kwele
kwele
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kerewe
- ca ekikerebe sin. compl.
- ca kakwere sin. compl.
- ca kerebe sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ar كيريوي
- cy Kerewe
- cy Ekikerebe sin. compl.
- cy Kakwere sin. compl.
- cy Kerebe sin. compl.
- cy Kwele sin. compl.
- cy Ng'were sin. compl.
- de Kerewe
- de Ekikerebe sin. compl.
- de Kakwere sin. compl.
- de Kerebe sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- de Ng'were sin. compl.
- en Kerewe
- en Ekikerebe sin. compl.
- en Kerebe sin. compl.
- en Kikerebe sin. compl.
- en Kikerewe sin. compl.
- es kerebe
- es ekikerebe sin. compl.
- es kakwere sin. compl.
- es kerewe sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'were sin. compl.
- eu kerewe
- eu ekikerebe sin. compl.
- eu kakwere sin. compl.
- eu kerebe sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'were sin. compl.
- fr kerewé
- fr ekikerebé sin. compl.
- fr kakweré sin. compl.
- fr kerebé sin. compl.
- fr kwelé sin. compl.
- fr ng'weré sin. compl.
- gl kerewe
- gl ekikerebe sin. compl.
- gl kakwere sin. compl.
- gl kerebe sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'were sin. compl.
- gn kereve
- gn ekikerebe sin. compl.
- gn kakwere sin. compl.
- gn kerebe sin. compl.
- gn kwele sin. compl.
- gn ng'were sin. compl.
- it kerewe
- it ekikerebe sin. compl.
- it kakwere sin. compl.
- it kerebe sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'were sin. compl.
- pt kerewe
- pt ekikerebe sin. compl.
- pt kakwere sin. compl.
- pt kerebe sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'were sin. compl.
- tmh Takiriwit
- tmh Ekikerebe sin. compl.
- tmh kakwere sin. compl.
- tmh kerebe sin. compl.
- tmh kwele sin. compl.
- tmh ng'were sin. compl.
- zh 科勒维语
- num Sistema aràbic
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
Els kerewes són un dels grups etnolingüístics establerts a la regió nord de Tanzània, concretament a la regió de Mara. Són propers als sukumes, culturalment i lingüísticament. A Tanzània hi ha diversos grups etnolingüístics que han rebut un fort impacte sociolingüístic de comunitats veïnes. Aquest és el cas dels kerewes, que han rebut una forta influència dels jites.
Generalment, els parlants de kerewe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El kerewe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
Generalment, els parlants de kerewe tenen el suahili com a segona llengua. El suahili és conegut per més del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tota l'Àfrica oriental.
El kerewe s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de les llengües africanes. Aquest grup de llengües es parla des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, i a partir d'aquesta zona, es van produir diverses onades expansives. La darrera onada, i la més important, es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua i 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Totes les llengües bantús, excepte el suahili, són tonals. Una altra característica que es pot trobar en algunes d'aquestes llengües, com ara el zulú o el xhosa, són els clics (so especial produït per una doble oclusió), que van manllevar de les llengües khoisans.
kwele
kwele
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kwere
- ca kakwere sin. compl.
- ca kikwere sin. compl.
- ca kinghwele sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ca ngh'wele sin. compl.
- ca ngwele sin. compl.
- ca nhwele sin. compl.
- ca tsinghwele sin. compl.
- de Kwere
- de Kakwere sin. compl.
- de Kikwere sin. compl.
- de Kinghwele sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- en Kwere
- en Kakwere sin. compl.
- en kikwere sin. compl.
- en Kinghwele sin. compl.
- en Kwele sin. compl.
- en Ng'wele sin. compl.
- en Ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- es kwere
- es kakwere sin. compl.
- es kikwere sin. compl.
- es kinghwele sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'wele sin. compl.
- es ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- eu kwere
- eu kakwere sin. compl.
- eu kikwere sin. compl.
- eu kinghwele sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'wele sin. compl.
- eu ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- fr ikwere
- fr kakwere sin. compl.
- fr kikwere sin. compl.
- fr kwele sin. compl.
- fr kwere sin. compl.
- gl kwere
- gl kakwere sin. compl.
