Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "rosella" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la llavor de rosella, n f
- ca al·lèrgia a la llavor de la lloca (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la llavor de la paparota (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la llavor de la rosella (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la llavor del babol (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la llavor del badabadoc (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la llavor del colet (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la llavor del gall (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la llavor del gallaret (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la llavor del paramà (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la llavor del pipiripip (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
- ca al·lèrgia a la llavor del quiquiriquic (Papaver rhoeas), n f sin. compl.
- es alergia a semilla de amapola (Papaver rhoeas), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 95771000135102
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca argemone, n f
- ca rosella espinosa, n f alt. sin.
- ca xicalot, n m alt. sin.
- ca argèmone, n f var. ling.
- nc Argemone mexicana L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
- La denominació xicalot prové del castellà de Mèxic chicalote, a partir del nahua chicalotl.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca argemone, n f
- ca rosella espinosa, n f alt. sin.
- ca xicalot, n m alt. sin.
- ca argèmone, n f var. ling.
- nc Argemone mexicana L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
- La denominació xicalot prové del castellà de Mèxic chicalote, a partir del nahua chicalotl.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca buixol, n m
- ca pasqüeta, n f sin. compl.
- ca rosella borda, n f sin. compl.
- ca rosella silvestre, n f sin. compl.
- ca anemone, n f alt. sin.
- ca buixol blanc, n m alt. sin.
- ca escabellada, n f alt. sin.
- ca flor de Divendres Sant, n f alt. sin.
- ca rosella boscana, n f alt. sin.
- ca rosella de bosc, n f alt. sin.
- ca sílvia, n f alt. sin.
- ca anèmona, n f var. ling.
- ca cuixol, n m var. ling.
- ca nèmora, n f var. ling.
- nc Anemone nemorosa L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca buixol, n m
- ca pasqüeta, n f sin. compl.
- ca rosella borda, n f sin. compl.
- ca rosella silvestre, n f sin. compl.
- ca anemone, n f alt. sin.
- ca buixol blanc, n m alt. sin.
- ca escabellada, n f alt. sin.
- ca flor de Divendres Sant, n f alt. sin.
- ca rosella boscana, n f alt. sin.
- ca rosella de bosc, n f alt. sin.
- ca sílvia, n f alt. sin.
- ca anèmona, n f var. ling.
- ca cuixol, n m var. ling.
- ca nèmora, n f var. ling.
- nc Anemone nemorosa L.
<Botànica > ranunculàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabasseta de cascall, n f
- ca cascall, n m alt. sin.
- ca cascall blanc, n m alt. sin.
- ca cascall negre, n m alt. sin.
- ca cascalls, n m pl alt. sin.
- ca cascalls blancs, n m pl alt. sin.
- ca dormidora, n f alt. sin.
- ca herba dormidora, n f alt. sin.
- ca pavó, n m alt. sin.
- ca pintacoques, n m alt. sin.
- ca rosella blanca, n f alt. sin.
- ca adormidera, n f var. ling.
- ca cascai, n m var. ling.
- ca dormidera, n f var. ling.
- ca herba dormidera, n f var. ling.
- ca papàvero, n m var. ling.
- ca ruella blanca, n f var. ling.
- nc Papaver somniferum L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
- Papàvero és un nom alguerès provinent de l'italià papavero.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca carabasseta de cascall, n f
- ca cascall, n m alt. sin.
- ca cascall blanc, n m alt. sin.
- ca cascall negre, n m alt. sin.
- ca cascalls, n m pl alt. sin.
- ca cascalls blancs, n m pl alt. sin.
- ca dormidora, n f alt. sin.
- ca herba dormidora, n f alt. sin.
- ca pavó, n m alt. sin.
- ca pintacoques, n m alt. sin.
- ca rosella blanca, n f alt. sin.
- ca adormidera, n f var. ling.
- ca cascai, n m var. ling.
- ca dormidera, n f var. ling.
- ca herba dormidera, n f var. ling.
- ca papàvero, n m var. ling.
- ca ruella blanca, n f var. ling.
- nc Papaver somniferum L.
<Botànica > papaveràcies>
Nota
- Papàvero és un nom alguerès provinent de l'italià papavero.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cascall cornut, n m
- ca cascall banyut, n m sin. compl.
- ca babol bord, n m alt. sin.
- ca cascall, n m alt. sin.
- ca cascalls cornuts, n m pl alt. sin.
- ca ciuró bord, n m alt. sin.
- ca glauci, n m alt. sin.
- ca guixó bord, n m alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca paramà, n m alt. sin.
- ca rosella cornuda, n f alt. sin.
- ca rosella de foc, n f alt. sin.
- ca rosella marina, n f alt. sin.
- ca ababol bord, n m var. ling.
- ca rosella de cuernos, n f var. ling.
- nc Glaucium corniculatum (L.) Rudolph
<Botànica > papaveràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cascall cornut, n m
- ca cascall banyut, n m sin. compl.
- ca babol bord, n m alt. sin.
- ca cascall, n m alt. sin.
- ca cascalls cornuts, n m pl alt. sin.
- ca ciuró bord, n m alt. sin.
- ca glauci, n m alt. sin.
- ca guixó bord, n m alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca paramà, n m alt. sin.
- ca rosella cornuda, n f alt. sin.
- ca rosella de foc, n f alt. sin.
- ca rosella marina, n f alt. sin.
- ca ababol bord, n m var. ling.
- ca rosella de cuernos, n f var. ling.
- nc Glaucium corniculatum (L.) Rudolph
<Botànica > papaveràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca cascall marí, n m
- ca glauci, n m sin. compl.
- ca rosella marina, n f sin. compl.
- ca babol bord, n m alt. sin.
- ca banyut, n m alt. sin.
- ca carxofera de prat, n f alt. sin.
- ca cascall, n m alt. sin.
- ca cascall banyut, n m alt. sin.
- ca cascall cornut, n m alt. sin.
- ca cascall de mar, n m alt. sin.
- ca cascall de marina, n m alt. sin.
- ca cascall de riera, n m alt. sin.
- ca cascall groc, n m alt. sin.
- ca ciuró bord, n m alt. sin.
- ca guixó bord, n m alt. sin.
- ca guixó de platja, n m alt. sin.
- ca herba de morenes, n f alt. sin.
- ca paramà, n m alt. sin.
- ca rosella de corns, n f alt. sin.
- ca rosella groga, n f alt. sin.
- ca rosellot, n m alt. sin.
- ca trepó marí, n m alt. sin.
- ca ababol bort, n m var. ling.
- ca roella groga, n f var. ling.
- nc Glaucium flavum Crantz
- nc Glaucium luteum Scop. var. ling.
<Botànica > papaveràcies>
