Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "rodera" dins totes les àrees temàtiques

forcadella forcadella

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  forcadella, n f
  • ca  abella, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabudet, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  dentó, n m sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella roja, n f sin. compl.
  • ca  llevanassa, n f sin. compl.
  • ca  músic vermell, n m sin. compl.
  • ca  peix rei, n m sin. compl.
  • ca  reget, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera vermella, n f sin. compl.
  • ca  borriquete, n m var. ling.
  • ca  cabezudo, n m var. ling.
  • ca  furcadella roija, n f var. ling.
  • ca  raget, n m var. ling.
  • ca  reixet, n m var. ling.
  • ca  rexet, n m var. ling.
  • nc  Anthias anthias
  • nc  Anthias sacer var. ling.
  • nc  Labrus Anthias var. ling.
  • es  tres colas
  • fr  barbier
  • fr  barbier hirondelle
  • fr  barbier-hirodelle
  • it  castagnola rossa
  • en  swallowtail sea perch
  • en  swallowtail seaperch
  • en  vermilion fish
  • de  Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

forcadella forcadella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  forcadella, n f
  • ca  abella, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  cabudet, n m sin. compl.
  • ca  cabut, n m sin. compl.
  • ca  dentó, n m sin. compl.
  • ca  estudiant, n m sin. compl.
  • ca  forcadella roja, n f sin. compl.
  • ca  llevanassa, n f sin. compl.
  • ca  músic vermell, n m sin. compl.
  • ca  peix rei, n m sin. compl.
  • ca  reget, n m sin. compl.
  • ca  somera, n f sin. compl.
  • ca  somera vermella, n f sin. compl.
  • ca  borriquete, n m var. ling.
  • ca  cabezudo, n m var. ling.
  • ca  furcadella roija, n f var. ling.
  • ca  raget, n m var. ling.
  • ca  reixet, n m var. ling.
  • ca  rexet, n m var. ling.
  • nc  Anthias anthias
  • nc  Anthias sacer var. ling.
  • nc  Labrus Anthias var. ling.
  • es  tres colas
  • fr  barbier
  • fr  barbier hirondelle
  • fr  barbier-hirodelle
  • it  castagnola rossa
  • en  swallowtail sea perch
  • en  swallowtail seaperch
  • en  vermilion fish
  • de  Drei Schwänze

<Peixos > Serrànids>

ganxo ganxo

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de tir olímpic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991. 98 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 14)
ISBN 84-7739-232-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  ganxo, n m
  • es  gancho
  • es  rabera
  • fr  crochet
  • en  hook

<Esport > Tir > Tir olímpic>

Definició
Peça mòbil de forma corba, que es col·loca a la part inferior de la culata d'una carrabina i que passa per sota l'aixella del tirador per tal de subjectar millor l'arma.
ganxo ganxo

<21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  ganxo, n m
  • es  gancho
  • es  rabera
  • fr  crochet
  • en  hook

<Esport > 21 Caça, pesca i tir > 03 Tir > 01 Tir olímpic>

Definició
Peça mòbil de forma corba col·locada a la part inferior de la culata d'una carrabina, que serveix per a subjectar millor l'arma fent-la passar per sota l'aixella.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  girar, v intr
  • es  rodar, v intr
  • fr  roder, v intr
  • en  revolve, to, v intr
  • de  wälzen, v tr

<Enginyeria>

godiera godiera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  godiera, n f
  • nc  Goodyera repens (L.) R. Br.

<Botànica > orquidàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  godiera, n f
  • nc  Goodyera repens (L.) R. Br.

<Botànica > orquidàcies>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  gotera, n f
  • ca  degoter, n m sin. compl.
  • es  gotera

<Construcció>

Definició
Degotall, especialment el produït en un sostre, una coberta, etc.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  gotera, n f
  • ca  degoter, n m sin. compl.
  • es  gotera
  • fr  fuite d'eau
  • en  leak
  • en  leakage
  • de  undichte Stelle

<Construcció>

gotera gotera

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

  • ca  gotera, n f
  • ca  degoter, n m sin. compl.
  • es  gotera, n f
  • fr  fuite, n f
  • fr  gouttière (toiture), n f
  • eu  itaxur, n
  • eu  itogin, n

<Fusteria > Construccions>