bongwe
bongwe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
- ca yasa
- ca bongwe sin. compl.
- ca lyaasa sin. compl.
- ca maasa sin. compl.
- ca yassa sin. compl.
- ar ياسا
- cy Yasa
- cy Bongwe sin. compl.
- cy Lyaasa sin. compl.
- cy Maasa sin. compl.
- cy Yassa sin. compl.
- de Yasa
- de Bongwe sin. compl.
- de Lyaasa sin. compl.
- de Maasa sin. compl.
- de Yassa sin. compl.
- en Yasa
- en Bongwe sin. compl.
- en Lyassa sin. compl.
- en Maasa sin. compl.
- en Yassa sin. compl.
- es yasa
- es bongwe sin. compl.
- es lyaasa sin. compl.
- es maasa sin. compl.
- es yassa sin. compl.
- eu yasera
- eu bongwe sin. compl.
- eu lyaasa sin. compl.
- eu maasa sin. compl.
- eu yasera sin. compl.
- eu yassa sin. compl.
- fr yasa
- fr bongwe sin. compl.
- fr lyaasa sin. compl.
- fr maasa sin. compl.
- fr yassa sin. compl.
- gl yasa
- gl bongwe sin. compl.
- gl lyaasa sin. compl.
- gl maasa sin. compl.
- gl yassa sin. compl.
- gn yasa
- gn lyaasa sin. compl.
- gn maasa sin. compl.
- gn vongwe sin. compl.
- gn yassa sin. compl.
- it yasa
- it bongwe sin. compl.
- it lyaasa sin. compl.
- it maasa sin. compl.
- it yassa sin. compl.
- pt yasa
- pt bongwe sin. compl.
- pt lyaasa sin. compl.
- pt maasa sin. compl.
- pt yassa sin. compl.
- tmh Tayasat
- tmh bongwe sin. compl.
- tmh lyaasa sin. compl.
- tmh maasa sin. compl.
- tmh Yassa sin. compl.
- zh 亚萨语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun, Àfrica > Guinea Equatorial
Definició
El grup etnolingüístic yasa s'inclou dins les comunitats lingüístiques i culturals conegudes col·lectivament com a ndowe. Els pobles ndowes viuen principalment a les zones costaneres i per aquest motiu també són coneguts amb el nom de playeros. Les llengües parlades per aquests grups són lingüísticament properes i tenen cert grau d'intercomprensió. El terme ndowe també es fa servir per a referir-se exclusivament al grup kombe.
El yasa està format per diverses variants dialectals: iyasa, bweko, vendo, bodele, marry, one, asonga, bomui, mogana, mooma o mapanga.
El yasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
El yasa està format per diverses variants dialectals: iyasa, bweko, vendo, bodele, marry, one, asonga, bomui, mogana, mooma o mapanga.
El yasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.
Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
boni
boni
Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Surinam
- ca ndjuka-aluku-paramaka
- ca aluku sin. compl.
- ca aukan sin. compl.
- ca boni sin. compl.
- ca ndjuka sin. compl.
- ca okanisi sin. compl.
- cod ndjuka-aluku-paamaka
- ar ندجوكية - ألوكوية - باراماكية
- cy Ndjuka-Aluku-Paramaka
- cy Aluku sin. compl.
- cy Aukan sin. compl.
- cy Boni sin. compl.
- cy Ndjuka sin. compl.
- cy Okanisi sin. compl.
- de Ndjuka-Aluku-Paramaka
- de Aluku sin. compl.
- de Aukaans sin. compl.
- de Aukan sin. compl.
- de Boni sin. compl.
- de Djuka sin. compl.
- de Okanisi sin. compl.
- en Ndjuka-Aluku-Paramaka
- en Aluku sin. compl.
- en Aukan sin. compl.
- en Boni sin. compl.
- en Ndjuka sin. compl.
- en Okanisi sin. compl.
- es ndjuka- aluku- paramaka
- es aluku sin. compl.
- es aukan sin. compl.
- es boni sin. compl.
- es ndjuka sin. compl.
