Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capsigranyera, n f
ca coliquera, n f alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca herba capsera, n f alt. sin.
ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de cucs, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba felera blanca, n f alt. sin.
ca herba mosquera, n f alt. sin.
ca lledània, n f alt. sin.
ca lledànies, n f pl alt. sin.
ca llengua de passerell, n f alt. sin.
ca orella de rata, n f alt. sin.
ca pi d'olor, n m alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol blanc, n m alt. sin.
ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
ca poliol mascle, n m alt. sin.
ca poliol montà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca te de roca, n m alt. sin.
ca timó blanc, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timó ver, n m alt. sin.
ca timonet blanc, n m alt. sin.
ca tomello mascle, n m alt. sin.
ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
ca capcigranyera, n f var. ling.
ca llengua de passarell, n f var. ling.
ca piliol, n m var. ling.
ca puliol, n m var. ling.
ca puliol de muntanya, n m var. ling.
nc Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capsigranyera, n f
ca coliquera, n f alt. sin.
ca farigola, n f alt. sin.
ca farigola mascle, n f alt. sin.
ca frígola, n f alt. sin.
ca herba capsera, n f alt. sin.
ca herba capsigranyera, n f alt. sin.
ca herba cuquera, n f alt. sin.
ca herba de capsigrany, n f alt. sin.
ca herba de cucs, n f alt. sin.
ca herba de Sant Ponç, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba felera blanca, n f alt. sin.
ca herba mosquera, n f alt. sin.
ca lledània, n f alt. sin.
ca lledànies, n f pl alt. sin.
ca llengua de passerell, n f alt. sin.
ca orella de rata, n f alt. sin.
ca pi d'olor, n m alt. sin.
ca poliol, n m alt. sin.
ca poliol blanc, n m alt. sin.
ca poliol de muntanya, n m alt. sin.
ca poliol mascle, n m alt. sin.
ca poliol montà, n m alt. sin.
ca poniol, n m alt. sin.
ca te de roca, n m alt. sin.
ca timó blanc, n m alt. sin.
ca timó mascle, n m alt. sin.
ca timó ver, n m alt. sin.
ca timonet blanc, n m alt. sin.
ca tomello mascle, n m alt. sin.
ca ajoca-sapos, n m/f var. ling.
ca capcigranyera, n f var. ling.
ca llengua de passarell, n f var. ling.
ca piliol, n m var. ling.
ca puliol, n m var. ling.
ca puliol de muntanya, n m var. ling.
nc Teucrium polium L.

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Nota

1. La denominació tomello probablement és una adaptació de l'aragonès antic tomiello, freqüent en valencià. DIEC2-E sí que recull tomell.
2. El nom sapo (o sàput), present en la denominació ajoca-sapos, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca corniol, n m
ca campaneta blava, n f sin. compl.
ca corn, n m sin. compl.
ca ocellets, n m pl sin. compl.
ca passerella, n f sin. compl.
ca perfetamor, n m sin. compl.
ca aguilera, n f alt. sin.
ca aliguenya, n f alt. sin.
ca alta-reina, n f alt. sin.
ca amor perfet, n m alt. sin.
ca amor perfeta, n f alt. sin.
ca aquilègia vulgar, n f alt. sin.
ca aucellets, n m pl alt. sin.
ca badola, n f alt. sin.
ca badoles, n f pl alt. sin.
ca bonet blau, n m alt. sin.
ca bonet de capellà, n m alt. sin.
ca bonets blaus, n m pl alt. sin.
ca bonets de capellà, n m pl alt. sin.
ca campanes, n f pl alt. sin.
ca campaneta, n f alt. sin.
ca campaneta doble, n f alt. sin.
ca campanetes, n f pl alt. sin.
ca corniol vulgar, n m alt. sin.
ca corns, n m pl alt. sin.
ca corns blaus, n m pl alt. sin.
ca englantina, n f alt. sin.
ca espenaller, n m alt. sin.
ca guants de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca guants de perfet amor, n m pl alt. sin.
ca herba de la campana, n f alt. sin.
ca mantell reial, n m alt. sin.
ca ocellet, n m alt. sin.
ca pelicans de camp, n m pl alt. sin.
ca quepis de jana, n m alt. sin.
ca viudes, n f pl alt. sin.
ca ausellets, n m pl var. ling.
ca campanilla de San Antón, n f var. ling.
ca perfet amor, n m var. ling.
ca quepi de jana, n m var. ling.
nc Aquilegia vulgaris L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca corniol, n m
ca campaneta blava, n f sin. compl.
ca corn, n m sin. compl.
ca ocellets, n m pl sin. compl.
ca passerella, n f sin. compl.
ca perfetamor, n m sin. compl.
ca aguilera, n f alt. sin.
ca aliguenya, n f alt. sin.
ca alta-reina, n f alt. sin.
ca amor perfet, n m alt. sin.
ca amor perfeta, n f alt. sin.
ca aquilègia vulgar, n f alt. sin.
ca aucellets, n m pl alt. sin.
ca badola, n f alt. sin.
ca badoles, n f pl alt. sin.
ca bonet blau, n m alt. sin.
ca bonet de capellà, n m alt. sin.
ca bonets blaus, n m pl alt. sin.
ca bonets de capellà, n m pl alt. sin.
ca campanes, n f pl alt. sin.
ca campaneta, n f alt. sin.
ca campaneta doble, n f alt. sin.
ca campanetes, n f pl alt. sin.
ca corniol vulgar, n m alt. sin.
ca corns, n m pl alt. sin.
ca corns blaus, n m pl alt. sin.
ca englantina, n f alt. sin.
ca espenaller, n m alt. sin.
ca guants de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
ca guants de perfet amor, n m pl alt. sin.
ca herba de la campana, n f alt. sin.
ca mantell reial, n m alt. sin.
ca ocellet, n m alt. sin.
ca pelicans de camp, n m pl alt. sin.
ca quepis de jana, n m alt. sin.
ca viudes, n f pl alt. sin.
ca ausellets, n m pl var. ling.
ca campanilla de San Antón, n f var. ling.
ca perfet amor, n m var. ling.
ca quepi de jana, n m var. ling.
nc Aquilegia vulgaris L.

