Back to top
  • ca  maidu
  • ca  mountain maidu sin. compl.
  • ca  northeast maidu sin. compl.
  • cy  Maidu
  • cy  Mountain maidu sin. compl.
  • cy  Northeast maidu sin. compl.
  • de  Maidu
  • de  Mountain Maidu sin. compl.
  • de  Northeast Maidu sin. compl.
  • en  Maidu
  • en  Mountain Maidu sin. compl.
  • en  Northeast Maidu sin. compl.
  • en  Northeastern Maidu sin. compl.
  • es  maidú
  • es  maidú montaña sin. compl.
  • es  maidú nororiental sin. compl.
  • eu  maiduera
  • eu  maiduera sin. compl.
  • eu  mountain maidu sin. compl.
  • eu  northeast maidu sin. compl.
  • fr  maidu
  • fr  mountain maidu sin. compl.
  • fr  northeast maidu sin. compl.
  • gl  maidu
  • gl  mountain maidu sin. compl.
  • gl  northeast maidu sin. compl.
  • gn  maidu
  • gn  mountain maidu sin. compl.
  • gn  northeast maidu sin. compl.
  • it  maidu
  • it  mountain maidu sin. compl.
  • it  northeast maidu sin. compl.
  • pt  maidu
  • pt  mountain maidu sin. compl.
  • pt  northeast maidu sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Maidu, Amèrica > Estats Units d'Amèrica

Definició
La llengua maidu es parlava als prats d'alta muntanya entre Lassen Peak i la ciutat de Quincy. Tenia quatre variants dialectals: american valley, indian valley, big meadows i susanville. La denominació maidu prové de mayd, 'persona', en maidu.

Les llengües de la família maidu (el maidu, el nisenan i el konkow) es parlaven al nord-est de Califòrnia, a les valls de Sierra Nevada i a la vall de Sacramento. El seu territori original, però, podria haver estat al nord-oest de Nevada.

Es tracta de tres llengües força properes des del punt de vista fonològic però força diferents pel que fa a la gramàtica, de manera que no hi ha intercomprensió. Totes tres es troben al límit de l'extinció. Hi havia una altra varietat parlada a l'àrea de Chico, avui extingida, sobre la qual hi ha molt poca informació: de fet, podria tractar-se d'una altra llengua o d'una variant dialectal del konkow.

Els darrers anys s'han desenvolupat algunes accions per intentar revitalitzar les llengües de la família maidu.
  • ca  muyang
  • ca  mouyenge sin. compl.
  • ca  mouyengue sin. compl.
  • ca  muyenge sin. compl.
  • ca  myau sin. compl.
  • ca  myenge sin. compl.
  • cod  muyang
  • de  Muyang
  • de  Mouyenge sin. compl.
  • de  Mouyengue sin. compl.
  • de  Myenge sin. compl.
  • en  Muyang
  • en  Mouyenge sin. compl.
  • en  Mouyengue sin. compl.
  • en  Muyenge sin. compl.
  • en  Myau sin. compl.
  • en  Myenge sin. compl.
  • es  muyang
  • es  mouyenge sin. compl.
  • es  mouyengue sin. compl.
  • es  muyenge sin. compl.
  • es  myau sin. compl.
  • es  myenge sin. compl.
  • eu  muyang
  • eu  mouyenge sin. compl.
  • eu  mouyengue sin. compl.
  • eu  muyenge sin. compl.
  • eu  myau sin. compl.
  • eu  myenge sin. compl.
  • fr  mouyang
  • fr  mouyenge sin. compl.
  • fr  mouyengue sin. compl.
  • fr  muyang sin. compl.
  • fr  myenge sin. compl.
  • gl  muyang
  • gl  mouyenge sin. compl.
  • gl  mouyengue sin. compl.
  • gl  muyenge sin. compl.
  • gl  myau sin. compl.
  • gl  myenge sin. compl.
  • it  muyang
  • it  mouyenge sin. compl.
  • it  mouyengue sin. compl.
  • it  muyenge sin. compl.
  • it  myau sin. compl.
  • it  myenge sin. compl.
  • nl  Muyang
  • nl  Mouyenge sin. compl.
  • nl  Mouyengue sin. compl.
  • nl  Myenge sin. compl.
  • pt  muyang
  • pt  mouyenge sin. compl.
  • pt  mouyengue sin. compl.
  • pt  muyenge sin. compl.
  • pt  myau sin. compl.
  • pt  myenge sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al muyang, des del punt de vista lingüístic, són el moloko, el giziga del nord i el dugwor.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la muyang) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

Els homes del grup muyang solen casar-se amb dones dels grups mada, moloko o uldemé. El bilingüisme més habitual és, doncs, amb aquestes llengües.

