Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "ruc��" dins totes les àrees temàtiques

herba cuquera herba cuquera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba cuquera, n f
  • ca  herba sana, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta arvense, n f alt. sin.
  • ca  menta de ruc, n f alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • nc  Mentha arvensis L. subsp. arvensis

<Botànica > labiades / lamiàcies>

herba cuquera herba cuquera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba cuquera, n f
  • ca  herba sana, n f alt. sin.
  • ca  menta, n f alt. sin.
  • ca  menta arvense, n f alt. sin.
  • ca  menta de ruc, n f alt. sin.
  • ca  poliol, n m alt. sin.
  • nc  Mentha arvensis L. subsp. arvensis

<Botànica > labiades / lamiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  onagra, n f
  • ca  enotera groga, n f sin. compl.
  • ca  bella de nit, n f alt. sin.
  • ca  enotera, n f alt. sin.
  • ca  enotera bienne, n f alt. sin.
  • ca  herba de ruc, n f alt. sin.
  • ca  onagra biennal, n f alt. sin.
  • nc  Oenothera biennis L.

<Botànica > onagràcies>

onagra onagra

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  onagra, n f
  • ca  enotera groga, n f sin. compl.
  • ca  bella de nit, n f alt. sin.
  • ca  enotera, n f alt. sin.
  • ca  enotera bienne, n f alt. sin.
  • ca  herba de ruc, n f alt. sin.
  • ca  onagra biennal, n f alt. sin.
  • nc  Oenothera biennis L.

<Botànica > onagràcies>

pebrots de ruc pebrots de ruc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pebrots de ruc, n m pl
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  galda, n f alt. sin.
  • ca  gavarró, n m alt. sin.
  • ca  marduixí, n m alt. sin.
  • ca  marduixí bord, n m alt. sin.
  • ca  marduixí del camp, n m alt. sin.
  • ca  minyoneta, n f alt. sin.
  • ca  pebrot de ruc, n m alt. sin.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  farolilla, n f var. ling.
  • ca  farolillo, n m var. ling.
  • ca  gavarro, n m var. ling.
  • ca  gualda, n f var. ling.
  • ca  mardugi, n m var. ling.
  • nc  Reseda phyteuma L.

<Botànica > resedàcies>

pebrots de ruc pebrots de ruc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  pebrots de ruc, n m pl
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  galda, n f alt. sin.
  • ca  gavarró, n m alt. sin.
  • ca  marduixí, n m alt. sin.
  • ca  marduixí bord, n m alt. sin.
  • ca  marduixí del camp, n m alt. sin.
  • ca  minyoneta, n f alt. sin.
  • ca  pebrot de ruc, n m alt. sin.
  • ca  botxes, n f pl var. ling.
  • ca  farolilla, n f var. ling.
  • ca  farolillo, n m var. ling.
  • ca  gavarro, n m var. ling.
  • ca  gualda, n f var. ling.
  • ca  mardugi, n m var. ling.
  • nc  Reseda phyteuma L.

<Botànica > resedàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roser caní, n m
  • ca  gardana, n f sin. compl.
  • ca  roser de ca, n m sin. compl.
  • ca  cirer, n m alt. sin.
  • ca  cirer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cireres de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  despullabelitres, n m alt. sin.
  • ca  englantina, n f alt. sin.
  • ca  escanyavelles, n m alt. sin.
  • ca  gavarra, n f alt. sin.
  • ca  gavarra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera blanca, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera canina, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera emparradora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera roja, n f alt. sin.
  • ca  gavarretes rogetes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gratacul, n m alt. sin.
  • ca  grataculs, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica (fruit), n f alt. sin.
  • ca  picaesquenes, n m/f alt. sin.
  • ca  rapacul, n m alt. sin.
  • ca  regina, n f alt. sin.
  • ca  rosa, n f alt. sin.
  • ca  rosa alexandrina, n f alt. sin.
  • ca  rosa borda, n f alt. sin.
  • ca  rosa boscana, n f alt. sin.
  • ca  rosa d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  rosa de ca, n f alt. sin.
  • ca  rosa de tardor, n f alt. sin.
  • ca  rosa englantina, n f alt. sin.
  • ca  rosa salvatge, n f alt. sin.
  • ca  rosa silvestre, n f alt. sin.
  • ca  roser, n m alt. sin.
  • ca  roser bord, n m alt. sin.
  • ca  roser boscà, n m alt. sin.
  • ca  roser d'hivern, n m alt. sin.
  • ca  roser de bardissa, n m alt. sin.
  • ca  roser de bosc, n m alt. sin.
  • ca  roser de guilla, n m alt. sin.
  • ca  roser de marge, n m alt. sin.
  • ca  roser de marges, n m alt. sin.
  • ca  roser de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  roser de Nadal, n m alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  roser de ruc, n m alt. sin.
  • ca  roser gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  roser salvatge, n m alt. sin.
  • ca  roser silvestre, n m alt. sin.
  • ca  rosers bords, n m pl alt. sin.
  • ca  roses, n f pl alt. sin.
  • ca  roses de mal d'ulls, n f pl alt. sin.
  • ca  roses de marge, n f pl alt. sin.
  • ca  roses de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  tapacul, n m alt. sin.
  • ca  tapacul (fruit), n m alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  gabarda, n f var. ling.
  • ca  gabardera, n f var. ling.
  • ca  gabarnera, n f var. ling.
  • ca  gabarrera, n f var. ling.
  • ca  gabenera, n f var. ling.
  • ca  gabernera, n f var. ling.
  • ca  galabardera, n f var. ling.
  • ca  galaberdera, n f var. ling.
  • ca  galaberdet, n m var. ling.
  • ca  galavardera, n f var. ling.
  • ca  galaverdos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  galibardos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  gavardera, n f var. ling.
  • ca  gavarnera, n f var. ling.
  • ca  gaverna, n f var. ling.
  • ca  gavernera, n f var. ling.
  • ca  gavernes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gavernetes rogetes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  picapica (fruit), n f var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa de gavarretes rogetes, n f var. ling.
  • ca  sarses de gavernetes rogetes, n f pl var. ling.
  • ca  tavarrera, n f var. ling.
  • nc  Rosa canina L.

