dohe
dohe
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca doe
- ca dohe sin. compl.
- ca kidoe sin. compl.
- de Doe
- de Dohe sin. compl.
- de Kidoe sin. compl.
- en Doe
- en Dohe sin. compl.
- en Kidoe sin. compl.
- es doe
- es dohe sin. compl.
- es kidoe sin. compl.
- eu doe
- eu dohe sin. compl.
- eu kidoe sin. compl.
- fr doe
- fr dohe sin. compl.
- fr kidoe sin. compl.
- gl doe
- gl dohe sin. compl.
- gl kidoe sin. compl.
- it doe
- it dohe sin. compl.
- it kidoe sin. compl.
- nl Doe
- nl Dohe sin. compl.
- nl Kidoe sin. compl.
- pt doe
- pt dohe sin. compl.
- pt kidoe sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic doe se situa a la costa nord de Tanzània, a la regió de Pwani. De fet, el terme pwani significa 'costa' en suahili.
Sembla que molts does han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el doe és utilitzat principalment en certs rituals i en les pràctiques tradicionals.
El doe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kidoe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidoe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wadoe, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Sembla que molts does han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el doe és utilitzat principalment en certs rituals i en les pràctiques tradicionals.
El doe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
Aquesta llengua rep altres denominacions, entre les quals kidoe. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kidoe, kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que de vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wadoe, wasuahili, watutsi), o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
doma
doma
Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Ghana
- ca abron
- ca bron sin. compl.
- ca brong sin. compl.
- ca doma sin. compl.
- ca gyaman sin. compl.
- cod abrón
- cod brong
- ar أبرون برونغ
- cy Abron
- cy Bron sin. compl.
- cy Brong sin. compl.
- cy Doma sin. compl.
- cy Gyaman sin. compl.
- de Abron
- de Bron sin. compl.
- de Brong sin. compl.
- de Doma sin. compl.
- de Gyaman sin. compl.
- en Abron
- en Bron sin. compl.
- en Brong sin. compl.
- en Doma sin. compl.
- en Gyaman sin. compl.
- es abrón brong
- es bron sin. compl.
- es brong sin. compl.
- es doma sin. compl.
- es gyaman sin. compl.
- eu abronera
- eu bron sin. compl.
- eu brong sin. compl.
- eu doma sin. compl.
- eu gyaman sin. compl.
- fr abron brong
- fr abron sin. compl.
- fr bron sin. compl.
- fr brong sin. compl.
- fr doma sin. compl.
- fr gyaman sin. compl.
- gl abron brong
- gl bron sin. compl.
- gl brong sin. compl.
- gl doma sin. compl.
- gl gyaman sin. compl.
- gn avron vrong
- gn brong sin. compl.
- gn doma sin. compl.
- gn gyaman sin. compl.
- gn vron sin. compl.
- it abron
- it bron sin. compl.
- it brong sin. compl.
- it doma sin. compl.
- it gyaman sin. compl.
- ja アブロン・ブロング語
- ja ドマ語 sin. compl.
- ja ブロン語 sin. compl.
- ja ギャマン語 sin. compl.
- ja ブロング語 sin. compl.
- nl Abron Brong
- nl Bron sin. compl.
- nl Brong sin. compl.
- nl Doma sin. compl.
- nl Gyaman sin. compl.
- pt abron brong
- pt bron sin. compl.
- pt brong sin. compl.
- pt doma sin. compl.
- pt gyaman sin. compl.
- ru Аброн
- ru Брон sin. compl.
- ru Дома sin. compl.
- ru Бронг sin. compl.
- ru Джаман sin. compl.
- zh 阿布隆·布隆格
- zh 布隆、朵玛、戈雅曼、布隆格 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Kwa, Àfrica > Costa d'Ivori, Àfrica > Ghana
Definició
L'àkan és el grup lingüístic més nombrós dins de la branca kwa de la família nigerocongolesa. Dins del grup la intel·ligibilitat entre les diverses llengües (aixanti, abron, fanti, etc.) és força alta. L'abron és la varietat més diferenciada, tot i que manté força semblances amb l'aixanti. Bona part de les comunitats àkans coneixen l'estàndard aixanti twi.
