Paraules de mar

Verga en la qual hom enverga el gràtil d'una vela cangrea, maniobrada per una drissa de boca, una drissa de pic i una carregadora.

Pallol de popa, on el patró recolza els peus quan serva la barca assegut a la banqueta.

Construcció de pedra i ciment situada sempre arran de mar, a la costa, de forma troncocònica a sobre de tot, que té una argolla de ferro o bé una pedra grossa perquè els caps dels vaixells s'hi amarrin.

Peça de fusta que reforça per la part inferior l'antena de les barques aparellades amb vela llatina que munten antenes molt llargues.

Embarcació de vela, semblant al xabec però de línies més fines.

Nus fet al cap d'una corda teixint els seus blens.

Nus que té volum i que es fa a l'extrem d'un cap a fi que no s'escapoleixi i quedi entestat.

Pallol de popa, on el patró recolza els peus quan serva la barca assegut a la banqueta.

Part superior de la roda de proa que supera la coberta.

Part superior de la roda de proa que supera la coberta.