<Botànica > rosàcies>

roser caní roser caní

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  roser caní, n m
  • ca  gardana, n f sin. compl.
  • ca  roser de ca, n m sin. compl.
  • ca  cirer, n m alt. sin.
  • ca  cirer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de pastor, n m alt. sin.
  • ca  cireres de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  despullabelitres, n m alt. sin.
  • ca  englantina, n f alt. sin.
  • ca  escanyavelles, n m alt. sin.
  • ca  gavarra, n f alt. sin.
  • ca  gavarra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  gavarrera, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera blanca, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera canina, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera emparradora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrera roja, n f alt. sin.
  • ca  gavarretes rogetes (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  gratacul, n m alt. sin.
  • ca  grataculs, n m alt. sin.
  • ca  pica-pica (fruit), n f alt. sin.
  • ca  picaesquenes, n m/f alt. sin.
  • ca  rapacul, n m alt. sin.
  • ca  regina, n f alt. sin.
  • ca  rosa, n f alt. sin.
  • ca  rosa alexandrina, n f alt. sin.
  • ca  rosa borda, n f alt. sin.
  • ca  rosa boscana, n f alt. sin.
  • ca  rosa d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  rosa de ca, n f alt. sin.
  • ca  rosa de tardor, n f alt. sin.
  • ca  rosa englantina, n f alt. sin.
  • ca  rosa salvatge, n f alt. sin.
  • ca  rosa silvestre, n f alt. sin.
  • ca  roser, n m alt. sin.
  • ca  roser bord, n m alt. sin.
  • ca  roser boscà, n m alt. sin.
  • ca  roser d'hivern, n m alt. sin.
  • ca  roser de bardissa, n m alt. sin.
  • ca  roser de bosc, n m alt. sin.
  • ca  roser de guilla, n m alt. sin.
  • ca  roser de marge, n m alt. sin.
  • ca  roser de marges, n m alt. sin.
  • ca  roser de muntanya, n m alt. sin.
  • ca  roser de Nadal, n m alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  roser de ruc, n m alt. sin.
  • ca  roser gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  roser salvatge, n m alt. sin.
  • ca  roser silvestre, n m alt. sin.
  • ca  rosers bords, n m pl alt. sin.
  • ca  roses, n f pl alt. sin.
  • ca  roses de mal d'ulls, n f pl alt. sin.
  • ca  roses de marge, n f pl alt. sin.
  • ca  roses de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  tapacul, n m alt. sin.
  • ca  tapacul (fruit), n m alt. sin.
  • ca  tapaculs, n m alt. sin.
  • ca  gabarda, n f var. ling.
  • ca  gabardera, n f var. ling.
  • ca  gabarnera, n f var. ling.
  • ca  gabarrera, n f var. ling.
  • ca  gabenera, n f var. ling.
  • ca  gabernera, n f var. ling.
  • ca  galabardera, n f var. ling.
  • ca  galaberdera, n f var. ling.
  • ca  galaberdet, n m var. ling.
  • ca  galavardera, n f var. ling.
  • ca  galaverdos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  galibardos (fruit), n m pl var. ling.
  • ca  gavardera, n f var. ling.
  • ca  gavarnera, n f var. ling.
  • ca  gaverna, n f var. ling.
  • ca  gavernera, n f var. ling.
  • ca  gavernes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gavernetes rogetes (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  picapica (fruit), n f var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa de gavarretes rogetes, n f var. ling.
  • ca  sarses de gavernetes rogetes, n f pl var. ling.
  • ca  tavarrera, n f var. ling.
  • nc  Rosa canina L.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ruc, n m
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Zosterisessor ophiocephalus
  • nc  Gobius lota var. ling.
  • es  gobio serpentón
  • fr  gobie lote
  • en  grass goby

<Peixos > Gòbids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ruc, n m
  • ca  gobit, n m var. ling.
  • ca  ruch, n m var. ling.
  • nc  Zosterisessor ophiocephalus
  • nc  Gobius lota var. ling.
  • es  gobio serpentón
  • fr  gobie lote
  • en  grass goby

<Peixos > Gòbids>