La llengua és anomenada abron a la Costa d'Ivori i brong a Ghana.
La llengua és anomenada abron a la Costa d'Ivori i brong a Ghana.
dougour
dougour
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca dugwor
- ca dougour sin. compl.
- ca memekere sin. compl.
- ca mofu-dugwor sin. compl.
- ca tchakidjebe sin. compl.
- cod memekere
- cod mofu-dugwor
- de Dugwor
- de Memekere sin. compl.
- de Mofu-dugwor sin. compl.
- de Tchakidjebe sin. compl.
- en Dugwor
- en Chakidjebe sin. compl.
- en Dougour sin. compl.
- en Memekere sin. compl.
- en Mofu-dugwor sin. compl.
- es dugwor
- es chakidjebe sin. compl.
- es dougour sin. compl.
- es memekere sin. compl.
- es mofu-dugwor sin. compl.
- eu dugwor
- eu chakidjebe sin. compl.
- eu dougour sin. compl.
- eu memekere sin. compl.
- eu mofu-dugwor sin. compl.
- fr dougour
- fr dugwor sin. compl.
- fr memekere sin. compl.
- fr mofu-dugwor sin. compl.
- fr tchakidjebe sin. compl.
- gl dugwor
- gl chakidjebe sin. compl.
- gl dougour sin. compl.
- gl memekere sin. compl.
- gl mofu-dugwor sin. compl.
- it dugwor
- it chakidjebe sin. compl.
- it dougour sin. compl.
- it memekere sin. compl.
- it mofu-dugwor sin. compl.
- nl Dugwor
- nl Memekere sin. compl.
- nl Mofu-dugwor sin. compl.
- nl Tchakidjebe sin. compl.
- pt dugwor
- pt chakidjebe sin. compl.
- pt dougour sin. compl.
- pt memekere sin. compl.
- pt mofu-dugwor sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al dugwor, geogràficament i lingüísticament, són el muyang, el giziga del nord i el moloko.
El dugwor rep diferents noms a les diferents ciutats on es parla. Per exemple, a la ciutat de Dugwor es coneix com a mofu-dugwor i a Mekere com a memekere. No obstant això, entre els parlants hi ha consciència de parlar la mateixa llengua. Les diferències dialectals són mínimes.
És una llengua amb bona vitalitat: totes les activitats quotidianes de la comunitat es duen a terme en dugwor.
Tots els dugwors saben el ful i l'empren per a comunicar-se amb els altres grups de la regió. Els adults solen entendre les llengües veïnes moloko i merey, de manera que és possible la relació sense necessitat de llengua franca.
D'altra banda, l'alfabetització es fa en francès, per bé que només un 25% dels infants dugwors són escolaritzats i un percentatge encara més baix arriba a l'ensenyament secundari.
El dugwor rep diferents noms a les diferents ciutats on es parla. Per exemple, a la ciutat de Dugwor es coneix com a mofu-dugwor i a Mekere com a memekere. No obstant això, entre els parlants hi ha consciència de parlar la mateixa llengua. Les diferències dialectals són mínimes.
És una llengua amb bona vitalitat: totes les activitats quotidianes de la comunitat es duen a terme en dugwor.
Tots els dugwors saben el ful i l'empren per a comunicar-se amb els altres grups de la regió. Els adults solen entendre les llengües veïnes moloko i merey, de manera que és possible la relació sense necessitat de llengua franca.
D'altra banda, l'alfabetització es fa en francès, per bé que només un 25% dels infants dugwors són escolaritzats i un percentatge encara més baix arriba a l'ensenyament secundari.
dugwor
dugwor
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
- ca dugwor
- ca dougour sin. compl.
- ca memekere sin. compl.
- ca mofu-dugwor sin. compl.
- ca tchakidjebe sin. compl.
- cod memekere
- cod mofu-dugwor
- de Dugwor
- de Memekere sin. compl.
