Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "protestar" dins totes les àrees temàtiques

matalàs protector matalàs protector

<17 Esports d'hivern>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  matalàs protector, n m
  • es  colchón de seguridad
  • fr  matelas protecteur
  • en  protective mat
  • en  security mattress

<Esport > 17 Esports d'hivern>

Definició
Revestiment de material tou i resistent que recobreix determinats obstacles en una estació d'hivern, amb l'objectiu d'esmorteir el cop en cas de topada.
matalàs protector matalàs protector

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  matalàs protector, n m
  • es  colchón de seguridad
  • fr  matelas protecteur
  • en  protective mat
  • en  security mattress

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Termes generals > Instal·lacions>

Definició
Revestiment de material tou i resistent que cobreix un obstacle en una estació d'hivern, i que serveix per a amortir el cop en cas de topada.
mugronera mugronera

<02 Medicina de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  mugronera, n f
  • es  pezonera, n f
  • fr  protège-mamelons, n m
  • it  copri capezzoli, n m
  • it  paracapezzoli, n m
  • en  nipple guard, n
  • en  nipple protector, n

<Esport > 02 Medicina de l'esport>

Definició
Esparadrap tèxtil o plàstic, de forma rodona i resistent a la suor, que s'adhereix a la pell per a evitar el contacte entre la samarreta i el mugró, pensat per a evitar lesions per fregament.
no podem processar aquesta targeta de crèdit no podem processar aquesta targeta de crèdit

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  no podem processar aquesta targeta de crèdit
  • en  we are not able to process this credit card

<Localització > Fraseologia>

orellera orellera

<Esport > Atletisme > Curses populars>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de les curses populars [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/215/>

  • ca  orellera, n f
  • es  orejera, n f
  • es  protector de oreja, n m
  • fr  protecteur d'oreille, n m
  • it  fascia paraorecchie, n f
  • en  ear protector, n

<Curses populars > Equipament>

Definició
Peça que s'utilitza per a protegir les orelles del fred.
orellera orellera

<01 Conceptes generals de l'esport>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  orellera, n f
  • es  orejera
  • es  protector de oreja
  • fr  protecteur d'oreille
  • en  ear protector

<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>

Definició
Peça de l'equip d'un esportista que s'utilitza per a protegir-se les orelles.
pàtria potestat pàtria potestat

<Dret civil>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:

LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pàtria potestat, n f
  • ca  potestat del pare i de la mare, n f sin. compl.
  • es  patria potestad, n f
  • es  potestad del padre y de la mare, n f sin. compl.

<Dret civil>

pàtria potestat pàtria potestat

<Història del dret>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  pàtria potestat, n f
  • es  patria potestad

<Història del dret>

Definició
Potestat del pare, com a cap de casa, sobre les persones que integraven la seva família.

Nota

  • Àmbit: Catalunya
  • La família romana formava, segons Helmut Coing, una associació tancada de persones que es basava en la institució de la patria potestatis. I tots els descendents del pater en depenien, tant si havien arribat a la majoria d'edat com si no. Justinià va mantenir aquesta estructura familiar, però permetia als descendents que tinguessin patrimoni propi, i només el que adquirien amb mitjans del pare anava a ell; era propietat seva tot el que percebien si prestaven el servei militar o un altre servei estatal i el que rebien de la mare (si bé en aquest cas el pare retenia l'usdefruit) o de tercers.
    A Catalunya es van conservar alguns elements de la institució romana de la pàtria potestat: a) la tenia el pare cap de casa i tots els descendents que hi convivien hi estaven subjectes, encara que haguessin assolit la majoria d'edat, i b) la majoria d'edat i el matrimoni no emancipaven plenament els fills si aquests continuaven vivint a la casa paterna.
    La pàtria potestat corresponia exclusivament al pare (no a la mare), i s'adquiria: a) sobre fills nascuts dins de matrimoni legítim, com a mínim després de sis mesos d'haver-se celebrat i com a màxim abans de deu mesos després de l'extinció del matrimoni (per separació, anul·lació o mort del pare) i b) per adopció, quan una persona estranya a la família passava a formar-hi part en la posició d'un fill o descendent directe (només l'home podia adoptar, l'home cap de casa). El fill, en qualsevol cas, seguia l'estat del pare.
    La pàtria potestat implicava un seguit de drets i deures entre els quals destacaven els següents. Pel que fa als deures, mantenir els descendents i els ascendents que vivien a la casa (alimentar-los en sentit ampli ); dotar-los i lliurar-los llurs drets legitimaris i successoris en general; respondre de l'administració dels béns dels fills, i respondre també civilment dels delictes que poguessin cometre. Quant als drets, usufructuava els béns dels fills i els administrava, cosa que havia de fer amb la diligència d'un bon pare de família (llevat els que el fill adquiria del seu treball); podia obligar els fills a treballar per la casa; li era permès aplicar als fills una modica castigatio, com deien els juristes; ell, amb l'esposa, havia de consentir les seves esposalles i possibles matrimonis, i succeïa als fills abintestat (amb la mare). A més a més, el pare representava els seus fills en tot procés judicial.
    Finalment, la pàtria potestat s'extingia: a) per mort del pare o del fill (la mare no la tenia); b) perquè el fill en arribar a la pubertat s'emancipava, i això es produïa quan s'independitzava econòmicament del pare o es casava i formava una família pròpia i separada, o bé perquè el pare li ho concedia (tot i que amb algunes limitacions); c) perquè el fill assolia la majoria d'edat i s'independitzava, o d) per resolució judicial, en cas que el pare maltractés el fill o no l'alimentés, entre d'altres. Cal insistir en el fet que la majoria d'edat tota sola no emancipava el fill si aquest continuava residint a la casa del pare i depenia d'ell.
pastor protestant | pastora protestant pastor protestant | pastora protestant

<Ciències socials > Ocupacions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. «Annex: Nivells, càrrecs i categories professionals». A: Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004, p. 257-265.
ISBN 84-393-6454-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pastor protestant | pastora protestant, n m, f
  • es  pastor protestante
  • fr  pasteur
  • en  pastor

<Ciències socials > Ocupacions>

Definició
Ministre del culte protestant que s'encarrega de perpetuar les creences, les tradicions i les pràctiques d'aquesta confessió de la religió cristiana.
patent patent

<Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  patent, n f
  • es  patente
  • en  grant
  • en  privilege
  • en  protector

<Biblioteconomia. Documentació > Arxivística>

Definició
Títol lliurat per un sobirà, un govern o un superior conferint certs drets o privilegis.