Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "secret" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  joell, n m
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  asenet, n m sin. compl.
  • ca  aseta, n f sin. compl.
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  magenca, n f sin. compl.
  • ca  moixó, n m sin. compl.
  • ca  moixó [petit], n m sin. compl.
  • ca  moixonet, n m sin. compl.
  • ca  moixonet [petit], n m sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  peix de mar, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang [jove], n m sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  sardinyola, n f sin. compl.
  • ca  serclet, n m sin. compl.
  • ca  serclet [petit], n m sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  xanguet [menut], n m sin. compl.
  • ca  xuclet, n m sin. compl.
  • ca  asa, n m var. ling.
  • ca  cabessuda, n f var. ling.
  • ca  checlet, n m var. ling.
  • ca  chirrete, n m var. ling.
  • ca  geclet [petit], n m var. ling.
  • ca  jeclet, n m var. ling.
  • ca  jovell, n m var. ling.
  • ca  juclet, n m var. ling.
  • ca  juell, n m var. ling.
  • ca  kabot, n m var. ling.
  • ca  mangenca, n f var. ling.
  • ca  morralla, n m var. ling.
  • ca  muixó, n m var. ling.
  • ca  muxó, n m var. ling.
  • ca  sarclet, n m var. ling.
  • ca  seclet, n m var. ling.
  • ca  sesclet, n m var. ling.
  • ca  xanquet, n m var. ling.
  • ca  xasclet, n m var. ling.
  • ca  xeclet, n m var. ling.
  • ca  xesclet, n m var. ling.
  • nc  Atherina boyeri
  • nc  Atherina (Hepsetia) boyeri var. ling.
  • nc  Atherina mochon var. ling.
  • es  abichon
  • es  abichón
  • es  chirrete
  • es  morralla
  • es  peje rey
  • es  pejerrey
  • fr  joel
  • fr  joël
  • en  big-scale sand smelt
  • en  Mediterranean sandsmelt

<Peixos > Aterínids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  joell, n m
  • ca  ase, n m sin. compl.
  • ca  asenet, n m sin. compl.
  • ca  aseta, n f sin. compl.
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  cabot, n m sin. compl.
  • ca  magenca, n f sin. compl.
  • ca  moixó, n m sin. compl.
  • ca  moixó [petit], n m sin. compl.
  • ca  moixonet, n m sin. compl.
  • ca  moixonet [petit], n m sin. compl.
  • ca  patoia, n f sin. compl.
  • ca  peix de mar, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang, n m sin. compl.
  • ca  peix sense sang [jove], n m sin. compl.
  • ca  sardineta, n f sin. compl.
  • ca  sardinyola, n f sin. compl.
  • ca  serclet, n m sin. compl.
  • ca  serclet [petit], n m sin. compl.
  • ca  xanguet, n m sin. compl.
  • ca  xanguet [menut], n m sin. compl.
  • ca  xuclet, n m sin. compl.
  • ca  asa, n m var. ling.
  • ca  cabessuda, n f var. ling.
  • ca  checlet, n m var. ling.
  • ca  chirrete, n m var. ling.
  • ca  geclet [petit], n m var. ling.
  • ca  jeclet, n m var. ling.
  • ca  jovell, n m var. ling.
  • ca  juclet, n m var. ling.
  • ca  juell, n m var. ling.
  • ca  kabot, n m var. ling.
  • ca  mangenca, n f var. ling.
  • ca  morralla, n m var. ling.
  • ca  muixó, n m var. ling.
  • ca  muxó, n m var. ling.
  • ca  sarclet, n m var. ling.
  • ca  seclet, n m var. ling.
  • ca  sesclet, n m var. ling.
  • ca  xanquet, n m var. ling.
  • ca  xasclet, n m var. ling.
  • ca  xeclet, n m var. ling.
  • ca  xesclet, n m var. ling.
  • nc  Atherina boyeri
  • nc  Atherina (Hepsetia) boyeri var. ling.
  • nc  Atherina mochon var. ling.
  • es  abichon
  • es  abichón
  • es  chirrete
  • es  morralla
  • es  peje rey
  • es  pejerrey
  • fr  joel
  • fr  joël
  • en  big-scale sand smelt
  • en  Mediterranean sandsmelt