Abans del 1963, tota la comunitat muyang vivia a les muntanyes del nord-est de Tokomberé. Per raons polítiques, en aquesta data es van instal·lar majoritàriament a les valls.

Des del punt de vista geogràfic, el muyang és veí del vamé/pelasla, moloko, mada, zulgo-gemzek, uldemé i mbuko. A més, dins de la comunitat muyang viuen els darrers parlants de baka, una llengua també txàdica central.

El muyang és una llengua molt homogènia. Només s'observen variacions significatives a la zona de contacte amb la llengua mada (territori occidental del domini lingüístic muyang).

Els muyang adults també solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara). D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès.
  • ca  muyang
  • ca  mouyenge sin. compl.
  • ca  mouyengue sin. compl.
  • ca  muyenge sin. compl.
  • ca  myau sin. compl.
  • ca  myenge sin. compl.
  • cod  muyang
  • de  Muyang
  • de  Mouyenge sin. compl.
  • de  Mouyengue sin. compl.
  • de  Myenge sin. compl.
  • en  Muyang
  • en  Mouyenge sin. compl.
  • en  Mouyengue sin. compl.
  • en  Muyenge sin. compl.
  • en  Myau sin. compl.
  • en  Myenge sin. compl.
  • es  muyang
  • es  mouyenge sin. compl.
  • es  mouyengue sin. compl.
  • es  muyenge sin. compl.
  • es  myau sin. compl.
  • es  myenge sin. compl.
  • eu  muyang
  • eu  mouyenge sin. compl.
  • eu  mouyengue sin. compl.
  • eu  muyenge sin. compl.
  • eu  myau sin. compl.
  • eu  myenge sin. compl.
  • fr  mouyang
  • fr  mouyenge sin. compl.
  • fr  mouyengue sin. compl.
  • fr  muyang sin. compl.
  • fr  myenge sin. compl.
  • gl  muyang
  • gl  mouyenge sin. compl.
  • gl  mouyengue sin. compl.
  • gl  muyenge sin. compl.
  • gl  myau sin. compl.
  • gl  myenge sin. compl.
  • it  muyang
  • it  mouyenge sin. compl.
  • it  mouyengue sin. compl.
  • it  muyenge sin. compl.
  • it  myau sin. compl.
  • it  myenge sin. compl.
  • nl  Muyang
  • nl  Mouyenge sin. compl.
  • nl  Mouyengue sin. compl.
  • nl  Myenge sin. compl.
  • pt  muyang
  • pt  mouyenge sin. compl.
  • pt  mouyengue sin. compl.
  • pt  muyenge sin. compl.
  • pt  myau sin. compl.
  • pt  myenge sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al muyang, des del punt de vista lingüístic, són el moloko, el giziga del nord i el dugwor.

El nord de les muntanyes Mandara, a la província Extrem-nord del Camerun, és una regió altament multilingüe: en uns 50km2 es parla una quinzena de llengües del grup txàdic central, a més d'algunes llengües d'altres famílies (àrab, ful, kanuri). Les comunitats muntanyeses (com la muyang) són tradicionalment exogàmiques, és a dir, els matrimonis s'estableixen amb persones d'altres grups i, per tant, parlants d'altres llengües. En aquest context, els infants creixen en un entorn lingüísticament divers i aprenen aviat la llengua del pare, la de la mare i les d'altres parents o veïns. El grup dominant de la regió en termes socioeconòmics és el mandara o wandala, que viu a les planes, de manera que el wandala sol emprar-se com la llengua de comunicació intergrupal.

Els homes del grup muyang solen casar-se amb dones dels grups mada, moloko o uldemé. El bilingüisme més habitual és, doncs, amb aquestes llengües.

Abans del 1963, tota la comunitat muyang vivia a les muntanyes del nord-est de Tokomberé. Per raons polítiques, en aquesta data es van instal·lar majoritàriament a les valls.