- de Mofu-dugwor sin. compl.
- de Tchakidjebe sin. compl.
- en Dugwor
- en Chakidjebe sin. compl.
- en Dougour sin. compl.
- en Memekere sin. compl.
- en Mofu-dugwor sin. compl.
- es dugwor
- es chakidjebe sin. compl.
- es dougour sin. compl.
- es memekere sin. compl.
- es mofu-dugwor sin. compl.
- eu dugwor
- eu chakidjebe sin. compl.
- eu dougour sin. compl.
- eu memekere sin. compl.
- eu mofu-dugwor sin. compl.
- fr dougour
- fr dugwor sin. compl.
- fr memekere sin. compl.
- fr mofu-dugwor sin. compl.
- fr tchakidjebe sin. compl.
- gl dugwor
- gl chakidjebe sin. compl.
- gl dougour sin. compl.
- gl memekere sin. compl.
- gl mofu-dugwor sin. compl.
- it dugwor
- it chakidjebe sin. compl.
- it dougour sin. compl.
- it memekere sin. compl.
- it mofu-dugwor sin. compl.
- nl Dugwor
- nl Memekere sin. compl.
- nl Mofu-dugwor sin. compl.
- nl Tchakidjebe sin. compl.
- pt dugwor
- pt chakidjebe sin. compl.
- pt dougour sin. compl.
- pt memekere sin. compl.
- pt mofu-dugwor sin. compl.
Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun
Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al dugwor, geogràficament i lingüísticament, són el muyang, el giziga del nord i el moloko.
El dugwor rep diferents noms a les diferents ciutats on es parla. Per exemple, a la ciutat de Dugwor es coneix com a mofu-dugwor i a Mekere com a memekere. No obstant això, entre els parlants hi ha consciència de parlar la mateixa llengua. Les diferències dialectals són mínimes.
És una llengua amb bona vitalitat: totes les activitats quotidianes de la comunitat es duen a terme en dugwor.
Tots els dugwors saben el ful i l'empren per a comunicar-se amb els altres grups de la regió. Els adults solen entendre les llengües veïnes moloko i merey, de manera que és possible la relació sense necessitat de llengua franca.
D'altra banda, l'alfabetització es fa en francès, per bé que només un 25% dels infants dugwors són escolaritzats i un percentatge encara més baix arriba a l'ensenyament secundari.
El dugwor rep diferents noms a les diferents ciutats on es parla. Per exemple, a la ciutat de Dugwor es coneix com a mofu-dugwor i a Mekere com a memekere. No obstant això, entre els parlants hi ha consciència de parlar la mateixa llengua. Les diferències dialectals són mínimes.
És una llengua amb bona vitalitat: totes les activitats quotidianes de la comunitat es duen a terme en dugwor.
Tots els dugwors saben el ful i l'empren per a comunicar-se amb els altres grups de la regió. Els adults solen entendre les llengües veïnes moloko i merey, de manera que és possible la relació sense necessitat de llengua franca.
D'altra banda, l'alfabetització es fa en francès, per bé que només un 25% dels infants dugwors són escolaritzats i un percentatge encara més baix arriba a l'ensenyament secundari.
dukaya
dukaya
Witoto, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
- ca ocaina
- ca añuja sin. compl.
- ca dukaya sin. compl.
- ca okaina sin. compl.
- cod dyo'xaiya (dyucaya)
- cod ivó'tsa (ibotsa)
- ar أوكاينية
- cy Ocaina
- cy Añuja sin. compl.
- cy Dukaya sin. compl.
- cy Okaina sin. compl.
- de Ocaina
- de Okaina sin. compl.
- en Ocaina
- en Dukaiya sin. compl.
- en Okaina sin. compl.
- es ocaina
- es añuja sin. compl.
- es dukaya sin. compl.
- es okaina sin. compl.
- eu okainera
- eu añuja sin. compl.
- eu dukaya sin. compl.
- eu okaina sin. compl.
- fr ocaina
- fr añuja sin. compl.
- fr dukaya sin. compl.
