Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "pomera" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  cantirer, n m
  • ca  cantirera, n f sin. compl.
  • ca  poalera, n f sin. compl.
  • ca  sellonera, n f sin. compl.
  • es  cantarera

<Mobles>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

  • ca  cantirer, n m
  • ca  cantirera, n f sin. compl.
  • ca  poalera, n f sin. compl.
  • ca  sellonera, n f sin. compl.
  • es  cantarera
  • fr  banc pour les cruches
  • en  dealer in earthenware
  • en  potter

<Indústria > Indústria de la fusta > Mobles>

cantirer cantirer

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  cantirer, n m
  • ca  cantirera, n f sin. compl.
  • ca  poalera, n f sin. compl.
  • ca  sellonera, n f sin. compl.
  • es  cantarera, n f
  • fr  banc pour les cruches, n m
  • en  dealer in earthenware, n
  • en  potter, n
  • eu  gurbiltoki, n
  • eu  pegartoki, n

<Fusteria > Mobles>

canyís canyís

<Utillatge de cuina>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  canyís, n m
  • es  pasera
  • es  secadero
  • en  (wicker) fruit-tray

<Utillatge de cuina>

Definició
Teixit o reixat fet de canyes, vímets, etc., que serveix per a assecar la fruita al sol.
capçalera capçalera

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  capçalera, n f
  • ca  llomera, n f

<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>

Definició
Part superior d'un mostrari de teixits en forma de cascada.
castanyoleta castanyoleta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  burra, n f sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella, n f sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  moret negre, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera negra, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • ca  tutó [petit], n m sin. compl.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  furcadella, n f var. ling.
  • ca  morito, n m var. ling.
  • ca  muret, n m var. ling.
  • ca  negrita, n f var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Chromis chromis
  • nc  Chromia castanea var. ling.
  • nc  Chromis vulgaris var. ling.
  • nc  Heliases chromis var. ling.
  • nc  Sparus chromis var. ling.
  • es  castañola
  • es  castañuela
  • es  negrita
  • es  soldado
  • fr  castagneau
  • fr  castagnole
  • fr  petite castagnole
  • it  castagnola
  • en  damselfish
  • en  small black fish
  • de  Mönchsfisch

<Peixos > Pomacèntrids>

castanyoleta castanyoleta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  burra, n f sin. compl.
  • ca  castanyola, n f sin. compl.
  • ca  cigala, n f sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella, n f sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  moret negre, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera negra, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • ca  tutó [petit], n m sin. compl.
  • ca  castañola, n f var. ling.
  • ca  furcadella, n f var. ling.
  • ca  morito, n m var. ling.
  • ca  muret, n m var. ling.
  • ca  negrita, n f var. ling.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • nc  Chromis chromis
  • nc  Chromia castanea var. ling.
  • nc  Chromis vulgaris var. ling.
  • nc  Heliases chromis var. ling.
  • nc  Sparus chromis var. ling.
  • es  castañola
  • es  castañuela
  • es  negrita
  • es  soldado
  • fr  castagneau
  • fr  castagnole
  • fr  petite castagnole
  • it  castagnola
  • en  damselfish
  • en  small black fish
  • de  Mönchsfisch

<Peixos > Pomacèntrids>

castanyoleta castanyoleta

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  castanyoleta, n f
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  moret, n m sin. compl.
  • ca  soldat, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  tuta, n f sin. compl.
  • es  castañuela, n f
  • es  negrita, n f
  • es  soldado, n m
  • fr  castagneau, n m
  • it  castagnola, n f
  • en  damselfish, n
  • de  Mönchsfisch, n m
  • nc  Chromis chromis

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix teleosti, de 8 a 10 centímetres de llarg, color marró o blau negrós, cua amb escotadura i aletes pectorals grosses.
ceba marina ceba marina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ceba marina, n f
  • ca  albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba, n f alt. sin.
  • ca  ceba albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  ceba d'ase, n f alt. sin.
  • ca  ceba porra, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrassa, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrera, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrina, n f alt. sin.
  • ca  ceba roja, n f alt. sin.
  • ca  cebes marines, n f pl alt. sin.
  • ca  escil·la, n f alt. sin.
  • ca  escil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  pinya reial, n f alt. sin.
  • ca  porra, n f alt. sin.
  • ca  porrera, n f alt. sin.
  • ca  vara d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  ceba rotja, n f var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cilla, n f var. ling.
  • ca  escilla, n f var. ling.
  • ca  vara d'Aarón, n f var. ling.
  • nc  Urginea maritima (L.) Baker
  • nc  Drimia maritima (L.) Stearn sin. compl.
  • nc  Scilla maritima L. sin. compl.
  • nc  Urginea scilla Steinh. var. ling.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ceba marina, n f
  • ca  albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba, n f alt. sin.
  • ca  ceba albarrana, n f alt. sin.
  • ca  ceba borda, n f alt. sin.
  • ca  ceba d'ase, n f alt. sin.
  • ca  ceba porra, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrassa, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrera, n f alt. sin.
  • ca  ceba porrina, n f alt. sin.
  • ca  ceba roja, n f alt. sin.
  • ca  cebes marines, n f pl alt. sin.
  • ca  escil·la, n f alt. sin.
  • ca  escil·la blanca, n f alt. sin.
  • ca  pinya reial, n f alt. sin.
  • ca  porra, n f alt. sin.
  • ca  porrera, n f alt. sin.
  • ca  vara d'Aaró, n f alt. sin.
  • ca  ceba rotja, n f var. ling.
  • ca  cebolla, n f var. ling.
  • ca  cilla, n f var. ling.
  • ca  escilla, n f var. ling.
  • ca  vara d'Aarón, n f var. ling.
  • nc  Urginea maritima (L.) Baker
  • nc  Drimia maritima (L.) Stearn sin. compl.
  • nc  Scilla maritima L. sin. compl.
  • nc  Urginea scilla Steinh. var. ling.

<Botànica > liliàcies>