Des del punt de vista geogràfic, el muyang és veí del vamé/pelasla, moloko, mada, zulgo-gemzek, uldemé i mbuko. A més, dins de la comunitat muyang viuen els darrers parlants de baka, una llengua també txàdica central.

El muyang és una llengua molt homogènia. Només s'observen variacions significatives a la zona de contacte amb la llengua mada (territori occidental del domini lingüístic muyang).

Els muyang adults també solen parlar ful, llengua de comunicació interètnica en una àmplia zona de la província Extrem-nord (més enllà de les muntanyes Mandara). D'altra banda, l'alfabetització es duu a terme en francès.
  • ca  guaymí
  • ca  chiriquí sin. compl.
  • ca  movere sin. compl.
  • ca  ngabere sin. compl.
  • ca  ngöbe sin. compl.
  • ca  valiente sin. compl.
  • cod  ngobere
  • ar  غوايمي
  • cy  Guaymí
  • cy  Chiriquí sin. compl.
  • cy  Movere sin. compl.
  • cy  Ngabere sin. compl.
  • cy  Ngöbe sin. compl.
  • cy  Valiente sin. compl.
  • de  Guaymí
  • de  Chiriquí sin. compl.
  • de  Movere sin. compl.
  • de  Ngabere sin. compl.
  • de  Ngöbe sin. compl.
  • de  Ngobe-Bugle sin. compl.
  • de  Valiente sin. compl.
  • en  Guaymí
  • en  Chiriqui sin. compl.
  • en  Movere sin. compl.
  • en  Ngäbere sin. compl.
  • en  Ngobere sin. compl.
  • en  Valiente sin. compl.
  • es  guaimí
  • eu  guaymiera
  • eu  chiriqui sin. compl.
  • eu  movere sin. compl.
  • eu  ngabere sin. compl.
  • eu  ngobe sin. compl.
  • eu  ngoberera sin. compl.
  • eu  valiente sin. compl.
  • fr  guaimi
  • fr  chiriquí sin. compl.
  • fr  movere sin. compl.
  • fr  ngabere sin. compl.
  • fr  ngöbe sin. compl.
  • fr  valiente sin. compl.
  • gn  guaimi
  • gn  chiriquí sin. compl.
  • gn  movere sin. compl.
  • gn  ngabere sin. compl.
  • gn  ngöbe sin. compl.
  • gn  valiente sin. compl.
  • it  guaymí
  • it  chiriquí sin. compl.
  • it  movere sin. compl.
  • it  ngabere sin. compl.
  • it  ngöbe sin. compl.
  • it  valiente sin. compl.
  • ja  グアイミ語
  • ja  チリキ語 sin. compl.
  • ja  モベレ語 sin. compl.
  • ja  ンゴベ語 sin. compl.
  • ja  ンガベレ語 sin. compl.
  • ja  バリエンテ語 sin. compl.
  • nl  Guaymí
  • nl  Chiriquí sin. compl.
  • nl  Movere sin. compl.
  • nl  Ngabere sin. compl.
  • nl  Ngöbe sin. compl.
  • nl  Valiente sin. compl.
  • pt  guaymí
  • pt  chiriquí sin. compl.
  • pt  movere sin. compl.
  • pt  ngabere sin. compl.
  • pt  ngöbe sin. compl.
  • pt  valiente sin. compl.
  • ru  Гуайми
  • ru  Чирики sin. compl.
  • ru  Мовере sin. compl.
  • ru  Нгебере sin. compl.
  • ru  Нгобере sin. compl.
  • ru  Валиенте sin. compl.
  • zh  瓜伊米语
  • zh  奇利基语、恩格贝热语、恩格贝语、莫维热语、瓦连特语 sin. compl.
  • scr  Alfabet llatí
  • num  Sistema aràbic

Txibtxa > Txibtxa A > Guaymí, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Panamà

Definició
Hi ha força confusió al voltant dels guaymí, ja que els membres d'aquest grup ètnic parlen dues llengües diferents, el guaymí o ngobere i el bocotà o buglere, i no sempre s'especifica si es fa referència a una o altra llengua o bé al grup ètnic.