- gl kikwere sin. compl.
- gl kinghwele sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'wele sin. compl.
- gl ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- it kwere
- it kakwere sin. compl.
- it kikwere sin. compl.
- it kinghwele sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'wele sin. compl.
- it ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- nl Kwere
- nl Ikwere sin. compl.
- nl Kakwere sin. compl.
- nl Kikwere sin. compl.
- nl Kwele sin. compl.
- pt kwere
- pt kakwere sin. compl.
- pt kikwere sin. compl.
- pt kinghwele sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'wele sin. compl.
- pt ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic kwere se situa a l'est de Tanzània. La majoria dels kweres viuen a la regió de Pwani (a les zones tradicionals al districte de Bagamoyo i al districte veí de Kisarawe). També hi ha petits grups kweres a la regió de Morogoro i Dar Es Salaam. Entre els grups veïns trobem els zigües i els does, al nord; els lugurus i els zaramos, al sud, i els ngulus, a l'oest.
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kwere
kwere
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
- ca kwere
- ca kakwere sin. compl.
- ca kikwere sin. compl.
- ca kinghwele sin. compl.
- ca kwele sin. compl.
- ca ng'were sin. compl.
- ca ngh'wele sin. compl.
- ca ngwele sin. compl.
- ca nhwele sin. compl.
- ca tsinghwele sin. compl.
- de Kwere
- de Kakwere sin. compl.
- de Kikwere sin. compl.
- de Kinghwele sin. compl.
- de Kwele sin. compl.
- en Kwere
- en Kakwere sin. compl.
- en kikwere sin. compl.
- en Kinghwele sin. compl.
- en Kwele sin. compl.
- en Ng'wele sin. compl.
- en Ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- es kwere
- es kakwere sin. compl.
- es kikwere sin. compl.
- es kinghwele sin. compl.
- es kwele sin. compl.
- es ng'wele sin. compl.
- es ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- eu kwere
- eu kakwere sin. compl.
- eu kikwere sin. compl.
- eu kinghwele sin. compl.
- eu kwele sin. compl.
- eu ng'wele sin. compl.
- eu ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- fr ikwere
- fr kakwere sin. compl.
- fr kikwere sin. compl.
- fr kwele sin. compl.
- fr kwere sin. compl.
- gl kwere
- gl kakwere sin. compl.
- gl kikwere sin. compl.
- gl kinghwele sin. compl.
- gl kwele sin. compl.
- gl ng'wele sin. compl.
- gl ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- it kwere
- it kakwere sin. compl.
- it kikwere sin. compl.
- it kinghwele sin. compl.
- it kwele sin. compl.
- it ng'wele sin. compl.
- it ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
- nl Kwere
- nl Ikwere sin. compl.
- nl Kakwere sin. compl.
- nl Kikwere sin. compl.
- nl Kwele sin. compl.
- pt kwere
- pt kakwere sin. compl.
- pt kikwere sin. compl.
- pt kinghwele sin. compl.
- pt kwele sin. compl.
- pt ng'wele sin. compl.
- pt ngwele/Nwele/Tsinghwele sin. compl.
Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània
Definició
El grup etnolingüístic kwere se situa a l'est de Tanzània. La majoria dels kweres viuen a la regió de Pwani (a les zones tradicionals al districte de Bagamoyo i al districte veí de Kisarawe). També hi ha petits grups kweres a la regió de Morogoro i Dar Es Salaam. Entre els grups veïns trobem els zigües i els does, al nord; els lugurus i els zaramos, al sud, i els ngulus, a l'oest.
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
Pel que fa al nombre de parlants de kwere, les dades disponibles són divergents: un cens de l'any 1967 estima que la població kwere és d'unes 48.000 persones; segons altres fonts, l'any 1987 la població kwere arribava a 98.000.
Sembla que molts kweres han abandonat la seva llengua i han adoptat el suahili com a llengua d'ús habitual. Així, el kwere és utilitzat principalment en certs rituals i pràctiques tradicionals de la comunitat.
El kwere s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.
Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
El kwere rep altres denominacions, entre les quals kikwere. El prefix ki- és molt habitual en els noms de les llengües bantús (kisuahili, kiha, kirundi, kikuiu, kimbundu), que a vegades adopta una forma alternativa (chi-chewa, chisona, ciluba, setswana, tsironga, etc). Aquest prefix afegit a l'arrel del nom indica que es tracta del nom d'una llengua, en oposició al nom d'un grup ètnic (wakwere, wasuahili, watutsi) o a un topònim (Botswana, Congo, Uganda).
kwinti
kwinti
Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Surinam
- ca kwinti
- cod kwinti
- ar كوينتية
- cy Kwinti
- de Kwinti
- en Kwinti
- es kwinti
- eu kwintiera
- fr kwinti
- gl kwinti
- gn kwinti
- it kwinti
- ja キンティ語
- nl Kwinti
- pt kwinti
- ru Квинти
- sw Kwinti
- tmh Takwintit
- zh 克文提
Criolls de base anglesa del Surinam, Amèrica > Surinam
Definició
El terme bushinenge ve del neerlandès boshnegers ('negres de la selva') en referència als esclaus cimarrons, és a dir esclaus d'origen africà que van fugir de les plantacions surinameses i van establir les seves pròpies societats a l'interior de la selva.
Les llengües bushinenge tenen l'origen en l'sranan, crioll de plantació de base anglesa del Surinam. Els anglesos es van establir en aquest territori abans que els holandesos, entre 1651 i 1667 (sembla que hi va haver, però una certa presència de població anglesa al Surinam fins al 1680), fet que explica que s'hi desenvolupés un crioll de base anglesa, i no pas de base neerlandesa.
El kwinti és la llengua bushinenge amb menys parlants, l´única present tan sols al Surinam i també la que ha rebut menys atenció per part dels investigadors. Sembla que és força pròxima al ndjuka-aluku-paramaka.
Les llengües bushinenge tenen l'origen en l'sranan, crioll de plantació de base anglesa del Surinam. Els anglesos es van establir en aquest territori abans que els holandesos, entre 1651 i 1667 (sembla que hi va haver, però una certa presència de població anglesa al Surinam fins al 1680), fet que explica que s'hi desenvolupés un crioll de base anglesa, i no pas de base neerlandesa.
El kwinti és la llengua bushinenge amb menys parlants, l´única present tan sols al Surinam i també la que ha rebut menys atenció per part dels investigadors. Sembla que és força pròxima al ndjuka-aluku-paramaka.
kwtsaan
kwtsaan
Yuma > Del riu, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca quechan
- ca kwtsaan sin. compl.
- ca kwtsan sin. compl.
- ca yuma sin. compl.
- cod quechan
- de Quechan
- de Kechan sin. compl.
- de Quechan sin. compl.
- de Yuma sin. compl.
- en Quechan
- en Kiwtsaan sin. compl.
- en Kwtsan sin. compl.
- en Yuma sin. compl.
- es quechan
- es kiwtsaan sin. compl.
- es kwtsan sin. compl.
- es yuma sin. compl.
- eu quechan
- eu kiwtsaan sin. compl.
- eu kwtsan sin. compl.
- eu yuma sin. compl.
- fr quechan
- fr kwtsaan sin. compl.
- fr kwtsan sin. compl.
- fr yuma sin. compl.
- gl quechan
- gl kiwtsaan sin. compl.
- gl kwtsan sin. compl.
- gl yuma sin. compl.
- it quechan
- it kiwtsaan sin. compl.
- it kwtsan sin. compl.
- it yuma sin. compl.
- nl Yuma
- nl Kwtsaan sin. compl.
- nl Kwtsan sin. compl.
- pt quechan
- pt kiwtsaan sin. compl.
- pt kwtsan sin. compl.
- pt yuma sin. compl.
Yuma > Del riu, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
La família yuma s'estén al llarg del riu Colorado a l'extrem sud de Califòrnia i el nord de Baixa Califòrnia, i per l'oest d'Arizona i nord de Sonora.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
És possible que la llengua quechan constés de dos dialectes, el septentrional i el meridional. No hi ha dades històriques que confirmin aquest punt.
Els quechans van tenir el primer contacte amb els espanyols vers el 1540. En aquell moment formaven el grup ètnic quechan uns 2.500 individus.