- es okanisi sin. compl.
- eu ndjuka-aluku-paramakera
- eu aluku sin. compl.
- eu aukan sin. compl.
- eu boni sin. compl.
- eu ndjuka sin. compl.
- eu okanisi sin. compl.
- fr ndjuka- aluku- paramaka
- fr aluku sin. compl.
- fr aukan sin. compl.
- fr boni sin. compl.
- fr ndjuka sin. compl.
- fr okanisi sin. compl.
- gl ndjuka-aluku-paramaka
- gl aluku sin. compl.
- gl aukan sin. compl.
- gl boni sin. compl.
- gl ndjuka sin. compl.
- gl okanisi sin. compl.
- gn ndjuka- aluku- paramaka
- gn aluku sin. compl.
- gn aukan sin. compl.
- gn ndjuka sin. compl.
- gn okanisi sin. compl.
- gn voni sin. compl.
- it ndjuka-aluku-paramaka
- it aluku sin. compl.
- it aukan sin. compl.
- it boni sin. compl.
- it ndjuka sin. compl.
- it okanisi sin. compl.
- ja ンドゥカ・アルク・パラマカ語
- ja ボニ語 sin. compl.
- ja アルク語 sin. compl.
- ja アウカン語 sin. compl.
- ja オカニシ語 sin. compl.
- ja ンドゥカ語 sin. compl.
- nl Ndjuka-Aluku-Paramaka
- nl Aluku sin. compl.
- nl Aukan sin. compl.
- nl Boni sin. compl.
- nl Ndjuka sin. compl.
- nl Okanisi sin. compl.
- pt ndjuka-aluku-paramaka
- pt aluku sin. compl.
- pt aukan sin. compl.
- pt boni sin. compl.
- pt ndjuka sin. compl.
- pt okanisi sin. compl.
- ru Джука-аукан-парамакка
- ru Бони sin. compl.
- ru Джука sin. compl.
- ru Алуку sin. compl.
- ru Аукан sin. compl.
- ru Оканиси sin. compl.
- sw Ndjuka-aluku-paramaka
- sw Aluku sin. compl.
- sw Aukan sin. compl.
- sw Boni sin. compl.
- sw Ndjuka sin. compl.
- sw Okanisi sin. compl.
- tmh Tanjukt-talukt-taparamakt
- zh 恩久卡-阿卢库-帕拉马卡
- zh 波尼 sin. compl.
- zh 恩久卡 sin. compl.
- zh 阿乌坎 sin. compl.
- zh 阿卢库 sin. compl.
- zh 奥卡尼斯 sin. compl.
Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Guaiana Francesa, Amèrica > Surinam
Definició
El terme bushinenge ve del neerlandès boshnegers ('negres de la selva') en referència als esclaus cimarrons, és a dir esclaus d'origen africà que van fugir de les plantacions surinameses i van establir les seves pròpies societats a l'interior de la selva.
Les llengües bushinenge tenen l'origen en l'sranan, crioll de plantació de base anglesa del Surinam. Els anglesos es van establir en aquest territori abans que els holandesos, fet que explica que s'hi desenvolupés un crioll de base anglesa, i no pas de base neerlandesa.
Els ndjuka i el paramaka van començar a fugir de les plantacions ja en època de dominació anglesa (1651-1667), mentre que els aluku es van constituir més tard, a mitjan segle XVIII. Els ndjuka, com els saramaka, van signar un tractat de pau amb les autoritats holandeses. El paramaka tenen una història comuna amb els ndjuka; posteriorment es van constituir com a grup autònom.
Pel que fa als aluku, no van signar mai cap tractat; després de diverses guerres, a principi del segle XIX es van refugiar a la Guaiana Francesa.
Les llengües bushinenge tenen l'origen en l'sranan, crioll de plantació de base anglesa del Surinam. Els anglesos es van establir en aquest territori abans que els holandesos, fet que explica que s'hi desenvolupés un crioll de base anglesa, i no pas de base neerlandesa.
