Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "pinyo" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca mabre, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca pintat, n m sin. compl.
- ca sula blanqueta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord blau, n m sin. compl.
- ca tord grívia, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca crivia, n f var. ling.
- ca crívia, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca mustele, n f var. ling.
- nc Labrus bergylta
- nc Labrus berggylta var. ling.
- nc Labrus maculatus var. ling.
- es maragota
- es pinto
- es vaqueta
- fr vieille
- fr vielle
- it spingola
- it tordo
- en ballan wrasse
- en wrasse
- de Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca grívia, n f
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca mabre, n m sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca pintat, n m sin. compl.
- ca sula blanqueta, n f sin. compl.
- ca tord, n m sin. compl.
- ca tord blau, n m sin. compl.
- ca tord grívia, n m sin. compl.
- ca tord verd, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- ca crivia, n f var. ling.
- ca crívia, n f var. ling.
- ca grivia, n f var. ling.
- ca mustele, n f var. ling.
- nc Labrus bergylta
- nc Labrus berggylta var. ling.
- nc Labrus maculatus var. ling.
- es maragota
- es pinto
- es vaqueta
- fr vieille
- fr vielle
- it spingola
- it tordo
- en ballan wrasse
- en wrasse
- de Lippfisch
<Peixos > Làbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.
- ca grívia, n m
- ca bestenaga, n f sin. compl.
- ca mustela, n f sin. compl.
- ca pintat, n m sin. compl.
- ca sula blanqueta, n f sin. compl.
- ca tord grívia, n m sin. compl.
- ca xinet, n m sin. compl.
- es maragota, n f
- es pinto, n m
- es vaqueta, n f
- fr vieille, n f
- it spingola, n f
- en ballan wrasse, n
- de Gefleckter Lippfisch, n m
- nc Labrus bergylta
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca grimpa-soques pintat, n m
- es trepatroncos pinto
- fr grimpar maillé
- en black-striped woodcreeper
- de Schwarzrücken-Baumsteiger
- nc Xiphorhynchus lachrymosus
<36.013 Ocells > Passeriformes > Furnàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca grimpa-soques pintat, n m
- es trepatroncos pinto
- fr grimpar maillé
- en black-striped woodcreeper
- de Schwarzrücken-Baumsteiger
- nc Xiphorhynchus lachrymosus
<36.013 Ocells > Passeriformes > Furnàrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca griveta de Sclater, n f
- es zorzalito pinto
- fr grive de Sclater
- en speckled ightingale-thrush
- de Sclatermusendrossel
- nc Catharus maculatus
<36.099 Ocells > Passeriformes > Túrdids>
<Zoologia > Ocells>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.
Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.
Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.
- ca griveta de Sclater, n f
- es zorzalito pinto
- fr grive de Sclater
- en speckled ightingale-thrush
- de Sclatermusendrossel
- nc Catharus maculatus
<36.099 Ocells > Passeriformes > Túrdids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca joliu, n m
- ca pinya blava del Pirineu, n f alt. sin.
- ca xulius, n m pl var. ling.
- nc Scilla lilio-hyacinthus L.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca joliu, n m
- ca pinya blava del Pirineu, n f alt. sin.
- ca xulius, n m pl var. ling.
- nc Scilla lilio-hyacinthus L.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca jusquiam blanc, n m
- ca cacauets, n m pl alt. sin.
- ca capseta, n f alt. sin.
- ca caramel·lera, n f alt. sin.
- ca gotets, n m pl alt. sin.
- ca herba cacauera, n f alt. sin.
- ca herba d'esquelleta, n f alt. sin.
- ca herba de campanar, n f alt. sin.
- ca herba de capseta, n f alt. sin.
- ca herba de la Mare de Déu, n f alt. sin.
- ca herba de peus, n f alt. sin.
- ca herba del mal de queixal, n f alt. sin.
- ca herba lloca, n f alt. sin.
- ca herba queixalera, n f alt. sin.
- ca jusquiam, n m alt. sin.
- ca jusquiam comú, n m alt. sin.
- ca mamellera, n f alt. sin.
- ca matagallines, n f alt. sin.
- ca queixalera, n f alt. sin.
- ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
- ca tabac de capseta, n m alt. sin.
- ca tabaquera borda, n f alt. sin.
- ca xuclamel, n m alt. sin.
- ca abelenyo, n m var. ling.
- ca beleny, n m var. ling.
- ca belenyo, n m var. ling.
- ca bellenyo, n m var. ling.
- ca benenyo, n m var. ling.
- ca benyenyo, n m var. ling.
- ca bilinyo, n m var. ling.
- ca binyo, n m var. ling.
- ca catxalera, n f var. ling.
- ca herba de capceta, n f var. ling.
- ca herba del mal de quixal, n f var. ling.
- ca jusquíam blanc, n m var. ling.
- ca mata gallines, n f var. ling.
- nc Hyoscyamus albus L.
<Botànica > solanàcies>
