Diccionari de llengües del món

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Lenga

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Lenga

chasi

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

ca alagwa
ca alagwaisi sin. compl.
ca alagwase sin. compl.
ca alawa sin. compl.
ca asi sin. compl.
ca chasi sin. compl.
ca kialagwa sin. compl.
ca wasi sin. compl.
cod alagwa
ar ألاغوا
cy Alagwa
cy Alagwaisi sin. compl.
cy Alagwase sin. compl.
cy Alawa sin. compl.
cy Asi sin. compl.
cy Chasi sin. compl.
cy Kialagwa sin. compl.
cy Wasi sin. compl.
de Alagwa
de Alagwaisi sin. compl.
de Alagwase sin. compl.
de Alawa sin. compl.
de Asi sin. compl.
de Chasi sin. compl.
de Kialagwa sin. compl.
de Wasi sin. compl.
en Alagwa
en Alagwaisi sin. compl.
en Alagwase sin. compl.
en Alawa sin. compl.
en Asi sin. compl.
en Chasi sin. compl.
en Kialagwa sin. compl.
en Waasi sin. compl.
en Wasi sin. compl.
es alava
es alagwaisi sin. compl.
es alagwase sin. compl.
es alawa sin. compl.
es asi sin. compl.
es chasi sin. compl.
es kialagwa sin. compl.
es wasi sin. compl.
eu wasiera
eu alagwa sin. compl.
eu alagwaisi sin. compl.
eu alagwase sin. compl.
eu alawa sin. compl.
eu asi sin. compl.
eu chasi sin. compl.
eu kialagwa sin. compl.
eu wasi sin. compl.
fr alagwa
fr alagwaisi sin. compl.
fr alagwase sin. compl.
fr alawa sin. compl.
fr asi sin. compl.
fr chasi sin. compl.
fr kialagwa sin. compl.
fr wasi sin. compl.
gl alagwa
gl alagwaisi sin. compl.
gl alagwase sin. compl.
gl alawa sin. compl.
gl asi sin. compl.
gl chasi sin. compl.
gl kialagwa sin. compl.
gl wasi sin. compl.
gn alava
gn alagwa sin. compl.
it alagwa
it alagwaisi sin. compl.
it alagwase sin. compl.
it alawa sin. compl.
it asi sin. compl.
it chasi sin. compl.
it kialagwa sin. compl.
it wasi sin. compl.
pt alagwa
pt alagwaisi sin. compl.
pt alagwase sin. compl.
pt alawa sin. compl.
pt asi sin. compl.
pt chasi sin. compl.
pt kialagwa sin. compl.
pt wasi sin. compl.
tmh Talagwat
tmh Alagwaisi sin. compl.
tmh alagwase sin. compl.
tmh alawa sin. compl.
tmh asi sin. compl.
tmh chasi sin. compl.
tmh kialagwa sin. compl.
tmh wasi sin. compl.
zh 阿拉格瓦语
num Sistema aràbic

Afroasiàtica > Cuixítica > Cuixític meridional, Àfrica > Tanzània

Definició

El grup etnolingüístic alagwa està establert a la zona central de Tanzània, concretament a la regió de Dodoma. La majoria dels alagwa parlen rangi, una llengua que els nens alagwa aprenen i utilitzen a l'escola.

El nom waasi és utilitzat per altres grups per a referir-se als alagwa i a la seva llengua.