Els ndjuka i el paramaka van començar a fugir de les plantacions ja en època de dominació anglesa (1651-1667), mentre que els aluku es van constituir més tard, a mitjan segle XVIII. Els ndjuka, com els saramaka, van signar un tractat de pau amb les autoritats holandeses. El paramaka tenen una història comuna amb els ndjuka; posteriorment es van constituir com a grup autònom.
Pel que fa als aluku, no van signar mai cap tractat; després de diverses guerres, a principi del segle XIX es van refugiar a la Guaiana Francesa.
bontoc
bontoc
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca bontok
- ca bontoc sin. compl.
- ca bontoc igorot sin. compl.
- ca guianes sin. compl.
- ca igorot sin. compl.
- ar بونتوكية
- cy Bontok
- cy Bontoc sin. compl.
- cy Bontoc igorot sin. compl.
- cy Guianes sin. compl.
- cy Igorot sin. compl.
- de Bontoc
- de Bontoc Igorot sin. compl.
- de Bontok sin. compl.
- de Guianes sin. compl.
- de Igorot sin. compl.
- en Bontoc
- en Bontoc Igorot sin. compl.
- en Bontok sin. compl.
- en Guianes sin. compl.
- en Igorot sin. compl.
- es bontoco
- es bontoc sin. compl.
- es bontoc igorot sin. compl.
- es guianes sin. compl.
- es igorote sin. compl.
- eu bontokera
- eu bontoc sin. compl.
- eu bontoc igorot sin. compl.
- eu bontok sin. compl.
- eu guianes sin. compl.
- eu igorot sin. compl.
- fr bontoc
- fr bontoc igorot sin. compl.
- fr bontok sin. compl.
- fr guianes sin. compl.
- fr igorot sin. compl.
- gl bontoc
- gl bontoc igorrote sin. compl.
- gl bontok sin. compl.
- gl guianes sin. compl.
- gl igorrote sin. compl.
- gn vontok
- gn bontoc igorot sin. compl.
- gn guianes sin. compl.
- gn igorot sin. compl.
- gn vontoc sin. compl.
- it bontok
- it bontoc sin. compl.
- it bontoc igorot sin. compl.
- it guianes sin. compl.
- it igorot sin. compl.
- pt bontok
- pt bontoc sin. compl.
- pt bontoc igorot sin. compl.
- pt guianes sin. compl.
- pt igorot sin. compl.
- zh 邦托克语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
- num Sistema kannada
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
Els bontok s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kalinga, els kallahan, els kankanaey i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.
La llengua bontok forma un contínuum dialectal que inclou el bontok (central), parlat principalment als municipis de Bontoc i Sadanga, i el bontok (sud), parlat al municipi de Barlig.
La llengua bontok forma un contínuum dialectal que inclou el bontok (central), parlat principalment als municipis de Bontoc i Sadanga, i el bontok (sud), parlat al municipi de Barlig.
bontoc balangao
bontoc balangao
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca balangaw
- ca balangad sin. compl.
- ca balangao sin. compl.
- ca bontoc balangao sin. compl.
- ca farangao sin. compl.
- ar بالانغاوية
- cy Balangaw
- cy Balangad sin. compl.
- cy Balangao sin. compl.
- cy Bontoc balangao sin. compl.
- cy Farangao sin. compl.
- de Balangaw
- de Giangan sin. compl.
- de Guianga sin. compl.
- en Balangao
- en Balangad sin. compl.
- en Balangao Bontoc sin. compl.
- en Balangaw sin. compl.
- en Farangao sin. compl.
- es balangao
- es balangad sin. compl.
- es balangaw sin. compl.
- es bontoc balangao sin. compl.
- es farangao sin. compl.
- eu balangawera
- eu balangad sin. compl.
- eu balangao sin. compl.
- eu balangaw sin. compl.
- eu bontoc balangao sin. compl.
- eu farangao sin. compl.
- fr balangao
- fr balangad sin. compl.
- fr balangaw sin. compl.
- fr bontoc balangao sin. compl.
- fr farangao sin. compl.
- gl balangaw
- gl balangad sin. compl.
