Back to top
  • ca  oratgell, n m
  • ca  oratjol, n m sin. compl.

Definició
Vent de terra.
  • ca  oratgell, n m
  • ca  oratjol, n m sin. compl.

Definició
Vent de terra.
  • ca  ventijol, n m
  • ca  oratjol, n m sin. compl.
  • ca  oreig, n m sin. compl.
  • ca  ventolí, n m sin. compl.
  • ca  ventolina, n f sin. compl.

Definició
Vent que bufa amb força 1 segons l'escala Beaufort, és a dir, amb una velocitat d'entre 1 i 3 nusos.
  • ca  oratjós -osa, adj

Definició
De vent.
  • ca  oratge, n m
  • ca  oreig, n m sin. compl.

Definició
Vent, especialment vent terral.
  • ca  ventijol, n m
  • ca  oratjol, n m sin. compl.
  • ca  oreig, n m sin. compl.
  • ca  ventolí, n m sin. compl.
  • ca  ventolina, n f sin. compl.

Definició
Vent que bufa amb força 1 segons l'escala Beaufort, és a dir, amb una velocitat d'entre 1 i 3 nusos.
  • ca  orejada, n f

Definició
Acció d'orejar o d'orejar-se.
  • ca  orejar, v tr

Definició
Exposar a l'acció del vent.
  • ca  orejar-se, v intr pron

Definició
Rebre l'acció de l'aire.
  • ca  orella, n f

Definició
Porció lateral de la boca d'una botavara.