La llengua guaymí està formada per quatre variants dialectals: Tolé, San Lorenzo i Cricamola, d'una banda, i valiente, la variant més diferenciada, de l'altra. La comprensió entre totes les variants, malgrat tot, és molt elevada.
  • ca  movima
  • ca  mobima sin. compl.
  • ar  موبيماوية
  • cy  Movima
  • cy  Mobima sin. compl.
  • de  Movima
  • de  Mobima sin. compl.
  • en  Movima
  • en  Mobima sin. compl.
  • es  movima
  • es  mobima sin. compl.
  • eu  movimera
  • eu  mobima sin. compl.
  • fr  movima
  • fr  mobima sin. compl.
  • gl  movima
  • gl  mobima sin. compl.
  • gn  movíma
  • gn  mobíma sin. compl.
  • it  movima
  • it  mobima sin. compl.
  • ja  モビーマ語
  • nl  Movima
  • nl  Mobima sin. compl.
  • pt  movima
  • pt  mobima sin. compl.
  • ru  Мовима
  • ru  Мобима sin. compl.
  • sw  Movima
  • sw  Mobima sin. compl.
  • tmh  Tamubimt
  • zh  莫维玛
  • zh  莫比玛 sin. compl.

Aïllada, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Brasil

Definició
S'està produint un moviment important entre els movima per revitalitzar la seva llengua. El treball d'uns quants professors juntament amb la descripció de la llengua que està duent a terme un equip de lingüistes pot afavorir-ne la preservació.
  • ca  trinitario
  • ca  javeriano sin. compl.
  • ca  loretano sin. compl.
  • ca  mojo sin. compl.
  • ca  moxo sin. compl.
  • ar  ترينيتارية
  • cy  Trinitario
  • cy  Javeriano sin. compl.
  • cy  Loretano sin. compl.
  • cy  Mojo sin. compl.
  • cy  Moxo sin. compl.
  • de  Trinitario
  • de  Loretano sin. compl.
  • de  Trinitario-Mojo sin. compl.
  • en  Trinitario
  • en  Javeriano sin. compl.
  • en  Loretano sin. compl.
  • en  Mojo sin. compl.
  • en  Moxo sin. compl.
  • es  trinitario
  • es  javeriano sin. compl.
  • es  loretano sin. compl.
  • es  mojo sin. compl.
  • es  moxo sin. compl.
  • eu  trinitario
  • eu  javeriano sin. compl.
  • eu  loretano sin. compl.
  • eu  mojo sin. compl.
  • eu  moxo sin. compl.
  • fr  trinitario
  • fr  javeriano sin. compl.
  • fr  loretano sin. compl.
  • fr  mojo sin. compl.
  • fr  moxo sin. compl.
  • gl  trinitario
  • gl  javeriano sin. compl.
  • gl  loretano sin. compl.
  • gl  mojo sin. compl.
  • gl  moxo sin. compl.
  • gn  trinitário
  • gn  javeriáno sin. compl.
  • gn  loretáno sin. compl.
  • gn  mojo sin. compl.
  • gn  moxo sin. compl.
  • it  trinitario
  • it  javeriano sin. compl.
  • it  loretano sin. compl.
  • it  mojo sin. compl.
  • it  moxo sin. compl.
  • ja  トリニタリオ語
  • ja  モホ語 sin. compl.
  • ja  ロレタノ語 sin. compl.
  • ja  ハベリアノ語 sin. compl.
  • nl  Trinitario
  • nl  Javeriano sin. compl.
  • nl  Loretano sin. compl.
  • nl  Mojo sin. compl.
  • nl  Moxo sin. compl.
  • pt  trinitario
  • pt  javeriano sin. compl.
  • pt  loretano sin. compl.
  • pt  mojo sin. compl.
  • pt  moxo sin. compl.
  • ru  Тринитарио
  • ru  Мохо sin. compl.
  • ru  Лоретано sin. compl.
  • ru  Хавериано sin. compl.
  • ru  Хаверьяно sin. compl.
  • sw  Trinitario
  • sw  Javeriano sin. compl.
  • sw  Loretano sin. compl.
  • sw  Mojo sin. compl.
  • sw  Moxo sin. compl.
  • tmh  Tatrinitart
  • zh  特里尼塔里奥
  • zh  莫霍 sin. compl.
  • zh  莫克索 sin. compl.
  • zh  洛雷塔诺 sin. compl.
  • zh  哈维利亚诺 sin. compl.

