Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llengua bovina, n f
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca paradella, n f alt. sin.
ca paradella longifòlia, n f alt. sin.
ca roma, n f alt. sin.
ca romeda, n f alt. sin.
ca romedes, n f pl alt. sin.
ca romera, n f alt. sin.
ca ruibarbre, n m alt. sin.
ca ribardo, n m var. ling.
nc Rumex longifolius DC. in Lam. et DC.
nc Rumex domesticus Hartm. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca llengua bovina, n f
ca llengua de bou, n f alt. sin.
ca paradella, n f alt. sin.
ca paradella longifòlia, n f alt. sin.
ca roma, n f alt. sin.
ca romeda, n f alt. sin.
ca romedes, n f pl alt. sin.
ca romera, n f alt. sin.
ca ruibarbre, n m alt. sin.
ca ribardo, n m var. ling.
nc Rumex longifolius DC. in Lam. et DC.
nc Rumex domesticus Hartm. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca llomera, n f
es lomera
en back reinforcement

<Indústria > Indústria paperera i de les arts gràfiques > Indústria de les arts gràfiques i l'edició>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mòllera, n f
ca barraca, n f sin. compl.
ca capellà, n m sin. compl.
ca capellans, n m pl sin. compl.
ca faneca, n f sin. compl.
ca mamona, n f sin. compl.
ca mòllera blanca, n f sin. compl.
ca mòlleres, n f pl sin. compl.
ca mollereta [juvenil], n f sin. compl.
ca mollerí [petit], n m sin. compl.
ca alfaneca, n f var. ling.
ca capalla, n m var. ling.
ca capellá, n m var. ling.
ca fàneca, n f var. ling.
ca molera, n f var. ling.
ca mòllara, n f var. ling.
ca móllera, n f var. ling.
ca molleres, n f pl var. ling.
nc Trisopterus capelanus
nc Gadus capelanus var. ling.
nc Gadus capellanus var. ling.
nc Trisopterus minutus capelanus var. ling.
nc Trisopterus minutus capellanus var. ling.
es barbada
es capellan
es capellán
es móllera
fr capelan
fr petit tacaud
en capelan
en poor cord

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca mòllera, n f
ca barraca, n f sin. compl.
ca capellà, n m sin. compl.
ca capellans, n m pl sin. compl.
ca faneca, n f sin. compl.
ca mamona, n f sin. compl.
ca mòllera blanca, n f sin. compl.
ca mòlleres, n f pl sin. compl.
ca mollereta [juvenil], n f sin. compl.
ca mollerí [petit], n m sin. compl.
ca alfaneca, n f var. ling.
ca capalla, n m var. ling.
ca capellá, n m var. ling.
ca fàneca, n f var. ling.
ca molera, n f var. ling.
ca mòllara, n f var. ling.
ca móllera, n f var. ling.
ca molleres, n f pl var. ling.
nc Trisopterus capelanus
nc Gadus capelanus var. ling.
nc Gadus capellanus var. ling.
nc Trisopterus minutus capelanus var. ling.
nc Trisopterus minutus capellanus var. ling.
es barbada
es capellan
es capellán
es móllera
fr capelan
fr petit tacaud
en capelan
en poor cord

<Peixos > Gàdids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca mam
cy Mam
de Mam
en Mam
es mam
eu mamera
eu mam sin. compl.
eu mamera sin. compl.
fr mam
gl mam
gn mam
it mam
pt mam
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Maia > Yucatec-maia principal > Maia principal > K'iché-mam > Mam > Teco-mam>, <Amèrica > Guatemala>

Definició

A Mèxic, i més concretament al sud-est de l'estat de Chiapas, hi ha població mam, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.

El mam és la segona llengua maia de Guatemala amb més parlants després del k'iche'. La denominació mam significa 'avi, àvia; persona amb saviesa'.

Algunes fonts distingeixen entre tres i sis variants dialectals del mam, de les quals el tacanec és la més diferenciada. Hi ha intercomprensió entre els parlants de les diferents variants, tot i que amb certa dificultat en alguns casos.

El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l'itza', el kaqchikel, el k'iche', el mam, el mopan, el jakalteko el popti, el poqomam, el poqomchi', el q'anjob'al, el q'eqchi', el sakapulteko, el sipakapense, el tektiteko, el tz'utujil i l'uspanteko.

La població maia a Guatemala representa aproximadament el 40% de la població total del país (algunes fonts eleven la xifra fins al 50%). Malgrat això, aquesta població ha patit una situació històrica de repressió i marginació. No ha estat fins a les darreres dècades que el govern guatemalenc ha començat a prendre algunes mesures per a la protecció de les llengües maies. L'any 1990, per exemple, es va crear l'Academia de Lenguas Mayas de Guatemala, la màxima autoritat rectora per a la promoció i per al desenvolupament de les llengües maies del país. Des d'aquest organisme s'han desenvolupat molts projectes, tant en l'àmbit de la recerca com en el de la promoció social (creació de materials pedagògics, diccionaris, gramàtiques, traduccions, estudis dialectals, etc.).

