Terminologia notarial

Disposició segons la qual una persona, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona amb l'encàrrec que els conservi i els transmeti a un tercer després d'un temps convingut i en unes condicions determinades.

Fideïcomís segons el qual el fiduciari ha de transmetre la mateixa herència o una quota d'aquesta o una massa de béns genèricament diferenciada a un fideïcomissari, bé que té dret a retenir la llegítima i, en dret català, la quarta trebel·liànica.

Fideïcomís caracteritzat perquè el fiduciari té unes facultats dispositives més àmplies que les habituals.

Fideïcomís consistent en l'encàrrec imposat al legatari pel testador de lliurar el mateix llegat o una part d'aquest a un fideïcomissari.

Fideïcomís segons el qual el fiduciari ha de transmetre la mateixa herència o una quota d'aquesta o una massa de béns genèricament diferenciada a un fideïcomissari, bé que té dret a retenir la llegítima i, en dret català, la quarta trebel·liànica.

Persona que estableix un fideïcomís.

Pacte pel qual una persona concedeix a una altra la titularitat d'un bé o d'un dret amb una finalitat determinada que només les parts coneixen i que es fonamenta en la confiança mútua.

Hereu o legatari que ha de conservar i transmetre al fideïcomissari els béns rebuts en fideïcomís.

Lligam de parentiu que uneix un fill amb els seus pares.

Bé immoble el domini del qual consta inscrit, amb numeració pròpia, en els llibres del registre de la propietat.