Back to top
jaunde jaunde

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

  • ca  ewondo
  • ca  ewundu sin. compl.
  • ca  jaunde sin. compl.
  • ca  yaounde sin. compl.
  • ca  yaunde sin. compl.
  • ar  إيوندو
  • cy  Ewondo
  • cy  Ewundu sin. compl.
  • cy  Jaunde sin. compl.
  • cy  Yaounde sin. compl.
  • cy  Yaunde sin. compl.
  • de  Ewondo
  • de  Ewundu sin. compl.
  • de  Jaunde sin. compl.
  • de  Yaounde sin. compl.
  • de  Yaunde sin. compl.
  • en  Ewondo
  • en  Éwondo sin. compl.
  • en  Ewundu sin. compl.
  • en  Jaunde sin. compl.
  • en  Yaounde sin. compl.
  • en  Yaunde sin. compl.
  • es  yaunde
  • es  ewondo sin. compl.
  • es  ewundu sin. compl.
  • es  jaunde sin. compl.
  • es  yaounde sin. compl.
  • eu  ewondoera
  • eu  ewundu sin. compl.
  • eu  jaunde sin. compl.
  • eu  yaounde sin. compl.
  • eu  yaunde sin. compl.
  • fr  ewondo
  • fr  ewundu sin. compl.
  • fr  jaunde sin. compl.
  • fr  yaounde sin. compl.
  • fr  yaunde sin. compl.
  • gl  ewondo
  • gl  ewundu sin. compl.
  • gl  jaunde sin. compl.
  • gl  yaounde sin. compl.
  • gl  yaunde sin. compl.
  • gn  ewondo
  • gn  ewundu sin. compl.
  • gn  jaunde sin. compl.
  • gn  yaounde sin. compl.
  • gn  yaunde sin. compl.
  • it  ewondo
  • it  ewundu sin. compl.
  • it  jaunde sin. compl.
  • it  yaounde sin. compl.
  • it  yaunde sin. compl.
  • ja  エウォンド語
  • ja  ヤウンデ語 sin. compl.
  • ja  エウンドゥ語 sin. compl.
  • ja  ジャウンデ語 sin. compl.
  • ja  ヤオウンデ語 sin. compl.
  • nl  Ewondo
  • nl  Ewundu sin. compl.
  • nl  Jaunde sin. compl.
  • nl  Yaounde sin. compl.
  • nl  Yaunde sin. compl.
  • pt  ewondo
  • pt  ewundu sin. compl.
  • pt  jaunde sin. compl.
  • pt  yaounde sin. compl.
  • pt  yaunde sin. compl.
  • ru  Эвондо
  • ru  Яунде sin. compl.
  • ru  Эвунду sin. compl.
  • ru  Яунде-фанг sin. compl.
  • zh  埃温多语
  • zh  埃温都、加温都、瑶温德、亚温德 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Camerun

Definició
A més de parlar-se al territori propi, l'ewondo és emprat com a llengua d'intercanvi intercultural a bona part del Camerun.

Els dialectes de l'ewondo són el badjia (bakjo), el bafeuk, el bamvele (mvele, yezum), el bane, el beti, l'enoah, l'evuzok, el fong, el mbida-bani, el mvete, el mvog-niengue, l'omvang, el yabekolo, el yabeka i el yabekanga.

Els ewondos integren una de les vint ètnies beti-pahuis, un grup ètnic que habita en regions forestals del Camerun, la República del Congo, Guinea Equatorial, Gabon i São Tomé e Príncipe. Els ewondos són l'ètnia beti més nombrosa al Camerun. En total, els individus d'aquesta vintena de tribus són uns 5 milions, que parlen llengües com el bulu, l'eton o el fang. Són llengües mútuament intel·ligibles que alguns lingüistes agrupen sota la denominació comuna de llengua beti.
javaé javaé