- fr okaina sin. compl.
- gl ocaina
- gl añuja sin. compl.
- gl dukaya sin. compl.
- gl okaina sin. compl.
- gn okáina
- gn añuja sin. compl.
- gn dukaja sin. compl.
- gn okaina sin. compl.
- it ocaina
- it añuja sin. compl.
- it dukaya sin. compl.
- it okaina sin. compl.
- ja オカイナ語
- nl Ocaina
- nl Añuja sin. compl.
- nl Dukaya sin. compl.
- nl Okaina sin. compl.
- pt ocaina
- pt añuja sin. compl.
- pt dukaya sin. compl.
- pt okaina sin. compl.
- ru Окайна
- ru Дукаия sin. compl.
- sw Ocaina
- sw Añuja sin. compl.
- sw Dukaya sin. compl.
- sw Okaina sin. compl.
- tmh Tukaynat
- zh 欧卡伊纳
- zh 欧卡伊纳 sin. compl.
- zh 都卡伊雅 sin. compl.
Witoto, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Perú
Definició
Els ocaines s'estan integrant en comunitats bores i huitotos: hi ha un 55-60% de matrimonis mixtos amb aquests dos grups.
dule
dule
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
- ca cuna
- ca cueva sin. compl.
- ca dule sin. compl.
- ca dulegaya sin. compl.
- ca duleigaiya sin. compl.
- ca kuna sin. compl.
- ca paya-pocuro sin. compl.
- cod tule
- ar كونا
- cy Kuna
- cy Cueva sin. compl.
- cy Cuna sin. compl.
- cy Dule sin. compl.
- cy Dulegaya sin. compl.
- cy Duleigaiya sin. compl.
- cy Paya-pocuro sin. compl.
- de Kuna
- de Cueva sin. compl.
- de Cuna sin. compl.
- de Dule sin. compl.
- de Dulegaya sin. compl.
- de Duleigaiya sin. compl.
- de Paya-Pocuro sin. compl.
- en Kuna
- en Cueva sin. compl.
- en Cuna sin. compl.
- en Dule sin. compl.
- en Dulegaya sin. compl.
- en Paya-Pucuro sin. compl.
- es kuna
- es cueva sin. compl.
- es cuna sin. compl.
- es dule sin. compl.
- es dulegaya sin. compl.
- es duleigaya sin. compl.
- es paya-pocuro sin. compl.
- eu kunera
- eu cueva sin. compl.
- eu cuna sin. compl.
- eu dule sin. compl.
- eu dulegaya sin. compl.
- eu duleigaiya sin. compl.
- eu paya-pocuro sin. compl.
- fr kuna
- fr cueva sin. compl.
- fr cuna sin. compl.
- fr dule sin. compl.
- fr dulegaya sin. compl.
- fr duleigaiya sin. compl.
- fr paya-pocuro sin. compl.
- gn kúna
- gn cúna sin. compl.
- gn dule sin. compl.
- gn dulegaja sin. compl.
- gn duleigaija sin. compl.
- gn kuéva sin. compl.
- gn paja-pokuro sin. compl.
- it kuna
- it cueva sin. compl.
- it cuna sin. compl.
- it dule sin. compl.
- it dulegaya sin. compl.
- it duleigaiya sin. compl.
- it paya-pocuro sin. compl.
- ja クナ語
- ja クエバ語 sin. compl.
- ja ドゥレ語 sin. compl.
- ja ドゥレガヤ語 sin. compl.
- ja パヤ・ポクロ語 sin. compl.
- ja ドゥレイガイヤ語 sin. compl.
- nl Kuna
- nl Cueva sin. compl.
- nl Cuna sin. compl.
- nl Dule sin. compl.
- nl Dulegaya sin. compl.
- nl Duleigaiya sin. compl.
- nl Paya-Pocuro sin. compl.
- pt kuna
- pt cueva sin. compl.
- pt cuna sin. compl.
- pt dule sin. compl.
- pt dulegaya sin. compl.
- pt duleigaiya sin. compl.
- pt paya-pocuro sin. compl.
- ru Куна
- ru Дуле sin. compl.
- ru Куэва sin. compl.
- ru Дулегая sin. compl.
- ru Дулейгайя sin. compl.
- ru Пайя-пукуро sin. compl.
- zh 古纳语、奎纳语、帕亚－伯库罗语、都勒语、都勒加亚语、都雷盖亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
Definició
La zona del curs baix del riu Atrato, a Colòmbia, sembla haver estat el focus d'origen de l'ètnia kuna, que es va dispersar durant el segle XVII a causa dels seus enemics tradicionals, els katío. L'ètnia kuna va aparèixer al Panamà primer a la zona del golf de San Miguel, i no va ser fins a mitjan segle XIX que va poblar les illes de l'arxipèlag de San Blas, fugint d'epidèmies de malària i febre groga.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
dulegaya
dulegaya
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
- ca cuna
- ca cueva sin. compl.
- ca dule sin. compl.
- ca dulegaya sin. compl.
- ca duleigaiya sin. compl.
- ca kuna sin. compl.
- ca paya-pocuro sin. compl.
- cod tule
- ar كونا
- cy Kuna
- cy Cueva sin. compl.
- cy Cuna sin. compl.
- cy Dule sin. compl.
- cy Dulegaya sin. compl.
- cy Duleigaiya sin. compl.
- cy Paya-pocuro sin. compl.
- de Kuna
- de Cueva sin. compl.
- de Cuna sin. compl.
- de Dule sin. compl.
- de Dulegaya sin. compl.
- de Duleigaiya sin. compl.
- de Paya-Pocuro sin. compl.
- en Kuna
- en Cueva sin. compl.
- en Cuna sin. compl.
- en Dule sin. compl.
- en Dulegaya sin. compl.
- en Paya-Pucuro sin. compl.
- es kuna
- es cueva sin. compl.
- es cuna sin. compl.
- es dule sin. compl.
- es dulegaya sin. compl.
- es duleigaya sin. compl.
- es paya-pocuro sin. compl.
- eu kunera
- eu cueva sin. compl.
- eu cuna sin. compl.
- eu dule sin. compl.
- eu dulegaya sin. compl.
- eu duleigaiya sin. compl.
- eu paya-pocuro sin. compl.
- fr kuna
- fr cueva sin. compl.
- fr cuna sin. compl.
- fr dule sin. compl.
- fr dulegaya sin. compl.
- fr duleigaiya sin. compl.
- fr paya-pocuro sin. compl.
- gn kúna
- gn cúna sin. compl.
- gn dule sin. compl.
- gn dulegaja sin. compl.
- gn duleigaija sin. compl.
- gn kuéva sin. compl.
- gn paja-pokuro sin. compl.
- it kuna
- it cueva sin. compl.
- it cuna sin. compl.
- it dule sin. compl.
- it dulegaya sin. compl.
- it duleigaiya sin. compl.
- it paya-pocuro sin. compl.
- ja クナ語
- ja クエバ語 sin. compl.
- ja ドゥレ語 sin. compl.
- ja ドゥレガヤ語 sin. compl.
- ja パヤ・ポクロ語 sin. compl.
- ja ドゥレイガイヤ語 sin. compl.
- nl Kuna
- nl Cueva sin. compl.
- nl Cuna sin. compl.
- nl Dule sin. compl.
- nl Dulegaya sin. compl.
- nl Duleigaiya sin. compl.
- nl Paya-Pocuro sin. compl.
- pt kuna
- pt cueva sin. compl.
- pt cuna sin. compl.
- pt dule sin. compl.
- pt dulegaya sin. compl.
- pt duleigaiya sin. compl.
- pt paya-pocuro sin. compl.
- ru Куна
- ru Дуле sin. compl.
- ru Куэва sin. compl.
- ru Дулегая sin. compl.
- ru Дулейгайя sin. compl.
- ru Пайя-пукуро sin. compl.
- zh 古纳语、奎纳语、帕亚－伯库罗语、都勒语、都勒加亚语、都雷盖亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
Definició
La zona del curs baix del riu Atrato, a Colòmbia, sembla haver estat el focus d'origen de l'ètnia kuna, que es va dispersar durant el segle XVII a causa dels seus enemics tradicionals, els katío. L'ètnia kuna va aparèixer al Panamà primer a la zona del golf de San Miguel, i no va ser fins a mitjan segle XIX que va poblar les illes de l'arxipèlag de San Blas, fugint d'epidèmies de malària i febre groga.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
duleigaiya
duleigaiya
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
- ca cuna
- ca cueva sin. compl.
- ca dule sin. compl.
- ca dulegaya sin. compl.
- ca duleigaiya sin. compl.
- ca kuna sin. compl.
- ca paya-pocuro sin. compl.
- cod tule
- ar كونا
- cy Kuna
- cy Cueva sin. compl.
- cy Cuna sin. compl.
- cy Dule sin. compl.
- cy Dulegaya sin. compl.
- cy Duleigaiya sin. compl.
- cy Paya-pocuro sin. compl.
- de Kuna
- de Cueva sin. compl.
- de Cuna sin. compl.
- de Dule sin. compl.
- de Dulegaya sin. compl.
- de Duleigaiya sin. compl.
- de Paya-Pocuro sin. compl.
- en Kuna
- en Cueva sin. compl.
- en Cuna sin. compl.
- en Dule sin. compl.
- en Dulegaya sin. compl.
- en Paya-Pucuro sin. compl.
- es kuna
- es cueva sin. compl.
- es cuna sin. compl.
- es dule sin. compl.
- es dulegaya sin. compl.
- es duleigaya sin. compl.
- es paya-pocuro sin. compl.
- eu kunera
- eu cueva sin. compl.
- eu cuna sin. compl.
- eu dule sin. compl.
- eu dulegaya sin. compl.
- eu duleigaiya sin. compl.
- eu paya-pocuro sin. compl.
- fr kuna
- fr cueva sin. compl.
- fr cuna sin. compl.
- fr dule sin. compl.
- fr dulegaya sin. compl.
- fr duleigaiya sin. compl.
- fr paya-pocuro sin. compl.
- gn kúna
- gn cúna sin. compl.
- gn dule sin. compl.
- gn dulegaja sin. compl.
- gn duleigaija sin. compl.
- gn kuéva sin. compl.
- gn paja-pokuro sin. compl.
- it kuna
- it cueva sin. compl.
- it cuna sin. compl.
- it dule sin. compl.
- it dulegaya sin. compl.
- it duleigaiya sin. compl.
- it paya-pocuro sin. compl.
- ja クナ語
- ja クエバ語 sin. compl.
- ja ドゥレ語 sin. compl.
- ja ドゥレガヤ語 sin. compl.
- ja パヤ・ポクロ語 sin. compl.
- ja ドゥレイガイヤ語 sin. compl.
- nl Kuna
- nl Cueva sin. compl.
- nl Cuna sin. compl.
- nl Dule sin. compl.
- nl Dulegaya sin. compl.
- nl Duleigaiya sin. compl.
- nl Paya-Pocuro sin. compl.
- pt kuna
- pt cueva sin. compl.
- pt cuna sin. compl.
- pt dule sin. compl.
- pt dulegaya sin. compl.
- pt duleigaiya sin. compl.
- pt paya-pocuro sin. compl.
- ru Куна
- ru Дуле sin. compl.
- ru Куэва sin. compl.
- ru Дулегая sin. compl.
- ru Дулейгайя sin. compl.
- ru Пайя-пукуро sin. compl.
