cabotatge
cabotatge
- ca cabotatge, n m
Definició
Navegació de port a port al llarg de la costa.
caboteig
caboteig
- ca caboteig, n m
Definició
Acció de cabotejar.
cabotejar
cabotejar
- ca cabotejar, v intr
Definició
Balancejar-se en sentit longitudinal, el vaixell, pel desplaçament del remer.
cabrestant
cabrestant
- ca cabrestant, n m
Definició
Enginy amb forma de dos cons truncats invertits col·locats sobre la coberta que s'usa per cobrar les amarres i el cap o cadena de l'àncora.
Nota
- Antigament eren moguts a força de braços mitjançant els perpals i actualment s'usa l'energia elèctrica o hidràulica.
caçaescota
caçaescota
- ca botafora, n f
- ca caçaescota, n f sin. compl.
Definició
Botaló de popa de les barques de mitjana que permet caçar l'escota de la vela mitjana.
caçar
caçar
- ca cobrar, v tr
- ca caçar, v tr sin. compl.
Definició
Recollir o estirar un cap, una cadena, un cable, un ormeig, etcètera.
cadena
cadena
- ca cadena, n f
Definició
Sèrie d'anelles enllaçades cada una amb les dues immediates formant una tira contínua que serveix per subjectar, transmetre moviment, etcètera.
cadenot
cadenot
- ca cadenot, n m
Definició
Tirant metàl·lic fermat al costat d'una nau que serveix per amarrar-hi els obencs i els estais.
cageta
cageta
- ca caixeta, n f
- ca cageta, n f sin. compl.
Definició
Cap d'espart amb què es maneguen els estrops dels rems.
caiac
caiac
- ca caiac, n m
Definició
Piragua de buc tancat proveïda de timó de peus per a un, dos o quatre tripulants que maniobren asseguts amb les cames lleugerament flexionades i utilitzen pales dobles.
