Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "punxó" dins totes les àrees temàtiques
<01 Conceptes generals de l'esport>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca empunyadura, n f
- ca puny, n m
- ca creueta [PIRAGÜISME], n f sin. compl.
- ca galló [REM], n m sin. compl.
- ca mànec, n m sin. compl.
- es cruceta [PIRAGÜISME]
- es empuñadura
- es guión [REM]
- es mango
- es puño
- fr flèche [BILLAR]
- fr manche
- fr poignée
- en grip
- en handle
- en hilt
- en shaft
<Esport > 01 Conceptes generals de l'esport>
Definició
Nota
- Per exemple, en esgrima són empunyadures l'empunyadura francesa i l'empunyadura ortopèdica.
<Arts > Música > Instruments musicals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels instruments musicals [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/206/>
- ca empunyadura, n f
- ca puny, n m
- es puño, n m
- fr poignée, n f
- en grip, n
<Instruments musicals > Parts d'instruments > Violí > Arquet>, <Instruments musicals > Parts d'instruments > Violoncel > Arquet>
Definició
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'esgrima [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2008. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/26/>
- ca empunyadura ortopèdica, n f
- es puño ortopédico
- fr poignée orthopédique
- en orthopedic grip
- en pistol grip
<Esport > Esports de combat > Esgrima>
Definició
Nota
- L'empunyadura ortopèdica només és adaptable a la fulla del floret i de l'espasa.
<08 Esports de combat > 06 Esgrima>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca empunyadura ortopèdica, n f
- es puño ortopédico
- fr poignée orthopédique
- en orthopedic grip
- en pistol grip
<Esport > 08 Esports de combat > 06 Esgrima>
Definició
Nota
- L'empunyadura ortopèdica només és adaptable a la fulla del floret i de l'espasa.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esparreguera marina, n f
- ca espareguera, n f alt. sin.
- ca espareguera bona, n f alt. sin.
- ca espareguera de menjar, n f alt. sin.
- ca espareguera marina, n f alt. sin.
- ca espareguera vera, n f alt. sin.
- ca espàrrec bord, n m alt. sin.
- ca esparreguera, n f alt. sin.
- ca esparreguera borda, n f alt. sin.
- ca esparreguera de marge, n f alt. sin.
- ca esparreguera de menjar, n f alt. sin.
- ca esparreguera de punxa, n f alt. sin.
- ca esparreguera de secà, n f alt. sin.
- ca esparreguera punxosa, n f alt. sin.
- ca esparreguera vera, n f alt. sin.
- ca asparraguera, n f var. ling.
- ca asparraguera de marge, n f var. ling.
- ca asparreguera de punxa, n f var. ling.
- ca asparreguera punxosa, n f var. ling.
- nc Asparagus horridus L. in Murray
- nc Asparagus stipularis Forssk. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esparreguera marina, n f
- ca espareguera, n f alt. sin.
- ca espareguera bona, n f alt. sin.
- ca espareguera de menjar, n f alt. sin.
- ca espareguera marina, n f alt. sin.
- ca espareguera vera, n f alt. sin.
- ca espàrrec bord, n m alt. sin.
- ca esparreguera, n f alt. sin.
- ca esparreguera borda, n f alt. sin.
- ca esparreguera de marge, n f alt. sin.
- ca esparreguera de menjar, n f alt. sin.
- ca esparreguera de punxa, n f alt. sin.
- ca esparreguera de secà, n f alt. sin.
- ca esparreguera punxosa, n f alt. sin.
- ca esparreguera vera, n f alt. sin.
- ca asparraguera, n f var. ling.
- ca asparraguera de marge, n f var. ling.
- ca asparreguera de punxa, n f var. ling.
- ca asparreguera punxosa, n f var. ling.
- nc Asparagus horridus L. in Murray
- nc Asparagus stipularis Forssk. var. ling.
<Botànica > liliàcies>
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca fi, n m
- es punto
<Imatge personal > Estètica. Cosmètica. Perfumeria>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca figuera de moro, n f
- ca figa de moro (fruit), n f sin. compl.
