flabiol de set forats
flabiol de set forats
Instruments aeròfons
- ca flauta de Pan, n f
- ca bufacanyes, n m sin. compl.
- ca flabiol de set canons, n m sin. compl.
- ca flabiol de set forats, n m sin. compl.
- es flauta de Pan
- es zampoña
- fr flûte de Pan
- it flauto di Pan
- en panpipe
Instruments aeròfons
Definició
Instrument de vent que consisteix en una sèrie de canons situats l'un al costat de l'altre, de llargària gradualment decreixent, amb els extrems inferiors closos i els superiors oberts al mateix nivell per a poder aplicar-hi els llavis.
flabiolaire
flabiolaire
Músics i altres professionals
- ca flabioler -a, n m, f
- ca flabiolaire, n m, f sin. compl.
- es flabiol
- fr flageolet
- en pipe player
Músics i altres professionals
Definició
Persona que toca el flabiol.
flabioler -a
flabioler -a
Músics i altres professionals
- ca flabioler -a, n m, f
- ca flabiolaire, n m, f sin. compl.
- es flabiol
- fr flageolet
- en pipe player
Músics i altres professionals
Definició
Persona que toca el flabiol.
flageolet
flageolet
Instruments aeròfons
- ca flageolet, n m
- es flageolet
- fr flageolet
- en flageolet
Instruments aeròfons
Definició
Instrument de vent de fusta molt semblant a una flauta petiteta de bec amb un nombre variable de forats.
Nota
- Des que apareix a França cap al segle XII ha evolucionat quant a nombre de forats, fins arribar a un model que se li afegiren fins a sis claus, i un altre de set forats, un dels quals per al polze.
flauta
flauta
Parts i accessoris dels instruments
- ca flautista, n m, f
- ca flauta, n m, f sin. compl.
- es flauta
- es flautista
- fr flûtiste
- it flautista
- en flautist
- en flutist
Parts i accessoris dels instruments
Definició
Persona que toca la flauta.
flauta
flauta
Instruments aeròfons
- ca flauta, n f
- es flauta
- fr flûte
- it flauto
- en flute
Instruments aeròfons
Definició
Instrument de vent, del grup de les fustes, consistent en un tub tapat per un extrem i obert per l'altre, que té prop d'aquell un bisell per on es bufa i, tot al llarg, diferents forats que es tapen i es destapen amb els dits o amb claus.
flauta de bec
flauta de bec
Instruments aeròfons
- ca flauta dolça, n f
- ca flauta de bec, n f sin. compl.
- es flauta de pico
- es flauta dulce
- fr flûte à bec
- fr flûte douce
- it flauto a becco
- it flauto dolce
- en recorder
Instruments aeròfons
Definició
Flauta d'embocadura terminal, en la qual el bisell està tallat a una finestra lateral i l'aire s'hi dirigeix mitjançant un canal rígid.
flauta de Pan
flauta de Pan
Instruments aeròfons
- ca flauta de Pan, n f
- ca bufacanyes, n m sin. compl.
- ca flabiol de set canons, n m sin. compl.
- ca flabiol de set forats, n m sin. compl.
- es flauta de Pan
- es zampoña
- fr flûte de Pan
- it flauto di Pan
- en panpipe
Instruments aeròfons
Definició
Instrument de vent que consisteix en una sèrie de canons situats l'un al costat de l'altre, de llargària gradualment decreixent, amb els extrems inferiors closos i els superiors oberts al mateix nivell per a poder aplicar-hi els llavis.
flauta dels Andes
flauta dels Andes
Instruments musicals
- ca quena, n f
- ca flauta dels Andes, n f sin. compl.
- es quena
- fr quena
- en kena
- en quena
Instruments musicals
Definició
Aeròfon de bisell de buf directe format per un tub de canya, d'uns 30 o 40 cm de longitud, amb dos nusos, proveït de cinc o sis forats més un altre per al polze.
Nota
- La quena és una de les flautes més antigues en ús de les cultures sud-americanes, especialment a Xile i al Perú.
flauta dolça
flauta dolça
Instruments aeròfons
- ca flauta dolça, n f
- ca flauta de bec, n f sin. compl.
- es flauta de pico
- es flauta dulce
- fr flûte à bec
- fr flûte douce
- it flauto a becco
- it flauto dolce
- en recorder
Instruments aeròfons
Definició
Flauta d'embocadura terminal, en la qual el bisell està tallat a una finestra lateral i l'aire s'hi dirigeix mitjançant un canal rígid.
