Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca llenguatge truncat, n m

<Ciències de la salut > Semiologia>, <Neurologia>, <Salut mental>

Definició

Llenguatge en què només és pronunciada una part de cada paraula; s'observa en alguns casos d'afectació vascular cerebral.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

ca llesca amb tomàquet trinxat i all
es pan de payés con tomate trinchado y ajo
fr pain de campagne à la tomate découpée et à l'ail
it bruschetta al pomodoro tritato e aglio
en peasant's bread with carved tomato and garlic
de Bauernbrot mit zerhackten Tomaten und Knoblauch

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca mànec de trinxar, n m
es mango de trinchar

Definició

Mànec que, mitjançant un caragol, s'adapta als ossos per a subjectar-los mentre es trinxen.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca mareotruncar, v tr
ca truncar per marea, v tr sin. compl.
en tidally truncate, to, v tr

<Ciències de la Terra > Astrofísica>

Definició

Mareopertorbar, un cos celeste, un altre cos celeste que passa prop seu fins a destruir-ne una part perifèrica, generalment menys densa.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca margall bord, n m
ca blat de formiga, n m sin. compl.
ca blat de gos, n m sin. compl.
ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
ca cua de rata, n f sin. compl.
ca espigatrencat, n m sin. compl.
ca pèl de ca, n m sin. compl.
ca pèl de rata, n m sin. compl.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca capellanets, n m pl alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadella, n f alt. sin.
ca civadeta, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca espigadell, n m alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n f alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca forment agrest, n m alt. sin.
ca forment bord, n m alt. sin.
ca margall, n m alt. sin.
ca ordi salvatge, n m alt. sin.
ca peret (fruit), n m alt. sin.
ca pixagós, n m alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca rectorets, n m pl alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca trapa-sacs, n m alt. sin.
ca trauca-sac, n m alt. sin.
ca trauca-sacs, n m alt. sin.
ca amargall, n m var. ling.
ca civadilla, n f var. ling.
ca coa d'ego, n f var. ling.
ca coa d'egu, n f var. ling.
ca espiga trencat, n m var. ling.
ca forment areste, n m var. ling.
ca maragall, n m var. ling.
ca novios, n m pl var. ling.
ca novios (fruit), n m pl var. ling.
ca retorets, n m pl var. ling.
ca rumpisac, n m var. ling.
ca trapassacs, n m var. ling.
ca trauca sacs, n m var. ling.
ca troca-sac, n m var. ling.
nc Hordeum murinum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca margall bord, n m
ca blat de formiga, n m sin. compl.
ca blat de gos, n m sin. compl.
ca blat de Sant Joan, n m sin. compl.
ca cua de rata, n f sin. compl.
ca espigatrencat, n m sin. compl.
ca pèl de ca, n m sin. compl.
ca pèl de rata, n m sin. compl.
ca blat bord, n m alt. sin.
ca blat del diable, n m alt. sin.
ca capellanets, n m pl alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civadella, n f alt. sin.
ca civadeta, n f alt. sin.
ca civadeta borda, n f alt. sin.
ca coa d'egua, n f alt. sin.
ca cua d'euga, n f alt. sin.
ca espigadell, n m alt. sin.
ca espigadella, n f alt. sin.
ca farratge, n f alt. sin.
ca fletxes, n f pl alt. sin.
ca forment agrest, n m alt. sin.
ca forment bord, n m alt. sin.
ca margall, n m alt. sin.
ca ordi salvatge, n m alt. sin.
ca peret (fruit), n m alt. sin.
ca pixagós, n m alt. sin.
ca pixagossos, n m pl alt. sin.
ca rectorets, n m pl alt. sin.
ca rompsac, n m alt. sin.
ca trapa-sacs, n m alt. sin.
ca trauca-sac, n m alt. sin.
ca trauca-sacs, n m alt. sin.
ca amargall, n m var. ling.
ca civadilla, n f var. ling.
ca coa d'ego, n f var. ling.
ca coa d'egu, n f var. ling.
ca espiga trencat, n m var. ling.
ca forment areste, n m var. ling.
ca maragall, n m var. ling.
ca novios, n m pl var. ling.
ca novios (fruit), n m pl var. ling.
ca retorets, n m pl var. ling.
ca rumpisac, n m var. ling.
ca trapassacs, n m var. ling.
ca trauca sacs, n m var. ling.
ca troca-sac, n m var. ling.
nc Hordeum murinum L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

La denominació trauca-sac (o trauca-sacs) és un nom compost de traucar 'foradar' i sac, car aquesta gramínia pot foradar o trencar els sacs on es guarda; semblantment el nom rompsac (rompre + sac), o estripa-sacs, en aquest cas aplicat a gramínies del gènere Bromus. La variant troca-sac és una contracció de trauca-sac (cf. DCVB-E s. v. troca-sac). La forma trapa-sacs (aquí documentada trapassacs) deu haver-se format a partir de trepar 'foradar' (cf. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, s. v. trepar), amb el canvi fonètic e>a potser per atracció formal de trapar 'trobar' (avui usat al Rosselló i l'Alt Empordà).

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca melgó, n m
ca melgó truncat, n m alt. sin.
ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
ca userda borda, n f alt. sin.
nc Medicago truncatula Gaertn.
nc Medicago tribuloides Desr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca melgó, n m
ca melgó truncat, n m alt. sin.
ca trèvol de llapassa, n m alt. sin.
ca userda borda, n f alt. sin.
nc Medicago truncatula Gaertn.
nc Medicago tribuloides Desr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morro de porcell, n m
ca trínquia, n f alt. sin.
ca trínquia híspida, n f alt. sin.
ca tríncia híspida, n f var. ling.
nc Leontodon taraxacoides (Vill.) Mérat subsp. hispidus (Roth) Kerguélen
nc Thrincia hispida Roth sin. compl.
nc Leontodon rothii auct. var. ling.
nc Leontodon taraxacoides (Vill.) Mérat subsp. longirostris Finch et P.D. Sell var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca morro de porcell, n m
ca trínquia, n f alt. sin.
ca trínquia híspida, n f alt. sin.
ca tríncia híspida, n f var. ling.
nc Leontodon taraxacoides (Vill.) Mérat subsp. hispidus (Roth) Kerguélen
nc Thrincia hispida Roth sin. compl.
nc Leontodon rothii auct. var. ling.
nc Leontodon taraxacoides (Vill.) Mérat subsp. longirostris Finch et P.D. Sell var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "trincar" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Nota

Nota