- gl balangao sin. compl.
- gl bontoc balangao sin. compl.
- gl farangao sin. compl.
- gn valangao
- gn farangao sin. compl.
- gn valangad sin. compl.
- gn valangao sin. compl.
- gn vontoc valangao sin. compl.
- it balangaw
- it balangad sin. compl.
- it balangao sin. compl.
- it bontoc balangao sin. compl.
- it farangao sin. compl.
- pt balangaw
- pt balangad sin. compl.
- pt balangao sin. compl.
- pt bontoc balangao sin. compl.
- pt farangao sin. compl.
- zh 巴朗高语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El terme balangaw fa refèrencia a un dels grups etnolingüístics establerts a la província de Mountain (Luzon), on viuen també els bontoc (grup majoritari de la província) i els kankanaey.
La llengua balangaw es parla majoritàriament al municipi de Natonin i està formada per dues variants dialectals principals: el balangao (parlat als barangays -districtes- de Balangao, Botac, Santa Isabel i Banawel), i l'hagi (parlat als barangays de Tonglayan i Alnugan).
Aquesta llengua és lingüísticament propera al bontoc, el kalinga i l'ifugao.
La llengua balangaw es parla majoritàriament al municipi de Natonin i està formada per dues variants dialectals principals: el balangao (parlat als barangays -districtes- de Balangao, Botac, Santa Isabel i Banawel), i l'hagi (parlat als barangays de Tonglayan i Alnugan).
Aquesta llengua és lingüísticament propera al bontoc, el kalinga i l'ifugao.
bontoc igorot
bontoc igorot
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca bontok
- ca bontoc sin. compl.
- ca bontoc igorot sin. compl.
- ca guianes sin. compl.
- ca igorot sin. compl.
- ar بونتوكية
- cy Bontok
- cy Bontoc sin. compl.
- cy Bontoc igorot sin. compl.
- cy Guianes sin. compl.
- cy Igorot sin. compl.
- de Bontoc
- de Bontoc Igorot sin. compl.
- de Bontok sin. compl.
- de Guianes sin. compl.
- de Igorot sin. compl.
- en Bontoc
- en Bontoc Igorot sin. compl.
- en Bontok sin. compl.
- en Guianes sin. compl.
- en Igorot sin. compl.
- es bontoco
- es bontoc sin. compl.
- es bontoc igorot sin. compl.
- es guianes sin. compl.
- es igorote sin. compl.
- eu bontokera
- eu bontoc sin. compl.
- eu bontoc igorot sin. compl.
- eu bontok sin. compl.
- eu guianes sin. compl.
- eu igorot sin. compl.
- fr bontoc
- fr bontoc igorot sin. compl.
- fr bontok sin. compl.
- fr guianes sin. compl.
- fr igorot sin. compl.
- gl bontoc
- gl bontoc igorrote sin. compl.
- gl bontok sin. compl.
- gl guianes sin. compl.
- gl igorrote sin. compl.
- gn vontok
- gn bontoc igorot sin. compl.
- gn guianes sin. compl.
- gn igorot sin. compl.
- gn vontoc sin. compl.
- it bontok
- it bontoc sin. compl.
- it bontoc igorot sin. compl.
- it guianes sin. compl.
- it igorot sin. compl.
- pt bontok
- pt bontoc sin. compl.
- pt bontoc igorot sin. compl.
- pt guianes sin. compl.
- pt igorot sin. compl.
- zh 邦托克语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
- num Sistema kannada
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
Els bontok s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kalinga, els kallahan, els kankanaey i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.
La llengua bontok forma un contínuum dialectal que inclou el bontok (central), parlat principalment als municipis de Bontoc i Sadanga, i el bontok (sud), parlat al municipi de Barlig.
La llengua bontok forma un contínuum dialectal que inclou el bontok (central), parlat principalment als municipis de Bontoc i Sadanga, i el bontok (sud), parlat al municipi de Barlig.
bontok
bontok
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca bontok
- ca bontoc sin. compl.
- ca bontoc igorot sin. compl.