<Botànica > ranunculàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espergulària purpúria, n f
ca espergulària vermella, n f alt. sin.
ca herba passerella, n f alt. sin.
ca herba vermella, n f alt. sin.
ca herba pasarella, n f var. ling.
nc Spergularia purpurea (Pers.) G. Don
nc Spergularia longipes Rouy var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca espergulària purpúria, n f
ca espergulària vermella, n f alt. sin.
ca herba passerella, n f alt. sin.
ca herba vermella, n f alt. sin.
ca herba pasarella, n f var. ling.
nc Spergularia purpurea (Pers.) G. Don
nc Spergularia longipes Rouy var. ling.

<Botànica > cariofil·làcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca heliantem italià, n m
ca heliantem itàlic, n m alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba passerella, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba paserella, n f var. ling.
nc Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. italicum (L.) Font Quer et Rothm.
nc Helianthemum penicillatum Thib. ex Dunal sin. compl.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca heliantem italià, n m
ca heliantem itàlic, n m alt. sin.
ca herba del mal de coll, n f alt. sin.
ca herba febrera, n f alt. sin.
ca herba passerella, n f alt. sin.
ca herba pedrera, n f alt. sin.
ca herba paserella, n f var. ling.
nc Helianthemum oelandicum (L.) DC. in Lam. et DC. subsp. italicum (L.) Font Quer et Rothm.
nc Helianthemum penicillatum Thib. ex Dunal sin. compl.

<Botànica > cistàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba berruguera, n f
ca cua d'escorpí, n f sin. compl.
ca heliotropi, n m sin. compl.
ca herba d'eruga, n f sin. compl.
ca herba paixellera, n f sin. compl.
ca herba passerella, n f sin. compl.
ca passerella, n f sin. compl.
ca berruguera, n f alt. sin.
ca blets blancs, n m pl alt. sin.
ca gira-sol, n m alt. sin.
ca gira-sol bord, n m alt. sin.
ca gira-sol de tanques, n m alt. sin.
ca heliotropi europeu, n m alt. sin.
ca herba escorpí, n f alt. sin.
ca mal gira-sol, n m alt. sin.
ca mira-sol, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca tornassol, n m alt. sin.
ca verrucària, n f alt. sin.
ca burugera, n f var. ling.
ca cua d'escorpió, n f var. ling.
ca heliotrop, n m var. ling.
ca heliotrop europeu, n m var. ling.
ca herba berrugueta, n f var. ling.
ca herba paissarellera, n f var. ling.
ca herba paixarallera, n f var. ling.
ca herba paixarella, n f var. ling.
ca herba paixarellera, n f var. ling.
ca herba paixatella, n f var. ling.
ca herba passarellera, n f var. ling.
ca herba patxarellera, n f var. ling.
ca malgirasol, n m var. ling.
ca passarella, n f var. ling.
ca passarelles, n f pl var. ling.
ca passarells, n m pl var. ling.
nc Heliotropium europaeum L.

<Botànica > boraginàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca herba berruguera, n f
ca cua d'escorpí, n f sin. compl.
ca heliotropi, n m sin. compl.
ca herba d'eruga, n f sin. compl.
ca herba paixellera, n f sin. compl.
ca herba passerella, n f sin. compl.
ca passerella, n f sin. compl.
ca berruguera, n f alt. sin.
ca blets blancs, n m pl alt. sin.
ca gira-sol, n m alt. sin.
ca gira-sol bord, n m alt. sin.
ca gira-sol de tanques, n m alt. sin.
ca heliotropi europeu, n m alt. sin.
ca herba escorpí, n f alt. sin.
ca mal gira-sol, n m alt. sin.
ca mira-sol, n m alt. sin.
ca morrotort, n m alt. sin.
ca tornassol, n m alt. sin.
ca verrucària, n f alt. sin.
ca burugera, n f var. ling.
ca cua d'escorpió, n f var. ling.
ca heliotrop, n m var. ling.
ca heliotrop europeu, n m var. ling.
ca herba berrugueta, n f var. ling.
ca herba paissarellera, n f var. ling.
ca herba paixarallera, n f var. ling.
ca herba paixarella, n f var. ling.
ca herba paixarellera, n f var. ling.
ca herba paixatella, n f var. ling.
ca herba passarellera, n f var. ling.
ca herba patxarellera, n f var. ling.
ca malgirasol, n m var. ling.
ca passarella, n f var. ling.
ca passarelles, n f pl var. ling.
ca passarells, n m pl var. ling.
nc Heliotropium europaeum L.

<Botànica > boraginàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "passarel��la" dins totes les àrees temàtiques

Nota

Nota