mans
mans
Castells
- ca mans, n m, f
Castells
Definició
Casteller de la pinya, del folre o de les manilles que treballa bàsicament amb les mans i amb els braços per apuntalar els castellers situats al pis immediatament superior.
Maria Assumpta
Maria Assumpta
Música
- ca Maria Assumpta, n f
Música
Definició
Campana litúrgica de la catedral de Tarragona. Està situada al primer pis del campanar; és de l'any 1314; fa 1,24 m d'alçada i 1,4 m de diàmetre, i té un faldó d'11 cm de gruix.
Nota
- Juntament amb la Fructuosa, és de les més antigues d'Europa.
Marquesos
Marquesos
Entremesos
- ca Marquesos, n m pl
- ca Nobles, n m pl sin. compl.
Entremesos
Definició
Sisena parella dels Nanos Vells segons l'ordre que ocupen a la filera durant les actuacions.
Nota
- El Marquès duu barret tipus almirall i vesteix levita i pantalons de to ataronjat, amb camisa, mocador al coll i mitjons blancs; porta un bastó. La Marquesa vesteix brusa llarga de colors ataronjats, amb coll i punys de puntes blanques, i una faldilla d'un to semblant a la brusa, però d'un ataronjat més grogós; porta un vano a la mà.
Martiri de les feres
Martiri de les feres
Coreografies
- ca Martiri de les feres, n m
Coreografies
Definició
Sisè quadre del Retaule de Santa Tecla, en què es veu Tecla clavada en l'estaca. Les dones simbolitzen l'horror i els homes, amb una màscara de fera, es llencen sobre la santa. Però un mur invisible els atura i Tecla és alliberada.
Martiri del foc
Martiri del foc
Coreografies
- ca Martiri del foc, n m
Coreografies
Definició
Cinquè quadre del Retaule de Santa Tecla, en què les dones inicialment representen la llenya al voltant de Tecla fins que quatre botxins figuren l'encesa i aquestes es transformen en flames, es dispersen pel cadafal i s'allunyen de Tecla de tal manera que figura que el foc lentament s'apaga.
marxa
marxa
Coreografies
- ca marxa, n f
Coreografies
Definició
Figura del ball de bastons que, per grups de quatre, amb les parelles encarades, parteix de la primera part de la simusara, que realitza dues vegades; s'agafen els bastons propis amb les dues mans i es piquen amb la parella -davant- i amb la contraparella -al costat- alternativament nou cops, començant i acabant amb la parella. Els tres darrers cops són més ràpids. Per acabar aquesta figura sempre es fa el térsien de cortesia.
màscara
màscara
Vestuari
- ca màscara, n f
Vestuari
Definició
Careta de fusta, metall, escaiola, paper maixé, làtex, etc. amb què els actors oculten la cara, completament o deixant a la vista la boca i la part de la mandíbula inferior, per incorporar un personatge tipificat.
Nota
- En el Ball dels Set Pecats Capitals, pecats i virtuts porten màscara -feta de paper maixé i pintada-, els models de les quals es troben en imatges del claustre i de la façana de la catedral de Tarragona, respectivament. Les màscares dels pecats estan rematades amb una imitació dels cabells, feta amb ràfia tenyida amb diverses tonalitats de marrons. Les de les virtuts van rematades amb un vel que cobreix el cap i cau sobre l'espatlla fins al final de l'esquena.
mascletada
mascletada
Pirotècnia
- ca mascletada, n f
Pirotècnia
Definició
Disparament de trons molt sorollosos penjats de cordes.
Nota
- Es tira moments abans del Pregó de Santa Tecla.
matalasser -a
matalasser -a
Castells
- ca matalasser -a, n m, f
Castells
Definició
Nom amb què es coneixen popularment els membres dels Xiquets de Tarragona, amb referència a la camisa ratllada, única en el món casteller -totes les altres són llises-, que recorda la roba de matalàs antiga.
matinades
matinades
Actes
- ca matinades, n f pl
Actes
Definició
Cercavila tradicional amb grallers i timbalers que se celebra a primera hora del matí per anunciar una festa.