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Mojo > Mojo, Amèrica

Definició
El trinitario, que inclou les varietats loretano i javeriano, forma juntament amb l'ignaciano el grup mojo de la família maipure o arawak. De fet, no és gaire clar si es tracta de dues llengües o de dues variants d'una mateixa llengua.

Sembla que els darrers anys els joves estan abandonant dràsticament la llengua.
  • ca  ignaciano
  • ca  mojo sin. compl.
  • ca  moxo sin. compl.
  • ar  إيغناسية
  • cy  Ignaciano
  • cy  Mojo sin. compl.
  • cy  Moxo sin. compl.
  • de  Ignaciano
  • de  Mojo sin. compl.
  • de  Moxo sin. compl.
  • en  Ignaciano
  • en  Mojo sin. compl.
  • en  Moxo sin. compl.
  • es  ignaciano
  • es  mojo sin. compl.
  • es  moxo sin. compl.
  • eu  ignaciano
  • eu  mojo sin. compl.
  • eu  moxo sin. compl.
  • fr  ignaciano
  • fr  mojo sin. compl.
  • fr  moxo sin. compl.
  • gl  ignaciano
  • gl  mojo sin. compl.
  • gl  moxo sin. compl.
  • gn  ignasiáno
  • gn  mojo sin. compl.
  • gn  moxo sin. compl.
  • it  ignaciano
  • it  mojo sin. compl.
  • it  moxo sin. compl.
  • ja  イグナシオ語
  • ja  モホ語 sin. compl.
  • nl  Ignaciano
  • nl  Mojo sin. compl.
  • nl  Moxo sin. compl.
  • pt  ignaciano
  • pt  mojo sin. compl.
  • pt  moxo sin. compl.
  • ru  Игнасьяно
  • ru  Мохо sin. compl.
  • ru  Игнасиано sin. compl.
  • sw  Ignaciano
  • sw  Mojo sin. compl.
  • sw  Moxo sin. compl.
  • tmh  Tagnasyant
  • zh  依格纳西亚诺
  • zh  莫霍 sin. compl.
  • zh  莫克索 sin. compl.

Arawak o maipure > Divisió del sud > Branca meridional exterior > Grup Mojo > Mojo, Amèrica > Bolívia

Definició
L'ignaciano forma juntament amb el trinitario el grup mojo de la família maipure o arawak. De fet, no és gaire clar si es tracta de dues llengües o de dues variants d'una mateixa llengua.

