Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "vernal" dins totes les àrees temàtiques
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca forma verbal perifràstica, n f
- ca forma perifràstica, n f sin. compl.
- es forma perifrástica
- es forma verbal perifrástica
- fr forme périphrastique
- fr forme verbale périphrastique
- en periphrastic form
- en periphrastic verbal form
<Lingüística>
Definició
Nota
- Són perifràstiques les formes del passat perifràstic d'indicatiu (va cantar) i el de subjuntiu (vaja/vagi cantar).
<Ciències de la Terra > Geologia>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca frescal, n m
- es frescal
- es fresquedal
- es verdinal
<Ciències de la Terra > Geologia>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatassa, n f
- ca morro de porc, n m sin. compl.
- ca ficària, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca morro de porcell, n m alt. sin.
- nc Ranunculus ficaria L.
- nc Ficaria verna Huds. sin. compl.
- nc Ficaria ranunculoides Roth var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca gatassa, n f
- ca morro de porc, n m sin. compl.
- ca ficària, n f alt. sin.
- ca herba de les morenes, n f alt. sin.
- ca morro de porcell, n m alt. sin.
- nc Ranunculus ficaria L.
- nc Ficaria verna Huds. sin. compl.
- nc Ficaria ranunculoides Roth var. ling.
<Botànica > ranunculàcies>
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca identitat verbal, n f
- es identidad verbal, n f
- fr identité verbale, n f
- en verbal identity, n
<Empresa > Màrqueting. Comercialització>
Definició
<Empresa > Màrqueting. Comercialització > Brànding>
GARCÍA SOLER, Jordi. Diccionari de brànding verbal [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/307>
- ca identitat verbal, n f
- es identidad verbal
- fr identité verbale
- en verbal identity
<Brànding > Brànding verbal>
Definició
<Dret processal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca judici verbal, n m
- es juicio verbal, n m
<Dret processal>
<Dret civil>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca junta de propietaris, n f
- ca junta veïnal, n f sin. compl.
- es junta de propietarios
- es junta de vecinos
<Dret civil>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya | Àmbit: Inespecífic
-
L'article 14 de la Llei sobre propietat horitzontal (LPH) estableix les competències de la junta de propietaris. La junta de propietaris coneix i decideix sobre els assumptes d'interès general per a la comunitat, és a dir, els que no es refereixen a l'àmbit estricte de la propietat individual dels propietaris. Qualsevol propietari pot demanar que la junta estudiï i es pronunciï sobre qualsevol tema d'interès per a la comunitat. La junta de propietaris nomena i remou el president o la presidenta, el secretari o la secretària i l'administrador o l'administradora. També elabora els plans d'ingressos i de despeses, aprova les execucions d'obres extraordinàries, obté el fons necessari per a dur a terme tant aquestes obres com les ordinàries, determina la normativa del règim interior de la comunitat, adopta mesures per a millorar el servei comú, entre altres funcions. La junta s'ha de reunir, com a mínim, un cop a l'any per a aprovar els pressupostos.
L'article 15 de la LPH admet que qualsevol persona propietària pot ser representada voluntàriament mitjançant un escrit signat per ella mateixa. Els propietaris que en el moment d'iniciar-se la junta no han pagat tots els deutes vençuts amb la comunitat i no els han impugnat judicialment ni consignat notarialment o judicialment, tenen dret d'assistència però no de vot.
La convocatòria de la junta, normalment, la fa el president o la presidenta. No obstant això, pot ser convocada a sol·licitud d'una quarta part dels propietaris o per representació d'un 25 % de les quotes de participació. Perquè es reuneixi la junta en primera convocatòria s'han de presentar la major part dels propietaris que representen, alhora, la major part de les quotes de participació. Contràriament, per fer efectiva la segona convocatòria no es requereix un quòrum de participació mínim (art. 16.2 LPH).
L'article 17 de la LPH estableix de manera detallada el règim de majories per a adoptar els acords. Fora dels casos que determina la Llei, s'estableix la regla de la major part dels propietaris, que representen, alhora, la major part de quotes de participació. En segona convocatòria, són vàlids els acords adoptats per la major part dels assistents, sempre que representin, alhora, més de la meitat de les quotes dels presents. Si s'impossibilita l'adopció d'acords seguint els procediments anteriors, es pot legitimar el jutge o la jutgessa perquè els resolgui en equitat, sempre a instància de part.
De manera excepcional, per adoptar acords, s'exigeix la regla de la unanimitat o de majories especials. La unanimitat s'exigeix legalment per a aprovar o modificar les regles que contenen el títol constitutiu o els estatuts de la comunitat. S'exclou d'aquesta regla l'establiment o la supressió de serveis comuns ja que aquests requereixen el vot favorable de les tres cinquenes parts del total dels propietaris que representin, al seu torn, les tres cinquenes parts de les quotes de participació. També requereix l'arrendament d'elements comuns que no tinguin assignat un ús específic en l'immoble, així com el consentiment del propietari directament afectat per l'acord, si existeix. La realització d'obres o l'establiment de serveis comuns amb la finalitat de supressió de barreres arquitectòniques que dificulten l'accés o la mobilitat de persones amb discapacitats, quan impliquen la modificació del títol constitutiu o dels estatuts, requereix el vot favorable de la major part dels propietaris, que, alhora, representen la mateixa part de les quotes de participació. També s'exigeix aquesta majoria qualificada en cas que s'instal·lin infraestructures comunes per a l'accés als serveis de telecomunicació o l'adaptació dels que ja hi ha. Finalment, el mateix règim s'aplica a la instal·lació de sistemes comuns o privatius, d'aprofitament de l'energia solar, o bé d'infraestructures necessàries per a accedir a nous subministraments energètics col·lectius.
L'article 18.1 recull les causes que es poden al·legar per impugnar un acord adoptat en una junta de propietaris. Cal que l'acord adoptat sigui contrari a la Llei o als estatuts, que resulti lesiu per als interessos de la comunitat en benefici d'un o de diversos propietaris, que perjudiqui greument algun propietari que no tingui l'obligació de suportar-ho o s'hagin adoptat amb abús de dret. Els subjectes legitimats per a impugnar els acords són els propietaris que hagin salvat el seu vot a la junta, els absents per qualsevol cosa i els que hagin estat privats del seu dret de vot indegudament. L'acció d'impugnació té un termini de caducitat de tres mesos des de l'adopció de l'acord, però, si es tracta d'actes contraris a la Llei o als estatuts, és d'un any.
L'article 19 estableix que els acords de la junta de propietaris han de quedar reflectits en un llibre d'actes diligenciat pel registrador de la propietat tal com es disposi per reglament. També s'indiquen els requisits de l'acta, que s'ha de tancar amb la signatura del president o la presidenta i del secretari o la secretària en acabar la reunió o en els deu dies naturals següents. En el moment que es tanquen els acords són executius.
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Didàctica de l'educació física: Català-castellà-francès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2003. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-932915-1-X
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llenguatge no verbal, n m
- es lenguaje no verbal, n m
- fr langage non-verbal, n m
<Didàctica de l'educació física>
<Esport>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE BARCELONA. SERVEI DE LLENGUA CATALANA. Didàctica de l'educació física: Català-castellà-francès. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives: Universitat de Barcelona, 2003. (Vocabulari Bàsic)
ISBN 84-932915-1-X
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015, cop. 2015.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Servei de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca llenguatge verbal, n m
- es lenguaje verbal, n m
- fr langage verbal, n m
<Didàctica de l'educació física>