- ca guianes sin. compl.
- ca igorot sin. compl.
- ar بونتوكية
- cy Bontok
- cy Bontoc sin. compl.
- cy Bontoc igorot sin. compl.
- cy Guianes sin. compl.
- cy Igorot sin. compl.
- de Bontoc
- de Bontoc Igorot sin. compl.
- de Bontok sin. compl.
- de Guianes sin. compl.
- de Igorot sin. compl.
- en Bontoc
- en Bontoc Igorot sin. compl.
- en Bontok sin. compl.
- en Guianes sin. compl.
- en Igorot sin. compl.
- es bontoco
- es bontoc sin. compl.
- es bontoc igorot sin. compl.
- es guianes sin. compl.
- es igorote sin. compl.
- eu bontokera
- eu bontoc sin. compl.
- eu bontoc igorot sin. compl.
- eu bontok sin. compl.
- eu guianes sin. compl.
- eu igorot sin. compl.
- fr bontoc
- fr bontoc igorot sin. compl.
- fr bontok sin. compl.
- fr guianes sin. compl.
- fr igorot sin. compl.
- gl bontoc
- gl bontoc igorrote sin. compl.
- gl bontok sin. compl.
- gl guianes sin. compl.
- gl igorrote sin. compl.
- gn vontok
- gn bontoc igorot sin. compl.
- gn guianes sin. compl.
- gn igorot sin. compl.
- gn vontoc sin. compl.
- it bontok
- it bontoc sin. compl.
- it bontoc igorot sin. compl.
- it guianes sin. compl.
- it igorot sin. compl.
- pt bontok
- pt bontoc sin. compl.
- pt bontoc igorot sin. compl.
- pt guianes sin. compl.
- pt igorot sin. compl.
- zh 邦托克语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
- num Sistema kannada
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
Els bontok s'inclouen dins el conjunt de grups indígenes coneguts col·lectivament com a igorots, entre els quals trobem els ifugao, els isneg (o apayao), els inibaloi, els kalinga, els kallahan, els kankanaey i els tingguian. Aquests grups viuen a les muntanyes, els vessants i les valls dels rius de la serralada de la Cordillera (Regió CAR Cordillera), situada al nord de l'illa de Luzon. De fet, el terme igorot significa 'gent de les muntanyes' i inclou parlants de llengües d'almenys tres grups lingüístics: cordillera septentrional, cordillera central i cordillera meridional.
La llengua bontok forma un contínuum dialectal que inclou el bontok (central), parlat principalment als municipis de Bontoc i Sadanga, i el bontok (sud), parlat al municipi de Barlig.
La llengua bontok forma un contínuum dialectal que inclou el bontok (central), parlat principalment als municipis de Bontoc i Sadanga, i el bontok (sud), parlat al municipi de Barlig.
bora
bora
Huitoto > Bora, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
- ca bora
- ca boro sin. compl.
- ca miranha sin. compl.
- ca mirãnha sin. compl.
- ca miraña sin. compl.
- cod mïamuna
- ar بورية
- cy Bora
- cy Boro sin. compl.
- cy Miranha sin. compl.
- cy Mirãnha sin. compl.
- cy Miraña sin. compl.
- de Bora
- de Boro sin. compl.
- de Miranha sin. compl.
- de Mirãnha sin. compl.
- de Miraña sin. compl.
- en Bora
- en Boro sin. compl.
- en Mirana sin. compl.
- en Miranha sin. compl.
- en Mirãnia sin. compl.
- en Miranna sin. compl.
- en Miraña sin. compl.
- es bora
- es boro sin. compl.
- es miranha sin. compl.
- es mirãnha sin. compl.
- es miraña sin. compl.
- eu borera
- eu boro sin. compl.
- eu miranha sin. compl.
- eu mirãnha sin. compl.
- eu miraña sin. compl.
- fr bora
- fr boro sin. compl.
- fr miranha sin. compl.
- fr mirãnha sin. compl.
- fr miraña sin. compl.
- gn vora
- gn boro sin. compl.
- gn miranha sin. compl.
