Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "soca" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  balca, n f
  • ca  balca de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  balca major, n f alt. sin.
  • ca  boga, n f alt. sin.
  • ca  boga de cadires, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla ampla, n f alt. sin.
  • ca  boga de fulla gran, n f alt. sin.
  • ca  bogues, n f pl alt. sin.
  • ca  bova, n f alt. sin.
  • ca  bova botera, n f alt. sin.
  • ca  bova d'embovar cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova de cadires, n f alt. sin.
  • ca  bova femella, n f alt. sin.
  • ca  espadanya, n f alt. sin.
  • ca  fusos (inflorescència), n m pl alt. sin.
  • ca  suca, n f alt. sin.
  • ca  boba, n f var. ling.
  • ca  bova de puros, n f var. ling.
  • ca  buda, n f var. ling.
  • ca  voga, n f var. ling.
  • nc  Typha latifolia L.

<Botànica > tifàcies>

Nota

  • Buda és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) buda.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballester, n m
  • ca  cames-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cirialera, n f alt. sin.
  • ca  herba de salobre, n f alt. sin.
  • ca  herba salada, n f alt. sin.
  • ca  salada, n f alt. sin.
  • ca  salats, n m pl alt. sin.
  • ca  salicorn, n m alt. sin.
  • ca  salicorn dur, n m alt. sin.
  • ca  salicorn herbaci, n m alt. sin.
  • ca  salicòrnia, n f alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa dura, n f alt. sin.
  • ca  sosa grossa, n f alt. sin.
  • ca  bellester, n m var. ling.
  • ca  callemos, n m pl var. ling.
  • ca  cames roges, n f pl var. ling.
  • ca  salicor, n m var. ling.
  • ca  salicor dur, n m var. ling.
  • nc  Salicornia patula Duval-Jouve
  • nc  Salicornia europaea auct. var. ling.
  • nc  Salicornia herbacea L. var. ling.
  • nc  Salicornia ramosissima auct. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • Algunes denominacions recollides per a Salicornia ramosissima poden correspondre a Salicornia emerici Duval-Jouve, ja que ambdós tàxons havien estat confosos.
ballester ballester

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballester, n m
  • ca  cames-roges, n f pl alt. sin.
  • ca  cirialera, n f alt. sin.
  • ca  herba de salobre, n f alt. sin.
  • ca  herba salada, n f alt. sin.
  • ca  salada, n f alt. sin.
  • ca  salats, n m pl alt. sin.
  • ca  salicorn, n m alt. sin.
  • ca  salicorn dur, n m alt. sin.
  • ca  salicorn herbaci, n m alt. sin.
  • ca  salicòrnia, n f alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa dura, n f alt. sin.
  • ca  sosa grossa, n f alt. sin.
  • ca  bellester, n m var. ling.
  • ca  callemos, n m pl var. ling.
  • ca  cames roges, n f pl var. ling.
  • ca  salicor, n m var. ling.
  • ca  salicor dur, n m var. ling.
  • nc  Salicornia patula Duval-Jouve
  • nc  Salicornia europaea auct. var. ling.
  • nc  Salicornia herbacea L. var. ling.
  • nc  Salicornia ramosissima auct. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • Algunes denominacions recollides per a Salicornia ramosissima poden correspondre a Salicornia emerici Duval-Jouve, ja que ambdós tàxons havien estat confosos.
ballester ballester