Aïllada, Amèrica > Brasil

  • ca  carajà
  • ca  inã sin. compl.
  • ca  ini sin. compl.
  • ca  javaé sin. compl.
  • ca  karajá sin. compl.
  • ca  xambioà sin. compl.
  • cod  ini ribé
  • ar  الكاراجية
  • cy  Carajá
  • cy  Inã sin. compl.
  • cy  Ini sin. compl.
  • cy  Javaé sin. compl.
  • cy  Karajá sin. compl.
  • cy  Xambioá sin. compl.
  • de  Carajá
  • de  Inã sin. compl.
  • de  Ini sin. compl.
  • de  Javaé sin. compl.
  • de  Karajá sin. compl.
  • de  Xambioà sin. compl.
  • en  Carajá
  • en  Chamboa sin. compl.
  • en  Ini sin. compl.
  • en  Iny sin. compl.
  • en  Javaé sin. compl.
  • en  Javahé sin. compl.
  • en  Karaja sin. compl.
  • en  Karajá sin. compl.
  • en  Shambioá sin. compl.
  • en  Xambioá sin. compl.
  • en  Ynã sin. compl.
  • es  carajá
  • es  ini sin. compl.
  • es  iña sin. compl.
  • es  javaé sin. compl.
  • es  karajá sin. compl.
  • es  xambioà sin. compl.
  • eu  carajera
  • eu  inã sin. compl.
  • eu  ini sin. compl.
  • eu  javaé sin. compl.
  • eu  karajá sin. compl.
  • eu  xambioà sin. compl.
  • fr  karaja
  • fr  caraja sin. compl.
  • fr  inã sin. compl.
  • fr  ini sin. compl.
  • fr  javaé sin. compl.
  • fr  xambioà sin. compl.
  • gn  karaja
  • gn  inã sin. compl.
  • gn  ini sin. compl.
  • gn  javaé sin. compl.
  • gn  karajá sin. compl.
  • gn  xambioà sin. compl.
  • it  carajà
  • it  inã sin. compl.
  • it  ini sin. compl.
  • it  javaé sin. compl.
  • it  karajá sin. compl.
  • it  xambioà sin. compl.
  • ja  カラジャ語
  • ja  サンビオワ語 sin. compl.
  • ja  ジャヴァエ語 sin. compl.
  • ja  イニ語、イニャ語 sin. compl.
  • nl  Carajá
  • nl  Inã sin. compl.
  • nl  Ini sin. compl.
  • nl  Javaé sin. compl.
  • nl  Karajá sin. compl.
  • nl  Xambioá sin. compl.
  • pt  carajá
  • pt  inã sin. compl.
  • pt  ini sin. compl.
  • pt  javaé sin. compl.
  • pt  karajá sin. compl.
  • pt  xambioà sin. compl.
  • ru  Каража
  • ru  Ини sin. compl.
  • ru  Инья sin. compl.
  • ru  Явае sin. compl.
  • ru  Жовоэ sin. compl.
  • ru  Шамбиоа sin. compl.
  • ru  Шимбиоа sin. compl.
  • zh  卡拉加语
  • zh  伊尼、伊纳、卡拉加、昌比奥阿、加瓦艾 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Aïllada, Amèrica > Brasil

Definició
La llengua carajà inclou tres dialectes força semblants: el carajà, el javaé i el xambioà. S'estableix un contínum dialectal carajà-xambioà-javaé, en el qual el carajà i el javaé són les varietats més diferenciades. Alguns americanistes l'emparenten amb la família je, dins del tronc macro-je.

El dialecte xambioà (o carajà del nord, uns 120 parlants) és el més septentrional; es parla en dos poblats al marge dret de l'Araguaia, a l'estat de Tocantins. La varietat javaé és parlada per unes 900 persones també a l'estat de Tocantins; els javaés s'autodenominen itya mahãdu o 'poble del mig'. El dialecte carajà és el més estès, parlat a banda i banda de l'Araguaia en els estats de Tocantins, Parà (angle sud-est, Ilha do Bananal), Mato Grosso (Nord-est, Lago Grande) i Goiàs (uns 1.700 parlants).

Els carajàs mantenen relació amb la població no indígena des del segle XVII, primer amb missioners jesuïtes, després amb exploradors europeus i en els nostres dies amb els neobrasilers de les ciutats properes. Tanmateix, han preservat força intactes les tradicions culturals i la llengua. Actualment són actius en la defensa dels drets territorials, sanitaris, educatius i identitaris.

Els infants aprenen primer carajà, llengua d'ús habitual, i a l'escola aprenen portuguès. Va ser una de les primeres comunitats en les quals es va implantar el programa educatiu intercultural bilingüe, vers el 1972, però, com passa arreu del país, l'ensenyament de la llengua pròpia és simbòlic. La inclusió de la llengua materna a l'escola primària va comportar que s'hagués d'elaborar una ortografia. L'ensenyament dona molta importància a la tradició oral.

El portuguès té un ús predominant en alguns poblats i més reduït a la resta de la comunitat. Les dones adultes no el solen parlar, tot i que sí que l'entenen. En carajà, com en altres llengües ameríndies, els homes i les dones i infants parlen varietats lingüístiques diferents, mútuament intel·ligibles. Les diferències són fonètiques i lèxiques. Aquesta diferenciació en la parla és un reflex de la forta divisió social entre homes i dones.

Els carajàs s'autodenominen ini, 'nosaltres'. El nom de la llengua, ini ribé, significa 'llengua de la gent'.
javanès javanès

Austronèsica, Àsia > Indonèsia

  • ca  javanès
  • cod  basa jawa
  • cod  basa jawi
  • ar  الجافانية
  • cy  Jafaneg
  • cy  Jawa sin. compl.
  • de  Javanisch
  • de  Jawa sin. compl.
  • en  Javanese
  • en  Djawa sin. compl.
  • en  Jawa sin. compl.
  • es  javanés
  • es  jawa sin. compl.
  • eu  javera
  • eu  jawa sin. compl.
  • fr  javanais
  • fr  jawa sin. compl.
  • gl  xavanés
  • gl  jawa sin. compl.
  • gn  javanes
  • gn  jawa sin. compl.
  • it  giavanese
  • it  java sin. compl.
  • it  jawa sin. compl.
  • ja  ジャワ語
  • ja  バハサ・ジャワ語 sin. compl.
  • nl  Javaans
  • nl  Jawa sin. compl.
  • pt  javanês
  • pt  jawa sin. compl.
  • ru  Яванский
  • zh  爪哇语
  • zh  加瓦 sin. compl.
  • scr  Alfabet javanès
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic
  • num  Sistema javanès

Austronèsica, Àsia > Indonèsia

Definició
El javanès és una llengua austronèsica amb un cert grau d'afinitat amb el malai, amb el qual, però, no hi ha mútua intel·ligibilitat. Molts javanesos saben parlar malai, ja que el malai és la llengua oficial d'Indonèsia (anomenada oficialment bahasa indonèsia), i l'utilitzen amb els parlants d'altres llengües d'Indonèsia. També té un grau d'afinitat semblant amb el sundanès, el madurès i el balinès. A Madura, Bali, Lombok i a la regió de Sunda de Java occidental, el javanès és emprat com a llengua literària.