- zh 古纳语、奎纳语、帕亚－伯库罗语、都勒语、都勒加亚语、都雷盖亚语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Txibtxa > Txibtxa B > Txibtxa oriental, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Panamà
Definició
La zona del curs baix del riu Atrato, a Colòmbia, sembla haver estat el focus d'origen de l'ètnia kuna, que es va dispersar durant el segle XVII a causa dels seus enemics tradicionals, els katío. L'ètnia kuna va aparèixer al Panamà primer a la zona del golf de San Miguel, i no va ser fins a mitjan segle XIX que va poblar les illes de l'arxipèlag de San Blas, fugint d'epidèmies de malària i febre groga.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
Actualment la major part de la comunitat està establerta a la zona de San Blas, a la costa atlàntica de Panamà, en una comarca autònoma anomenada Kuna Yala, poblada per unes 32.500 persones. La majoria de les comunitats d'aquesta comarca es troben sobre petites illes d'origen coral·lí. Hi ha encara, però, una petita minoria que viu a la selva del Darién, a la zona fronterera amb Colòmbia, evitant qualsevol mena de contacte amb el món occidental. Com a resultat de l'emigració cap a centres urbans, hi ha uns 10.000 kuna a la ciutat de Panamà, a Colón i a Changuinola.
Es distingeixen tres variants dialectals principals de la llengua kuna: San Blas, bayano i paya.
Després de dècades de recerca del lingüista Joel Sherzer sobre les tradicions orals de l'ètnia kuna, els darrers anys els mateixos parlants de cuna s'han posat a documentar i enregistrar les seves tradicions, que s'han inclòs a The Archive of Indigenous Languages of Latin America (AILLA). Es tracta d'una comunitat molt activa, com mostra el gran nombre de pàgines web que trobem a la xarxa relacionades amb diversos aspectes de la cultura i la realitat kuna.
El Congrés Kuna és la institució més antiga d'aquest poble, el qual a l'inici del segle XX va esdevenir un òrgan políticoadministratiu anomenat Congrés General Kuna (en cuna, Onmaked Summakaled). Aquest òrgan juntament amb el Congrés General de la Cultura (en cuna, Onmaked Namakaled) regeixen la comunitat.
El Congrés General Kuna va crear una Comissió d'Educació que des de 2001 ha dut a terme activitats per a conscienciar la comunitat kuna sobre la necessitat de programes d'educació bilingüe. Gràcies a un programa amb l'Agencia Española de Cooperación Internacional, des de l'octubre de 2005 s'està duent a terme un projecte d'implementació d'educació bilingüe intercultural als territoris kuna de Panamà, l'EBI-Kuna, que té prevista la finalització el desembre de 2008. L'objectiu d'aquest projecte és definir un model propi d'ensenyament bilingüe kuna que s'implementarà des de preescolar fins al tercer grau de l'ensenyament primari. També es vol definir un programa d'ensenyament de la llengua per a persones alfabetitzades en espanyol. Durant la primera fase del projecte s'ha aconseguit la unificació dels criteris sobre l'ortografia de la llengua kuna, amb el consens dels dirigents i els professionals kuna, i els lingüistes.
dumagat (casiguran)
dumagat (casiguran)
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca dumagat (casiguran)
- ca agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- ca casiguran dumaget sin. compl.
- ar دوماغاتية (كاسيغوران)
- cy Dumagat (Casiguran)
- cy Agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- cy Casiguran dumaget sin. compl.
- de Casiguran-Dumagat
- de Casiguran Dumaget sin. compl.
- de Casiguran-Dumagat-Agta sin. compl.
- en Casiguran Dumagat
- en Casiguran Dumagat Agta sin. compl.
- es dumagat (casiguran)
- es agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- es casiguran dumaget sin. compl.
- eu casigurango dumagatera
- eu casiguran dumaget sin. compl.
- eu casigurango agta dumagatera sin. compl.
- fr dumagat (casiguran)
- fr agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- fr casiguran dumaget sin. compl.
- gl dumagat (casiguran)
- gl agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- gl casiguran dumaget sin. compl.
- gn dumagat (kasiguran)
- gn agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- gn kasiguran dumaget sin. compl.
- it dumagat (casiguran)
- it agta (dumagat casiguran) sin. compl.
- it casiguran dumaget sin. compl.
- pt dumagat (casigurano)
- pt agta (dumagat casigurano) sin. compl.
- pt casigurano dumaget sin. compl.