chasu

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

ca pare
ca asu sin. compl.
ca athu sin. compl.
ca casu sin. compl.
ca chasu sin. compl.
ca chiasu sin. compl.
ar باري
cy Pare
cy Asu sin. compl.
cy Athu sin. compl.
cy Casu sin. compl.
cy Chasu sin. compl.
cy Chiasu sin. compl.
de Pare
de Asu sin. compl.
de Athu sin. compl.
de Casu sin. compl.
de Chasu sin. compl.
de Chiasu sin. compl.
en Pare
en Asu sin. compl.
en Athu sin. compl.
en Casu sin. compl.
en Chasu sin. compl.
en Chiasu sin. compl.
es pare
es asu sin. compl.
es athu sin. compl.
es casu sin. compl.
es chasu sin. compl.
es chiasu sin. compl.
eu pareera
eu asu sin. compl.
eu athu sin. compl.
eu casu sin. compl.
eu chasu sin. compl.
eu chiasu sin. compl.
eu pare sin. compl.
fr paré
fr asu sin. compl.
fr athu sin. compl.
fr casu sin. compl.
fr chasu sin. compl.
fr chiasu sin. compl.
gl pare
gl asu sin. compl.
gl athu sin. compl.
gl casu sin. compl.
gl chasu sin. compl.
gl chiasu sin. compl.
gn pare
gn asu sin. compl.
gn athu sin. compl.
gn casu sin. compl.
gn chasu sin. compl.
gn chiasu sin. compl.
it pare
it asu sin. compl.
it athu sin. compl.
it casu sin. compl.
it chasu sin. compl.
it chiasu sin. compl.
pt pare
pt asu sin. compl.
pt athu sin. compl.
pt casu sin. compl.
pt chasu sin. compl.
pt chiasu sin. compl.
tmh Taparit
tmh Asu sin. compl.
tmh athu sin. compl.
tmh casu sin. compl.
tmh chasu sin. compl.
tmh chiasu sin. compl.
zh 帕雷语
num Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició

Els parlants de pare són generalment bilingües: el pare s'utilitza en l'entorn familiar, en les comunicacions informals i en la interacció amb persones del mateix grup lingüístic, mentre que en les relacions comercials i en la interacció amb persones d'altres comunitats lingüístiques s'utilitza el suahili o una altra llengua parlada a la regió .

L'expansió d'alguns grups lingüístics cap a zones habitades per altres grups pot tenir un fort impacte sociolingüístic sobre les comunitats veïnes. Aquest és el cas dels pares, que van exercir el seu domini sobre els gwenos, la llengua dels quals està practicament extingida.

El pare (asu) s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps.

Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

chavacano

Crioll de base espanyola, Àsia > Filipines

ca chavacano
ca caviteño sin. compl.
ca chabacano sin. compl.
ca chabakano sin. compl.
ca crioll zamboangueño sin. compl.
ca ternateño sin. compl.
cod caviteño
cod ternateño
cod zamboangueño
ar شباكانو
cy Chavacano
cy Caviteño sin. compl.
cy Chabacano sin. compl.
cy Chabakano sin. compl.
cy Creoliaith zamboangueño sin. compl.
cy Ternateño sin. compl.
cy Zamboangueño sin. compl.
de Chabacano
de Caviteño sin. compl.
de Chabakano sin. compl.
de Chavacano sin. compl.
de Ternateño sin. compl.
de Zamboangueño sin. compl.
en Chavacano
en Caviteño sin. compl.
en Chabacano sin. compl.
en Chabakano sin. compl.
en Philippine Creole Spanish sin. compl.
en Ternateño sin. compl.
en Zamboangueño sin. compl.
es chavacano
es caviteño sin. compl.
es chabacano sin. compl.
es chabakano sin. compl.
es criollo zamboangueño sin. compl.
es ternateño sin. compl.
es zamboangueño sin. compl.
eu chavacanoa
eu caviteño sin. compl.
eu chabacano sin. compl.
eu chabakano sin. compl.
eu chavacano sin. compl.
eu ternateño sin. compl.
eu zamboangako kreolera sin. compl.
eu zamboangueño sin. compl.
fr chavacano
fr caviteño sin. compl.
fr chabacano sin. compl.
fr chabakano sin. compl.
fr crioll zamboangueño sin. compl.
fr ternateño sin. compl.
fr zamboangueño sin. compl.
gl chavacano
gl caviteño sin. compl.
gl chabacano sin. compl.
gl chabakano sin. compl.
gl crioulo zamboangueño sin. compl.
gl ternateño sin. compl.
gl zamboangueño sin. compl.
gn chavakáno
gn caviteño sin. compl.
gn chabakano sin. compl.
gn chavakáno sin. compl.
gn criollo samboangueño sin. compl.
gn ternateño sin. compl.
gn zamboangueño sin. compl.
it chavacano
it caviteño sin. compl.
it chabacano sin. compl.
it chabakano sin. compl.
it creolo zamboangueño sin. compl.
it ternateño sin. compl.
it zamboangueño sin. compl.
pt chavacano
pt caviteño sin. compl.
pt chabacano sin. compl.
pt chabakano sin. compl.
pt crioulo zamboangueño sin. compl.
pt ternateño sin. compl.
pt zamboangueño sin. compl.
zh 查瓦卡诺语
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Crioll de base espanyola, Àsia > Filipines

