Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca canyaferla, n f
ca ferla, n f alt. sin.
ca canyafèl·lera, n f var. ling.
ca fèl·lera, n f var. ling.
nc Ferula communis L. subsp. catalaunica (C. Vicioso) Sánchez-Cux. et M. Bernal

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca canyaferla, n f
ca ferla, n f sin. compl.
ca massota, n f sin. compl.
ca assa dolça, n f alt. sin.
ca canya, n f alt. sin.
ca fenollassa, n f alt. sin.
ca fèrula, n f alt. sin.
ca làser, n m alt. sin.
ca canya fèl·lera, n f var. ling.
ca canyafel, n f var. ling.
ca canyafèlere, n f var. ling.
ca canyafel·lera, n f var. ling.
ca canyafèl·lera, n f var. ling.
ca canyafenu, n f var. ling.
ca canyafèrlera, n f var. ling.
ca canyaferna, n f var. ling.
ca canyafètlera, n f var. ling.
ca fel·la, n f var. ling.
ca fèl·lera, n f var. ling.
ca fèrlara, n f var. ling.
ca fètlera, n f var. ling.
nc Ferula communis L.
nc Ferula hispanica auct. var. ling.
nc Ferula nodiflora L. var. ling.
nc Ferula tingitana auct. val. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca canyaferla, n f
ca ferla, n f sin. compl.
ca massota, n f sin. compl.
ca assa dolça, n f alt. sin.
ca canya, n f alt. sin.
ca fenollassa, n f alt. sin.
ca fèrula, n f alt. sin.
ca làser, n m alt. sin.
ca canya fèl·lera, n f var. ling.
ca canyafel, n f var. ling.
ca canyafèlere, n f var. ling.
ca canyafel·lera, n f var. ling.
ca canyafèl·lera, n f var. ling.
ca canyafenu, n f var. ling.
ca canyafèrlera, n f var. ling.
ca canyaferna, n f var. ling.
ca canyafètlera, n f var. ling.
ca fel·la, n f var. ling.
ca fèl·lera, n f var. ling.
ca fèrlara, n f var. ling.
ca fètlera, n f var. ling.
nc Ferula communis L.
nc Ferula hispanica auct. var. ling.
nc Ferula nodiflora L. var. ling.
nc Ferula tingitana auct. val. var. ling.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca caoba de Cuba, n f
ca caoba antillana, n f sin. compl.
ca caoba vera, n f sin. compl.
es caoba cubana, n f
es caoba de Cuba, n f
es caoba española, n f
es caoba verdadera, n f
fr acajou de Cuba, n m
en Cuban mahogany, n
en Spanish mahogany, n
en West Indies mahogany, n

<Indústria > Indústria de la fusta > Fusta>

Definició

Fusta procedent de les Antilles i de Florida que s'obté de l'arbre Swietenia mahagoni (família de les meliàcies), pesant, semidura, de fibra lleugerament entrellaçada, amb el duramen de color rosat i l'albeca de color blanquinós o blanc groguenc, que presenta vetes molt marcades quan es talla radialment, emprada principalment en ebenisteria i fusteria interior, i en la fabricació de talles, peces tornejades i instruments musicals.

Nota

1. Atesa l'extrema escassetat de la caoba de Cuba autèntica, de vegades es comercialitza amb el mateix nom la fusta de Swietenia macrophylla, més abundosa i de característiques idèntiques però menys pesant i una mica més clara.
2. La caoba de Cuba obtinguda de l'enforcadura del tronc de l'arbre s'anomena, específicament, palma de caoba, ja que presenta unes vetes i un dibuix característics, amb aigües que mostren la figura d'una palma o d'un brollador en clarobscur. Va estar molt en voga en la fabricació de mobles durant els segles xviii i xix.
3. La caoba de Cuba que presenta petites clapes de to clar s'anomena, específicament, caoba mallada.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

