Back to top
  • ca  orogènesi, n f
  • es  orogénesis
  • fr  orogénèse
  • en  orogenesis

Geomorfologia

Definició
Procés de formació de les muntanyes i serralades.

Nota

  • Sovint, tot i la distinció conceptual, orogènesi i orogènia s'utilitzen com a sinònims.
  • ca  orogènia, n f
  • es  orogenia
  • fr  orogénie
  • en  orogeny

Geomorfologia

Definició
Període durant el qual té lloc l'orogènesi.

Nota

  • Sovint, tot i la distinció conceptual, orogènesi i orogènia s'utilitzen com a sinònims.
  • ca  orografia, n f
  • es  orografía
  • fr  orographie
  • en  orography

Geomorfologia

Definició
Part de la geografia física que tracta de la descripció, el caràcter topogràfic, la formació i l'estructura dels relleus muntanyosos, i en fa la representació cartogràfica.
oxisol oxisol

Classificació i tipus de sòls

  • ca  oxisol, n m
  • es  oxisol
  • fr  oxisol
  • en  oxisol

Classificació i tipus de sòls

Definició
Sòl amb un horitzó òxic a menys de 2 m de fondària que no té al damunt ni un horitzó espòdic ni un horitzó argílic, o que té una fase contínua de plintita dins els primers 30 cm.

Nota

  • Unitat de sòl de la classificació ST.
  • ca  ozó, n m
  • es  ozono
  • fr  ozone
  • en  ozone

Climatologia

Definició
Gas atmosfèric constituït per molècules compostes per tres àtoms d'oxigen, que té la capacitat d'absorbir la radiació amb longitud d'ona entre 0,001 i 0,38 µm i que es concentra fonamentalment a l'ozonosfera.
  • ca  ozonosfera, n f
  • ca  capa d'ozó, n f sin. compl.
  • es  capa de ozono
  • es  ozonosfera
  • fr  couche d'ozone
  • fr  ozonosphère
  • en  ozone layer
  • en  ozonosphere

Climatologia

Definició
Capa inferior de l'estratosfera que s'estén aproximadament entre els 15 i els 40 km d'altitud i en la qual la concentració d'ozó és superior a la de les altres capes atmosfèriques.