La reserva indígena on viuen actualment els quechans ocupa una petita part del territori originari del grup.
La designació quechan significa 'els que van venir de dalt'. Prové de xám kwacán, 'els que van baixar per l'aigua', i és el nom que els quechans mateixos creuen que se'ls va assignar en el moment de la creació, a la muntanya sagrada d'Avikwame. La comunitat reivindica aquest nom per sobre de qualsevol altra designació.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
És possible que la llengua quechan constés de dos dialectes, el septentrional i el meridional. No hi ha dades històriques que confirmin aquest punt.
Els quechans van tenir el primer contacte amb els espanyols vers el 1540. En aquell moment formaven el grup ètnic quechan uns 2.500 individus.
La reserva indígena on viuen actualment els quechans ocupa una petita part del territori originari del grup.
La designació quechan significa 'els que van venir de dalt'. Prové de xám kwacán, 'els que van baixar per l'aigua', i és el nom que els quechans mateixos creuen que se'ls va assignar en el moment de la creació, a la muntanya sagrada d'Avikwame. La comunitat reivindica aquest nom per sobre de qualsevol altra designació.
kwtsan
kwtsan
Yuma > Del riu, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
- ca quechan
- ca kwtsaan sin. compl.
- ca kwtsan sin. compl.
- ca yuma sin. compl.
- cod quechan
- de Quechan
- de Kechan sin. compl.
- de Quechan sin. compl.
- de Yuma sin. compl.
- en Quechan
- en Kiwtsaan sin. compl.
- en Kwtsan sin. compl.
- en Yuma sin. compl.
- es quechan
- es kiwtsaan sin. compl.
- es kwtsan sin. compl.
- es yuma sin. compl.
- eu quechan
- eu kiwtsaan sin. compl.
- eu kwtsan sin. compl.
- eu yuma sin. compl.
- fr quechan
- fr kwtsaan sin. compl.
- fr kwtsan sin. compl.
- fr yuma sin. compl.
- gl quechan
- gl kiwtsaan sin. compl.
- gl kwtsan sin. compl.
- gl yuma sin. compl.
- it quechan
- it kiwtsaan sin. compl.
- it kwtsan sin. compl.
- it yuma sin. compl.
- nl Yuma
- nl Kwtsaan sin. compl.
- nl Kwtsan sin. compl.
- pt quechan
- pt kiwtsaan sin. compl.
- pt kwtsan sin. compl.
- pt yuma sin. compl.
Yuma > Del riu, Amèrica > Estats Units d'Amèrica
Definició
La família yuma s'estén al llarg del riu Colorado a l'extrem sud de Califòrnia i el nord de Baixa Califòrnia, i per l'oest d'Arizona i nord de Sonora.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
És possible que la llengua quechan constés de dos dialectes, el septentrional i el meridional. No hi ha dades històriques que confirmin aquest punt.
Els quechans van tenir el primer contacte amb els espanyols vers el 1540. En aquell moment formaven el grup ètnic quechan uns 2.500 individus.
La reserva indígena on viuen actualment els quechans ocupa una petita part del territori originari del grup.
La designació quechan significa 'els que van venir de dalt'. Prové de xám kwacán, 'els que van baixar per l'aigua', i és el nom que els quechans mateixos creuen que se'ls va assignar en el moment de la creació, a la muntanya sagrada d'Avikwame. La comunitat reivindica aquest nom per sobre de qualsevol altra designació.
Consta de diverses branques amb llengües que encara són vives: califòrnia-delta, yuma del riu i pai. A més, en formava part també la branca cochimí, tots els parlars de la qual es van extingir al començament del segle XIX.
És possible que la llengua quechan constés de dos dialectes, el septentrional i el meridional. No hi ha dades històriques que confirmin aquest punt.
Els quechans van tenir el primer contacte amb els espanyols vers el 1540. En aquell moment formaven el grup ètnic quechan uns 2.500 individus.
La reserva indígena on viuen actualment els quechans ocupa una petita part del territori originari del grup.