Sembla que els darrers anys s'està produint un abandonament dràstic de la llengua per part dels joves.
  • ca  chorote
  • ca  choroti sin. compl.
  • ca  moyanek sin. compl.
  • ca  (t)soloti sin. compl.
  • ca  yófuajà sin. compl.
  • ca  zolota sin. compl.
  • cod  iyo'wujwa (tayuwujwat)
  • cod  iyojwa'ja (yofuaja) (tayujwajat (tayufwajat))
  • cod  wikinawo (tawikinawt)
  • ar  تشوروتية
  • cy  Chorote
  • cy  Choroti sin. compl.
  • cy  Moyanek sin. compl.
  • cy  (t)soloti sin. compl.
  • cy  Yófuajá sin. compl.
  • cy  Zolota sin. compl.
  • de  Chorote
  • de  Choroti sin. compl.
  • de  Iyo'wujwa sin. compl.
  • de  Iyojwa'ja sin. compl.
  • de  Yofuaha sin. compl.
  • en  Chorote
  • en  Choroti sin. compl.
  • en  Moyanek sin. compl.
  • en  (t)soloti sin. compl.
  • en  Xolota sin. compl.
  • en  Yofuaja sin. compl.
  • es  chorote
  • es  choroti sin. compl.
  • es  moyanek sin. compl.
  • es  (t)soloti sin. compl.
  • es  yófuajá sin. compl.
  • es  zolota sin. compl.
  • eu  choroteera
  • eu  choroti sin. compl.
  • eu  moyanek sin. compl.
  • eu  (t)soloti sin. compl.
  • eu  yófuajà sin. compl.
  • eu  zolota sin. compl.
  • fr  chorote
  • fr  choroti sin. compl.
  • fr  jofuaha sin. compl.
  • fr  manjui sin. compl.
  • fr  manjuy sin. compl.
  • fr  moyanek sin. compl.
  • fr  tsoloti sin. compl.
  • fr  zolota sin. compl.
  • gl  chorote
  • gl  choroti sin. compl.
  • gl  moyanek sin. compl.
  • gl  (t)soloti sin. compl.
  • gl  yófuajà sin. compl.
  • gl  zolota sin. compl.
  • gn  chorote
  • gn  choroti sin. compl.
  • gn  jófuaja sin. compl.
  • gn  mojanek sin. compl.
  • gn  solota sin. compl.
  • gn  (t)soloti sin. compl.
  • it  chorote
  • it  choroti sin. compl.
  • it  moyanek sin. compl.
  • it  (t)soloti sin. compl.
  • it  yófuajà sin. compl.
  • it  zolota sin. compl.
  • ja  チョロテ語
  • ja  チョロティ語、ヨフアハ語、ソロティ語、ゾロタ語、モヤネク語 sin. compl.
  • nl  Chorote
  • nl  Choroti sin. compl.
  • nl  Moyanek sin. compl.
  • nl  (t)soloti sin. compl.
  • nl  Yófuajá sin. compl.
  • nl  Zolota sin. compl.
  • pt  chorote
  • pt  choroti sin. compl.
  • pt  moyanek sin. compl.
  • pt  (t)soloti sin. compl.
  • pt  yófuajá sin. compl.
  • pt  zolota sin. compl.
  • ru  Чороте
  • ru  Чороти sin. compl.
  • ru  Шолота sin. compl.
  • ru  Йофуаха sin. compl.
  • ru  Мойанек sin. compl.
  • ru  Цолоти (солоти) sin. compl.
  • sw  Chorote
  • sw  Choroti sin. compl.
  • sw  Moyanek sin. compl.
  • sw  (t)soloti sin. compl.
  • sw  Yófuajá sin. compl.
  • sw  Zolota sin. compl.
  • tmh  Tacurut
  • zh  超罗特
  • zh  优法加 sin. compl.
  • zh  小罗塔 sin. compl.
  • zh  所罗迪 sin. compl.
  • zh  超罗迪 sin. compl.
  • zh  莫亚内卡 sin. compl.

Mataco/mataguai, Amèrica > Argentina, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Paraguai

Definició
La llengua chorote té dues variants dialectals: el chorote iyojuwa'ja (jofuaha o eklenhui) i el chorote iyo'wújwa (manjuy). Alguns autors consideren que aquestes varietats són llengües diferents.
  • ca  mpoto
  • ca  chimpoto sin. compl.
  • ca  nyasa sin. compl.
  • de  Mpoto
  • de  Chimpoto sin. compl.
  • de  Kinyasa sin. compl.
  • de  Nyasa sin. compl.
  • en  Mpoto
  • en  Chimpoto sin. compl.
  • en  Nyasa sin. compl.
  • es  mpoto
  • es  chimpoto sin. compl.
  • es  nyasa sin. compl.
  • eu  mpoto
  • eu  chimpoto sin. compl.
  • eu  nyasa sin. compl.
  • fr  mpoto
  • fr  chimpoto sin. compl.
  • fr  kinyasa sin. compl.
  • fr  nyasa sin. compl.
  • gl  mpoto
  • gl  chimpoto sin. compl.
  • gl  nyasa sin. compl.
  • it  mpoto
  • it  chimpoto sin. compl.
  • it  nyasa sin. compl.
  • nl  Mpoto
  • nl  Chimpoto sin. compl.
  • nl  Kinyasa sin. compl.
  • nl  Nyasa sin. compl.
  • pt  mpoto
  • pt  chimpoto sin. compl.
  • pt  nyasa sin. compl.

Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide meridional, Àfrica > Tanzània

Definició
El grup etnolingüístic mpoto se situa al sud de Tanzània, concretament al nord-est del llac Malawi (també conegut com a llac Nyasa). Entre els grups veïns dels mpotos trobem els mandes, els matengos, els nyases i els ngonis.

