Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

ca capricultura, n f
ca caprinotècnia, n f sin. compl.
ca producció caprina, n f sin. compl.
es capricultura
es caprinotecnia
es producción caprina
fr capriculture
en goat breeding

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició

Zootècnia que es dedica a la cria i l'explotació de les cabres.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca caprina, n f

<Bioquímica i biologia molecular>, <Endocrinologia i nutrició>

Definició

Qualsevol dels èsters del glicerol i l'àcid càpric, especialment la tricaprina, constituent de la mantega i responsable del seu gust.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.

ca capsantina, n f
ca capsorubina, n f
ca extracte de paprika, n m
es capsantina
es capsorrubina
es extracto de pimentón
fr capsanthéine
fr capsorubine
fr extrait de paprika
en capsanthin
en capsorubin
en paprika extract
cod E 160c

<Additius alimentaris > Colorant natural > Carotenoide>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'additius alimentaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2012-2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/135>
Cada additiu alimentari té assignats un número d'identificació (E) i les classes funcionals que n'indiquen els usos aprovats principals.

ca capsantina, n f
ca capsorubina, n f
ca extracte de paprika, n m
es capsantina
es capsorrubina
es extracto de pimentón
fr capsanthéine
fr capsorubine
fr extrait de paprika
en capsanthin
en capsorubin
en paprika extract
cod E 160c

<Additius alimentaris > Colorant natural > Carotenoide>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cardó, n m
ca card blanc, n m sin. compl.
ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
ca cardet, n m sin. compl.
ca cardinxa, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca cardús, n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca pinta de moro, n f sin. compl.
ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
ca assotacristos, n m alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca carda, n f alt. sin.
ca cardanxa, n f alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardatxa, n f alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardigassos, n m pl alt. sin.
ca cardó bord, n m alt. sin.
ca cardons, n m pl alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
ca cristos, n m pl alt. sin.
ca escardassó, n m alt. sin.
ca escardó, n m alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de raspall, n m alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
ca guitarra, n f alt. sin.
ca paperines, n f pl alt. sin.
ca rierenca, n f alt. sin.
ca romerill, n m alt. sin.
ca tracalets, n m pl alt. sin.
ca cardus, n m pl var. ling.
nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cardó, n m
ca card blanc, n m sin. compl.
ca carda (inflorescència seca), n f sin. compl.
ca cardet, n m sin. compl.
ca cardinxa, n f sin. compl.
ca cardot, n m sin. compl.
ca cardús, n m sin. compl.
ca pinta, n f sin. compl.
ca pinta de moro, n f sin. compl.
ca pinya de cardar borda, n f sin. compl.
ca assotacristos, n m alt. sin.
ca caps de burro, n m pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca carda, n f alt. sin.
ca cardanxa, n f alt. sin.
ca cardassa, n f alt. sin.
ca cardatxa, n f alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardigassos, n m pl alt. sin.
ca cardó bord, n m alt. sin.
ca cardons, n m pl alt. sin.
ca cards, n m pl alt. sin.
ca catí-catacs, n m pl alt. sin.
ca cristos, n m pl alt. sin.
ca escardassó, n m alt. sin.
ca escardó, n m alt. sin.
ca escardot, n m alt. sin.
ca escardot de raspall, n m alt. sin.
ca escardots, n m pl alt. sin.
ca escardots de raspall, n m pl alt. sin.
ca guitarra, n f alt. sin.
ca paperines, n f pl alt. sin.
ca rierenca, n f alt. sin.
ca romerill, n m alt. sin.
ca tracalets, n m pl alt. sin.
ca cardus, n m pl var. ling.
nc Dipsacus fullonum L. subsp. fullonum
nc Dipsacus silvestris Mill. var. ling.

<Botànica > dipsacàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca cardenal anyil becblanc, n m
es azulillo grande
fr guiraca bleu
en blue grosbeak
de Azurfink
nc Passerina caerulea

<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca cardenal anyil becblanc, n m
es azulillo grande
fr guiraca bleu
en blue grosbeak
de Azurfink
nc Passerina caerulea

<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca cardenal anyil capblau, n m
es azulillo lapislázuli
fr passerin azuré
en lazuli bunting
de Lazulifink
nc Passerina amoena

<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca cardenal anyil capblau, n m
es azulillo lapislázuli
fr passerin azuré
en lazuli bunting
de Lazulifink
nc Passerina amoena

<36.137 Ocells > Passeriformes > Cardinàlids>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "paperina" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició