Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "rodera" dins totes les àrees temàtiques
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca escuma, n f
- ca bromera, n f sin. compl.
- ca espuma, n f sin. compl.
- es espuma
- fr écume
- en foam
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca escuma, n f
- ca bromera, n f sin. compl.
- ca espuma, n f sin. compl.
- es espuma
- fr écume
- en foam
<Veterinària i ramaderia > Fisiopatologia>
Definició
<Defensa>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca espasa robera, n m
- es espada ropera, n f
- fr rapière, n f
- en rapier, n
<Defensa>
Definició
Nota
- L'espasa robera s'ha recuperat actualment i s'usa en l'art marcial de l'esgrima antiga.
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca estassabarders, n m
- es rozadera, n f
- es rozón, n m
- fr faucillon, n m
- en reaping hook, n
- en sickle, n
<Enginyeria forestal>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa negra, n f
- ca mòdega, n f sin. compl.
- ca argentís, n m pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa apegalosa, n f alt. sin.
- ca estepa blanca, n f alt. sin.
- ca estepa borda, n f alt. sin.
- ca estepa borrera, n f alt. sin.
- ca estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
- ca estepa llimonenca, n f alt. sin.
- ca estepa llimonera, n f alt. sin.
- ca estepa mòdega, n f alt. sin.
- ca estepa morisca, n f alt. sin.
- ca estepa mosquera, n f alt. sin.
- ca estepa obscura, n f alt. sin.
- ca estepera negra, n f alt. sin.
- ca estepes, n f pl alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca mòdegues, n f pl alt. sin.
- ca moixera, n f alt. sin.
- ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
- ca argentis, n m pl var. ling.
- ca estépara negra, n f var. ling.
- ca estèpara negra, n f var. ling.
- ca estèpera, n f var. ling.
- ca estrepa negra, n f var. ling.
- ca mudeiu, n m var. ling.
- ca xocasapes, n m/f var. ling.
- nc Cistus monspeliensis L.
<Botànica > cistàcies>
Nota
- Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca estepa negra, n f
- ca mòdega, n f sin. compl.
- ca argentís, n m pl alt. sin.
- ca botja, n f alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa apegalosa, n f alt. sin.
- ca estepa blanca, n f alt. sin.
- ca estepa borda, n f alt. sin.
- ca estepa borrera, n f alt. sin.
- ca estepa de la fulla llarga, n f alt. sin.
- ca estepa llimonenca, n f alt. sin.
- ca estepa llimonera, n f alt. sin.
- ca estepa mòdega, n f alt. sin.
- ca estepa morisca, n f alt. sin.
- ca estepa mosquera, n f alt. sin.
- ca estepa obscura, n f alt. sin.
- ca estepera negra, n f alt. sin.
- ca estepes, n f pl alt. sin.
- ca farigola mascle, n f alt. sin.
- ca mòdegues, n f pl alt. sin.
- ca moixera, n f alt. sin.
- ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
- ca argentis, n m pl var. ling.
- ca estépara negra, n f var. ling.
- ca estèpara negra, n f var. ling.
- ca estèpera, n f var. ling.
- ca estrepa negra, n f var. ling.
- ca mudeiu, n m var. ling.
- ca xocasapes, n m/f var. ling.
- nc Cistus monspeliensis L.
<Botànica > cistàcies>
Nota
- Mudeiu és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) mudeju.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esteperola, n f
- ca colgafocs, n m sin. compl.
- ca flor de monja, n f sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca romaní mascle, n m sin. compl.
- ca romerola, n f sin. compl.
- ca botja de les meleres, n f alt. sin.
- ca botó de gall, n m alt. sin.
- ca cist, n m alt. sin.
- ca colgafoc, n m alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
- ca estepa matagall, n f alt. sin.
- ca estepa milflors, n f alt. sin.
- ca esteperol, n m alt. sin.
- ca esteperola vera, n f alt. sin.
- ca giragotlla, n f alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca matagall, n m alt. sin.
- ca romanill mascle, n m alt. sin.
- ca romer blanc, n m alt. sin.
- ca romer mascle, n m alt. sin.
- ca romera, n f alt. sin.
- ca romerina, n f alt. sin.
- ca romerol, n m alt. sin.
- ca socarraculs, n m alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
- ca esteparol, n m var. ling.
- ca esteparola, n f var. ling.
- ca giragolles, n f pl var. ling.
- ca matagallo, n m var. ling.
- ca romarola, n f var. ling.
- ca xocasapes, n m/f var. ling.
- nc Cistus clusii Dunal
- nc Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
- nc Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca esteperola, n f
- ca colgafocs, n m sin. compl.
- ca flor de monja, n f sin. compl.
- ca matafoc, n m sin. compl.
- ca romaní mascle, n m sin. compl.
- ca romerola, n f sin. compl.
- ca botja de les meleres, n f alt. sin.
- ca botó de gall, n m alt. sin.
- ca cist, n m alt. sin.
- ca colgafoc, n m alt. sin.
- ca estepa, n f alt. sin.
- ca estepa de fulla de romer, n f alt. sin.
- ca estepa matagall, n f alt. sin.
- ca estepa milflors, n f alt. sin.
- ca esteperol, n m alt. sin.
- ca esteperola vera, n f alt. sin.
- ca giragotlla, n f alt. sin.
- ca matafocs, n m pl alt. sin.
- ca matagall, n m alt. sin.
- ca romanill mascle, n m alt. sin.
- ca romer blanc, n m alt. sin.
- ca romer mascle, n m alt. sin.
- ca romera, n f alt. sin.
- ca romerina, n f alt. sin.
- ca romerol, n m alt. sin.
- ca socarraculs, n m alt. sin.
- ca socarrell, n m alt. sin.
- ca ajoca-sapes, n m/f var. ling.
- ca esteparol, n m var. ling.
- ca esteparola, n f var. ling.
- ca giragolles, n f pl var. ling.
- ca matagallo, n m var. ling.
- ca romarola, n f var. ling.
- ca xocasapes, n m/f var. ling.
- nc Cistus clusii Dunal
- nc Cistus libanotis auct., non L. var. ling.
- nc Cistus rosmarinifolius Pourr. var. ling.
<Botànica > cistàcies>
<Indústria. Energia > Ocupacions>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA. Diccionari de les ocupacions. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de Treball i Indústria, 2004. 359 p.
ISBN 84-393-6454-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca filater | filatera, n m, f
- es redero
- fr fabricant de filés
- en tread maker
<Indústria. Energia > Ocupacions>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca fitora, n f
- ca cotera, n f sin. compl.
- ca trident, n f sin. compl.
- es fisga
<Pesca>