- ca figa de pala (fruit), n f sin. compl.
- ca figuera de pala, n f sin. compl.
- ca figuerassa, n f sin. compl.
- ca nopal, n m sin. compl.
- ca palera, n f sin. compl.
- ca ballarí (flor), n m alt. sin.
- ca figa d'Índia, n f alt. sin.
- ca figa d'Índia (fruit), n f alt. sin.
- ca figa palera (fruit), n f alt. sin.
- ca figuera d'indi, n f alt. sin.
- ca figuera d'Índia, n f alt. sin.
- ca figuera de pic, n f alt. sin.
- ca figuera de pics, n f alt. sin.
- ca figuera de punxa, n f alt. sin.
- ca figuera palera, n f alt. sin.
- ca figuera punxona, n f alt. sin.
- ca figueres de pala, n f pl alt. sin.
- ca figueres paleres, n f pl alt. sin.
- ca figues de moro (fruit), n f pl alt. sin.
- ca nopalera, n f alt. sin.
- ca pala (cladodi), n f alt. sin.
- ca pales de figuera palera (cladodi), n f pl alt. sin.
- ca pita de moro, n f alt. sin.
- ca chumba, n f var. ling.
- ca figa-pala, n f var. ling.
- ca figa-palera, n f var. ling.
- ca figuera de palo, n f var. ling.
- ca figuera de xumbos, n f var. ling.
- ca palera chumba, n f var. ling.
- ca xumba, n f var. ling.
- nc Opuntia maxima Mill.
- nc Opuntia ficus-barbarica A. Berger var. ling.
- nc Opuntia ficus-indica auct. var. ling.
<Botànica > cactàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca figuera de moro, n f
- ca figa de moro (fruit), n f sin. compl.
- ca figa de pala (fruit), n f sin. compl.
- ca figuera de pala, n f sin. compl.
- ca figuerassa, n f sin. compl.
- ca nopal, n m sin. compl.
- ca palera, n f sin. compl.
- ca ballarí (flor), n m alt. sin.
- ca figa d'Índia, n f alt. sin.
- ca figa d'Índia (fruit), n f alt. sin.
- ca figa palera (fruit), n f alt. sin.
- ca figuera d'indi, n f alt. sin.
- ca figuera d'Índia, n f alt. sin.
- ca figuera de pic, n f alt. sin.
- ca figuera de pics, n f alt. sin.
- ca figuera de punxa, n f alt. sin.
- ca figuera palera, n f alt. sin.
- ca figuera punxona, n f alt. sin.
- ca figueres de pala, n f pl alt. sin.
- ca figueres paleres, n f pl alt. sin.
- ca figues de moro (fruit), n f pl alt. sin.
- ca nopalera, n f alt. sin.
- ca pala (cladodi), n f alt. sin.
- ca pales de figuera palera (cladodi), n f pl alt. sin.
- ca pita de moro, n f alt. sin.
- ca chumba, n f var. ling.
- ca figa-pala, n f var. ling.
- ca figa-palera, n f var. ling.
- ca figuera de palo, n f var. ling.
- ca figuera de xumbos, n f var. ling.
- ca palera chumba, n f var. ling.
- ca xumba, n f var. ling.
- nc Opuntia maxima Mill.
- nc Opuntia ficus-barbarica A. Berger var. ling.
- nc Opuntia ficus-indica auct. var. ling.
<Botànica > cactàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca figuera de moro, n f
- ca figa de moro (fruit), n f alt. sin.
- ca figa de punxa (fruit), n f alt. sin.
- ca figuera de pala, n f alt. sin.
- ca palera, n f alt. sin.
- ca palera chumba, n f var. ling.
- ca palera jumba, n f var. ling.
- ca xumba, n f var. ling.
- nc Opuntia vulgaris Mill.
- nc Opuntia humifusa auct. var. ling.
<Botànica > cactàcies>
