Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "vacar" dins totes les àrees temàtiques
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçana, n f
- ca escurçana comuna, n f sin. compl.
- ca escurçana ferrassa, n f sin. compl.
- ca escurçó, n m sin. compl.
- ca ferrassa, n f sin. compl.
- ca marina pastinaca, n f sin. compl.
- ca milà, n m sin. compl.
- ca milana, n f sin. compl.
- ca pastinaca, n f sin. compl.
- ca pastinaca marina, n f sin. compl.
- ca pastinaques, n f pl sin. compl.
- ca serreta, n f sin. compl.
- ca tòtina, n f sin. compl.
- ca corçana, n f var. ling.
- ca cursana, n f var. ling.
- ca es cursó, n m var. ling.
- ca escorçana, n f var. ling.
- ca escorçana ferrassa, n f var. ling.
- ca escorçó, n m var. ling.
- ca escursana, n f var. ling.
- ca escursana ferrassa, n f var. ling.
- ca escursó, n m var. ling.
- ca farrasa, n f var. ling.
- ca farrassa, n f var. ling.
- ca milá, n m var. ling.
- ca raya vaca, n f var. ling.
- ca totana, n f var. ling.
- ca tòtana, n f var. ling.
- ca totina, n f var. ling.
- nc Dasyatis pastinaca
- nc Dasiatis pastinaca var. ling.
- nc Desyatis pastinaca var. ling.
- nc Raia pastinaca var. ling.
- nc Raja pastinaca var. ling.
- nc Raya Pastinaca var. ling.
- nc Trygon pastinaca var. ling.
- nc Trygon vulgaris var. ling.
- es milano
- es pastenaca, n f
- es pastinaca, n f
- es pez obispo, n m
- es raya
- es raya látigo común
- es raya-vaca, n f
- fr pastenague
- fr pastenague commune
- fr raie pastenague
- it pastinaca
- en common stingray
- en sting ray
- en stingray
- de Gemeine Heich roche
<Rajades i milanes > Dasiàtids>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçonera de fulla estreta, n f
- ca barballera, n f alt. sin.
- ca barballeres, n f pl alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca escurçonera barballera, n f alt. sin.
- ca escurçonera de fulla prima, n f alt. sin.
- ca teta de vaca, n f alt. sin.
- ca barbellera, n f var. ling.
- nc Scorzonera angustifolia L.
- nc Scorzonera graminifolia auct. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca escurçonera de fulla estreta, n f
- ca barballera, n f alt. sin.
- ca barballeres, n f pl alt. sin.
- ca escurçonera, n f alt. sin.
- ca escurçonera barballera, n f alt. sin.
- ca escurçonera de fulla prima, n f alt. sin.
- ca teta de vaca, n f alt. sin.
- ca barbellera, n f var. ling.
- nc Scorzonera angustifolia L.
- nc Scorzonera graminifolia auct. var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca espinyonar, v tr
- es sacar los piñones, v tr
- fr cueillir des pignons, v tr
- fr ramasser des pignons, v tr
- en take out pine nuts (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Esport > Halterofília>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari d'halterofília. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 71 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 22)
ISBN 84-7739-240-4
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca estirar la barra, v tr
- es sacar la barra
- es tirar de la barra
<Esport > Halterofília>
Definició
<06 Halterofília>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca estirar la barra, v intr
- es sacar la barra
- es tirar de la barra
<Esport > 06 Halterofília>
Definició
<09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <24 Esports tradicionals>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>
- ca ferir, v intr
- es ferir
- es sacar
<Esport > 09 Esports de pilota > 11 Pilota > 01 Pilota valenciana>, <Esport > 24 Esports tradicionals>
Definició
Nota
- Vegeu la nota a ferida.
<Botànica>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca fetge de vaca, n m
- es higado de buey
- nc Fistulina hepatica
<Botànica>
Definició
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca formatge de vaca, n m
- es queso de vaca, n m
- fr fromage de vache, n m
- pt queijo de vaca, n m
- en cow's milk cheese, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Làctics>
<Alimentació. Gastronomia > Productes lactis > Formatges>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de formatges [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/305>
- ca formatge de vaca, n m
- es queso de vaca, n m
- fr fromage au lait de vache, n m
- fr fromage de vache, n m
- en cow's milk cheese, n
<Formatges > Tipus de formatges>
