Back to top
vanadat vanadat

Espècies gemmològiques > Fosfats, arsenats i vanadats

  • ca  vanadat, n m
  • es  vanadato
  • fr  vanadate
  • it  vanadato
  • en  vanadate
  • de  Vanadat

Espècies gemmològiques > Fosfats, arsenats i vanadats

Definició
Mineral de la classe dels vanadats.
vanadats vanadats

Espècies gemmològiques > Fosfats, arsenats i vanadats

  • ca  vanadats, n m pl
  • es  vanadatos
  • fr  vanadates
  • it  vanadati
  • en  vanadates
  • de  Vanadate

Espècies gemmològiques > Fosfats, arsenats i vanadats

Definició
Classe de minerals formada per la combinació del grup (VO4)-3 amb altres elements químics.
vara de subjecció vara de subjecció

Aparells de talla

  • ca  vara de subjecció, n f
  • es  varilla
  • fr  bâton
  • it  bastoncino
  • en  dop-stick
  • de  Doppe-stab

Aparells de talla

Definició
Tija de fusta o de metall de la màquina de facetar a la punta de la qual s'enganxa amb un lacre especial el material gemmològic en brut per a tallar-lo.
variscita variscita

Espècies gemmològiques > Fosfats, arsenats i vanadats

  • ca  variscita, n f
  • es  variscita
  • fr  variscite
  • it  variscite
  • en  variscite
  • de  Variscit

Espècies gemmològiques > Fosfats, arsenats i vanadats

Definició
Fosfat d'alumini hidratat, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.

Nota

  • S'assembla molt a la turquesa. El nom deriva de Variscia, nom llatí de la regió de Voigtland (Alemanya), on va ser trobada per primera vegada.
vector de translació vector de translació

Característiques cristal·lines internes

  • ca  vector de translació, n m
  • es  vector de traslación
  • fr  vecteur de translation
  • it  vettore di traslazione
  • en  translation vector
  • de  Translation Vektor

Característiques cristal·lines internes

Definició
Element de simetria que indica l'operació de translació.
verd antic verd antic

Espècies gemmològiques > Silicats

  • ca  verd antic, n m
  • es  verde antiguo
  • fr  vert-antique
  • it  verd-antique
  • en  verd-antique
  • de  Verde-antico

Espècies gemmològiques > Silicats

Definició
Agregat mineral format per serpentina i vetes blanques de calcita i dolomita.

Nota

  • S'utilitza per a fabricar objectes ornamentals.
verdelita verdelita

Espècies gemmològiques > Silicats

  • ca  turmalina verda, n f
  • ca  verdelita, n f sin. compl.
  • es  turmalina verde
  • es  verdelita
  • fr  tourmaline verte
  • fr  verdéite
  • it  tormalina verde
  • it  verdelite
  • en  green tourmaline
  • en  verdelite
  • de  grüner Turmalin
  • de  Verdelith

Espècies gemmològiques > Silicats

Definició
Varietat de turmalina de color verd.

Nota

  • Verdelita procedeix del francès [vin] verdelet, que és un tipus de vi de color verd, lleugerament àcid.
verdita verdita

Espècies gemmològiques > Silicats

  • ca  verdita, n f
  • es  verdita
  • fr  verdite
  • it  verdite
  • en  verdite
  • de  Verdit

Espècies gemmològiques > Silicats

Definició
Agregat mineral format per fuchsita i argila.

Nota

  • És un material molt tou i s'assembla als minerals del jade. El nom deriva de verd, en referència al color d'aquest agregat mineral.
vèrtex vèrtex

Característiques cristal·lines externes

  • ca  vèrtex, n m
  • es  vértice
  • fr  sommet
  • it  vertice
  • en  vertex
  • de  Scheitel

Característiques cristal·lines externes

Definició
Punt en què concorren els dos costats d'un angle i la intersecció de les arestes d'un poliedre.
vesuvianita vesuvianita

Espècies gemmològiques > Silicats

  • ca  vesuvianita, n f
  • ca  idocrasa, n f sin. compl.
  • es  idocrasa
  • es  vesubianita
  • fr  idocrase
  • fr  vesuvianite
  • it  idocrasio
  • it  vesuvianite
  • en  idocrase
  • en  vesuvianite
  • de  Idokras
  • de  Vesuvian

Espècies gemmològiques > Silicats

Definició
Silicat de composició complexa d'alumini, calci, magnesi i ferro, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal i que estructuralment és un sorosilicat.

Nota

  • Potser de color verd, groc i marró. El nom deriva de Vesuvi, el volcà italià on va ser trobada per primera vegada.
  • Pot ser de color verd, groc i marró. El nom prové dels mots grecs eidos, 'forma', i krasis, 'barreja', en referència a la falsa simetria cúbica que presenten els cristalls.