La designació quechan significa 'els que van venir de dalt'. Prové de xám kwacán, 'els que van baixar per l'aigua', i és el nom que els quechans mateixos creuen que se'ls va assignar en el moment de la creació, a la muntanya sagrada d'Avikwame. La comunitat reivindica aquest nom per sobre de qualsevol altra designació.
kxoe
kxoe
Khoisan > Khoe > Kalahari, Àfrica > Angola, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zàmbia
- ca khoi
- ca khoe sin. compl.
- ca khwe sin. compl.
- ca khwedam sin. compl.
- ca kxoe sin. compl.
- ca kxoedam sin. compl.
- ar خوي
- cy Khoe
- cy Khoi sin. compl.
- cy Khwe sin. compl.
- cy Khwedam sin. compl.
- cy Kxoe sin. compl.
- cy Kxoedam sin. compl.
- de Khoe
- de Khoi sin. compl.
- de Khwe sin. compl.
- de Khwedam sin. compl.
- de Kxoe sin. compl.
- de Kxoedam sin. compl.
- en Khoe
- en Khoi sin. compl.
- en Khwe sin. compl.
- en Khwedam sin. compl.
- en Kxoe sin. compl.
- en Kxoedam sin. compl.
- es khoe
- es khoi sin. compl.
- es khwe sin. compl.
- es khwedam sin. compl.
- es kxoe sin. compl.
- es kxoedam sin. compl.
- eu khwendam
- eu khoe sin. compl.
- eu khoi sin. compl.
- eu khwe sin. compl.
- eu khwedam sin. compl.
- eu kxoe sin. compl.
- eu kxoedam sin. compl.
- fr khoe
- fr khoi sin. compl.
- fr khwe sin. compl.
- fr khwedam sin. compl.
- fr kxoe sin. compl.
- fr kxoedam sin. compl.
- gl khoe
- gl khoi sin. compl.
- gl khwe sin. compl.
- gl khwedam sin. compl.
- gl kxoe sin. compl.
- gl kxoedam sin. compl.
- gn khoe
- gn khoi sin. compl.
- gn khwe sin. compl.
- gn khwedam sin. compl.
- gn kxoe sin. compl.
- gn kxoedam sin. compl.
- it khoe
- it khoi sin. compl.
- it khwe sin. compl.
- it khwedam sin. compl.
- it kxoe sin. compl.
- it kxoedam sin. compl.
- pt khoe
- pt khoi sin. compl.
- pt khwe sin. compl.
- pt khwedam sin. compl.
- pt kxoe sin. compl.
- pt kxoedam sin. compl.
- tmh Khoe
- tmh khoi sin. compl.
- tmh Khwe sin. compl.
- tmh khwedam sin. compl.
- tmh kxoe sin. compl.
- tmh kxoedam sin. compl.
- zh 科埃语
- num Sistema aràbic
Khoisan > Khoe > Kalahari, Àfrica > Angola, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zàmbia
Definició
El khoe s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoe, el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important de llengües i de dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estan distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps, s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoe, el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important de llengües i de dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estan distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps, s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
kxoedam
kxoedam
Khoisan > Khoe > Kalahari, Àfrica > Angola, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zàmbia
- ca khoi
- ca khoe sin. compl.
- ca khwe sin. compl.
- ca khwedam sin. compl.
- ca kxoe sin. compl.
- ca kxoedam sin. compl.
- ar خوي
- cy Khoe
- cy Khoi sin. compl.
- cy Khwe sin. compl.
- cy Khwedam sin. compl.
- cy Kxoe sin. compl.
- cy Kxoedam sin. compl.
- de Khoe
- de Khoi sin. compl.
- de Khwe sin. compl.
- de Khwedam sin. compl.
- de Kxoe sin. compl.
- de Kxoedam sin. compl.
- en Khoe
- en Khoi sin. compl.
- en Khwe sin. compl.
- en Khwedam sin. compl.
- en Kxoe sin. compl.
- en Kxoedam sin. compl.
- es khoe
- es khoi sin. compl.
- es khwe sin. compl.
- es khwedam sin. compl.
- es kxoe sin. compl.
- es kxoedam sin. compl.
- eu khwendam
- eu khoe sin. compl.
- eu khoi sin. compl.
- eu khwe sin. compl.
