orogènesi
orogènesi
Geomorfologia
- ca orogènesi, n f
- es orogénesis
- fr orogénèse
- en orogenesis
Geomorfologia
Definició
Procés de formació de les muntanyes i serralades.
Nota
- Sovint, tot i la distinció conceptual, orogènesi i orogènia s'utilitzen com a sinònims.
orogènia
orogènia
Geomorfologia
- ca orogènia, n f
- es orogenia
- fr orogénie
- en orogeny
Geomorfologia
Definició
Període durant el qual té lloc l'orogènesi.
Nota
- Sovint, tot i la distinció conceptual, orogènesi i orogènia s'utilitzen com a sinònims.
orografia
orografia
Geomorfologia
- ca orografia, n f
- es orografía
- fr orographie
- en orography
Geomorfologia
Definició
Part de la geografia física que tracta de la descripció, el caràcter topogràfic, la formació i l'estructura dels relleus muntanyosos, i en fa la representació cartogràfica.
oxisol
oxisol
Classificació i tipus de sòls
- ca oxisol, n m
- es oxisol
- fr oxisol
- en oxisol
Classificació i tipus de sòls
Definició
Sòl amb un horitzó òxic a menys de 2 m de fondària que no té al damunt ni un horitzó espòdic ni un horitzó argílic, o que té una fase contínua de plintita dins els primers 30 cm.
Nota
- Unitat de sòl de la classificació ST.
ozó
ozó
Climatologia
- ca ozó, n m
- es ozono
- fr ozone
- en ozone
Climatologia
Definició
Gas atmosfèric constituït per molècules compostes per tres àtoms d'oxigen, que té la capacitat d'absorbir la radiació amb longitud d'ona entre 0,001 i 0,38 µm i que es concentra fonamentalment a l'ozonosfera.
ozonosfera
ozonosfera
Climatologia
- ca ozonosfera, n f
- ca capa d'ozó, n f sin. compl.
- es capa de ozono
- es ozonosfera
- fr couche d'ozone
- fr ozonosphère
- en ozone layer
- en ozonosphere
Climatologia
Definició
Capa inferior de l'estratosfera que s'estén aproximadament entre els 15 i els 40 km d'altitud i en la qual la concentració d'ozó és superior a la de les altres capes atmosfèriques.