El javanès és una llengua amb una antiga i extensa tradició literària, que va del segle IX dC fins a l'actualitat. De fet, el javanès és la llengua austronèsica de la qual es disposa del corpus literari d'una certa extensió més antic. La llengua que ha influït el javanès més fortament i durant un període més llarg és el sànscrit, que va aportar milers de manlleus al javanès antic. Una bona part d'aquest lèxic encara s'usa i està totalment adaptat des del punt de vista morfològic. En una proporció molt menor, el javanès té manlleus de l'àrab (molts menys que en malai, per exemple), el neerlandès i el malai.

El javanès constitueix un contínuum lingüístic sense talls dialectals abruptes. Es distingeixen tres dialectes principals: el central, l'oriental i l'occidental. L'estàndard està basat en el dialecte central, que és el que gaudeix de major prestigi. El poeta Jasadipura (segle XVIII) va exercir un rol decisiu en la cristal·lització del javanès literari modern, anomenat surakarta o solo.

El javanès s'ha escrit en diversos sistemes d'escriptura: el javanès (descendent de l'escriptura brahmi de l'Índia), l'àrab i el llatí. L'ortografia moderna del javanès, establerta el 1926 i revisada el 1972, es basa en l'alfabet llatí.

Tot i ser la llengua majoritària d'Indonèsia (un 45% dels indonesis són javanesos), la llengua austronèsica amb major nombre de parlants nadius i malgrat la seva notable tradició literària, el javanès no gaudeix de reconeixement oficial. Tan sols és reconegut com a llengua regional a les províncies de Java central, Yogyakarta i Java oriental. S'ensenya a les escoles i té una certa difusió mediàtica, però no hi ha premsa diària en javanès.

Hi ha molts javanesos a Papua, Sulawesi, Maluku, Kalimantan, Sumatra, Singapur i Malàisia.
javeriano javeriano

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Mojo > Mojo, Amèrica

  • ca  trinitario
  • ca  javeriano sin. compl.
  • ca  loretano sin. compl.
  • ca  mojo sin. compl.
  • ca  moxo sin. compl.
  • ar  ترينيتارية
  • cy  Trinitario
  • cy  Javeriano sin. compl.
  • cy  Loretano sin. compl.
  • cy  Mojo sin. compl.
  • cy  Moxo sin. compl.
  • de  Trinitario
  • de  Loretano sin. compl.
  • de  Trinitario-Mojo sin. compl.
  • en  Trinitario
  • en  Javeriano sin. compl.
  • en  Loretano sin. compl.
  • en  Mojo sin. compl.
  • en  Moxo sin. compl.
  • es  trinitario
  • es  javeriano sin. compl.
  • es  loretano sin. compl.
  • es  mojo sin. compl.
  • es  moxo sin. compl.
  • eu  trinitario
  • eu  javeriano sin. compl.
  • eu  loretano sin. compl.
  • eu  mojo sin. compl.
  • eu  moxo sin. compl.
  • fr  trinitario
  • fr  javeriano sin. compl.
  • fr  loretano sin. compl.
  • fr  mojo sin. compl.
  • fr  moxo sin. compl.
  • gl  trinitario
  • gl  javeriano sin. compl.
  • gl  loretano sin. compl.
  • gl  mojo sin. compl.
  • gl  moxo sin. compl.
  • gn  trinitário
  • gn  javeriáno sin. compl.
  • gn  loretáno sin. compl.
  • gn  mojo sin. compl.
  • gn  moxo sin. compl.
  • it  trinitario
  • it  javeriano sin. compl.
  • it  loretano sin. compl.
  • it  mojo sin. compl.
  • it  moxo sin. compl.
  • ja  トリニタリオ語
  • ja  モホ語 sin. compl.
  • ja  ロレタノ語 sin. compl.
  • ja  ハベリアノ語 sin. compl.
  • nl  Trinitario
  • nl  Javeriano sin. compl.
  • nl  Loretano sin. compl.
  • nl  Mojo sin. compl.
  • nl  Moxo sin. compl.
  • pt  trinitario
  • pt  javeriano sin. compl.
  • pt  loretano sin. compl.
  • pt  mojo sin. compl.
  • pt  moxo sin. compl.
  • ru  Тринитарио
  • ru  Мохо sin. compl.
  • ru  Лоретано sin. compl.
  • ru  Хавериано sin. compl.
  • ru  Хаверьяно sin. compl.
  • sw  Trinitario
  • sw  Javeriano sin. compl.
  • sw  Loretano sin. compl.
  • sw  Mojo sin. compl.
  • sw  Moxo sin. compl.
  • tmh  Tatrinitart
  • zh  特里尼塔里奥
  • zh  莫霍 sin. compl.
  • zh  莫克索 sin. compl.
  • zh  洛雷塔诺 sin. compl.
  • zh  哈维利亚诺 sin. compl.