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballester, n m
  • ca  cirialera, n f alt. sin.
  • ca  cirialera comuna, n f alt. sin.
  • ca  cirialera vera, n f alt. sin.
  • ca  grossa, n f alt. sin.
  • ca  herba de salobre, n f alt. sin.
  • ca  herba escorpinera, n f alt. sin.
  • ca  herba salada, n f alt. sin.
  • ca  mamelluts, n m pl alt. sin.
  • ca  pollet, n m alt. sin.
  • ca  salat, n m alt. sin.
  • ca  salicorn, n m alt. sin.
  • ca  salicorn dur, n m alt. sin.
  • ca  salicòrnia, n f alt. sin.
  • ca  salicòrnia fruticosa, n f alt. sin.
  • ca  salsona revelluda, n f alt. sin.
  • ca  solsera, n f alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa alacranera, n f alt. sin.
  • ca  sosa dura, n f alt. sin.
  • ca  sosa grossa, n f alt. sin.
  • ca  salicor, n m var. ling.
  • ca  salicor dur, n m var. ling.
  • ca  sosa grosa, n f var. ling.
  • nc  Arthrocnemum fruticosum (L.) Moq.
  • nc  Salicornia fruticosa (L.) L. sin. compl.
  • nc  Sarcocornia fruticosa (L.) A.J. Scott sin. compl.
  • nc  Salicornia arabica L. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença."
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballester, n m
  • ca  cirialera, n f alt. sin.
  • ca  cirialera comuna, n f alt. sin.
  • ca  cirialera vera, n f alt. sin.
  • ca  grossa, n f alt. sin.
  • ca  herba de salobre, n f alt. sin.
  • ca  herba escorpinera, n f alt. sin.
  • ca  herba salada, n f alt. sin.
  • ca  mamelluts, n m pl alt. sin.
  • ca  pollet, n m alt. sin.
  • ca  salat, n m alt. sin.
  • ca  salicorn, n m alt. sin.
  • ca  salicorn dur, n m alt. sin.
  • ca  salicòrnia, n f alt. sin.
  • ca  salicòrnia fruticosa, n f alt. sin.
  • ca  salsona revelluda, n f alt. sin.
  • ca  solsera, n f alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa alacranera, n f alt. sin.
  • ca  sosa dura, n f alt. sin.
  • ca  sosa grossa, n f alt. sin.
  • ca  salicor, n m var. ling.
  • ca  salicor dur, n m var. ling.
  • ca  sosa grosa, n f var. ling.
  • nc  Arthrocnemum fruticosum (L.) Moq.
  • nc  Salicornia fruticosa (L.) L. sin. compl.
  • nc  Sarcocornia fruticosa (L.) A.J. Scott sin. compl.
  • nc  Salicornia arabica L. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença."
ballester ballester

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballester, n m
  • ca  cirialera, n f alt. sin.
  • ca  cirialera glauca, n f alt. sin.
  • ca  cirialeres, n f pl alt. sin.
  • ca  escorpinera, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  herba salada, n f alt. sin.
  • ca  mamelluda, n f alt. sin.
  • ca  mamelluts, n m pl alt. sin.
  • ca  pollet, n m alt. sin.
  • ca  salada, n f alt. sin.
  • ca  salicorn dur, n m alt. sin.
  • ca  salicorn glauc, n m alt. sin.
  • ca  salicòrnia glauca, n f alt. sin.
  • ca  salsona revelluda, n f alt. sin.
  • ca  salsones, n f pl alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa dura, n f alt. sin.
  • ca  sosa grossa, n f alt. sin.
  • ca  sosa sabonera, n f alt. sin.
  • ca  sosa vera, n f alt. sin.
  • ca  ballaster, n m var. ling.
  • ca  salicor dur, n m var. ling.
  • nc  Arthrocnemum macrostachyum (Moric.) Moris
  • nc  Arthrocnemum glaucum Ung.-Sternb. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet, fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença".
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  ballester, n m
  • ca  cirialera, n f alt. sin.
  • ca  cirialera glauca, n f alt. sin.
  • ca  cirialeres, n f pl alt. sin.
  • ca  escorpinera, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  herba salada, n f alt. sin.
  • ca  mamelluda, n f alt. sin.
  • ca  mamelluts, n m pl alt. sin.
  • ca  pollet, n m alt. sin.
  • ca  salada, n f alt. sin.
  • ca  salicorn dur, n m alt. sin.
  • ca  salicorn glauc, n m alt. sin.
  • ca  salicòrnia glauca, n f alt. sin.
  • ca  salsona revelluda, n f alt. sin.
  • ca  salsones, n f pl alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • ca  sosa dura, n f alt. sin.
  • ca  sosa grossa, n f alt. sin.
  • ca  sosa sabonera, n f alt. sin.
  • ca  sosa vera, n f alt. sin.
  • ca  ballaster, n m var. ling.
  • ca  salicor dur, n m var. ling.
  • nc  Arthrocnemum macrostachyum (Moric.) Moris
  • nc  Arthrocnemum glaucum Ung.-Sternb. var. ling.

<Botànica > quenopodiàcies>

Nota

  • MASCLANS indica que les denominacions mamelluts i pollet, fan referència a "la planta menuda, al començament, tot just, de la seva creixença".
barrella barrella

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barrella, n f
  • ca  barrella punxosa, n f alt. sin.
  • ca  barrelleta, n f alt. sin.
  • ca  siscall, n m alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • nc  Salsola kali L. subsp. tragus (L.) Nyman
  • nc  Salsola tragus L. sin. compl.

<Botànica > quenopodiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barrella, n f
  • ca  barrella punxosa, n f alt. sin.
  • ca  barrelleta, n f alt. sin.
  • ca  siscall, n m alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • nc  Salsola kali L. subsp. tragus (L.) Nyman
  • nc  Salsola tragus L. sin. compl.

<Botànica > quenopodiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  barrella, n f
  • ca  salsola, n f alt. sin.
  • ca  salsora, n f alt. sin.
  • ca  sosa, n f alt. sin.
  • nc  Salsola L.

<Botànica > quenopodiàcies>