Definició

El chavacano és l'únic crioll de base espanyola que podem trobar a l'Àsia i té el seu origen en els forts militars espanyols (les drassanes a la ciutat de Cavite, Fort Santiago a Manila, Fort Pilar a la ciutat de Zamboanga i Tamontaca a la província de Zamboanga), on es feia servir com a llengua franca entre els espanyols i les diferents comunitats lingüístiques filipines. Alguns autors relacionen la seva aparició amb la fundació, l'any 1635, de la ciutat de Zamboanga com a fortalesa militar per combatre les incursions musulmanes en diverses províncies de l'illa de Mindanao.

La colonització espanyola de les Filipines (1521-1898) no va significar l'adopció general de l'espanyol per part de la població autòctona, probablement perquè no es va produir una migració espanyola nombrosa i perquè els diferents ordes religiosos espanyols que s'hi van establir generalment van adoptar les llengües locals en la seva tasca evangelitzadora. Tanmateix, el contacte entre la població filipina i els hispanoparlants va tenir com a conseqüència l'aparició del chavacano, el qual té un lèxic predominantment espanyol i una sintaxi molt similar a la d'algunes llengües filipines, com el tagal, el cebuano i el híligaynon.

El chavacano està format per sis dialectes: zamboangueño, davaoeño, cotabato (variants de la regió de Zamboanga, illa de Basilan, Davao i Cotabato, a l'illa de Mindanao), ternateño i caviteño (parlats a les províncies de Cavite i Ternate, a l'illa de Luzon). L'ermitaño és una varietat que tenia uns 12.000 parlants a Manila (concretament al barri d'Ermita) fins a la Segona Guerra Mundial però que actualment està extingida.

Actualment el chavacano és la primera llengua de la major part de la població de la ciutat de Zamboanga, a Mindanao.

chayawita

Cahuapana, Amèrica > Perú

ca chayawita
cod kanpunan (takanpunant)
cod shawi (tacawit)
ar تشاياويتية
cy Chayawita
de Chayahuita
en Chayahuita
es chayahuita
es shawi sin. compl.
eu chayahuitera
fr chayahuita
gl chayawita
gn chajahuita
gn shawi sin. compl.
it chayawita
ja チャヤウィタ語
nl Chayawita
pt chayawita
pt chayahuita sin. compl.
ru Чаяуита
sw Chayahuita
sw Shawi sin. compl.
tmh Tacayawit
zh 查亚胡依塔

Cahuapana, Amèrica > Perú

Definició

El chayawita i el jebero formen la família lingüística cahuapana. La denominació chayahuita és usada per la població mestissa per a fer referència tant al poble com a la llengua. Els mateixos membres del grup s'autodenominen shawi quan parlen en espanyol, però quan parlen en shawi fan servir el terme kanpunan ('llengua teva i meva').

Aquesta llengua presenta un petit ventall de varietats regionals, que es reconeixen a partir dels noms dels rius a les ribes dels quals viuen els parlants. Les varietats amb major població són les que corresponen al riu Sillay, al districte de Cahuapana i al riu Balsapuerto. D'altres amb menor població són la de Morona i la d'Armanayacu.

En algunes comunitats s'han implementat programes d'educació bilingüe. Tot i que en general la llengua s'està transmetent als infants, a les comunitats prop de Yurimaguas i del riu Marañón alguns pares parlen únicament en espanyol amb els seus fills.

chayma

Carib, Amèrica > Veneçuela

ca chaima
ca chayma sin. compl.
ca guaga-tagare sin. compl.
ca sayma sin. compl.
ca warapiche sin. compl.
ar شايمية
cy Chaima
cy Chayma sin. compl.
cy Guaga-tagare sin. compl.
cy Sayma sin. compl.
cy Warapiche sin. compl.
de Chaima
de Chayma sin. compl.
de Guaga-Tagare sin. compl.
de Sayma sin. compl.
de Warapiche sin. compl.
en Chaima
en Chayma sin. compl.
en Guaga-Tagare sin. compl.
en Sayma sin. compl.
en Warapiche sin. compl.
es chaima
es chayma sin. compl.
es guaga-tagare sin. compl.
es sayma sin. compl.
es warapiche sin. compl.
eu chaimera
eu chayma sin. compl.
eu guaga-tagare sin. compl.
eu sayma sin. compl.
eu warapiche sin. compl.
fr chaima
fr chayma sin. compl.
fr guaga-tagare sin. compl.
fr sayma sin. compl.
fr warapiche sin. compl.
gn chaima
gn chayma sin. compl.
gn guaga-tagare sin. compl.
gn sayma sin. compl.
gn warapiche sin. compl.
it chaima
it chayma sin. compl.
it guaga-tagare sin. compl.
it sayma sin. compl.
it warapiche sin. compl.
ja チャイマ語
ja サイマ語 sin. compl.
ja ワラピチェ語 sin. compl.
ja グウアガ・タガレ語 sin. compl.
nl Chaima
nl Chayma sin. compl.
nl Guaga-Tagare sin. compl.
nl Sayma sin. compl.
nl Warapiche sin. compl.
pt chaima
pt chayma sin. compl.
pt guaga-tagare sin. compl.
pt sayma sin. compl.
pt warapiche sin. compl.
ru Чайма
ru Сайма sin. compl.
ru Варапиче sin. compl.
ru Гуага-тагаре sin. compl.
zh 查伊玛语
zh 查伊玛 sin. compl.
zh 萨伊玛 sin. compl.
zh 瓦拉皮彻 sin. compl.
zh 瓜加－塔加雷 sin. compl.
scr Alfabet llatí
num Sistema aràbic

Carib, Amèrica > Veneçuela

Definició

A principi del segle XXI el chaima havia arribat a un estadi d'extinció gairebé total, després de dos segles de retrocés en l'ús i el nombre de parlants. La comunitat mateixa afirma que en restaven només dos parlants competents. Fins i tot el grup ètnic havia deixat d'aparèixer als censos de població. En els darrers anys, els canvis constitucionals, que preveuen mesures de protecció dels pobles indígenes, han propiciat la reaparició del grup chaima als censos.

A més, gràcies a la voluntat de preservació cultural dels dirigents indígenes, uns quants adults han après la llengua patrimonial i han pogut elaborar llibres de text per a infants i altres materials. Els nous parlants no són lingüistes, sinó intel·lectuals i professionals de diversos àmbits. A més dels coneixements proporcionats pels dos darrers parlants, s'ha completat la informació amb textos descriptius de la llengua escrits per colonitzadors i missioners des del segle XVIII.

El repte més immediat consisteix a elaborar una ortografia consensuada per a la llengua que superi les arbitrarietats de l'escriptura colonial. També cal redactar gramàtiques pedagògiques i diccionaris. Els chaimes tenen el suport de les institucions nacionals. Alguns autors consideren que el chaima i el cumanagoto són varietats dialectals de la mateixa llengua, el carib costaner (vegeu Mosonyi i Pocaterra 2004). No obstant això, la majoria de fonts les consideren llengües diferenciades.

chebero

Cahuapana, Amèrica > Perú

ca jebero
ca chebero sin. compl.
ca shiwiro sin. compl.
ca síwila sin. compl.
ca xebero sin. compl.
cod shiwilu
ar خيبيرية
cy Jebero
cy Chebero sin. compl.
cy Shiwiro sin. compl.
cy Síwila sin. compl.
cy Xebero sin. compl.
de Jebero
de Chebero sin. compl.
de Xebero sin. compl.
de Xihuila sin. compl.
en Jebero
en Chebero sin. compl.
en Xebero sin. compl.
en Xihuila sin. compl.
es jebero
es chebero sin. compl.
es shiwiro sin. compl.
es síwila sin. compl.
es xebero sin. compl.
eu jeberoera
eu chebero sin. compl.
eu shiwiro sin. compl.
eu síwila sin. compl.
eu xebero sin. compl.
fr jebero
fr chebero sin. compl.
fr shiwiro sin. compl.
fr síwila sin. compl.
fr xebero sin. compl.
fr xihuila sin. compl.
gl jebero
gl chebero sin. compl.
gl shiwiro sin. compl.
gl síwila sin. compl.
gl xebero sin. compl.
gn jevero
gn chevero sin. compl.
gn shiwiro sin. compl.
gn síwila sin. compl.
gn xevero sin. compl.
it jebero
it chebero sin. compl.
it shiwiro sin. compl.
it síwila sin. compl.
it xebero sin. compl.
ja ヘベロ語
ja シェベロ語、チェベロ語、シウィロ語、シウィラ語 sin. compl.
nl Jebero
nl Chebero sin. compl.
nl Shiwiro sin. compl.
nl Síwila sin. compl.
nl Xebero sin. compl.
pt jebero
pt chebero sin. compl.
pt shiwiro sin. compl.
pt síwila sin. compl.
pt xebero sin. compl.
ru Хеберо
ru Хеверо sin. compl.
ru Сиуила sin. compl.
ru Чеберо sin. compl.
ru Шеберо sin. compl.
sw Jebero
sw Chebero sin. compl.
sw Shiwiro sin. compl.
sw Síwila sin. compl.
sw Xebero sin. compl.
zh 荷波罗
zh 车波罗 sin. compl.
zh 西波罗 sin. compl.
zh 西胡尔拉 sin. compl.

Cahuapana, Amèrica > Perú

Definició

Algunes fonts de mitjan segle XX esmenten un petit grup de jebero en territori colombià. No s'han tornat a aportar dades sobre aquest grup, possiblement desaparegut.

chedungun

Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile

ca mapudungu
ca araucà sin. compl.
ca chedungun sin. compl.
ca mapudungun sin. compl.
ca maputxe sin. compl.
cod mapudungu
ar مابودونغية
cy Mapudungu
cy Araucá sin. compl.
cy Chedungun sin. compl.
cy Mapuche sin. compl.
cy Mapudungun sin. compl.
de Mapudungu
de Araucano sin. compl.
de Araukanisch sin. compl.
de Mapuche sin. compl.
de Mapudungun sin. compl.
en Mapudungu
en Araucano sin. compl.
en Chedungun sin. compl.
en Mapuche sin. compl.
en Mapudungun sin. compl.
es mapudungu
es araucano sin. compl.
es chedungun sin. compl.
es mapuche sin. compl.
eu mapudungun
eu araucano sin. compl.
eu chedungun sin. compl.
eu mapudungun sin. compl.
eu maputxe sin. compl.
fr mapuche
fr mapudungu(n)
fr arauca sin. compl.
fr chedungun sin. compl.
gl mapudungu
gl araucano sin. compl.
gl chedungun sin. compl.
gl mapudungun sin. compl.
gl maputxe sin. compl.
gn mapudungu
gn araukáno sin. compl.
gn chedungun sin. compl.
gn mapúche sin. compl.
it mapudungun
it araucano sin. compl.
it mapuche sin. compl.
it mapudungu sin. compl.
ja マプドゥング語
ja アラウカ語 sin. compl.
ja マプチェ語 sin. compl.
ja チェドゥングン語 sin. compl.
ja マプドゥングン語 sin. compl.
nl Mapudungun
nl Araucá sin. compl.
nl Chedungun sin. compl.
nl Mapuche sin. compl.
nl Mapudungu sin. compl.
pt mapudungu
pt araucano sin. compl.
pt chedungun sin. compl.
pt mapuche sin. compl.
pt mapudungun sin. compl.
ru Мапудунгу
ru Мапуче sin. compl.
ru Чедунгун sin. compl.
ru Мапудунгун sin. compl.
ru Арауканский sin. compl.
sw Mapudungu
sw Araucano sin. compl.
sw Chedungun sin. compl.
sw Mapuche sin. compl.
tmh Tamapudungut
zh 马布顿古
zh 切顿衮 sin. compl.
zh 马布切 sin. compl.
zh 阿劳卡诺 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Argentina, Amèrica > Xile