- eu khwedam sin. compl.
- eu kxoe sin. compl.
- eu kxoedam sin. compl.
- fr khoe
- fr khoi sin. compl.
- fr khwe sin. compl.
- fr khwedam sin. compl.
- fr kxoe sin. compl.
- fr kxoedam sin. compl.
- gl khoe
- gl khoi sin. compl.
- gl khwe sin. compl.
- gl khwedam sin. compl.
- gl kxoe sin. compl.
- gl kxoedam sin. compl.
- gn khoe
- gn khoi sin. compl.
- gn khwe sin. compl.
- gn khwedam sin. compl.
- gn kxoe sin. compl.
- gn kxoedam sin. compl.
- it khoe
- it khoi sin. compl.
- it khwe sin. compl.
- it khwedam sin. compl.
- it kxoe sin. compl.
- it kxoedam sin. compl.
- pt khoe
- pt khoi sin. compl.
- pt khwe sin. compl.
- pt khwedam sin. compl.
- pt kxoe sin. compl.
- pt kxoedam sin. compl.
- tmh Khoe
- tmh khoi sin. compl.
- tmh Khwe sin. compl.
- tmh khwedam sin. compl.
- tmh kxoe sin. compl.
- tmh kxoedam sin. compl.
- zh 科埃语
- num Sistema aràbic
Khoisan > Khoe > Kalahari, Àfrica > Angola, Àfrica > Botswana, Àfrica > Namíbia, Àfrica > República de Sud-àfrica, Àfrica > Zàmbia
Definició
El khoe s'inclou dins la família de llengües khoisan, que corresponen als pobles khoisan, els habitants originaris de bona part de l'Àfrica meridional. L'expansió bantú i la posterior colonització europea van significar, però, la destrucció, el desplaçament o l'assimilació parcial d'aquests pobles.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoe, el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important de llengües i de dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estan distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps, s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
Actualment a la República de Sud-àfrica hi ha aproximadament 10.000 parlants de llengües khoisan, que inclouen el khoe, el nama (khoekhoegowab), el !xun i el n|u. Probablement també hi ha parlants de griqua (xirigowab).
En el passat, el nombre de llengües i de dialectes khoisan probablement superava el centenar, però actualment una part important de llengües i de dialectes s'ha extingit: tan sols en queden entre 20 i 30. Geogràficament, la majoria d'aquestes llengües estan distribuïdes per Botswana i per Namíbia, encara que també es troben al sud d'Angola i a Zàmbia, a l'oest de Zimbàbue i al nord de la República de Sud-àfrica.
Durant molt de temps, s'ha fet servir el nom hotentot (de l'expressió holandesa hotteren-totteren 'balbucejar, quequejar') per a designar els khoi, i el terme boiximà per a designar els san. Actualment aquests termes, però, són rebujats pel seu sentit despectiu.
El tret més característic de les llengües khoisan són els clics, uns sons especials produïts per una doble oclusió (una de principal, que es pot produir en diferents punts d'articulació, i una de secundària, que és velar). Hi ha diversos tipus de clics: els clics bilabials, (que són similars al so produït per una besada), els clics palatals (similars al so produït per a demostrar desacord amb el que diu algú), els clics laterals (que són similars al soroll d'arriar un cavall), els clics dentals i els clics alveolars. Els clics es troben també en algunes llengües bantú, com ara el zulú o el xhosa, que els van manllevar de les llengües khoisans.
L'any 1999 es va crear el Khoi and San National Language Body, un organisme públic que depèn del govern sud-africà i que té per objectiu la promoció i el desenvolupament de les llengües khoisans.
kyisapang
kyisapang
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
- ca sanapanà
- ca kasnapan sin. compl.
- ca kyisapang sin. compl.
- ca lanapsua sin. compl.
- ca quiativis sin. compl.
- ca sa'apan sin. compl.
- ca sanam sin. compl.
- ca sapukí sin. compl.
- cod enenlhit (tananelhit)
- cod kilyamok (takilyamukt)
- cod saapang (tasapangt)
- ar سانابانية
- cy Sanapaná
- cy Kasnapan sin. compl.
- cy Kyisapang sin. compl.
- cy Lanapsua sin. compl.