- zh 多马嘉特语 （卡西古兰）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El grup etnolingüistic dumagat (casiguran) s'inclou dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els grups negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
La llengua dumagat (casiguran) s'inclou dins les llengues dumagat, que es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.
Sembla que aquesta llengua està estretament relacionada amb el kasiguranin, el paranan i el negrito (cagayan oriental), amb les quals constitueix les llengües dumagat septentrional. És possible que el kasiguranin, el dumagat (casiguran) i el paranan formin un contínuum dialectal.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els grups negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
La llengua dumagat (casiguran) s'inclou dins les llengues dumagat, que es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.
Sembla que aquesta llengua està estretament relacionada amb el kasiguranin, el paranan i el negrito (cagayan oriental), amb les quals constitueix les llengües dumagat septentrional. És possible que el kasiguranin, el dumagat (casiguran) i el paranan formin un contínuum dialectal.
dumagat (umirey)
dumagat (umirey)
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
- ca dumagat (umirey)
- ca agta umiray sin. compl.
- ca dumagat uminey sin. compl.
- ar دوماغاتية (أوميري)
- cy Dumagat (Umirey)
- cy Agta umiray sin. compl.
- cy Dumagat uminey sin. compl.
- de Umiray-Dumagat
- de Agta Umiray Dumaget sin. compl.
- de Umiray Agta sin. compl.
- de Umirey-Dumagat sin. compl.
- en Umirey Dumagat
- en Umiray Agta sin. compl.
- en Umiray Dumaget Agta sin. compl.
- en Umirey Dumagat Agta sin. compl.
- es dumagat (umirey)
- es agta umiray sin. compl.
- es dumagat uminey sin. compl.
- eu umireyko dumagatera
- eu agta umiray sin. compl.
- eu dumagat uminey sin. compl.
- eu dumagat umirey sin. compl.
- fr dumagat (umirey)
- fr agta umiray sin. compl.
- fr dumagat uminey sin. compl.
- gl dumagat (umirey)
- gl agta umiray sin. compl.
- gl dumagat uminey sin. compl.
- gn dumagat (umirey)
- gn agta umiray sin. compl.
- gn dumagat uminey sin. compl.
- it dumagat (umirey)
- it agta umiray sin. compl.
- it dumagat uminey sin. compl.
- pt dumagat (umirey)
- pt agta umiray sin. compl.
- pt dumagat uminey sin. compl.
- zh 多马嘉特语 （乌米雷）
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Austronèsica > Malaiopolinesi occidental > Filipí septentrional, Àsia > Filipines
Definició
El grup etnolingüistic dumagat (umirey) s'inclou dins el conjunt de pobles que els colonitzadors espanyols anomenaven negritos per les seves característiques físiques: pell fosca i poca alçada. Aquests pobles són considerats els habitants originaris de les Filipines, els quals es van establir a l'arxipèlag fa 20.000 anys, abans, doncs, que es produïssin les migracions austronèsiques fa 5.000 anys.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
El dumagat (umirey) s'inclou dins les llengues dumagat, les quals es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.
Els parlants de dumagat (umirey) generalment tenen l'ilocano i/o el tagal com a segona llengua.
Sembla que hi ha dues branques principals de grups negritos: una va pujar per la part oriental de les illes per establir-se a la part de Sierra Madre que toca el Pacífic, i comprèn els grups alta, arta i agta. L'altra branca va ascendir per la part occidental per instal·lar-se al nord de Luzon; aquesta branca inclou els negrito pinatubo, dumagat, ata, ati, atta, sinauna i batak. Es poden distingir uns 25 grups, alguns dels quals comparteixen el mateix nom: ita, aeta, ata, atta, agta, etc. probablement provenen de la paraula filipina itim, que significa 'negre').
El dumagat (umirey) s'inclou dins les llengues dumagat, les quals es parlen a la costa oriental (Pacífic) de Luzon, a les províncies de Quezon, Isabela i Cagayan.
Els parlants de dumagat (umirey) generalment tenen l'ilocano i/o el tagal com a segona llengua.