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Mojo > Mojo, Amèrica

Definició
El trinitario, que inclou les varietats loretano i javeriano, forma juntament amb l'ignaciano el grup mojo de la família maipure o arawak. De fet, no és gaire clar si es tracta de dues llengües o de dues variants d'una mateixa llengua.

Sembla que els darrers anys els joves estan abandonant dràsticament la llengua.
jawanaua jawanaua

Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil

  • ca  yawanawà
  • ca  iauanauá sin. compl.
  • ca  jawanaua sin. compl.
  • ca  yahuanahua sin. compl.
  • ca  yawabo sin. compl.
  • cod  yawanawá
  • ar  ياواناوية
  • cy  Yawanawá
  • cy  Iauanauá sin. compl.
  • cy  Jawanaua sin. compl.
  • cy  Yahuanahua sin. compl.
  • cy  Yawabo sin. compl.
  • de  Yawanawá
  • de  Iauanauá sin. compl.
  • de  Jawanaua sin. compl.
  • de  Yahuanahua sin. compl.
  • de  Yawabo sin. compl.
  • en  Yawanawa
  • en  Iauanauá sin. compl.
  • en  Jawanaua sin. compl.
  • en  Yahuanahua sin. compl.
  • en  Yawanawá sin. compl.
  • en  Yawavo sin. compl.
  • es  yawanawá
  • es  iauanauá sin. compl.
  • es  jawanaua sin. compl.
  • es  yahuanahua sin. compl.
  • es  yawabo sin. compl.
  • eu  yawanawera
  • eu  iauanauá sin. compl.
  • eu  jawanaua sin. compl.
  • eu  yahuanahua sin. compl.
  • eu  yawabo sin. compl.
  • fr  yawanawa
  • fr  iauanauá sin. compl.
  • fr  jawanaua sin. compl.
  • fr  yahuanahua sin. compl.
  • fr  yawabo sin. compl.
  • gn  jawanawa
  • gn  iauanauá sin. compl.
  • gn  jawanaua sin. compl.
  • gn  yahuanahua sin. compl.
  • gn  yawabo sin. compl.
  • it  yawanawa
  • it  iauanauá sin. compl.
  • it  jawanaua sin. compl.
  • it  yahuanahua sin. compl.
  • it  yawabo sin. compl.
  • ja  ヤワナワ語
  • ja  ヤワボ語 sin. compl.
  • ja  イアワナワ語 sin. compl.
  • ja  ジャワナワ語 sin. compl.
  • nl  Yawanawá
  • nl  Iauanauá sin. compl.
  • nl  Jawanaua sin. compl.
  • nl  Yahuanahua sin. compl.
  • nl  Yawabo sin. compl.
  • pt  yawanawá
  • pt  iauanauá sin. compl.
  • pt  jawanaua sin. compl.
  • pt  yahuanahua sin. compl.
  • pt  yawabo sin. compl.
  • ru  Яванава
  • ru  Яуабу sin. compl.
  • ru  Яуаву sin. compl.
  • ru  Яуанауа sin. compl.
  • ru  Яуанауа sin. compl.
  • ru  Жаванауа sin. compl.
  • zh  亚瓦纳瓦语
  • zh  拉瓦纳瓦、加瓦纳瓦、亚华纳华、亚瓦波 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Pano > Principal > Amawak-jaminawa, Amèrica > Brasil

Definició
El yawanawà manté un cert grau d'intercomprensió amb altres llengües pano, com el shanenawa, el sharanawa i el yaminawa.

La família pano inclou unes 28 llengües parlades a les regions frontereres de Brasil, Perú i Bolívia. Els estudis sobre aquesta família es van iniciar cap al 1980. Alguns lingüistes proposen una agrupació pano-tacana (vegeu Fabre 2005), que no queda prou ben definida.

Dins de la comunitat yawanawà, l'ús i el domini de la llengua pròpia i del portuguès varia segons la franja d'edat dels individus. Les generacions més grans no solen parlar portuguès amb fluïdesa i prefereixen l'ús del yawanawà. Entre les generacions més joves, hi ha individus monolingües en portuguès i d'altres de bilingües yawanawà-portuguès. S'observa voluntat de preservació de la llengua i la cultura.