- cy Quiativis sin. compl.
- cy Sa'apan sin. compl.
- cy Sanam sin. compl.
- cy Sapukí sin. compl.
- de Sanapaná
- de Lanapsua sin. compl.
- de Quiativis sin. compl.
- de Saapaa'apan sin. compl.
- en Sanapaná
- en Kasnapan sin. compl.
- en Kyisapang sin. compl.
- en Lanapsua sin. compl.
- en Quiativis sin. compl.
- en Sa'apan sin. compl.
- en Sanam sin. compl.
- en Sapukí sin. compl.
- es sanapaná
- es kasnapan sin. compl.
- es kyisapang sin. compl.
- es lanapsua sin. compl.
- es quiativis sin. compl.
- es sa'apan sin. compl.
- es sanam sin. compl.
- es sapukí sin. compl.
- eu sanapanera
- eu kasnapan sin. compl.
- eu kyisapang sin. compl.
- eu lanapsua sin. compl.
- eu quiativis sin. compl.
- eu sa'apan sin. compl.
- eu sanam sin. compl.
- eu sapukí sin. compl.
- fr sanapaná
- fr kasnapan sin. compl.
- fr kyisapang sin. compl.
- fr lanapsua sin. compl.
- fr quiativis sin. compl.
- fr quilyacmoc sin. compl.
- fr saapa sin. compl.
- fr sanam sin. compl.
- fr sapukí sin. compl.
- gl sanapaná
- gl kasnapan sin. compl.
- gl kyisapang sin. compl.
- gl lanapsua sin. compl.
- gl quiativis sin. compl.
- gl sa'apan sin. compl.
- gl sanam sin. compl.
- gl sapukí sin. compl.
- gn sanapana
- gn kasnapan sin. compl.
- gn kyisapang sin. compl.
- gn lanapsua sin. compl.
- gn quiativis sin. compl.
- gn sa'apan sin. compl.
- gn sanam sin. compl.
- gn sapukí sin. compl.
- it sanapanà
- it kasnapan sin. compl.
- it kyisapang sin. compl.
- it lanapsua sin. compl.
- it quiativis sin. compl.
- it sa'apan sin. compl.
- it sanam sin. compl.
- it sapukí sin. compl.
- ja サナパナ語
- ja サナン語、 sin. compl.
- ja サプキ語、 sin. compl.
- ja サアパン語、 sin. compl.
- ja キサパン語、 sin. compl.
- ja キアティビス語 sin. compl.
- ja ラナプスア語、 sin. compl.
- ja カスナパン語、 sin. compl.
- ja カスナパン語、 sin. compl.
- nl Sanapaná
- nl Kasnapan sin. compl.
- nl Kyisapang sin. compl.
- nl Lanapsua sin. compl.
- nl Quiativis sin. compl.
- nl Sa'apan sin. compl.
- nl Sanam sin. compl.
- nl Sapukí sin. compl.
- pt sanapaná
- pt kasnapan sin. compl.
- pt kyisapang sin. compl.
- pt lanapsua sin. compl.
- pt quiativis sin. compl.
- pt sa'apan sin. compl.
- pt sanam sin. compl.
- pt sapukí sin. compl.
- ru Санапана
- ru Санам sin. compl.
- ru Сапуки sin. compl.
- ru Са-апан sin. compl.
- ru Каснапан sin. compl.
- ru Кисапанг sin. compl.
- ru Кьятивис sin. compl.
- ru Ланапсуа sin. compl.
- sw Sanapaná
- sw Kasnapan sin. compl.
- sw Kyisapang sin. compl.
- sw Lanapsua sin. compl.
- sw Quiativis sin. compl.
- sw Sa'apan sin. compl.
- sw Sanam sin. compl.
- sw Sapukí sin. compl.
- tmh Tasanapant
- zh 萨纳帕拿
- zh 卡纳帕 sin. compl.
- zh 撒普提 sin. compl.
- zh 撒纳姆 sin. compl.
- zh 萨阿帕 sin. compl.
- zh 肯萨帕 sin. compl.
- zh 拉纳普萨 sin. compl.
- zh 其阿提唯斯 sin. compl.
