Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "recent" dins totes les àrees temàtiques

accent subjacent accent subjacent

<Llengua > Lingüística>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:

PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>

  • ca  accent subjacent, n m
  • es  acento subyacente
  • fr  accent sous‑jacent
  • en  underlying stress

<Lingüística>

Definició
En fonologia generativa, accent que forma part de l'estructura subjacent d'un morfema i que es converteix en l'accent lèxic si el mot no conté cap altre accent subjacent situat després.

Nota

  • Per a donar compte de les diferències accentuals existents entre parle, parlava i parlaré, es pot partir de la idea que el radical verbal parl-, la vocal temàtica a i el morfema de futur re presenten un accent subjacent i que una regla elimina, dins del mot, tots els accents subjacents excepte l'últim. Així, /páɾle/ però /páɾláva/ > /paɾláva/ i /páɾláɾé/ > /paɾlaɾé/.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram amarg, n m
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  gram d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  mill de riu, n m alt. sin.
  • ca  mill rèptil, n m alt. sin.
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  panissola repent, n f alt. sin.
  • ca  pedrenca, n f alt. sin.
  • ca  sescall, n m alt. sin.
  • ca  cescall, n m var. ling.
  • nc  Panicum repens L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

agram amarg agram amarg

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  agram amarg, n m
  • ca  fenàs, n m alt. sin.
  • ca  gram d'aigua, n m alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  mill de riu, n m alt. sin.
  • ca  mill rèptil, n m alt. sin.
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  panissola repent, n f alt. sin.
  • ca  pedrenca, n f alt. sin.
  • ca  sescall, n m alt. sin.
  • ca  cescall, n m var. ling.
  • nc  Panicum repens L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

ascensió ascensió

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ascensió, n f
  • ca  pujada, n f sin. compl.
  • es  ascensión
  • fr  ascension
  • en  ascent

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Alpinisme>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí de muntanya>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Raquetes de neu>

Definició
Acció d'anar d'un punt a un altre situat a més altitud.
ascensió ascensió

<16 Esports aeris>, <10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>, <18 Muntanyisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ascensió, n f
  • ca  ascens, n m sin. compl.
  • es  ascensión
  • es  ascenso
  • fr  ascension
  • en  ascent
  • en  climb

<Esport > 16 Esports aeris>, <Esport > 10 Esports aquàtics > 05 Submarinisme>, <Esport > 18 Muntanyisme>

Definició
Acció i efecte de pujar verticalment o quasi verticalment.
ascensió ascensió

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia dels esports d'hivern [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2004-2023. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/29/>

  • ca  ascensió, n f
  • ca  pujada, n f sin. compl.
  • es  ascensión
  • fr  ascension
  • en  ascent

<Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Alpinisme>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Esquí de muntanya>, <Neu i esports d'hivern > Esports d'hivern > Raquetes de neu>

Definició
Acció d'anar d'un punt a un altre situat a més altitud.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlec, n m
  • ca  espargell, n m alt. sin.
  • ca  ginesta peluda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta rampant, n f alt. sin.
  • ca  ginesta repent, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestella, n f alt. sin.
  • ca  ginestola, n f alt. sin.
  • ca  ginestola pilosa, n f alt. sin.
  • ca  ginestola repent, n f alt. sin.
  • ca  espergell, n m var. ling.
  • nc  Genista pilosa L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

bàlec bàlec

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bàlec, n m
  • ca  espargell, n m alt. sin.
  • ca  ginesta peluda, n f alt. sin.
  • ca  ginesta rampant, n f alt. sin.
  • ca  ginesta repent, n f alt. sin.
  • ca  ginestell, n m alt. sin.
  • ca  ginestella, n f alt. sin.
  • ca  ginestola, n f alt. sin.
  • ca  ginestola pilosa, n f alt. sin.
  • ca  ginestola repent, n f alt. sin.
  • ca  espergell, n m var. ling.
  • nc  Genista pilosa L.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

baixada baixada

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baixada, n f
  • es  bajada
  • fr  descente
  • en  descent

<Neu i esports d'hivern > Geomorfologia>

Definició
Inclinació cap avall.
baixada baixada

<Esport > Esports d'hivern. Neu>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de la neu. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2001. 348 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-412-0880-8; 84-393-5538-6

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  baixada, n f
  • es  bajada
  • fr  descente
  • en  descent

<Neu i esports d'hivern > Geomorfologia>

Definició
Inclinació cap avall.