Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "separaci��" dins totes les àrees temàtiques
<Instal·lacions i màquines>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca reparació, n f
- ca adob, n m sin. compl.
- es reparación
- fr réparation
- en repair
<Indústria > Conceptes generals > Instal·lacions i màquines>
<Ciències socials > Serveis socials>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE BENESTAR I FAMÍLIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de serveis socials [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/118/>
- ca reparació, n f
- es reparación
<Serveis socials > Marc de referència > Conceptes clau>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca reparació, n f
- es reparación
- fr réparation
- en repair
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca reparació, n f
- es reparación
- fr réparation
- en repair
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca reparació, n f
- es reparación, n f
- fr réparation, n f
- en repair, n
- en repairing, n
- en repairs, n
- de Ausbesserung, n f
- de Reparatur, n f
<Enginyeria>
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca reparació, n f
- es reparación, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca reparació, n f
- es reparación, n f
- fr réparation, n f
- en repairing, n
<Enginyeria forestal>
<Dret internacional>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca reparació, n f
- es reparación, n f
<Dret internacional>
<Empresa > Gestió de la qualitat>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la norma UNE-EN ISO 9000:2015 Sistemes de gestió de la qualitat. Principis bàsics i vocabulari i de la norma internacional ISO corresponent (ISO 9000:2015).
Aquesta norma ha estat elaborada pel comitè tècnic CTN 66 Gestió de la Qualitat i Avaluació de la Conformitat, la secretaria del qual és a càrrec d'UNE. El TERMCAT n'ha fet la versió catalana en compliment de l'acord subscrit amb UNE per a la traducció al català de les normes UNE, amb l'assessorament d'especialistes de la Càtedra UNESCO de Direcció Universitària de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Els equivalents italians, gallecs, portuguesos i romanesos procedeixen de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; REALITER. Terminologia de gestió de la qualitat [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/113/>
La negreta de determinats termes en l'interior de definicions i notes indica que la consulta d'aquests termes en la seva fitxa pròpia permet completar o ampliar el significat de la definició o la nota en què apareixen.
- ca reparació, n f
- es reparación, n f
- fr réparation, n f
- gl reparación, n f
- it riparazione, n f
- pt reparação, n f
- ro reparare, n f
- en repair, n
<Gestió de la qualitat > Sistemes de gestió>
Definició
Nota
- 1. Un producte o un servei no conforme no necessàriament esdevé un producte o un servei conforme als requisits com a conseqüència d'una reparació duta a terme amb èxit. Pot ser que es necessiti una concessió juntament amb una reparació.
- 2. La reparació inclou, per exemple, com a part del manteniment les accions reparadores que s'adopten perquè es pugui tornar a utilitzar un producte o un servei prèviament conforme.
- 3. La reparació pot afectar o canviar parts del producte o del servei no conforme.
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca reparació, n f
- es reparación
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Es tracta d'una modalitat de la responsabilitat civil derivada del delicte, juntament amb la restitució i la indemnització de perjudicis materials i morals (art. 110 Codi penal [CP]). Segons el mateix CP, «la reparació del dany pot consistir en obligacions de donar, de fer o de no fer que el jutge o tribunal ha d'establir segons la naturalesa del dany i les condicions personals i patrimonials del culpable i determinar si han de ser complertes per ell mateix o poden ser executades al seu càrrec» (art. 111 CP). Es tracta, doncs, de la compensació del dany causat mitjançant la retrotracció de les coses a l'estat anterior del fet. En tot cas, la reparació no té només aquesta dimensió de modalitat de responsabilitat civil, sinó que en el sistema del dret penal té un altre sentit.
El CP del 1995 conté nombroses referències a la rellevància punitiva de la realització d'actes de reparació. La reparació és, d'una banda, una circumstància atenuant genèrica: concretament ho és quan «el culpable ha procedit a reparar el dany ocasionat a la víctima, o a disminuir-ne els efectes, en qualsevol moment del procediment i amb anterioritat a la celebració del judici oral» (art. 21.5 CP). D'altra banda, la reparació pot arribar a constituir una circumstància atenuant específica i qualificada en diversos tipus delictius (per exemple, en matèria de medi ambient: art. 340 CP). Finalment, pot arribar a ser una circumstància eximent de responsabilitat en els delictes contra la Hisenda pública i la Seguretat Social (en la regularització tributària: art. 305.4, 307.3 i 308.3 CP). El CP esmenta la reparació també com una condició de la suspensió de l'execució de la pena privativa de llibertat (art. 81.3 i 87 -per al cas dels drogodependents- CP) o de la seva substitució, que l'article 88 fa dependre «en particular, de l'esforç per reparar el dany causat». A més, hi ha casos en els quals el fet de no reparar el dany constitueix un element típic (art. 314 CP) i, en altres delictes, l'obligació de reparació té una naturalesa de sanció sui generis (art. 321, 323 i 339 CP).