La civilització maia, una de les més importants de l'Amèrica precolombina, va desenvolupar un sistema d'escriptura propi. La mostra més antiga que s'ha conservat és de l'any 250 aC i sembla que es va emprar fins al segle XVI. Els avenços més importants en el desxiframent es van produir als anys vuitanta del segle XX, tot i que encara queden alguns símbols per desxifrar. Aquesta mostra consta d'uns 550 logogrames (símbols que representen mots o morfemes) i d'uns 150 sil·labogrames (símbols que representen síl·labes). Els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació d'aquest sistema d'escriptura.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca margalló, n m
ca bargalló, n m sin. compl.
ca garballó, n m sin. compl.
ca palmerola, n f sin. compl.
ca bargalló (lluc tendre), n m alt. sin.
ca clin (fibres de la tija), n m/f alt. sin.
ca dàtil bord (fruit), n m alt. sin.
ca dàtils de rabosa (fruit), n m pl alt. sin.
ca garballonera, n f alt. sin.
ca gínjol (fruit), n m alt. sin.
ca guitarra (fulla), n f alt. sin.
ca margallonera, n f alt. sin.
ca margallons, n m pl alt. sin.
ca pa de guineu (fruit), n m alt. sin.
ca pa de llop (fruit), n m alt. sin.
ca pa de rabosa (fruit), n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca palma (fulla), n f alt. sin.
ca palma baixa, n f alt. sin.
ca palma borda, n f alt. sin.
ca palma d'escombres, n f alt. sin.
ca palma de fer graneres, n f alt. sin.
ca palma de garballó, n f alt. sin.
ca palma margallonera, n f alt. sin.
ca palma nana, n f alt. sin.
ca palmella, n f alt. sin.
ca palmer, n m alt. sin.
ca palmera, n f alt. sin.
ca palmera borda, n f alt. sin.
ca palmera d'escombres, n f alt. sin.
ca palmereta de secà, n f alt. sin.
ca palmissó, n m alt. sin.
ca plomissoner, n m alt. sin.
ca ullol (fulla), n f alt. sin.
ca violes de palmera (flor), n f pl alt. sin.
ca bargaió, n m var. ling.
ca gararió, n m var. ling.
ca garbaió, n m var. ling.
ca garbó, n m var. ling.
ca guiterra (fulla), n f var. ling.
ca palmereta de monte, n f var. ling.
ca palmito, n m var. ling.
ca pauma, n f var. ling.
ca pauma de fer graneres, n f var. ling.
ca paumera, n f var. ling.
ca paumera borda, n f var. ling.
nc Chamaerops humilis L.

<Botànica > palmes / arecàcies>

Nota

Les denominacions guitarra i ullol fan referència a la fulla adulta desplegada i a la fulla naixent plegada, respectivament. La denominació violes fa referència als ramells florals.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca margalló, n m
ca bargalló, n m sin. compl.
ca garballó, n m sin. compl.
ca palmerola, n f sin. compl.
ca bargalló (lluc tendre), n m alt. sin.
ca clin (fibres de la tija), n m/f alt. sin.
ca dàtil bord (fruit), n m alt. sin.
ca dàtils de rabosa (fruit), n m pl alt. sin.
ca garballonera, n f alt. sin.
ca gínjol (fruit), n m alt. sin.
ca guitarra (fulla), n f alt. sin.
ca margallonera, n f alt. sin.
ca margallons, n m pl alt. sin.
ca pa de guineu (fruit), n m alt. sin.
ca pa de llop (fruit), n m alt. sin.
ca pa de rabosa (fruit), n m alt. sin.
ca palma, n f alt. sin.
ca palma (fulla), n f alt. sin.
ca palma baixa, n f alt. sin.
ca palma borda, n f alt. sin.
ca palma d'escombres, n f alt. sin.
ca palma de fer graneres, n f alt. sin.
ca palma de garballó, n f alt. sin.
ca palma margallonera, n f alt. sin.
ca palma nana, n f alt. sin.
ca palmella, n f alt. sin.
ca palmer, n m alt. sin.
ca palmera, n f alt. sin.
ca palmera borda, n f alt. sin.
ca palmera d'escombres, n f alt. sin.
ca palmereta de secà, n f alt. sin.
ca palmissó, n m alt. sin.
ca plomissoner, n m alt. sin.
ca ullol (fulla), n f alt. sin.
ca violes de palmera (flor), n f pl alt. sin.
ca bargaió, n m var. ling.
ca gararió, n m var. ling.
ca garbaió, n m var. ling.
ca garbó, n m var. ling.
ca guiterra (fulla), n f var. ling.
ca palmereta de monte, n f var. ling.
ca palmito, n m var. ling.
ca pauma, n f var. ling.
ca pauma de fer graneres, n f var. ling.
ca paumera, n f var. ling.
ca paumera borda, n f var. ling.
nc Chamaerops humilis L.

<Botànica > palmes / arecàcies>

Nota

Les denominacions guitarra i ullol fan referència a la fulla adulta desplegada i a la fulla naixent plegada, respectivament. La denominació violes fa referència als ramells florals.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca monera, n f
es mónera
en moner

<Anatomia > Citologia>, <Microbiologia i patologia infecciosa>

Definició

Terme obsolet que designa la massa més simple de protoplasma lliure, sense nucli.

Nota

La denominació monera prové del grec monéres 'solitari'.

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEIS LINGÜÍSTICS. Vocabulari de botànica: Català-castellà-francès-anglès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2004. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 84-95817-09-8

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca moneres, n f pl
es moneras, n f pl
fr monères, n f pl
en monera, n pl

<Botànica>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "pomera" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota

Definició

Nota