- gn mirãnha sin. compl.
- gn miraña sin. compl.
- it bora
- it boro sin. compl.
- it miranha sin. compl.
- it mirãnha sin. compl.
- it miraña sin. compl.
- ja ボラ語
- ja ボロ語 sin. compl.
- ja ミラニャ語 sin. compl.
- nl Bora
- nl Boro sin. compl.
- nl Miranha sin. compl.
- nl Mirãnha sin. compl.
- nl Miraña sin. compl.
- pt bora
- pt boro sin. compl.
- pt miranha sin. compl.
- pt mirãnha sin. compl.
- pt miraña sin. compl.
- ru Бора
- ru Боро sin. compl.
- ru Миранья sin. compl.
- zh 博拉语
- zh 博罗、米拉尼亚、米兰哈、米朗哈 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Huitoto > Bora, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
Definició
Alguns lingüistes escindeixen la família huitoto en dues famílies independents, la huitoto i la bora. Les comparacions interlingüístiques, però, mostren que el bora i les altres llengües huitoto estan genèticament emparentades, és a dir, que formen una única família.
Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.
Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.
Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.
El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).
La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).
Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.
Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.
Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.
El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).
La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).
bora muinane
bora muinane
Huitoto > Bora, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
- ca muinane
- ca bora muinane sin. compl.
- ca muinane de la sabana sin. compl.
- ca muinani sin. compl.
- ar مويناني
- cy Muinane
- cy Bora muinane sin. compl.
- cy Muinane de la sabana sin. compl.
- de Muinane
- de Bora Muinane sin. compl.
- de Muinane de la Sabana sin. compl.
- de Muinani sin. compl.
- en Muinane
- en Bora Muinane sin. compl.
- en Muinana sin. compl.
- en Muinane de la Sabana sin. compl.
- en Muinani sin. compl.
- es muinane
- es bora muinane sin. compl.
- es muinane de la sabana sin. compl.
- es muinani sin. compl.
- eu muinaneera
- eu bora muinaneera sin. compl.
- eu muinani sin. compl.
- eu sabanako muinaneera sin. compl.
- fr muinane
- fr bora muinane sin. compl.
- fr muinane de la savane sin. compl.
- fr muinani sin. compl.
- gn muinane
- gn bora muinane sin. compl.
- gn muinane de la sabana sin. compl.
- gn muinani sin. compl.
- it muinane
- it bora muinane sin. compl.
- it muinane de la sabana sin. compl.
- it muinani sin. compl.
- ja ムイナネ語
- ja ムイナ二語 sin. compl.
- ja ボラ・ムイナネ語 sin. compl.
- ja ラ・サバナのムイナネ語 sin. compl.
- nl Muinane
- nl Bora Muinane sin. compl.
- nl Muinane de la Sabana sin. compl.
- nl Muinani sin. compl.
- pt muinane
- pt bora muinane sin. compl.
- pt muinane da savana sin. compl.
- pt muinani sin. compl.
- ru Муйнане
- ru Муйнана sin. compl.
- ru Муйнани sin. compl.
- ru Бора-муйнане sin. compl.
- ru Муйнане-де-ла-сабана sin. compl.
- zh 穆伊纳内语
- zh 博拉穆伊纳内语、平原穆伊纳内语、穆伊纳尼语 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Huitoto > Bora, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
Definició
Dins de la família huitoto, el muinane de la sabana és més proper del bora que del huitoto. Bora i muinane presenten semblances lèxiques i morfològiques. No s'ha de confondre amb el huitoto muinane.
Són veïns dels andokes (de llengua aïllada) i dels bores. A la zona colombiana del riu Caquetá conviuen amb els huitotos.
Els muinanes de Perú van emigrar de Colòmbia a mitjan segle XX. L'estructura social afavoreix els casaments exògams, és a dir, amb membres d'altres ètnies, especialment andoke, huitoto i bora. Això fa que la majoria de muinanes dominin altres llengües.
S'observa un prestigi creixent del huitoto per damunt de les altres llengües.