Definició

El mapudungu és una de les sis llengües indígenes que sobreviuen a Xile, al costat del rapanui, el quítxua, l'aimara, el kawésqar i el yagan.

Al segle XVI la població autòctona del Regne de Xile devia aproximar-se al milió de persones, la major part de les quals (600.000 aproximadament) es concentrava entre els rius Bio-Bio i Toltén.

No hi ha indicis que aquesta població tingués un nom específic per autodenominar-se, però és plausible que per autodefinir-se en oposició a estrangers invasors, recorreguessin ocasionalment a frases com re che, 'gent de veritat', 'gent autèntica' o a compostos com mapu-che, 'gent autòctona', 'gent del país', de mapu, 'terra', 'país' i che, 'persona', 'gent'. A mesura que el contacte extern es va anar incrementant la necessitat va augmentar, fins que al final del segle XIX la paraula mapuche es va consolidar com a denominació autoidentificatòria del grup. Actualment els maputxe són el grup indígena més nombrós del territori xilè.

La llengua maputxe continua present en la toponímia, la fitonímia i la zoonímia de zones on no es va mantenir la població indígena. Diverses comunes de Santiago tenen noms maputxes (Vitacura, Ñuñoa, Macul, Peñalolén, Maipú, Pudahuel). També és present en part del lèxic de l'espanyol de Xile (pololo, cahuín, chuico, guata, ulpo, curiche, etc.).

Tradicionalment, s'han distingit tres subgrups etnicolingüístics dins el maputxe:

1) Els araucans o població maputxe central. Aquest grup va oposar una tenaç resistència al poder espanyol. És, actualment, el més nombrós. Viuen a les províncies d'Arauco, Malleco i Cautín. El terme està format a partir de les paraules: raq 'greda', ko 'aigua' i la preposició espanyola a. El terme molutxe s'ha fet servir com a alternativa a araucà, i està format a partir del compost molu-che (ngolu-che, o ngulu-che), 'gent d'occident' (de mulu o molu, ngulu o ngolu , 'occident' i che, 'gent'.

2) Pikunche o gent del nord. El terme pikunche es refereix a la població maputxe que habitava les terres del nord del Bio-Bio, en particular entre la vall del riu Mapocho i el riu Maule, quan van arribar els espanyols. El terme està format a partir del compost pikum-che, 'gent del nord' (de piku, pikun, pikum, 'nord' i che, 'gent'). Donen testimoni de la seva presència nombrosos topònims (Tongoy, Batuco, Melipilla, Peñalolén, Rengo, Pichilemu, Curicó, etc.).

3) Huilliches o gent del sud. S'utilitza el terme huilliche com a nom genèric dels maputxes que van habitar el territori sud dels araucans, entre la província de Valdivia i l'Illa Gran de Chiloé. El terme està format a partir del compost willi-che, 'gent del sud' (de willi, 'sud' i che, 'gent'), el qual etimològicament és només un díctic -com l'espanyol sureño- i no el nom d'un veritable subgrup maputxe.