Les regulacions legals tenen una relació determinada amb els models teòrics que proposen reorientar el dret penal a satisfer la víctima del delicte. Aquesta línia doctrinal, molt arrelada en el pensament jurídic contemporani, té diverses manifestacions, el comú denominador de les quals és la tendència a aprofitar la reacció al delicte per a resoldre no solament la dimensió de l'acte delictiu com a comportament infractor de normes estatals, sinó també com a comportament lesiu dels drets o dels interessos d'una persona concreta. El corrent més radical arriba a propugnar una «devolució a la víctima del conflicte que s'anomena delicte» (Niels Christie). Aquest plantejament fa que alguns autors -i en algunes experiències pràctiques d'abast limitat- proposin la substitució total o parcial del sistema formalitzat del dret penal i del dret processal penal per un model transaccional, basat en la mediació i la conciliació entre el delinqüent i la víctima. Altres autors sostenen que la reparació constitueix una tercera finalitat (dritter Zweck) del dret penal, de manera que s'haurien de considerar, juntament amb els aspectes preventius característics d'aquesta branca del dret, els aspectes de satisfacció de la víctima.
La qüestió conceptual més important sobre la reparació és determinar si, quan el CP la regula com a institució amb rellevància punitiva -i no pas com a modalitat de responsabilitat civil derivada del delicte-, considera la compensació de la víctima lesionada pel delicte o bé ho entén com un acte expressiu del reconeixement, de la persona infractora, de la vigència de la norma vulnerada. És a dir, si es tracta d'una conducta de restabliment d'un determinat statu quo patrimonial o bé d'un comportament postdelictiu de reconciliació amb el dret. La primera opció presentaria una concepció més aviat objectiva i despersonalitzada de la reparació com a producció del resultat reparador. La segona, en canvi, associaria la reparació a l'esforç reparador, fins i tot amb independència del resultat últim de la reparació efectiva. Doncs bé, la reparació amb rellevància atenuadora o fins i tot la circumstància eximent de responsabilitat penal no es pot identificar amb la reparació com a resultat, és a dir, amb la reparació com a modalitat de responsabilitat civil.
La reparació civil té com a fonament el dany o la conducta més o menys greu, és assegurable i transmissible mortis causa. Tanmateix, la reparació penalment rellevant es pot produir en fets sense dany efectiu. Igualment, en delictes amb dany assegurat, actes preparatoris, temptatives, delictes sense víctima (victimless crimes), delictes contra béns jurídics supraindividuals i altres de semblants. L'aspecte decisiu és, doncs, «l'acte personal de restabliment del dret vulnerat», inherent a l'esforç voluntari de reparació, amb relativa independència del contingut material concret, que en alguns aspectes va més enllà de la reparació civil i en uns altres no l'assoleix. La figura de la reparació penal no s'identifica amb la reparació civil. La identificació donaria lloc a una relació injustificable entre deute i pena, una variant de la clàssica i rebutjada pena de presó per deutes.
La reparació penal actua en un context de prevenció, per bé que addicionalment pot tenir efectes reparadors morals o materials per a la víctima concreta. En aquest sentit, té una rellevància important la posició segons la qual la reparació constitueix una tercera via (dritte Spur), juntament amb la pena i la mesura de seguretat, per a complir fins clàssics del dret penal: concretament, la prevenció especial resocialitzadora i la prevenció general positiva. En efecte, la reparació té un paper clau en la resocialització del culpable. Així mateix, contribueix a restablir la pau jurídica en uns termes que en determinats casos poden ser suficients, i en la qual és possible renunciar a qualsevol altra reacció punitiva. La suficiència de la reparació, és a dir, de la reafirmació simbòlica de la norma vulnerada per a restablir la confiança de la col·lectivitat en el dret, té a veure, no obstant això, amb la gravetat del fet comès. D'aquesta manera, la rellevància eximent de la reparació només es produeix en delictes lleus.
