Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "sarau" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca serrà, n m
- ca anfós bord, n m sin. compl.
- ca cabra, n f sin. compl.
- ca mero bord, n m sin. compl.
- ca nero bord, n m sin. compl.
- ca serrà comú, n m sin. compl.
- ca serrà de perdiueta [fresa], n m sin. compl.
- ca serrà ver, n m sin. compl.
- ca serranet, n m sin. compl.
- ca serranet [juvenil], n m sin. compl.
- ca serranet [petit], n m sin. compl.
- ca serranó [petit], n m sin. compl.
- ca serrans, n m pl sin. compl.
- ca serranull, n m sin. compl.
- ca vaca serrana, n f sin. compl.
- ca baca serrana, n f var. ling.
- ca cabrilla, n f var. ling.
- ca mero bort, n m var. ling.
- ca priste, n m var. ling.
- ca sarrà, n m var. ling.
- ca serrá, n m var. ling.
- ca serran, n m var. ling.
- ca serrano, n m var. ling.
- ca sierra, n m var. ling.
- nc Serranus cabrilla
- nc Paracentropristis cabrilla var. ling.
- es cabra
- es cabrilla
- es serrano
- fr saran
- fr serran
- fr serran chevre
- fr serran chevrette
- fr serran-chèvre
- it bolagio
- en comber
- en gaper
- en sea perch
- de Sägebarsch
- de Segebarsch
<Peixos > Serrànids>
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca treure ferro, v intr
- ca treure fulla, v intr sin. compl.
- es quitar hierro, v intr
- es graduar el filo, v intr sin. compl.
- fr enlever du fer, v intr
- fr reculer la lame, v intr
- fr retirer du fer, v intr
- en retract the iron, to, v tr
- eu burdina kendu
- eu burdina sartu
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca zaramo
- ca dzalamo sin. compl.
- ca kizaramo sin. compl.
- ca myagatwa sin. compl.
- ca saramo sin. compl.
- ca zalamo sin. compl.
- ca zaramu sin. compl.
- ar زارامو
- cy Zaramo
- cy Dzalamo sin. compl.
- cy Kizaramo sin. compl.
- cy Myagatwa sin. compl.
- cy Saramo sin. compl.
- cy Zalamo sin. compl.
- cy Zaramu sin. compl.
- de Zaramo
- de Dzalamo sin. compl.
- de Kizaramo sin. compl.
- de Myagatwa sin. compl.
- de Saramo sin. compl.
- de Zalamo sin. compl.
- de Zaramu sin. compl.
- en Zaramo
- en Dzalamo sin. compl.
- en Kizaramo sin. compl.
- en Myagatwa sin. compl.
- en Saramo sin. compl.
- en Zalamo sin. compl.
- en Zaramu sin. compl.
- es zaramo
- es dzalamo sin. compl.
- es kizaramo sin. compl.
- es myagatwa sin. compl.
- es saramo sin. compl.
- es zalamo sin. compl.
- es zaramu sin. compl.
- eu zalamoera
- eu dzalamo sin. compl.
- eu kizaramo sin. compl.
- eu myagatwa sin. compl.
- eu saramo sin. compl.
- eu zalamo sin. compl.
- eu zaramo sin. compl.
- eu zaramu sin. compl.
- fr zaramo
- fr dzalamo sin. compl.
- fr kizaramo sin. compl.
- fr myagatwa sin. compl.
- fr saramo sin. compl.
- fr zalamo sin. compl.
- fr zaramu sin. compl.
- gl zaramo
- gl dzalamo sin. compl.
- gl kizaramo sin. compl.
- gl myagatwa sin. compl.
- gl saramo sin. compl.
- gl zalamo sin. compl.
- gl zaramu sin. compl.
- gn saramo
- gn dzalamo sin. compl.
- gn kizaramo sin. compl.
- gn myagatwa sin. compl.
- gn salamo sin. compl.
- gn saramo sin. compl.
- gn saramu sin. compl.
- it zaramo
- it dzalamo sin. compl.
- it kizaramo sin. compl.
- it myagatwa sin. compl.
- it saramo sin. compl.
- it zalamo sin. compl.
- it zaramu sin. compl.
- pt zaramo
- pt dzalamo sin. compl.
- pt kizaramo sin. compl.
- pt myagatwa sin. compl.
- pt saramo sin. compl.
- pt zalamo sin. compl.
- pt zaramu sin. compl.
- tmh Tazaramut
- tmh Dzalamo sin. compl.
- tmh kizaramo sin. compl.
- tmh myagatwa sin. compl.
- tmh saramo sin. compl.
- tmh zalamo sin. compl.
- tmh zaramu sin. compl.
- zh 扎拉莫语
- num Sistema aràbic
<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional>, <Àfrica > Tanzània>
Definició
El zaramo s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
