Back to top
  • ca  paràsit, n m
  • es  parásito
  • fr  parasite
  • en  parasite

Biogeografia

Definició
Organisme que viu temporalment o permanentment damunt o dins d'un altre organisme d'una espècie diferent, al qual perjudica, per a obtenir-ne els recursos necessaris per a la seva subsistència.
parasitisme parasitisme

Biogeografia

  • ca  parasitisme, n m
  • es  parasitismo
  • fr  parasitisme
  • en  parasitism

Biogeografia

Definició
Relació interespecífica entre un paràsit i un hoste, en la qual el paràsit explota l'hoste o se'n nodreix i el perjudica.
parc nacional parc nacional

Biogeografia

  • ca  parc nacional, n m
  • es  parque nacional
  • fr  parc national
  • en  national park

Biogeografia

Definició
Espai natural relativament gran en què hi ha poca intervenció humana, protegit per a la conservació de la fauna, la flora i el paisatge.
parc natural parc natural

Biogeografia

  • ca  parc natural, n m
  • es  parque natural
  • fr  parc naturel
  • en  natural park

Biogeografia

Definició
Espai natural, amb valors naturals i paisatgístics qualificats, la protecció dels quals es fa per a conservar-los de manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i amb l'activitat dels seus habitants.
  • ca  paroxisme, n m
  • es  paroxismo
  • fr  paroxysme
  • en  paroxysm

Geomorfologia

Definició
Període de major acceleració de l'activitat tectònica, sísmica o volcànica.
  • ca  paviment, n m
  • es  armadura
  • es  pavimento
  • fr  pavage
  • en  armouring
  • en  boulder pavement

Geomorfologia

Definició
Capa de sediments grollers superficials que protegeix de l'erosió els materials més fins subjacents i que es forma de vegades en els corrents fluvials amb càrrega de fons abundant.
  • ca  pediment, n m
  • es  pedimento
  • fr  pédiment
  • en  pediment

Geomorfologia

Definició
Superfície d'erosió lleugerament inclinada, desenvolupada sobre un substrat rocós resistent i que sol trobar-se a la base d'un relleu muntanyós, especialment en ambients àrids.

Nota

  • Els autors europeus distingeixen glacis, quan la superfície d'erosió es desenvolupa sobre roca poc resistent, de pediment, sobre roca dura. Els autors americans utilitzen pediment per als dos conceptes.
  • ca  pediplà, n m
  • es  pedillanura
  • fr  pédiplaine
  • en  pediplain

Geomorfologia

Definició
Relleu aplanat, desenvolupat en àrees de clima àrid o subàrid, com a resultat de la coalescència de diversos pediments.

Nota

  • Tot i que es tracta d'una forma erosiva que afecta el rocam resistent, els dipòsits al·luvials no en són exclosos.
pedogènesi pedogènesi

Ciència del sòl

  • ca  pedogènesi, n f
  • es  pedogénesis
  • fr  pédogenèse
  • en  pedogenesis

Ciència del sòl

Definició
Conjunt de fenòmens i processos que ocasionen la formació d'un sòl.
pedologia pedologia

Ciència del sòl

  • ca  pedologia, n f
  • es  pedología
  • fr  pédologie
  • en  pedology

Ciència del sòl

Definició
Branca de la ciència del sòl que estudia les característiques físiques, químiques i biològiques del sòl, i la seva gènesi i distribució.

Nota

  • En sentit ampli, pedologia, ciència del sòl i edafologia poden considerar-se sinònims.