L'autodenominació yawanawà significa 'la gent del pècari de llavis blancs'.
jebero jebero

Cahuapana, Amèrica > Perú

  • ca  jebero
  • ca  chebero sin. compl.
  • ca  shiwiro sin. compl.
  • ca  síwila sin. compl.
  • ca  xebero sin. compl.
  • cod  shiwilu
  • ar  خيبيرية
  • cy  Jebero
  • cy  Chebero sin. compl.
  • cy  Shiwiro sin. compl.
  • cy  Síwila sin. compl.
  • cy  Xebero sin. compl.
  • de  Jebero
  • de  Chebero sin. compl.
  • de  Xebero sin. compl.
  • de  Xihuila sin. compl.
  • en  Jebero
  • en  Chebero sin. compl.
  • en  Xebero sin. compl.
  • en  Xihuila sin. compl.
  • es  jebero
  • es  chebero sin. compl.
  • es  shiwiro sin. compl.
  • es  síwila sin. compl.
  • es  xebero sin. compl.
  • eu  jeberoera
  • eu  chebero sin. compl.
  • eu  shiwiro sin. compl.
  • eu  síwila sin. compl.
  • eu  xebero sin. compl.
  • fr  jebero
  • fr  chebero sin. compl.
  • fr  shiwiro sin. compl.
  • fr  síwila sin. compl.
  • fr  xebero sin. compl.
  • fr  xihuila sin. compl.
  • gl  jebero
  • gl  chebero sin. compl.
  • gl  shiwiro sin. compl.
  • gl  síwila sin. compl.
  • gl  xebero sin. compl.
  • gn  jevero
  • gn  chevero sin. compl.
  • gn  shiwiro sin. compl.
  • gn  síwila sin. compl.
  • gn  xevero sin. compl.
  • it  jebero
  • it  chebero sin. compl.
  • it  shiwiro sin. compl.
  • it  síwila sin. compl.
  • it  xebero sin. compl.
  • ja  ヘベロ語
  • ja  シェベロ語、チェベロ語、シウィロ語、シウィラ語 sin. compl.
  • nl  Jebero
  • nl  Chebero sin. compl.
  • nl  Shiwiro sin. compl.
  • nl  Síwila sin. compl.
  • nl  Xebero sin. compl.
  • pt  jebero
  • pt  chebero sin. compl.
  • pt  shiwiro sin. compl.
  • pt  síwila sin. compl.
  • pt  xebero sin. compl.
  • ru  Хеберо
  • ru  Хеверо sin. compl.
  • ru  Сиуила sin. compl.
  • ru  Чеберо sin. compl.
  • ru  Шеберо sin. compl.
  • sw  Jebero
  • sw  Chebero sin. compl.
  • sw  Shiwiro sin. compl.
  • sw  Síwila sin. compl.
  • sw  Xebero sin. compl.
  • zh  荷波罗
  • zh  车波罗 sin. compl.
  • zh  西波罗 sin. compl.
  • zh  西胡尔拉 sin. compl.

Cahuapana, Amèrica > Perú

Definició
Algunes fonts de mitjan segle XX esmenten un petit grup de jebero en territori colombià. No s'han tornat a aportar dades sobre aquest grup, possiblement desaparegut.
jemez jemez

Kiowa-Tanoa > Tanoa > Towa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

  • ca  towa
  • ca  jemez sin. compl.
  • cy  Towa
  • de  Towa
  • de  Jemez sin. compl.
  • en  Towa
  • en  Jemez sin. compl.
  • es  towa
  • es  jemez sin. compl.
  • fr  towa
  • fr  jemez sin. compl.
  • gl  towa
  • gl  jemez sin. compl.
  • gn  towa
  • gn  jemes sin. compl.
  • it  towa
  • it  jemez sin. compl.
  • pt  towa
  • pt  jemez sin. compl.

Kiowa-Tanoa > Tanoa > Towa, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
Les llengües de la família kiowa-tanoa, situades a la zona sud de les Grans Planes (una ampla extensió de territori que s'estén de nord a sud al centre dels Estats Units i que també comprèn una petita part del sud del Canadà), es divideixen en quatre branques: kiowa, tiwa, tewa i towa.

El parentiu entre les llengües tanoa es va establir a final del segle XIX. La relació d'aquestes llengües amb el kiowa no es va confirmar definitivament fins als anys seixanta del segle XX, i la diferenciació del kiowa respecte de les llengües tanoa respondria a una separació geogràfica relativament allunyada en el temps. De tota manera, les diferències principals són lèxiques, ja que les llengües tanoa comparteixen molt vocabulari que no trobem en kiowa, però la gramàtica és molt similar en tota la família.

Els indis pueblo de Nou Mèxic i d'Arizona parlen les llengües tanoa. Els pueblo, segons la pròpia tradició oral, serien descendents de l'antiga civilització Anasazi i tindrien, per tant, un origen comú. Tanmateix, els pueblo presenten una gran diversitat lingüística, ja que parlen llengües pertanyents a quatre famílies lingüístiques diferents: keres, kiowa-tanoa, utoasteca i zuni.

El towa o jemez es parla a Jemez Pueblo (o Walatowa, la seva denominació autòctona), població que es troba a 72 km al nord-oest d'Albuquerque, al comtat de Sandoval, a Nou Mèxic. Actualment la població towa se situa entre les 1.300 i les 2.000 persones, la major part de les quals, inclosos els nens, parlen towa.

