Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "tronar" dins totes les àrees temàtiques

dropar dropar

<09 Esports de pilota > 13 Golf>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  dropar, v tr
  • es  dropar
  • fr  dropper
  • fr  plomber
  • en  drop, to

<Esport > 09 Esports de pilota > 13 Golf>

Definició
Posar la bola en joc en un alleujament deixant-la caure amb la mà situada a l'altura del genoll.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  erogar, v tr
  • es  erogar

<Dret>

Definició
Distribuir o repartir {béns o cabals}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Els governs europeus erogaran més ajuts financers a les empreses perquè els destinin a projectes innovadors.
esgarrapar esgarrapar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  esgarrapar, v tr
  • es  arañar
  • fr  égratigner
  • fr  griffer
  • en  scratch, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Atacar, el gat, el gos o el conill, esquinçant la pell de la víctima amb les urpes i clavant-les-hi.
esgarrapar esgarrapar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  esgarrapar, v tr
  • es  arañar
  • fr  égratigner
  • fr  griffer
  • en  scratch, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Atacar, el gat, el gos o el conill, esquinçant la pell de la víctima amb les urpes i clavant-les-hi.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  fregar, v tr
  • es  barrer, v tr
  • es  frotar, v tr
  • es  limpiar, v tr
  • es  rascar, v tr
  • en  pan, to, v tr

<Informàtica>

Definició
Desplaçar repetidament per la pantalla un dit o més en posició plana, en un i altre sentit i sense perdre el contacte amb la superfície.

Nota

  • Generalment es frega la pantalla per descobrir una imatge amagada.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de Betlem, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  galleran, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  mataaranyes, n f sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m alt. sin.
  • ca  brusc punxenc, n m alt. sin.
  • ca  bruscol, n m alt. sin.
  • ca  búfol, n m alt. sin.
  • ca  cirer de Betlem, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guinda, n m alt. sin.
  • ca  cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes guindes, n f pl alt. sin.
  • ca  coeta, n f alt. sin.
  • ca  cuetes de tro, n f pl alt. sin.
  • ca  gallerans, n m pl alt. sin.
  • ca  galzeran petit, n m alt. sin.
  • ca  galzerans, n m pl alt. sin.
  • ca  gamó tronador, n m alt. sin.
  • ca  guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  herba erisipelera, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  mata marina, n f alt. sin.
  • ca  picaaranyes, n f alt. sin.
  • ca  picapuces, n m/f alt. sin.
  • ca  rusc, n m alt. sin.
  • ca  brusca, n f var. ling.
  • ca  brusco, n m var. ling.
  • ca  ciderer de betlem, n m var. ling.
  • ca  cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  cideretes guindes, n f pl var. ling.
  • ca  cirerer de guinga, n m var. ling.
  • ca  cireretes gringues, n f pl var. ling.
  • ca  cireretes guingues, n f pl var. ling.
  • ca  datzerà, n m var. ling.
  • ca  galceran, n m var. ling.
  • ca  gallagans, n m pl var. ling.
  • ca  gallaran, n m var. ling.
  • ca  gallaranc, n m var. ling.
  • ca  gallarancs, n m pl var. ling.
  • ca  galleranc, n m var. ling.
  • ca  galserà, n m var. ling.
  • ca  galseran, n m var. ling.
  • ca  galtzeran, n m var. ling.
  • ca  galzerà, n m var. ling.
  • ca  gamó tronaor, n m var. ling.
  • ca  garseran, n m var. ling.
  • ca  gaseran, n m var. ling.
  • ca  gassarà, n m var. ling.
  • ca  gasserà, n m var. ling.
  • ca  gatzeran, n m var. ling.
  • ca  guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  herba de la erisipela, n f var. ling.
  • ca  herba disipelera, n f var. ling.
  • ca  herba erisispelera, n f var. ling.
  • ca  mataranyes, n f var. ling.
  • ca  trebo, n m var. ling.
  • nc  Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