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
Definició
A començament del segle XX van començar a funcionar les fàbriques de tanins al Chaco, on es va incorporar un gran nombre d'indígenes de la zona, entre els quals els sanapanàs. En aquella època molts sanapanàs vivien a prop de ports, especialment a Puerto Pinasco i Puerto Casado. El contacte amb aquestes empreses va iniciar un procés d'aculturació dels sanapanàs i dels altres grups mascoys. Amb el tancament de les fàbriques de tanins es van dispersar i alguns es van establir a la zona mennonita.
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
kylyetwa iwo
kylyetwa iwo
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
- ca maskoy
- ca kylyetwa iwo sin. compl.
- ca toba-lengua sin. compl.
- ca toba-maskoy sin. compl.
- cod enenlhit (tananelhit)
- ar ماسكوية
- cy Maskoy
- cy Kylyetwa iwo sin. compl.
- cy Toba-lengua sin. compl.
- cy Toba-mascoy sin. compl.
- de Maskoy
- de Mascoy sin. compl.
- de Toba-Mascoy sin. compl.
- en Maskoy
- en Kylyetwa Iwo sin. compl.
- en Mascoian sin. compl.
- en Toba-Lengua sin. compl.
- en Toba-Maskoy sin. compl.
- es maskoy
- es kylyetwa iwo sin. compl.
- es mascoy sin. compl.
- es toba-lengua sin. compl.
- es toba-maskoy sin. compl.
- eu mascoiera
- eu kylyetwa iwo sin. compl.
- eu toba-lengua sin. compl.
- eu toba-mascoy sin. compl.
- fr maskoy
- fr toba-maskoy
- fr mascoy sin. compl.
- fr toba-lengua sin. compl.
- gl maskoy
- gl kylyetwa iwo sin. compl.
- gl toba-lengua sin. compl.
- gl toba-mascoy sin. compl.
- gn maskói
- gn kylyetwa iwo sin. compl.
- gn maskói sin. compl.
- gn tova-lengua sin. compl.
- gn tova-maskói sin. compl.
- it maskoy
- it kylyetwa iwo sin. compl.
- it toba-lengua sin. compl.
- it toba-maskoy sin. compl.
- ja マスコイ語
- ja トバ・マスコイ語、キリトワイオ語、トバ・レングア語 sin. compl.
- nl Maskoy
- nl Kylyetwa Iwo sin. compl.
- nl Toba-Mascoy sin. compl.
- nl Toba-Taal sin. compl.
- pt maskoy
- pt kylyetwa iwo sin. compl.
- pt toba-lengua sin. compl.
- pt toba-mascoy sin. compl.
- ru Маской
- ru Килетва иво sin. compl.
- ru Маскойский sin. compl.
- ru Тоба-ленгуа sin. compl.
- ru Тоба-маской sin. compl.
- sw Maskoy
- sw Kylyetwa iwo sin. compl.
- sw Mascoy sin. compl.
- sw Toba-lengua sin. compl.
- sw Toba-maskoy sin. compl.
- tmh Tamaskuyt
- zh 玛斯考依
- zh 玛斯考依安 sin. compl.
- zh 托巴-莱恩瓜 sin. compl.
- zh 科耶特瓦伊沃 sin. compl.
- zh 托巴-玛斯考依 sin. compl.
Mascoy > Mascoy, Amèrica > Paraguai
Definició
Pràcticament tots els maskoys parlen encara la llengua. Molts homes de la comunitat parlen també espanyol i plattdeutsch/plautdietsch (una variant de l'alemany parlada a diversos països americans).
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
No s'ha de confondre el maskoy o toba-maskoy, de la família mascoy, amb el toba o toba-qom, de la família guaykurú, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
La família lingüística mascoy (maskoy, sanapanà, angaité, guanà, lengua) queda emmarcada íntegrament dins els límits del Chaco paraguaià. Falten estudis comparatius que determinin si les llengües que la integren són realment llengües independents o bé cinc dialectes d'una mateixa llengua.
No s'ha de confondre el maskoy o toba-maskoy, de la família mascoy, amb el toba o toba-qom, de la família guaykurú, ja que no tenen cap mena de relació genètica.
