Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "quefer" dins totes les àrees temàtiques

aqüífer semicaptiu

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aqüífer semicaptiu, n m
es acuífero semicautivo
en leaky aquifer
en semiconfined aquifer

aqüífer semiconfinat

<Ciències de la Terra > Hidrologia>

ca aqüífer semiconfinat, n m
es acuífero semiconfinado
en semiconfined aquifer

aqüífer semiconfinat

<Construcció > Obres públiques > Enginyeria civil>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA; ENCICLOPÈDIA CATALANA. Diccionari d'enginyeria civil [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/240/>
Les paraules marcades entre circumflexos (^) en l'interior d'una definició indiquen que es tracta de termes amb fitxa pròpia en el diccionari que poden ajudar a ampliar el significat d'aquella definició.

Per problemes tecnològics de representació gràfica, s'ha suprimit part d'algunes definicions. La informació completa es pot consultar a l'edició en paper d'aquesta obra.

ca aqüífer semiconfinat, n m
es acuífero semiconfinado
en semiconfined aquifer

<Enginyeria civil > Enginyeria del terreny i cartogràfica>

Definició

Aqüífer limitat a la part superior per una formació geològica molt poc permeable, però que en permet la ^recàrrega^.

aram

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca aram, n m
es cobre, n m
fr cuivre, n m
en copper, n
de Kupfer, n n

bavaresa

<Esport > Muntanyisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2025.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca bavaresa, n f
es bavaresa
es Dülfer
fr Dülfer
fr opposition
en layback
en lieback

<Esport > Muntanyisme>

Definició

Tècnica d'escalada que s'efectua mitjançant la força oposada dels peus i de les mans contra la paret, que s'utilitza per a franquejar cornises i superar escletxes.

bavaresa

<Esport > Muntanyisme > Escalada esportiva>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

BESORA i LLADÓ, Jordi [et al.]. Diccionari d'escalada esportiva. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1993. 71 p
ISBN 84-393-2661-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca bavaresa, n f
ca Dülfer, n m sin. compl.
es bavaresa
es Dülfer
fr Dülfer
fr opposition à la Dülfer
en layback
en lie-back

Definició

Tècnica d'escalada que s'efectua mitjançant la força oposada dels peus i de les mans contra la paret, dela qual el cos està separat, i que s'utilitza per a franquejar cornises i superar escletxes.

Nota

Tècnica inventada per H.P. Dülfer.

bavaresa

<18 Muntanyisme>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2025. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

ca bavaresa, n f
es bavaresa
es Dülfer
fr Dülfer
fr opposition
en layback
en lie-back

<Esport > 18 Muntanyisme>

Definició

Tècnica d'escalada consistent a efectuar una força oposada amb els peus i les mans contra la paret mantenint-ne el tronc separat, que s'utilitza per a franquejar cornises i superar escletxes.

besuc

<Ciències de la vida>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca besuc, n m
ca aligot, n m sin. compl.
ca besuc blanc, n m sin. compl.
ca besugó [petit], n m sin. compl.
ca besuguet, n m sin. compl.
ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca caletó, n m sin. compl.
ca patxano, n m sin. compl.
ca roncador, n m sin. compl.
ca aligote, n m var. ling.
ca basuch, n m var. ling.
ca bessuch, n m var. ling.
ca besúbol, n m var. ling.
ca besuch, n m var. ling.
ca besug, n m var. ling.
ca besugo, n m var. ling.
ca besugos, n m pl var. ling.
ca besugs, n m pl var. ling.
ca besugu, n m var. ling.
ca cachucho, n m var. ling.
ca galet, n m var. ling.
ca quelet, n m var. ling.
nc Pagellus acarne
es aligote
es besugo
es ollaca
fr pageot acarné
fr pageot blanc
en axillary seabream
en spanish bream

<Peixos > Espàrids>

besuc

<Zoologia > Peixos>

ca besuc, n m
ca aligot, n m sin. compl.
ca besuc blanc, n m sin. compl.
ca besugó [petit], n m sin. compl.
ca besuguet, n m sin. compl.
ca boga-ravell [juvenil], n m sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca caletó, n m sin. compl.
ca patxano, n m sin. compl.
ca roncador, n m sin. compl.
ca aligote, n m var. ling.
ca basuch, n m var. ling.
ca bessuch, n m var. ling.
ca besúbol, n m var. ling.
ca besuch, n m var. ling.
ca besug, n m var. ling.
ca besugo, n m var. ling.
ca besugos, n m pl var. ling.
ca besugs, n m pl var. ling.
ca besugu, n m var. ling.
ca cachucho, n m var. ling.
ca galet, n m var. ling.
ca quelet, n m var. ling.
nc Pagellus acarne
es aligote
es besugo
es ollaca
fr pageot acarné
fr pageot blanc
en axillary seabream
en spanish bream

<Peixos > Espàrids>

besuc de la taca

<Ciències de la vida>

ca besuc de la taca, n m
ca besuc, n m sin. compl.
ca besuc de fonera, n m sin. compl.
ca besuc de fonera [adult, profundícola], n m sin. compl.
ca besuc de l'ull gros, n m sin. compl.
ca besuc de la piga, n m sin. compl.
ca boga, n f sin. compl.
ca boga-ravell, n m sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca calet de la piga, n m sin. compl.
ca mora, n f sin. compl.
ca ullat, n m sin. compl.
ca ullot, n m sin. compl.
ca besub, n m var. ling.
ca besugo, n m var. ling.
ca besugo de la piga, n m var. ling.
ca besugo gros, n m var. ling.
ca boga ravela, n f var. ling.
ca boga ravell, n f var. ling.
ca boga ravell [jove, costaner], n m var. ling.
ca bóga-ravell, n m var. ling.
ca bogaravell, n m var. ling.
ca gorás, n m var. ling.
ca goràs, n m var. ling.
ca gorras, n m var. ling.
ca pachano, n m var. ling.
ca patxano, n m var. ling.
ca pitgell, n m var. ling.
ca pitjell, n m var. ling.
ca pitxell, n m var. ling.
ca pixano, n m var. ling.
ca quelet, n m var. ling.
ca quelèt, n m var. ling.
ca uat, n m var. ling.
ca uot, n m var. ling.
ca uòt, n m var. ling.
ca voga, n f var. ling.
ca voga revell, n m var. ling.
ca voga-ravell, n f var. ling.
ca voga-revey, n m var. ling.
ca vogaravell, n m var. ling.
nc Pagellus bogaraveo
nc Pagellus breviceps var. ling.
nc Pagellus centrodontus var. ling.
nc Sparus cantabricus var. ling.
es besugo
es boga ravella
es goraz
es pachan
fr dorade
fr dorade rose
en blackspot seabream
en gunner
en red seabream

<Peixos > Espàrids>