galzeran galzeran

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  galzeran, n m
  • ca  boix marí, n m sin. compl.
  • ca  brusc, n m sin. compl.
  • ca  cirerer de Betlem, n m sin. compl.
  • ca  cirerer del bon pastor, n m sin. compl.
  • ca  cirereta del bon pastor (fruit), n f sin. compl.
  • ca  gallaret, n m sin. compl.
  • ca  galleran, n m sin. compl.
  • ca  herba de Sant Bonifaci, n f sin. compl.
  • ca  mataaranyes, n f sin. compl.
  • ca  boix mascle, n m alt. sin.
  • ca  brusc punxenc, n m alt. sin.
  • ca  bruscol, n m alt. sin.
  • ca  búfol, n m alt. sin.
  • ca  cirer de Betlem, n m alt. sin.
  • ca  cirerer de guinda, n m alt. sin.
  • ca  cirereta del bon pastor, n f alt. sin.
  • ca  cireretes, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes de Betlem, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  cireretes guindes, n f pl alt. sin.
  • ca  coeta, n f alt. sin.
  • ca  cuetes de tro, n f pl alt. sin.
  • ca  gallerans, n m pl alt. sin.
  • ca  galzeran petit, n m alt. sin.
  • ca  galzerans, n m pl alt. sin.
  • ca  gamó tronador, n m alt. sin.
  • ca  guindes del bon pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de l'erisipela, n f alt. sin.
  • ca  herba erisipelera, n f alt. sin.
  • ca  llorer bord, n m alt. sin.
  • ca  mata marina, n f alt. sin.
  • ca  picaaranyes, n f alt. sin.
  • ca  picapuces, n m/f alt. sin.
  • ca  rusc, n m alt. sin.
  • ca  brusca, n f var. ling.
  • ca  brusco, n m var. ling.
  • ca  ciderer de betlem, n m var. ling.
  • ca  cideretes del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  cideretes guindes, n f pl var. ling.
  • ca  cirerer de guinga, n m var. ling.
  • ca  cireretes gringues, n f pl var. ling.
  • ca  cireretes guingues, n f pl var. ling.
  • ca  datzerà, n m var. ling.
  • ca  galceran, n m var. ling.
  • ca  gallagans, n m pl var. ling.
  • ca  gallaran, n m var. ling.
  • ca  gallaranc, n m var. ling.
  • ca  gallarancs, n m pl var. ling.
  • ca  galleranc, n m var. ling.
  • ca  galserà, n m var. ling.
  • ca  galseran, n m var. ling.
  • ca  galtzeran, n m var. ling.
  • ca  galzerà, n m var. ling.
  • ca  gamó tronaor, n m var. ling.
  • ca  garseran, n m var. ling.
  • ca  gaseran, n m var. ling.
  • ca  gassarà, n m var. ling.
  • ca  gasserà, n m var. ling.
  • ca  gatzeran, n m var. ling.
  • ca  guingues del bon pastor, n f pl var. ling.
  • ca  herba de la erisipela, n f var. ling.
  • ca  herba disipelera, n f var. ling.
  • ca  herba erisispelera, n f var. ling.
  • ca  mataranyes, n f var. ling.
  • ca  trebo, n m var. ling.
  • nc  Ruscus aculeatus L.

<Botànica > liliàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  gronxar, v intr

<Salut mental>

Definició
Caminar fent oscil·lacions, fent moviments de vaivé, respecte un punt d'ell mateix.
planxador | planxadora planxador | planxadora

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  planxador | planxadora, n m, f
  • es  planchador | planchadora, n m, f
  • fr  repasseur | repasseuse, n m, f
  • en  ironer, n
  • de  Bügler | Büglerin, n m, f
  • de  Plätter | Plätterin, n m, f

<Turisme > Allotjament>

Definició
Persona d'un establiment d'allotjament que s'ocupa de planxar i plegar la roba neta.
prenyar prenyar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  prenyar, v tr
  • es  empreñar
  • es  preñar
  • fr  mettre grosse
  • en  impregnate, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Fecundar una femella vivípara.