La llengua maputxe actual pateix els efectes del contacte sistemàtic i permanent amb l'espanyol en tots els nivells. D'aquesta manera, s'ha incorporat al vocabulari maputxe un gran nombre de paraules hispanes de les més variades esferes de la vida: animals (kawello 'caballo', chifu 'chivo'); eines i objectes (asaon 'azadón', kuchara 'cuchara', fase 'vaso', mofilla 'bombilla', soron 'zurrón'); conreus i aliments (allfida 'arvejas', ak 'ajo', lañchika 'lentejas', emperillo 'membrillo', sukura 'azúcar', lurano 'durazno').

La influència de l'espanyol no es limita a aspectes relativament superficials, com el vocabulari, sinó que ha produït canvis importants en l'estructura gramatical de la llengua, com la creació moderna d'un article definit fey chi o chi, 'el, la, els, les' a partir d'un antic demostratiu i d'un article indefinit kiñe, 'un, una, uns, unes', a partir del numeral kiñe 'un'.

La comunitat maputxe ha demandat recentment la companyia informàtica nord-americana Microsoft per traduir el seu sistema operatiu Windows al mapundungu, a partir d'un acord amb el govern xilè, sense el seu consentiment. Aquesta versió, que va ser presentada a Xile l'octubre de 2006, forma part del Programa de Llengües Autòctones (Local Language Program).

cheke

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

ca gude
ca cheke sin. compl.
ca goude sin. compl.
ca mapodi sin. compl.
ca mapuda sin. compl.
ca mocigin sin. compl.
ca motchekin sin. compl.
ca mudaye sin. compl.
ca shede sin. compl.
ca tchade sin. compl.
de Gude
de Cheke sin. compl.
de Mapodi sin. compl.
de Tchade sin. compl.
en Gude
en Cheke sin. compl.
en Goude sin. compl.
en Mapodi sin. compl.
en Mocigin/Mochekin sin. compl.
en Mudaye sin. compl.
en Shede/Chade sin. compl.
es gude
es cheke sin. compl.
es goude sin. compl.
es mapodi sin. compl.
es mocigin/Mochekin sin. compl.
es mudaye sin. compl.
es shede/Chade sin. compl.
eu gude
eu cheke sin. compl.
eu goude sin. compl.
eu mapodi sin. compl.
eu mocigin/Mochekin sin. compl.
eu mudaye sin. compl.
eu shede/Chade sin. compl.
fr goudé
fr cheke sin. compl.
fr gude sin. compl.
fr mapodi sin. compl.
fr tchade sin. compl.
gl gude
gl cheke sin. compl.
gl goude sin. compl.
gl mapodi sin. compl.
gl mocigin/Mochekin sin. compl.
gl mudaye sin. compl.
gl shede/Chade sin. compl.
it gude
it cheke sin. compl.
it goude sin. compl.
it mapodi sin. compl.
it mocigin/Mochekin sin. compl.
it mudaye sin. compl.
it shede/Chade sin. compl.
nl Gude
nl Cheke sin. compl.
nl Mapodi sin. compl.
nl Tchade sin. compl.
pt gude
pt cheke sin. compl.
pt goude sin. compl.
pt mapodi sin. compl.
pt mocigin/Mochekin sin. compl.
pt mudaye sin. compl.
pt shede/Chade sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició

El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gude és molt proper lingüísticament al jimi.

La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.

El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.

La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.