PARLAMENT DE CATALUNYA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de l'activitat parlamentària [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/289/>
En un bon nombre de termes, al camp Nota s'ofereix l'enllaç a un vídeo que mostra l'equivalent en llengua de signes catalana.

ca cap de l'oposició, n m, f
oc cap dera oposicion, n m, f
es jefe de la oposición | jefa de la oposición, n m, f
es líder de la oposición, n m, f
fr chef de l'opposition | chef de l'opposition, cheffe de l'opposition, n m, f
en leader of the Opposition, n
SC https://youtu.be/vkyP2hZJRuM

<Activitat parlamentària > Organització i funcionament>

Definició

Diputat que presideix el grup parlamentari de l'oposició que té més escons.

Nota

1. El president del Parlament declara la condició de cap de l'oposició per mitjà d'una resolució.
2. El cap de l'oposició ha de ser consultat sobre els assumptes de més importància per a Catalunya i proposar millores de l'acció de govern. Rep el tractament protocol·lari d'honorable senyor o honorable senyora.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capil·lera negra, n f
ca dauradella borda, n f alt. sin.
ca falguera, n f alt. sin.
ca falzia boscana, n f alt. sin.
ca falzia de bosc, n f alt. sin.
ca falzia de roques, n f alt. sin.
ca falzia negra, n f alt. sin.
ca falzilla negra, n f alt. sin.
ca falaguera, n f var. ling.
ca falsitja de roques, n f var. ling.
nc Asplenium adiantum-nigrum L.

<Botànica > polipodiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca capil·lera negra, n f
ca dauradella borda, n f alt. sin.
ca falguera, n f alt. sin.
ca falzia boscana, n f alt. sin.
ca falzia de bosc, n f alt. sin.
ca falzia de roques, n f alt. sin.
ca falzia negra, n f alt. sin.
ca falzilla negra, n f alt. sin.
ca falaguera, n f var. ling.
ca falsitja de roques, n f var. ling.
nc Asplenium adiantum-nigrum L.

<Botànica > polipodiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card eruga, n f
ca enciam, n m alt. sin.
ca eruga, n f alt. sin.
ca eruga ruqueta, n f alt. sin.
ca ruca, n f alt. sin.
ca ruca vera, n f alt. sin.
ca ruques, n f pl alt. sin.
ca ruqueta, n f alt. sin.
ca card oruga, n m var. ling.
ca eruga roqueta, n f var. ling.
ca roqueta, n f var. ling.
ca roquetes, n f pl var. ling.
ca rúcula, n f var. ling.
nc Eruca vesicaria (L.) Cav. subsp. sativa (Mill.) Thell. in Hegi
nc Eruca sativa Mill. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca card eruga, n f
ca enciam, n m alt. sin.
ca eruga, n f alt. sin.
ca eruga ruqueta, n f alt. sin.
ca ruca, n f alt. sin.
ca ruca vera, n f alt. sin.
ca ruques, n f pl alt. sin.
ca ruqueta, n f alt. sin.
ca card oruga, n m var. ling.
ca eruga roqueta, n f var. ling.
ca roqueta, n f var. ling.
ca roquetes, n f pl var. ling.
ca rúcula, n f var. ling.
nc Eruca vesicaria (L.) Cav. subsp. sativa (Mill.) Thell. in Hegi
nc Eruca sativa Mill. sin. compl.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca cardigassa, n f
ca caps d'ase, n m pl sin. compl.
ca calcida, n f alt. sin.
ca caps blancs, n m pl alt. sin.
ca caps de lloba, n m pl alt. sin.
ca card, n m alt. sin.
ca cardigàs, n m alt. sin.
ca cardigassa vera, n f alt. sin.
ca carsos, n m pl alt. sin.
ca espitllera, n f alt. sin.
ca lloba, n f alt. sin.
nc Cirsium eriophorum (L.) Scop.
nc Cirsium ferox auct. var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "xera" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Nota

Definició

Nota