Són veïns dels andokes (de llengua aïllada) i dels bores. A la zona colombiana del riu Caquetá conviuen amb els huitotos.
Els muinanes de Perú van emigrar de Colòmbia a mitjan segle XX. L'estructura social afavoreix els casaments exògams, és a dir, amb membres d'altres ètnies, especialment andoke, huitoto i bora. Això fa que la majoria de muinanes dominin altres llengües.
S'observa un prestigi creixent del huitoto per damunt de les altres llengües.
boro
boro
Huitoto > Bora, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
- ca bora
- ca boro sin. compl.
- ca miranha sin. compl.
- ca mirãnha sin. compl.
- ca miraña sin. compl.
- cod mïamuna
- ar بورية
- cy Bora
- cy Boro sin. compl.
- cy Miranha sin. compl.
- cy Mirãnha sin. compl.
- cy Miraña sin. compl.
- de Bora
- de Boro sin. compl.
- de Miranha sin. compl.
- de Mirãnha sin. compl.
- de Miraña sin. compl.
- en Bora
- en Boro sin. compl.
- en Mirana sin. compl.
- en Miranha sin. compl.
- en Mirãnia sin. compl.
- en Miranna sin. compl.
- en Miraña sin. compl.
- es bora
- es boro sin. compl.
- es miranha sin. compl.
- es mirãnha sin. compl.
- es miraña sin. compl.
- eu borera
- eu boro sin. compl.
- eu miranha sin. compl.
- eu mirãnha sin. compl.
- eu miraña sin. compl.
- fr bora
- fr boro sin. compl.
- fr miranha sin. compl.
- fr mirãnha sin. compl.
- fr miraña sin. compl.
- gn vora
- gn boro sin. compl.
- gn miranha sin. compl.
- gn mirãnha sin. compl.
- gn miraña sin. compl.
- it bora
- it boro sin. compl.
- it miranha sin. compl.
- it mirãnha sin. compl.
- it miraña sin. compl.
- ja ボラ語
- ja ボロ語 sin. compl.
- ja ミラニャ語 sin. compl.
- nl Bora
- nl Boro sin. compl.
- nl Miranha sin. compl.
- nl Mirãnha sin. compl.
- nl Miraña sin. compl.
- pt bora
- pt boro sin. compl.
- pt miranha sin. compl.
- pt mirãnha sin. compl.
- pt miraña sin. compl.
- ru Бора
- ru Боро sin. compl.
- ru Миранья sin. compl.
- zh 博拉语
- zh 博罗、米拉尼亚、米兰哈、米朗哈 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Huitoto > Bora, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
Definició
Alguns lingüistes escindeixen la família huitoto en dues famílies independents, la huitoto i la bora. Les comparacions interlingüístiques, però, mostren que el bora i les altres llengües huitoto estan genèticament emparentades, és a dir, que formen una única família.
Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.
Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.
Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.
El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).
La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).
Els bores que viuen actualment al Perú hi van migrar des de Colòmbia fugint dels explotadors europeus de matèries primeres. S'observa molta barreja ètnica de bores, huitotos i ocaines.
Un altre grup de 350 bores, del subgrup miraña, va moure's riu Caquetá avall fins al Brasil a l'inici del segle XX, però ja han abandonat completament la llengua. No obstant això, saben que a Colòmbia encara es parla la seva llengua ancestral i voldrien que s'ensenyés a les escoles.
Tota la comunitat bora del Perú i Colòmbia parla espanyol, llengua necessària per a les relacions comercials. En alguns pobles els infants ja no aprenen la llengua pròpia.
El bora té diverses manifestacions dialectals que corresponen a les varietats parlades pels diferents clans tradicionals. El bloc dialectal més gran és el miraña, parlat per un grup ètnic que es diu diferent dels bores i que habita majoritàriament a Colòmbia i al Brasil (al Brasil, com dèiem més amunt, els mirañes ja no parlen la llengua pròpia).
La llengua bora ha manllevat força vocabulari del resígaro (llengua arauac).
bororo
bororo
Bororo, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
- ca bororo
- ca boróro sin. compl.
