Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca alosa rossa, n f
es alondra rufa
fr alouette rousse
en rusty lark
de Rostlerche
nc Calendulauda rufa
nc Mirafra rufa alt. sin.

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca alosa rossa, n f
es alondra rufa
fr alouette rousse
en rusty lark
de Rostlerche
nc Calendulauda rufa
nc Mirafra rufa alt. sin.

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca alosa sabota, n f
es alondra sabota
fr alouette sabota
en sabota lark
de Sabotalerche
nc Calendulauda sabota

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels ocells del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2017-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/233>
Cada fitxa d'espècie té atribuïda la classificació sistemàtica corresponent a l'ordre i la família.

Un bon nombre de denominacions catalanes són propostes de nova creació que segueixen els Criteris per a la denominació catalana d'ocells aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Determinades fitxes (almenys una per a cada família) s'acompanyen d'il·lustracions.

ca alosa sabota, n f
es alondra sabota
fr alouette sabota
en sabota lark
de Sabotalerche
nc Calendulauda sabota

<36.071 Ocells > Passeriformes > Alàudids>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

ca alt tanana
ca nabesna sin. compl.
ca upper tanana sin. compl.
cy Uchel Tanana
cy Nabesna sin. compl.
cy Upper tanana sin. compl.
de Upper Tanana
de Nabesna sin. compl.
de Oberes Tanana sin. compl.
en Upper Tanana
en Nabesna sin. compl.
es alto tanana
es nabesna sin. compl.
es upper tanana sin. compl.
eu goi tananera
eu nabesna sin. compl.
eu upper tanana sin. compl.
fr upper tanana
fr haut tanana sin. compl.
fr nabesna sin. compl.
gl alto tanana
gl nabesna sin. compl.
gl upper tanana sin. compl.
gn alto tanana
gn nabesna sin. compl.
gn upper tanana sin. compl.
it tanana superiore
it nabesna sin. compl.
it upper tanana sin. compl.
pt tanana superior
pt nabesna sin. compl.
pt upper tanana sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

<Atapascana-eyak-tlingit > Septentrional>, <Amèrica > Canadà>, <Amèrica > Estats Units d'Amèrica>

Definició

A mitjan segle XIX, les llengües atapascanes ja estaven prou estudiades com per acceptar que formaven una família lingüística. Al segle XX s'hi va afegir l'eyak, una llengua que fins llavors no es coneixia amb prou detall i que manté moltes semblances lèxiques i gramaticals amb les llengües atapascanes. Segons alguns lingüistes (Mithun 2001), el tlingit també té el mateix origen genètic, de manera que podem parlar d'una família atapascana-eyak-tlingit; per a d'altres lingüistes (Campbell 1997), en canvi, les semblances gramaticals del tlingit i de les llengües atapascanes-eyak es deuen a la proximitat geogràfica i al préstec.

La família atapascana-eyak-tlingit s'estén en una llarga franja des d'Alaska fins a Mèxic. Sembla que el nucli originari se situava a l'interior d'Alaska, des d'on es va escampar cap a l'oest i cap al sud.

L'alt tanana té cinc dialectes: el de Nabesna, el de Tetlin, el de Northway, el de Scottie Creek (a Alaska), i el canadenc.

Tots els parlants d'alt tanana són d'edat avançada. La llengua ja no es transmet a les generacions joves, una característica de les llengües en vies d'extinció.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anagall, n m
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca herba sabonera, n f sin. compl.
ca morró blau, n m sin. compl.
ca morró vermell, n m sin. compl.
ca pic de gallina, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
ca anagall blau, n m alt. sin.
ca anagall de camp, n m alt. sin.
ca anagall vermell, n m alt. sin.
ca anagalls, n m pl alt. sin.
ca borrissol, n m alt. sin.
ca estrellada, n f alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
ca marietes, n f pl alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca moragons, n m pl alt. sin.
ca moragues, n f pl alt. sin.
ca morró, n m alt. sin.
ca morronets, n m pl alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca pelosa blava, n f alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca tinya borda, n f alt. sin.
ca borró, n m var. ling.
ca borrons, n m pl var. ling.
ca morage, n f var. ling.
ca murró, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blaus, n m pl var. ling.
ca murrons vermells, n m pl var. ling.
nc Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca anagall, n m
ca herba de caderneres, n f sin. compl.
ca herba de canari, n f sin. compl.
ca herba sabonera, n f sin. compl.
ca morró blau, n m sin. compl.
ca morró vermell, n m sin. compl.
ca pic de gallina, n m sin. compl.
ca tinya, n f sin. compl.
ca alfàbrega borda, n f alt. sin.
ca anagall blau, n m alt. sin.
ca anagall de camp, n m alt. sin.
ca anagall vermell, n m alt. sin.
ca anagalls, n m pl alt. sin.
ca borrissol, n m alt. sin.
ca estrellada, n f alt. sin.
ca gallinassa, n f alt. sin.
ca herba de la pulmonia, n f alt. sin.
ca marietes, n f pl alt. sin.
ca mataconills, n m/f alt. sin.
ca moragons, n m pl alt. sin.
ca moragues, n f pl alt. sin.
ca morró, n m alt. sin.
ca morronets, n m pl alt. sin.
ca morrons, n m pl alt. sin.
ca morrons blaus, n m pl alt. sin.
ca morrons vermells, n m pl alt. sin.
ca morruts, n m pl alt. sin.
ca pelosa blava, n f alt. sin.
ca picapoll, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca tinya borda, n f alt. sin.
ca borró, n m var. ling.
ca borrons, n m pl var. ling.
ca morage, n f var. ling.
ca murró, n m var. ling.
ca murrons, n m pl var. ling.
ca murrons blaus, n m pl var. ling.
ca murrons vermells, n m pl var. ling.
nc Anagallis arvensis L.