Sembla que els towa prefereixen no escriure la seva llengua per raons de tipus cultural i espiritual.
jemjem jemjem

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun

  • ca  suga
  • ca  galim sin. compl.
  • ca  jemjem sin. compl.
  • ca  njemnjem sin. compl.
  • ca  nyamnyam sin. compl.
  • ca  sewe sin. compl.
  • ca  ssuga sin. compl.
  • cod  nizaa
  • de  Suga
  • de  Galim sin. compl.
  • de  Nizaa sin. compl.
  • de  Nizm sin. compl.
  • de  Ssuga sin. compl.
  • en  Suga
  • en  Galim sin. compl.
  • en  Jemjem sin. compl.
  • en  Njemnhem sin. compl.
  • en  Nyamnyam sin. compl.
  • en  Sewe sin. compl.
  • en  Ssuga sin. compl.
  • es  suga
  • es  galim sin. compl.
  • es  jemjem sin. compl.
  • es  njemnhem sin. compl.
  • es  nyamnyam sin. compl.
  • es  sewe sin. compl.
  • es  ssuga sin. compl.
  • eu  suga
  • eu  galim sin. compl.
  • eu  jemjem sin. compl.
  • eu  njemnhem sin. compl.
  • eu  nyamnyam sin. compl.
  • eu  sewe sin. compl.
  • eu  ssuga sin. compl.
  • fr  suga
  • fr  galim sin. compl.
  • fr  jemjem sin. compl.
  • fr  nizaa sin. compl.
  • fr  nyamnyam sin. compl.
  • gl  suga
  • gl  galim sin. compl.
  • gl  jemjem sin. compl.
  • gl  njemnhem sin. compl.
  • gl  nyamnyam sin. compl.
  • gl  sewe sin. compl.
  • gl  ssuga sin. compl.
  • it  suga
  • it  galim sin. compl.
  • it  jemjem sin. compl.
  • it  njemnhem sin. compl.
  • it  nyamnyam sin. compl.
  • it  sewe sin. compl.
  • it  ssuga sin. compl.
  • nl  Suga
  • nl  Galim sin. compl.
  • nl  Jemjem sin. compl.
  • nl  Nizaa sin. compl.
  • nl  Nyamnyam sin. compl.
  • pt  suga
  • pt  galim sin. compl.
  • pt  jemjem sin. compl.
  • pt  njemnhem sin. compl.
  • pt  nyamnyam sin. compl.
  • pt  sewe sin. compl.
  • pt  ssuga sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide, Àfrica > Camerun

Definició
Els parlants de suga s'autodenominen baghap i anomenen la seva llengua nizaa. Aquesta llengua s'inclou dins el grup mambiloide, un grup de llengües parlades a la zona compresa entre l'altiplà de Mambila, la plana de Tikar i l'altiplà d'Adamawa, en territori de Nigèria i el Camerun. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.

El nizaa, però, se situa geogràficament fora de l'altiplà de Mambila (on es concentra la major part de les llengües d'aquest grup), al nord-oest d'aquest altiplà. No hi ha gaires dades sobre aquesta llengua.

No s'ha de confondre el suga amb el nimbari, una altra llengua del Camerun que pertany al grup adamawa i es troba pràcticament extingida, la qual s'anomena també nyamnyam.
jepa-matsi jepa-matsi

Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

  • ca  makuna
  • ca  buhagana sin. compl.
  • ca  emoa sin. compl.
  • ca  ide sin. compl.
  • ca  jepa-matsi sin. compl.
  • ca  macuna sin. compl.
  • ca  paneroa sin. compl.
  • ca  roea sin. compl.
  • ca  suroa sin. compl.
  • ca  tabotiro jejea sin. compl.
  • ca  umua sin. compl.
  • ca  wuhána sin. compl.
  • ca  yeba sin. compl.
  • ca  yepá-mahsá sin. compl.
  • ar  ماكونا
  • cy  Makuna
  • cy  Buhagana sin. compl.
  • cy  Emoa sin. compl.
  • cy  Ide sin. compl.
  • cy  Jepa-matsi sin. compl.
  • cy  Macuna sin. compl.
  • cy  Paneroa sin. compl.
  • cy  Roea sin. compl.
  • cy  Suroa sin. compl.
  • cy  Tabotiro jejea sin. compl.
  • cy  Umua sin. compl.
  • cy  Wuhána sin. compl.
  • cy  Yeba sin. compl.
  • cy  Yepá-mahsá sin. compl.
  • de  Macuna
  • de  Buhagana sin. compl.
  • de  Emoa sin. compl.
  • de  Ide sin. compl.
  • de  Jepa-Matsi sin. compl.
  • de  Makuna sin. compl.
  • de  Paneroa sin. compl.
  • de  Roea sin. compl.
  • de  Suroa sin. compl.
  • de  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • de  Umua sin. compl.
  • de  Wuhána sin. compl.
  • de  Yeba sin. compl.
  • de  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • en  Macuna
  • en  Buhagana sin. compl.
  • en  Emoa sin. compl.
  • en  Ide sin. compl.
  • en  Jepa-Matsi sin. compl.
  • en  Makuna sin. compl.
  • en  Paneroa sin. compl.
  • en  Roea sin. compl.
  • en  Suroa sin. compl.
  • en  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • en  Umua sin. compl.
  • en  Wuhána sin. compl.
  • en  Yeba sin. compl.
  • en  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • es  macuna
  • es  buhagana sin. compl.
  • es  emoa sin. compl.
  • es  ide sin. compl.
  • es  jepa-matsi sin. compl.
  • es  makuna sin. compl.
  • es  paneroa sin. compl.
  • es  roea sin. compl.
  • es  suroa sin. compl.
  • es  tabotiro jejea sin. compl.
  • es  umua sin. compl.
  • es  wuhána sin. compl.
  • es  yeba sin. compl.
  • es  yepá-mahsá sin. compl.
  • eu  makunera
  • eu  buhagana sin. compl.
  • eu  emoa sin. compl.
  • eu  ide sin. compl.
  • eu  jepa-matsi sin. compl.
  • eu  macuna sin. compl.
  • eu  makuna sin. compl.
  • eu  paneroa sin. compl.
  • eu  roea sin. compl.
  • eu  suroa sin. compl.
  • eu  tabotiro jejea sin. compl.
  • eu  umua sin. compl.
  • eu  wuhána sin. compl.
  • eu  yeba sin. compl.
  • eu  yepá-mahsá sin. compl.
  • fr  macuna
  • fr  buhagana sin. compl.
  • fr  emoa sin. compl.
  • fr  ide sin. compl.
  • fr  jepa-matsi sin. compl.
  • fr  makuna sin. compl.
  • fr  paneroa sin. compl.
  • fr  roea sin. compl.
  • fr  suroa sin. compl.
  • fr  tabotiro jejea sin. compl.
  • fr  umua sin. compl.
  • fr  wuhána sin. compl.
  • fr  yeba sin. compl.
  • fr  yepá-mahsá sin. compl.
  • gl  macuna
  • gl  buhagana sin. compl.
  • gl  emoa sin. compl.
  • gl  ide sin. compl.
  • gl  jepa-matsi sin. compl.
  • gl  makuna sin. compl.
  • gl  paneroa sin. compl.
  • gl  roea sin. compl.
  • gl  suroa sin. compl.
  • gl  tabotiro jejea sin. compl.
  • gl  umua sin. compl.
  • gl  wuhána sin. compl.
  • gl  yeba sin. compl.
  • gl  yepá-mahsá sin. compl.
  • it  macuna
  • it  buhagana sin. compl.
  • it  emoa sin. compl.
  • it  ide sin. compl.
  • it  jepa-matsi sin. compl.
  • it  makuna sin. compl.
  • it  paneroa sin. compl.
  • it  roea sin. compl.
  • it  suroa sin. compl.
  • it  tabotiro jejea sin. compl.
  • it  umua sin. compl.
  • it  wuhána sin. compl.
  • it  yeba sin. compl.
  • it  yepá-mahsá sin. compl.
  • ja  マクナ語
  • nl  Makuna
  • nl  Buhagana sin. compl.
  • nl  Emoa sin. compl.
  • nl  Ide sin. compl.
  • nl  Jepa-Matsi sin. compl.
  • nl  Macuna sin. compl.
  • nl  Paneroa sin. compl.
  • nl  Roea sin. compl.
  • nl  Suroa sin. compl.
  • nl  Tabotiro Jejea sin. compl.
  • nl  Umua sin. compl.
  • nl  Wuhána sin. compl.
  • nl  Yeba sin. compl.
  • nl  Yepá-Mahsá sin. compl.
  • pt  macuna
  • pt  buhagana sin. compl.
  • pt  emoa sin. compl.
  • pt  ide sin. compl.
  • pt  jepa-matsi sin. compl.
  • pt  makuna sin. compl.
  • pt  paneroa sin. compl.
  • pt  roea sin. compl.
  • pt  suroa sin. compl.
  • pt  tabotiro jejea sin. compl.
  • pt  umua sin. compl.
  • pt  wuhána sin. compl.
  • pt  yeba sin. compl.
  • pt  yepá-mahsá sin. compl.
  • ru  Макуна
  • ru  Вахана sin. compl.
  • ru  Бухагана sin. compl.
  • ru  Макуна-эрулия sin. compl.
  • zh  马库纳语
  • zh  马库纳、布哈加纳、罗艾阿、艾莫阿、伊德、耶巴、苏罗阿、塔博提罗-杰杰阿、乌穆瓦、乌哈纳、帕内罗阿、杰帕-马兹、耶帕-马萨 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí

Tucano > Oriental, Amèrica > Brasil, Amèrica > Colòmbia

Definició
Tot i que els makunes viuen a l'àrea amazònica del Vaupés, no formen part del sistema exogàmic multilingüe que la caracteritza, segons el qual un conjunt d'ètnies mantenen, a més d'altres relacions, una xarxa d'intercanvis matrimonials. Sembla que els makunes representen una excepció a la regla d'exogàmia lingüística, ja que es casen tant dins com fora del seu grup lingüístic.

Els makunes estan dividits en dotze clans (grups descendents d'un ancestre comú, entre els quals no hi pot haver intercanvi matrimonial): yiba, saina, roea, hemoa, tabotihehea, buhabungana, siroa, hogoro siroa, umua, minowaringana, heañara i seara. Segons algunes fonts, els makunes no tenen un gentilici propi que inclogui la totalitat dels clans ni un nom per a la llengua; la màxima autodenominació és la del clan.