<Peixos > Aterínids>

jugada secreta jugada secreta

<22 Escacs>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  jugada secreta, n f
  • es  jugada secreta
  • es  jugada sellada
  • fr  coup sous enveloppe
  • en  sealed move
  • de  Abgabezug
  • de  abgegebener Zug

<Esport > 22 Escacs>

Definició
Jugada anotada a la planella abans d'un ajornament pel jugador que ha de moure, fora de l'abast de l'adversari, que s'ha d'executar obligatòriament al començament de la represa.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mill, n m
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  pota de gall menuda, n f alt. sin.
  • ca  serreig roig, n m alt. sin.
  • ca  serret, n m alt. sin.
  • ca  cerreig roig, n m var. ling.
  • nc  Echinochloa colona (L.) Link

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  mill, n m
  • ca  panissola, n f alt. sin.
  • ca  pota de gall menuda, n f alt. sin.
  • ca  serreig roig, n m alt. sin.
  • ca  serret, n m alt. sin.
  • ca  cerreig roig, n m var. ling.
  • nc  Echinochloa colona (L.) Link

<Botànica > gramínies / poàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  negret, n m
  • ca  agullat negre, n m sin. compl.
  • ca  peix negre, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • ca  negritu, n m var. ling.
  • nc  Etmopterus spinax
  • nc  Spinax niger var. ling.
  • nc  Squalus spinax var. ling.
  • es  cochino, n m
  • es  lija
  • es  mielga
  • es  negrito
  • fr  aiguillat noir
  • fr  sagre
  • fr  sagre commun
  • it  moretto
  • it  sagri moretto
  • it  sagrino
  • en  spinax
  • en  velvet belly
  • de  Samtbauchhai
  • de  schwarzer Dornhai

<Taurons > Esquàlids>

negret negret

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  negret, n m
  • ca  agullat negre, n m sin. compl.
  • ca  peix negre, n m sin. compl.
  • ca  peix xovato, n m sin. compl.
  • ca  negrito, n m var. ling.
  • ca  negritu, n m var. ling.
  • nc  Etmopterus spinax
  • nc  Spinax niger var. ling.
  • nc  Squalus spinax var. ling.
  • es  cochino, n m
  • es  lija
  • es  mielga
  • es  negrito
  • fr  aiguillat noir
  • fr  sagre
  • fr  sagre commun
  • it  moretto
  • it  sagri moretto
  • it  sagrino
  • en  spinax
  • en  velvet belly
  • de  Samtbauchhai
  • de  schwarzer Dornhai

<Taurons > Esquàlids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel TERMCAT.

  • ca  negret, n m
  • ca  agullat negre, n m sin. compl.
  • es  lija, n f
  • es  negrito, n m
  • fr  aiguillat noir, n m
  • fr  sagre, n m
  • it  moretto, n m
  • it  sagri moretto, n m
  • it  sagrino, n m
  • en  spinax, n
  • en  velvet belly, n
  • de  Kleine Schwarze Dornhai, n m
  • nc  Etmopterus spinax

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix condricti de la família dels esquàlids, de fins a 45 centímetres de llargada, de color gris negrós amb el ventre negre vellutat, amb fortes espines a les aletes dorsals que són de mida semblant, sense aleta anal i amb el ventre flàccid
ordenança ordenança

<Construcció>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  ordenança, n f
  • es  ordenanza
  • fr  ordonnance
  • fr  règlement
  • en  decree
  • en  ordinance
  • en  regulation

<Construcció > Urbanisme>

Definició
Disposició general de caràcter reglamentari regulada a la normativa urbanística.
pàmpol pàmpol

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  pàmpol, n m
  • ca  negret, n m sin. compl.
  • ca  pàmpol ver, n m sin. compl.
  • ca  peix de brom, n m sin. compl.
  • ca  trotllo, n m sin. compl.
  • es  romerillo
  • fr  centrolophe noir
  • en  blackfish
  • nc  Centrolophus niger

<Peixos>