El mpoto s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup lingüístic més extens de llengües africanes. Aquest grup de llengües són parlades des del Camerun fins a Kenya i fins a Sud-àfrica. Es va originar a la zona fronterera entre Nigèria i el Camerun, des d'on es van produir diverses onades expansives. La darrera i més important d'aquestes onades es va produir seguint el curs dels rius i va implicar l'ocupació de gairebé tot el continent al sud de l'equador en molt poc temps. Actualment uns 250 milions de persones parlen una o més d'una llengua bantú com a primera llengua; 15 de les 37 llengües africanes que tenen un milió o més d'un milió de parlants formen part d'aquest grup lingüístic.

Un aspecte característic de les llengües bantús és que tenen un sistema de prefixos que marca totes les concordances de l'oració. Aquests prefixos corresponen a classes nominals que agrupen a grans trets els noms en categories com ara persona, animal o objecte (segons diferents característiques). A més, gairebé totes les llengües bantús són tonals.
  • ca  gude
  • ca  cheke sin. compl.
  • ca  goude sin. compl.
  • ca  mapodi sin. compl.
  • ca  mapuda sin. compl.
  • ca  mocigin sin. compl.
  • ca  motchekin sin. compl.
  • ca  mudaye sin. compl.
  • ca  shede sin. compl.
  • ca  tchade sin. compl.
  • de  Gude
  • de  Cheke sin. compl.
  • de  Mapodi sin. compl.
  • de  Tchade sin. compl.
  • en  Gude
  • en  Cheke sin. compl.
  • en  Goude sin. compl.
  • en  Mapodi sin. compl.
  • en  Mocigin/Mochekin sin. compl.
  • en  Mudaye sin. compl.
  • en  Shede/Chade sin. compl.
  • es  gude
  • es  cheke sin. compl.
  • es  goude sin. compl.
  • es  mapodi sin. compl.
  • es  mocigin/Mochekin sin. compl.
  • es  mudaye sin. compl.
  • es  shede/Chade sin. compl.
  • eu  gude
  • eu  cheke sin. compl.
  • eu  goude sin. compl.
  • eu  mapodi sin. compl.
  • eu  mocigin/Mochekin sin. compl.
  • eu  mudaye sin. compl.
  • eu  shede/Chade sin. compl.
  • fr  goudé
  • fr  cheke sin. compl.
  • fr  gude sin. compl.
  • fr  mapodi sin. compl.
  • fr  tchade sin. compl.
  • gl  gude
  • gl  cheke sin. compl.
  • gl  goude sin. compl.
  • gl  mapodi sin. compl.
  • gl  mocigin/Mochekin sin. compl.
  • gl  mudaye sin. compl.
  • gl  shede/Chade sin. compl.
  • it  gude
  • it  cheke sin. compl.
  • it  goude sin. compl.
  • it  mapodi sin. compl.
  • it  mocigin/Mochekin sin. compl.
  • it  mudaye sin. compl.
  • it  shede/Chade sin. compl.
  • nl  Gude
  • nl  Cheke sin. compl.
  • nl  Mapodi sin. compl.
  • nl  Tchade sin. compl.
  • pt  gude
  • pt  cheke sin. compl.
  • pt  goude sin. compl.
  • pt  mapodi sin. compl.
  • pt  mocigin/Mochekin sin. compl.
  • pt  mudaye sin. compl.
  • pt  shede/Chade sin. compl.

Afroasiàtica > Txàdica > Central, Àfrica > Camerun, Àfrica > Nigèria

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. El gude és molt proper lingüísticament al jimi.

La llengua gude consta de dos blocs dialectals principals: el bloc de Nigèria i el del Camerun.
Tradicionalment són freqüents els matrimonis entre individus de les comunitats gude, jimi, daba i bana. En aquests casos, el membre de la parella que es trasllada adopta la llengua del nou lloc de residència.

El gude es manté vital en tots els àmbits de la vida quotidiana dins de la comunitat. Tots els gudes parlen ful en les interaccions amb altres grups de la regió. Fins i tot amb els jimis, la llengua dels quals és molt propera al gude, la comprensió no és possible sense una llengua comuna com el ful; només a les zones de contacte els gudes aprenen jimi i a la inversa. D'altra banda, a les escoles s'ensenya francès, si bé l'índex d'alfabetització és molt baix.

La primera proposta ortogràfica per a la llengua gude data del 1987. D'aleshores ençà ha estat revisada i s'hi han produït textos.