Els yahunes s'han integrat dins els makunes i n'han adoptat la llengua.
jeral jeral

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

  • ca  jeral
  • ca  nheengatú
  • ca  geral sin. compl.
  • ca  língua boa sin. compl.
  • ca  língua brasílica sin. compl.
  • ca  yeral sin. compl.
  • cod  tutlayt jiral tamazunt
  • cod  lingua geral do norte sin. compl.
  • ar  نهينغاتية
  • cy  Nheengatú
  • cy  Geral sin. compl.
  • cy  Língua boa sin. compl.
  • cy  Língua brasílica sin. compl.
  • cy  Lingua geral do norte sin. compl.
  • cy  Yeral sin. compl.
  • de  Nheengatu
  • de  Língua Geral do Amazonia sin. compl.
  • en  Nheengatú
  • en  Geral sin. compl.
  • en  Língua Boa sin. compl.
  • en  Língua Brasílica sin. compl.
  • en  Lingua Geral Do Norte sin. compl.
  • en  Yeral sin. compl.
  • es  nheengatú
  • es  geral sin. compl.
  • es  língua boa sin. compl.
  • es  língua brasílica sin. compl.
  • es  língua geral do norte sin. compl.
  • es  yeral sin. compl.
  • eu  nheengatu
  • eu  geral sin. compl.
  • eu  língua boa sin. compl.
  • eu  língua brasílica sin. compl.
  • eu  lingua geral do norte sin. compl.
  • eu  yeral sin. compl.
  • fr  língua geral
  • fr  nhengatu
  • fr  geral sin. compl.
  • fr  língua boa sin. compl.
  • fr  língua brasílica sin. compl.
  • fr  lingua geral do norte sin. compl.
  • fr  yeral sin. compl.
  • gl  nheengatú
  • gl  geral sin. compl.
  • gl  língua boa sin. compl.
  • gl  língua brasílica sin. compl.
  • gl  lingua geral do norte sin. compl.
  • gl  yeral sin. compl.
  • gn  neengatu
  • gn  geral sin. compl.
  • gn  jeral sin. compl.
  • gn  língua geral do norte sin. compl.
  • gn  língua voa sin. compl.
  • gn  língua vrasílica sin. compl.
  • it  nheengatú
  • it  geral sin. compl.
  • it  lingua boa sin. compl.
  • it  lingua brasilica sin. compl.
  • it  lingua geral do norte sin. compl.
  • it  yeral sin. compl.
  • ja  ニェエンガトゥー語
  • ja  リンガ・ボア語、リンガ・ブラシリカ語、北リンガ・ジェラール語、イェラル語、ジェラル語 sin. compl.
  • nl  Nheengatú
  • nl  Geral sin. compl.
  • nl  Língua Boa sin. compl.
  • nl  Lingua Brasílica sin. compl.
  • nl  Lingua Geral do Norte sin. compl.
  • nl  Yeral sin. compl.
  • pt  nheengatu
  • pt  geral sin. compl.
  • pt  língua boa sin. compl.
  • pt  língua brasílica sin. compl.
  • pt  lingua geral do norte sin. compl.
  • pt  yeral sin. compl.
  • ru  Ньенгату
  • ru  Лингуа боа sin. compl.
  • ru  Бразильский язык sin. compl.
  • ru  Йерал sin. compl.
  • ru  Лингуа жерал амазоника sin. compl.
  • ru  Северный лингуа жерал sin. compl.
  • sw  Nheengatú
  • sw  Geral sin. compl.
  • sw  Língua boa sin. compl.
  • sw  Língua brasílica sin. compl.
  • sw  Língua geral do norte sin. compl.
  • sw  Yeral sin. compl.
  • tmh  Tanhingat
  • zh  尼尔嘎图
  • zh  灵瓜 波阿 sin. compl.
  • zh  灵瓜海拉尔多 诺特 sin. compl.
  • zh  椰拉尔 sin. compl.
  • zh  海拉尔 sin. compl.
  • zh  灵瓜巴西里卡 sin. compl.

Tupí > Tupí-guaraní > Grup tupí > Tupí, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Veneçuela

Definició
El nheengatú no és exactament un pidgin ni una interllengua, sinó més aviat una versió simplificada del tupinambà que es va desenvolupar com a llengua franca per a la comunicació interètnica al nord del Brasil. Era fins fa pocs anys la llengua franca usada a la regió del Vaupés de Brasil i Colòmbia, on trobem un sistema multilingüe exogàmic. Actualment, però, ha estat substituïda en aquesta funció pel tucano, que està absorbint també parlants d'altres llengües de la regió.

Lingua geral és un terme portuguès usat en l'època colonial per a fer referència a la llengua indígena més comunament parlada en diverses regions (així, el terme espanyol lengua general s'aplicà al guaraní al Paraguai i al quítxua al Perú).

A Veneçuela s'ha discutit si calia considerar-la una llengua o si es tractava d'una ètnia mestissa. Alguns autors creuen que és una llengua amb el seu corresponent entorn i perfil etnocultural, encara que hagi pres molts elements de les llengües i cultures arawaks de la regió, especialment del baré.