throng, n

<Classes, grups i categories socials > Grups socials>

Definició

Multitud de gent, especialment quan concorren en un indret.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gram estrellat, n m
ca blat del diable, n m sin. compl.
ca blat de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca blat del dimoni, n m alt. sin.
ca cabeçuda punxada, n f alt. sin.
ca equinària, n f alt. sin.
nc Echinaria capitata (L.) Desf.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca gram estrellat, n m
ca blat del diable, n m sin. compl.
ca blat de Nostre Senyor, n m alt. sin.
ca blat del dimoni, n m alt. sin.
ca cabeçuda punxada, n f alt. sin.
ca equinària, n f alt. sin.
nc Echinaria capitata (L.) Desf.

<Botànica > gramínies / poàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca grua suspesa, n f
es grúa montada sobre tractor
fr grue portée sur tracteur
it gru montata
en tractor mounted crane
de Bauernlader

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Carregador de tractor l'eina de càrrega del qual és una grua muntada al darrere del tractor que es recolza a terra mitjançant dos suports laterals.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de Santa Rosa, n f
ca herba maleïda, n f alt. sin.
ca llampoina, n f alt. sin.
ca peònia, n f alt. sin.
ca peònia de muntanya, n f alt. sin.
ca piorna, n f alt. sin.
ca piorna de muntanya, n f alt. sin.
ca realgar, n m alt. sin.
ca rosa albardera, n f alt. sin.
ca rosa d'ase, n f alt. sin.
ca rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca rosa de muntanya, n f alt. sin.
ca rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
ca rosa montesca, n f alt. sin.
ca rosa muntesa, n f alt. sin.
ca ampoina, n f var. ling.
ca ampoinera, n f var. ling.
ca celònia, n f var. ling.
ca celòria, n f var. ling.
ca empoina, n f var. ling.
ca peronya, n f var. ling.
ca piorn, n m var. ling.
ca piürna, n f var. ling.
ca salòria, n f var. ling.
nc Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
nc Paeonia humilis Retz. sin. compl.
nc Paeonia microcarpa Boiss. et Reut. var. ling.
nc Paeonia officinalis L. subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heywood var. ling.

<Botànica > peoniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba de Santa Rosa, n f
ca herba maleïda, n f alt. sin.
ca llampoina, n f alt. sin.
ca peònia, n f alt. sin.
ca peònia de muntanya, n f alt. sin.
ca piorna, n f alt. sin.
ca piorna de muntanya, n f alt. sin.
ca realgar, n m alt. sin.
ca rosa albardera, n f alt. sin.
ca rosa d'ase, n f alt. sin.
ca rosa de la Mare de Déu, n f alt. sin.
ca rosa de muntanya, n f alt. sin.
ca rosa de Santa Clara, n f alt. sin.
ca rosa montesca, n f alt. sin.
ca rosa muntesa, n f alt. sin.
ca ampoina, n f var. ling.
ca ampoinera, n f var. ling.
ca celònia, n f var. ling.
ca celòria, n f var. ling.
ca empoina, n f var. ling.
ca peronya, n f var. ling.
ca piorn, n m var. ling.
ca piürna, n f var. ling.
ca salòria, n f var. ling.
nc Paeonia officinalis L. subsp. microcarpa (Boiss. et Reut.) Nyman
nc Paeonia humilis Retz. sin. compl.
nc Paeonia microcarpa Boiss. et Reut. var. ling.
nc Paeonia officinalis L. subsp. humilis (Retz.) Cullen et Heywood var. ling.

<Botànica > peoniàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

MARTÍ i FERRER, Robert. Diccionari de maquinària agrícola. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura: Curial, 1994. 277 p. (Terminologies)
ISBN 84-393-3155-X; 84-7256-893-8

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca joc de munyida, n m
es juego de ordeño
fr faisceau-trayeur
it unità mungitrice
en milking cluster
de Melkzeug

<Maquinària i equip agropecuari>

Definició

Aparell format per quatre mugroneres cadascuna de les quals consta de dos tubs que desemboquen en un lactoducte, un de lateral que es connecta al polsador i un d'inferior que aspira la llet.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "muntada" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició