Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Àrea temàtica

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "vaca" dins totes les àrees temàtiques

manatí amazònic

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de mamífers marins [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/159/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de mamífers marins actuals o extingits recentment i les atribueix als noms científics corresponents.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

L'ordenació de les llengües, que prioritza el nom científic, l'autoria del nom científic i el codi de classificació de tres lletres de la FAO per davant de les llengües d'equivalència, es deu a la voluntat de prendre els noms científics com a identificadors dels tàxons.

La selecció de nomenclatura es basa en la proposta de la Llista d'espècies d'interès per a les estadístiques pesqueres de la FAO, per a la qual s'han recollit les denominacions catalanes d'un corpus de més de cent obres del segle XIV a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca manatí amazònic, n m
nc Trichechus inunguis
auct (Natterer 1883)
cod SEW
es vaca marina del Amazonas
fr lamantin de l'Amazone
en Amazonian manatee

<Mamífers marins > Sirenis > Sirenis > Triquèquids>

manatí del Carib

<Ciències de la vida>

ca manatí del Carib, n m
nc Trichechus manatus
auct Linnaeus 1758
cod WIM
es vaca marina del Caribe
fr lamantin des Caraïbes
en West Indian manatee

<Mamífers marins > Sirenis > Sirenis > Triquèquids>

manatí del Carib

<Zoologia > Mamífers > Mamífers marins>

ca manatí del Carib, n m
nc Trichechus manatus
auct Linnaeus 1758
cod WIM
es vaca marina del Caribe
fr lamantin des Caraïbes
en West Indian manatee

<Mamífers marins > Sirenis > Sirenis > Triquèquids>

pèl de vaca

<Indústria > Indústria tèxtil > Fibres>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca pèl de vaca, n m
es pelo de vaca
fr poil de vache
en cow hair
de Kuhhaar

<Indústria > Indústria tèxtil > Fibres>

Definició

Pèl que procedeix de diverses races de vaques.

pagell

<Zoologia > Peixos>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca pagell, n m
ca auradella, n f sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca cotorrer, n m sin. compl.
ca gurrama de pagellet, n f sin. compl.
ca vaca serrà, n f sin. compl.
ca able, n m var. ling.
ca breca, n f var. ling.
ca gurrama de pegellet, n m var. ling.
ca pagel, n m var. ling.
ca paigell, n m var. ling.
ca pajell, n m var. ling.
ca patgell, n m var. ling.
ca patjell, n m var. ling.
ca paxéll, n m var. ling.
ca pegell, n m var. ling.
ca peigell, n m var. ling.
ca peixell, n m var. ling.
ca pinzell, n m var. ling.
ca pitgell, n m var. ling.
ca pitjell, n m var. ling.
ca pitxell, n m var. ling.
ca vaca serra, n f var. ling.
nc Pagellus erythrinus
nc Pagellus canariensis var. ling.
nc Pagellus enythrinus var. ling.
nc Sparus Erythrinus var. ling.
nc Sparus erythriuns var. ling.
es able
es besuguete
es breca
es pagel
fr pageau
fr pagel
fr pageot commun
it fragolino
en common pandora
en pandora
en sea bream
de Meerbrassen

<Peixos > Espàrids>

pagell

<Ciències de la vida>

ca pagell, n m
ca auradella, n f sin. compl.
ca calet, n m sin. compl.
ca cotorrer, n m sin. compl.
ca gurrama de pagellet, n f sin. compl.
ca vaca serrà, n f sin. compl.
ca able, n m var. ling.
ca breca, n f var. ling.
ca gurrama de pegellet, n m var. ling.
ca pagel, n m var. ling.
ca paigell, n m var. ling.
ca pajell, n m var. ling.
ca patgell, n m var. ling.
ca patjell, n m var. ling.
ca paxéll, n m var. ling.
ca pegell, n m var. ling.
ca peigell, n m var. ling.
ca peixell, n m var. ling.
ca pinzell, n m var. ling.
ca pitgell, n m var. ling.
ca pitjell, n m var. ling.
ca pitxell, n m var. ling.
ca vaca serra, n f var. ling.
nc Pagellus erythrinus
nc Pagellus canariensis var. ling.
nc Pagellus enythrinus var. ling.
nc Sparus Erythrinus var. ling.
nc Sparus erythriuns var. ling.
es able
es besuguete
es breca
es pagel
fr pageau
fr pagel
fr pageot commun
it fragolino
en common pandora
en pandora
en sea bream
de Meerbrassen

<Peixos > Espàrids>

panera

<Zoologia > Insectes>

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca panera, n f
ca panerola, n f sin. compl.
es cochinilla de humedad
es vaca de San Antón

<Zoologia > Insectes>

paradella

<Botànica>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca paradella, n f
ca fulles de Santa Maria, n f pl sin. compl.
ca pradella, n f sin. compl.
ca romàs, n m sin. compl.
ca agrella, n f alt. sin.
ca llengua bovina, n f alt. sin.
ca llengua de vaca, n f alt. sin.
ca llengües de bou, n f pl alt. sin.
ca paradelles, n f pl alt. sin.
ca roma, n f alt. sin.
ca romes, n f pl alt. sin.
nc Rumex sp. pl.

<Botànica > poligonàcies>

paradella

<Ciències de la vida>

ca paradella, n f
ca fulles de Santa Maria, n f pl sin. compl.
ca pradella, n f sin. compl.
ca romàs, n m sin. compl.
ca agrella, n f alt. sin.
ca llengua bovina, n f alt. sin.
ca llengua de vaca, n f alt. sin.
ca llengües de bou, n f pl alt. sin.
ca paradelles, n f pl alt. sin.
ca roma, n f alt. sin.
ca romes, n f pl alt. sin.
nc Rumex sp. pl.

<Botànica > poligonàcies>

passacamins

<Ciències de la vida>

ca passacamins, n m
ca escanyavelles, n m sin. compl.
ca estiravelles, n m sin. compl.
ca herba caminadora, n f sin. compl.
ca herba de cent nusos, n f sin. compl.
ca herba llarga, n f sin. compl.
ca llengua de moixó, n f sin. compl.
ca tiravaques, n m sin. compl.
ca traspassacamins, n m sin. compl.
ca travacavalls, n m sin. compl.
ca ametleret, n m alt. sin.
ca ametleret bord, n m alt. sin.
ca arenària, n f alt. sin.
ca cairell, n m alt. sin.
ca canyaret, n m alt. sin.
ca cent nusos, n m alt. sin.
ca centinòdia, n f alt. sin.
ca cenyuc, n m alt. sin.
ca cordó, n m alt. sin.
ca corretjola, n f alt. sin.
ca corretjoles, n f pl alt. sin.
ca corriol, n m alt. sin.
ca corriola, n f alt. sin.
ca corrioles, n f pl alt. sin.
ca corriols, n m pl alt. sin.
ca cruatelles, n f pl alt. sin.
ca cua de lluert, n f alt. sin.
ca cua de rata, n f alt. sin.
ca cua de vaca, n f alt. sin.
ca destrompassacamins, n m alt. sin.
ca entrebancacamins, n m alt. sin.
ca estaca-rossí, n m alt. sin.
ca estaca-rossins, n m pl alt. sin.
ca estiravella, n m alt. sin.
ca estisoreta, n f alt. sin.
ca gata pelosa, n f alt. sin.
ca herba caminaire, n f alt. sin.
ca herba de cent nus, n f alt. sin.
ca herba de cinquanta nusos, n f alt. sin.
ca herba de corriola, n f alt. sin.
ca herba de ferro, n f alt. sin.
ca herba del nuguet, n f alt. sin.
ca herba terrera, n f alt. sin.
ca herbeta urinària, n f alt. sin.
ca llengua d'ocell, n f alt. sin.
ca llengua de pardalet, n f alt. sin.
ca meligó, n m alt. sin.
ca pelosa, n f alt. sin.
ca sanguinària, n f alt. sin.
ca tirabou, n m alt. sin.
ca tirabous, n m alt. sin.
ca tiravelles, n m alt. sin.
ca traspassacamins comú, n m alt. sin.
ca travabous, n m alt. sin.
ca travacamins, n m alt. sin.
ca travarada, n f alt. sin.
ca almetleret, n m var. ling.
ca altamandria, n f var. ling.
ca ammetleret bord, n m var. ling.
ca centinodi, n m var. ling.
ca cenyut, n m var. ling.
ca corrihuela, n f var. ling.
ca corrijoles, n f pl var. ling.
ca herba de cent nussos, n f var. ling.
ca herba de cent nuus, n f var. ling.
ca herba de les calentures, n f var. ling.
ca llengua de mixó, n f var. ling.
ca sentinodi, n m var. ling.
ca trababous, n m var. ling.
nc Polygonum aviculare L.
nc Polygonum monspeliense Pers. var. ling.

<Botànica > poligonàcies>