<Botànica > primulàcies>

Nota

Les denominacions morró blau i anagall blau s'apliquen a les races de flors d'un blau in tens, i morró vermell i anagall vermell a les races de fl ors vermelles.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aristolòquia llarga, n f
ca campanes, n f pl alt. sin.
ca carabasseta de barranc, n f alt. sin.
ca carabasseta de pobre, n f alt. sin.
ca carbassó, n m alt. sin.
ca carbassots pudents, n m pl alt. sin.
ca corretjola borda, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca melonera, n f alt. sin.
ca pudenta, n f alt. sin.
ca brossa de sapo, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca viborera, n f var. ling.
nc Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel) Batt. in Batt. et Trab.
nc Aristolochia paucinervis Pomel sin. compl.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Nota

El nom sapo (o sàput), present en la denominació brossa de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca aristolòquia llarga, n f
ca campanes, n f pl alt. sin.
ca carabasseta de barranc, n f alt. sin.
ca carabasseta de pobre, n f alt. sin.
ca carbassó, n m alt. sin.
ca carbassots pudents, n m pl alt. sin.
ca corretjola borda, n f alt. sin.
ca herba felera, n f alt. sin.
ca herba pudent, n f alt. sin.
ca melonera, n f alt. sin.
ca pudenta, n f alt. sin.
ca brossa de sapo, n f var. ling.
ca herba pudenta, n f var. ling.
ca viborera, n f var. ling.
nc Aristolochia longa L. subsp. paucinervis (Pomel) Batt. in Batt. et Trab.
nc Aristolochia paucinervis Pomel sin. compl.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Nota

El nom sapo (o sàput), present en la denominació brossa de sapo, és una forma molt estesa en català occidental.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca bàbol, n m
ca capellà, n m sin. compl.
ca afrontapagesos, n m alt. sin.
ca amor de pagès, n m/f alt. sin.
ca capellans, n m pl alt. sin.
ca colet, n m alt. sin.
ca coleta, n f alt. sin.
ca cresta de gall, n f alt. sin.
ca farots, n m pl alt. sin.
ca floreta, n f alt. sin.
ca floreta blanca, n f alt. sin.
ca guixes, n f pl alt. sin.
ca herba apoderada, n f alt. sin.
ca herba blanca, n f alt. sin.
ca morrissà gros, n m alt. sin.
ca morritort, n m alt. sin.
ca muixos, n m pl alt. sin.
ca pàpola, n f alt. sin.
ca pàpoles, n f pl alt. sin.
ca paula, n f alt. sin.
ca pelitre, n m alt. sin.
ca sabonera, n f alt. sin.
ca amor de pagés, n m/f var. ling.
ca babol, n m var. ling.
ca babols, n m pl var. ling.
ca palitra, n f var. ling.
ca papol, n m var. ling.
ca papola, n f var. ling.
ca papoles, n f pl var. ling.
nc Lepidium draba L.
nc Cardaria draba (L.) Desv. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

Nota

TTot i que DIEC2-E recull únicament murrissà (que remet a morritort, noms aplicats majoritàriament a plantes del gènere Lepidium) mantenim sense revisar els noms amb la forma morrissà, recollits en obres menorquines, els quals conserven la o de morro 'llavi' que forma part del nom de la planta, primer anomenada morritort pel seu mal gust, i posteriorment morrissà a fi de destacar-ne les qualitats medicinals.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "talonera" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Nota

Nota

Nota

Nota