demarcación notarial
demarcación notarial
- ca demarcació notarial, n f
- es demarcación notarial
Definició
Delimitació, establerta per decret, de l'àmbit territorial i la capitalitat dels districtes notarials i de les localitats on s'estableixen una o més notaries.
depositante
depositante
- ca dipositant, n m, f
- es depositante
- fr déposant
Definició
Persona que lliura una cosa en dipòsit.
depositario
depositario
- ca dipositari | dipositària, n m, f
- es depositario
- fr dépositaire
- en depositary
Definició
Persona que rep una cosa en dipòsit.
depósito
depósito
- ca dipòsit, n m
- ca depòsit, n m sin. compl.
- es depósito
- fr dépôt
- en deposit
Definició
Contracte real mitjançant el qual una part rep temporalment una cosa moble d'una altra amb l'obligació de conservar-la, custodiar-la i tornar-la en ésser reclamada per aquesta o per algú amb dret a fer-ho.
derecho notarial
derecho notarial
- ca dret notarial, n m
- es derecho notarial
Definició
Conjunt normatiu i doctrinal que regula l'activitat dels notaris.
desheredación
desheredación
- ca desheretament, n m
- es desheredación
- es desheredamiento
- fr déshéritement
- fr exhérédation
- en desinheritance
Definició
Acte jurídic pel qual el testador priva de la llegítima algun legitimari, per les causes i en la forma legalment establertes.
desheredamiento
desheredamiento
- ca desheretament, n m
- es desheredación
- es desheredamiento
- fr déshéritement
- fr exhérédation
- en desinheritance
Definició
Acte jurídic pel qual el testador priva de la llegítima algun legitimari, per les causes i en la forma legalment establertes.
diligencia
diligencia
- ca diligència, n f
- es diligencia
Definició
Part d'un instrument públic en què consta un fet que ha tingut lloc després de l'inici d'aquest instrument, com ara la ratificació d'una de les persones que l'atorguen, la notificació a un tercer o la descripció d'un fet que percep el notari.
disolución
disolución
- ca dissolució, n f
- es disolución
- fr dissolution
- en dissolution
- en winding up
Definició
Modificació d'una societat que comporta l'inici del període de liquidació i, a vegades, de manera simultània, la seva extinció amb l'atribució del patrimoni net resultant als socis proporcionalment a la seva participació en el capital social.
disolución de comunidad
disolución de comunidad
- ca dissolució de comunitat, n f
- ca divisió de cosa comuna, n f sin. compl.
- es disolución de comunidad
- es división de cosa común
Definició
Acte jurídic en virtut del qual dues o més persones titulars d'una cosa o dret en comunitat n'extingeixen la indivisió i s'adjudiquen part del bé, béns o drets que posseïen.