- ca borôro sin. compl.
- cod boe wadaru
- ar بورورو
- cy Bororo
- cy Boróro sin. compl.
- cy Borôro sin. compl.
- de Bororo
- de Boróro sin. compl.
- de Borôro sin. compl.
- en Bororo
- en Boe sin. compl.
- en Boróro sin. compl.
- en Borôro sin. compl.
- es bororo
- es boróro sin. compl.
- es borôro sin. compl.
- eu bororoera
- eu boróro sin. compl.
- eu borôro sin. compl.
- fr bororo
- fr boróro sin. compl.
- fr borôro sin. compl.
- gn vororo
- gn borôro sin. compl.
- gn voróro sin. compl.
- it bororo
- it boróro sin. compl.
- it borôro sin. compl.
- ja ボロロ語
- nl Bororo
- nl Boróro sin. compl.
- nl Borôro sin. compl.
- pt bororo
- pt boróro sin. compl.
- pt borôro sin. compl.
- ru Бороро
- ru Боэ sin. compl.
- zh 波洛洛语
- zh 博洛罗、博劳罗 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Bororo, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil
Definició
El bororo és l'última llengua viva de la família bororo. Ha estat considerada integrant del tronc macro-je. Fins la dècada de 1970 al Mato Grosso es parlava també umutina, una altra llengua bororo substituïda pel portuguès.
Els bororos s'autodenominen boe. El gentilici bororo significa 'pati del poble' i els el van assignar els colonitzadors europeus. Els primers contactes amb els colonitzadors van ser al segle XVII amb l'arribada de missioners jesuïtes. Al segle XVIII van entrar a la zona els explotadors de mines d'or. En aquest moment els bororos es van escindir en dos grups, orientals (o coroados) i occidentals (o campanha), que no van reprendre mai més els contactes.
Els bororos occidentals es van extingir a mitjan segle XX (a Bolívia se'n comptaven només quatre els anys 1970). Durant dècades, els bororos orientals van treballar al costat dels colonitzadors per protegir les explotacions d'or dels atacs d'altres pobles indígenes, com els panaràs. En alguns dels poblats bororos la llengua va ser substituïda pel nheengatú.
Ja al segle XX, les tasques pacificadores i evangelitzadores dels salesians van continuar l'extermini cultural i lingüístic de la comunitat bororo del Brasil. Entre d'altres mesures, la llengua va ser prohibida a les escoles. Actualment és vigent el sistema educatiu intercultural bilingüe, de manera que els infants i joves aprenen bororo a l'escola, tot i que l'interès per emprar-lo és ben baix. El portuguès és la llengua de prestigi coneguda per tot el grup i emprada sobretot en relacions interètniques.
Els bororos s'autodenominen boe. El gentilici bororo significa 'pati del poble' i els el van assignar els colonitzadors europeus. Els primers contactes amb els colonitzadors van ser al segle XVII amb l'arribada de missioners jesuïtes. Al segle XVIII van entrar a la zona els explotadors de mines d'or. En aquest moment els bororos es van escindir en dos grups, orientals (o coroados) i occidentals (o campanha), que no van reprendre mai més els contactes.
Els bororos occidentals es van extingir a mitjan segle XX (a Bolívia se'n comptaven només quatre els anys 1970). Durant dècades, els bororos orientals van treballar al costat dels colonitzadors per protegir les explotacions d'or dels atacs d'altres pobles indígenes, com els panaràs. En alguns dels poblats bororos la llengua va ser substituïda pel nheengatú.
Ja al segle XX, les tasques pacificadores i evangelitzadores dels salesians van continuar l'extermini cultural i lingüístic de la comunitat bororo del Brasil. Entre d'altres mesures, la llengua va ser prohibida a les escoles. Actualment és vigent el sistema educatiu intercultural bilingüe, de manera que els infants i joves aprenen bororo a l'escola, tot i que l'interès per emprar-lo és ben baix. El portuguès és la llengua de prestigi coneguda per tot el grup i emprada sobretot en relacions interètniques.