chenanesmà

Mascoy, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Paraguai

ca angaité
ca chenanesmà sin. compl.
ca coyavitis sin. compl.
ca kyoma sin. compl.
cod enlhit (tanelhit)
ar أنغايتية
cy Angaité
cy Chenanesmá sin. compl.
cy Coyavitis sin. compl.
cy Kyoma (enw a roddir i siaradwyr angaité gan siaradwyr lengua) sin. compl.
de Angaite
de Angate sin. compl.
de Coyavitis (die Lenguaner bezeichnen die Angaité als 'Kyom') sin. compl.
en Angaite
en Chenanesma sin. compl.
en Covavitis sin. compl.
en Kyoma sin. compl.
es angaité
es chenanesmá sin. compl.
es coyavitis sin. compl.
es kyoma sin. compl.
eu angaiteera
eu chenanesmà sin. compl.
eu coyavitis sin. compl.
eu kyoma (lengua taldekoek angaiteei ematen dieten izena) sin. compl.
fr angaité
fr chenanesmá sin. compl.
fr coyavitis sin. compl.
fr kyoma (nom donné aux angaités par les lenguas) sin. compl.
gl angaité
gl chenanesmá sin. compl.
gl coyavitis sin. compl.
gl kyoma (nome aplicado aos angaité polos lengua) sin. compl.
gn angaite
gn chenanesma sin. compl.
gn kioma sin. compl.
gn kojavitis sin. compl.
it angaité
it chenanesmà sin. compl.
it coyavitis sin. compl.
it kyoma sin. compl.
ja アンガイテ語
ja キョマ語 sin. compl.
ja コヤビティス語 sin. compl.
ja チェナネスマ語 sin. compl.
nl Angaité
nl Chenanesmà sin. compl.
nl Coyavitis sin. compl.
nl Kyoma (naam door de taal op de angaité toegepast) sin. compl.
pt angaité
pt chenanesmá sin. compl.
pt coyavitis sin. compl.
pt kyoma (nome dado aos angaité pelos lengua) sin. compl.
ru Ангайте
ru Киома sin. compl.
ru Койавитис sin. compl.
ru Ченанесма sin. compl.
sw Angaité
sw Chenanesmá sin. compl.
sw Coyavitis sin. compl.
sw Kyoma sin. compl.
tmh Tangaytit
zh 安嘎特
zh 车纳内斯玛 sin. compl.
zh 卡尤玛（此名称应用在安嘎特人中）卡瓦唯提斯 sin. compl.

Mascoy, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil, Amèrica > Paraguai

Definició

A començament del segle XX van començar a funcionar les fàbriques de tanins al Chaco, on es van incorporar un gran nombre d'indígenes de la zona, en particular els angaités. El contacte amb aquestes empreses va iniciar un procés d'aculturació dels angaités i dels altres grups mascoys. Amb el tancament de les fàbriques de tanins, bona part de la població angaité i d'altres grups es va dispersar i va anar a treballar a diferents hisendes.

cheremis

Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Volgaic, Àsia > Rússia

ca mari
ca cheremis sin. compl.
ca mariès sin. compl.
ca txeremís sin. compl.
cod mari
ar المارية
cy Mari
de Mari
de Mariès sin. compl.
en Mari
en Maris sin. compl.
es mari
eu mariera
fr mari
fr mariès sin. compl.
gl mari
gl mari sin. compl.
gn mári
it mari
ja マリ語
nl Mari
oc mari
pt mari
ru Марийский язык
sw Mari
sw Maris sin. compl.
tmh Tamarit
tmh Tamariyest sin. compl.
zh 马里语

Uraliana > Finoúgrica > Finopermià > Volgaic, Àsia > Rússia

Definició

Els parlars maris s'agrupen en dos blocs dialectals, l'alt mari i el baix mari. D'ençà del primer quart del segle XX hi ha establertes dues varietats estàndard, una per a cadascun, la més utilitzada de les quals és la corresponent al baix mari, que és el més parlat dels dos dialectes.

Tot i que els primers textos escrits en mari daten del segle XVI, la literatura en aquesta llengua no es va iniciar fins al segle XX, ja abans de la Revolució Russa. El règim soviètic va comportar un cert grau d'autogovern per als maris i una expansió de l'ús del seu idioma. Malgrat tot, el rus va continuar sent durant tot el període soviètic, igual que ho havia estat en temps del tsarisme, la llengua dominant.

Avui, els problemes heretats de l'època soviètica persisteixen, tot i que les noves condicions han permès que els maris s'hagin organitzat políticament; que es reivindiquin aspectes de la cultura mari, com ara la religió tradicional no cristiana; que s'hagin restaurat escoles maris, etc.